El subjecte és un nom col·lectiu

Quan el subjecte és un nom col·lectiu, la norma permet de fer sovint la concordança en singular o concordança gramatical (atenent a la forma) i la concordança en plural o concordança de sentit (atenent al significat). No obstant això, hi ha casos que afavoreixen de fer la concordança gramatical (és a dir, el verb en singular) i casos que afavoreixen la concordança de sentit (és a dir, el verb en plural), tenint en compte les característiques del nom col·lectiu i les característiques dels complements que l’acompanyen.

  • Quan el subjecte és un nom col·lectiu quantificador sense sintagma preposicional és preferible el verb en plural.

    Exemple adequatLa majoria han respost correctament el qüestionari.

    Exemple inadequatLa majoria ha respost correctament el qüestionari.


  • Quan el subjecte és un nom col·lectiu quantificador seguit d’un sintagma preposicional introduït per de,

    • es prefereix el verb en plural si el nom del complement està en plural:

      Exemple adequatLa totalitat de les persones enquestades han respost totes les preguntes.

      Exemple inadequatLa totalitat de les persones enquestades ha respost totes les preguntes.


      Exemple adequatUn gran nombre d’estudiants es matriculen a la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials.

      Exemple inadequatUn gran nombre d’estudiants es matricula a la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials.


    • en canvi, el verb ha d’estar en singular si el nom del complement és un altre nom col·lectiu:

      Exemple adequatLa majoria de l’alumnat ha respost totes les preguntes.

      Exemple no admissibleLa majoria de l’alumnat han respost totes les preguntes.


  • Quan el subjecte és un nom col·lectiu de persona especificat del tipus alumnat, professorat, etc. el verb ha d’estar en singular.

    Exemple adequatEl professorat ha mostrat la seva satisfacció per la concessió del projecte.

    Exemple no admissibleEl professorat han mostrat la seva satisfacció per la concessió del projecte.


    Exemple adequatEl personal d’administració i serveis rebrà més formació durant l’últim trimestre.

    Exemple no admissibleEl personal d’administració i serveis rebran més formació durant l’últim trimestre.


    En canvi, amb el nom col·lectiu de persona no especificat gent, és indistint el verb en singular o en plural:

    Exemple adequatLa gent no sabia per on havia d’entrar.

    Exemple adequatLa gent no sabien per on havien d’entrar.
Més informació
Badia i Margarit, Antoni Maria. Gramàtica de la llengua catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1994, pàg. 188-190. (Biblioteca Universitària; 22).

Fabra, Pompeu. Converses filològiques. Barcelona: Edhasa, 1984, vol. i, núm. 251, pàg. 250-251.

Solà, Joan et al. Gramàtica del català contemporani. Barcelona: Empúries, 2002, vol. 2, pàg. 1137-1142.
Darrera actualització: 16-10-2023
Impressió de la pàgina
Citació recomanada:
«El subjecte és un nom col·lectiu» [en línia]. A: Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/llibre-estil/criteri.php?id=1186> [consulta: 22 abril 2024].
Pujar al principi de la pàgina