El trio protagonista de l’eclipsi d’aquest estiu seran el Sol, la Lluna i la Terra, que escrivim amb majúscula inicial en referències clarament astronòmiques, al marge del grau d’especialització del text. Així, escriurem que «la Lluna taparà el Sol», que «quedarà alineada entre el Sol i la Terra» o que «la rotació de la Terra desfarà l’ocultació».

Ara bé, quan entren en joc els eclipsis, el punt de vista canvia: aquests cossos únics passen a designar un cert tipus de fenomen ordinari. Els termes, doncs, deixen de comportar-se com a noms propis i esdevenen noms comuns —i, amb el canvi de paper, perden la majúscula. Escrivim, doncs, eclipsi de sol (o eclipsi solar) i eclipsi de lluna (o eclipsi lunar).

H₂O: dues lletres i una xifra que formen una de les fórmules químiques més conegudes —i una excusa perfecta per parlar de tipografia. Sembla senzill, però té el seu què.

• Els símbols dels elements químics s’escriuen sempre en rodona i amb majúscula inicial. Així, l’hidrogen és H i l’oxigen, O.
  
  
• El nombre d’àtoms s’indica com a subíndex, a la dreta del símbol, i sense cap espai. El 2 s’aferra a la H buscant parella amb desesper.
  
  
• Totes les peces van lligades, sense espais entre caràcters: H₂O —compacte, sense buits.