Volum 21

Persistencia y resiliencia en comunidades vegetales de la península ibérica, islas mediterráneas y Macaronesia: el caso de las gimnospermas diseminadas por animales frugívoros

En els darrers segles, Europa ha experimentat un ampli procés d'empobriment i d'extinció regional de poblacions d'animals i plantes. Aquest procés ha comportat la depauperació de les xarxes d'interaccions animal-planta, especialment en aquelles en què participen espècies de gimnospermes que produeixen llavors endozoocores (dispersades per animals al tracte digestiu). En particular, les espècies i poblacions d'ambients muntanyosos i els seus entorns propers, i també les espècies que habiten a tocar de la costa occidental atlàntica i a les illes de la Macaronèsia, constitueixen patrimonis genètics i ecològics únics a causa de les seves històries evolutives. S'hi remarca la rellevància de les espècies del gènere Turdus en la dispersió d'aquest tipus de llavors i la necessitat de restaurar ecosistemes amb aquest tipus de plantes. El futur de diverses espècies de gimnospermes i angiospermes relictes a la península Ibèrica dependrà, en gran mesura, del restabliment i la conservació de la connectivitat funcional de les seves poblacions en els grans sistemes muntanyosos. En aquest sentit, s‟evidencia la importància del Connector Transibèric, com a eix central de la connectivitat estructural ibèrica per a la pervivència de les poblacions d‟aquestes espècies. Es proposa aquí la creació d'antroposilves o nuclis de boscos tutelats amb teixos (Taxus baccata; Taxaceae) amb finalitats conservacionistes, així com amb altres espècies de gimnospermes i d'angiospermes. També cal prestar especial atenció a les poblacions de gimnospermes de les illes mediterrànies. Es recomana també implementar activament l'antropocòria amb espècies o poblacions regionals que estiguin amenaçades.