L’eclipsi total de sol a la franja sud de Catalunya el veurem només un cop a la vida. Aquesta singularitat ens fa recordar que, des del punt de vista del nombre, el mot eclipsi és regular: la essa queda eclipsada totalment en el singular (un eclipsi) i es fa visible únicament quan convé marcar el plural (molts eclipsis).

Per tant, si tenim la sort de presenciar l’eclipsi del 12 d’agost, gaudim de l’espectacle i no deixem que cap essa sobrera li faci ombra.

I, posats a alertar de possibles confusions, no oblidem que la forma eclipse, pròpia del castellà, és una interferència habitual que hem de mantenir fora de l’òrbita del català.

El trio protagonista de l’eclipsi d’aquest estiu seran el Sol, la Lluna i la Terra, que escrivim amb majúscula inicial en referències clarament astronòmiques, al marge del grau d’especialització del text. Així, escriurem que «la Lluna taparà el Sol», que «quedarà alineada entre el Sol i la Terra» o que «la rotació de la Terra desfarà l’ocultació».

Ara bé, quan entren en joc els eclipsis, el punt de vista canvia: aquests cossos únics passen a designar un cert tipus de fenomen ordinari. Els termes, doncs, deixen de comportar-se com a noms propis i esdevenen noms comuns —i, amb el canvi de paper, perden la majúscula. Escrivim, doncs, eclipsi de sol (o eclipsi solar) i eclipsi de lluna (o eclipsi lunar).