Els destacats

La targeta de visita és un document breu i sintètic que recull les dades essencials d’identificació i contacte d’una persona. D’acord amb la normativa de la Universitat de Barcelona, les targetes de visita corporatives han de seguir un model i una sèrie de consideracions.

S’ha previst l’exemple estàndard en català, però també català-anglès i català-castellà, a més d’un model amb xarxes socials.
Per commemorar els 150 anys de l’Edifici Històric, es va crear un logotip que calia incloure en la documentació institucional durant el curs 2022-2023.

Correspon, doncs, retirar aquesta marca dels diferents suports de comunicació i models de documents, especialment xarxes socials, pàgines web i a la signatura dels correus electrònics.

La consulta

  • (19/06/2023)

    Quan parlem de recerca sobre el càncer, convé fer una sèrie de precisions lingüístiques sobre l’ús d’alguns termes que hi estan relacionats. Més enllà d’estar-ne al cas, tingueu en compte que disposeu de bons verificadors ortogràfics que us poden ajudar a evitar alguns errors.

    • No s’ha de confondre l’adjectiu oncogen -ògena (que produeix tumors) amb el substantiu masculí oncogèn (gen que transforma una cèl·lula sana en cancerosa).
    • Hem d’usar la forma catalana de les paraules següents, que solem fer servir incorrectament sovint per influència del castellà:

    alimentari, i no alimentici
    malaltia, i no dolència o enfermetat
    multidisciplinari, i no multidisciplinar
    prevalença, i no prevalència

    • Per què ens equivoquem a l’hora d’escriure aquests mots?

    immunoteràpia, i no inmunoteràpia
    seqüela, i no seqüel·la
    trastorn, i no transtorn

    • Hi ha qüestions de gènere i nombre que també solen crear-nos dubtes:

    una anàlisi clínica, en comptes d’un anàlisi clínic
    la diagnosi (i el diagnòstic), en comptes d’el diagnosi
    una metàstasi (i unes metàstasis), en comptes d’una metàstasis

    • I, quan parlem, en general no pronunciem prou bé aquestes paraules:

    asimptomàtic -a es pronuncia amb essa sorda
    leucòcit és una paraula plana
    metàstasi es pronuncia amb essa sonora

    Més enllà d’aquestes consideracions, podeu consultar la Terminologia del càncer, del TERMCAT, que conté prop de 220 termes bàsics relacionats amb el càncer i la recerca oncològica. Cada fitxa terminològica conté la denominació catalana considerada principal i les denominacions catalanes sinònimes, si n’hi ha; els equivalents en castellà, francès i anglès; una definició, i, si escau, notes explicatives.

    També teniu disponible el Diccionari enciclopèdic de medicina, que posa a l’abast dels usuaris les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l’elaboració d’un nou diccionari de medicina en llengua catalana. Conté més de 75.720 termes catalans amb definició, els equivalents en castellà, francès i anglès (i, en els casos pertinents, nomenclatures científiques), a més a més de notes complementàries.

Les guies ràpides

La cursiva, la negreta i la versaleta són variacions en la composició de la lletra que permeten caracteritzar o remarcar una part del text amb finalitats diverses. En general, els usos d’aquests recursos són convencionals i per això és fonamental determinar-ne i unificar-ne els usos per aplicar-los de manera sistemàtica en un text.
Recomanacions per redactar textos igualitaris que permetin una visibilització equitativa entre homes i dones en la documentació institucional. Totes les estratègies i propostes es relacionen amb els tipus de documents més habituals. A més, posa un èmfasi especial en els límits d’aplicació de cadascun dels recursos descrits.
Els nombres es poden escriure de dues maneres: amb lletres o amb xifres. En general, quan van davant d’un nom, s’escriuen amb lletres. En canvi, quan van darrere d’un nom, normalment s’escriuen amb xifres. Aquestes dues regles generals, però, s’han d’aplicar tenint en compte una sèrie de remarques i casos particulars.

Les piulades

L’apunt

  • (05/12/2023)
    Nomenclàtor dels carrers de Barcelona
    El web bcn.cat/nomenclator, de l’Ajuntament de Barcelona, explica l’origen del nom dels carrers de la ciutat de Barcelona i en fixa l’escriptura. Per designar molts dels carrers, s’han fet servir noms de personatges importants: escriptors, inventors, metges, polítics, religiosos, reis… però també n’hi ha que porten noms d’origen incert, probablement relacionats amb fets, situacions, pràctiques o decisions veïnals. […]

Les recomanacions

Portal de consulta multilingüe dels termes usats en les diverses branques de coneixement que s’estudien a la Universitat de Barcelona
UBTERM
Portal de consulta multilingüe dels noms propis de la Universitat de Barcelona: centres docents, unitats orgàniques, categories de professorat, etc.
Omnia nomina
Recursos i consells per millorar la producció oral i escrita en llengua anglesa en general i, específicament, en un registre acadèmic
Write & Present
Pujar al principi de la pàgina