Els compostos a la manera culta, generalment, incorporen la vocal o d’enllaç entre el primer i el segon formant. Així, el compost correcte hauria de ser literariomusical (gèneres literariomusicals), sense accentuar en cap cas el primer formant (encara que tingui fonèticament un accent secundari).
Aquest compost no té entrada en cap diccionari, però ja ha estat detectat per l’Observatori de neologia.
La denominació catalana correcta per al terme anglès prosumer —acrònim de producer (‘productor’) i consumer (‘consumidor’)— és consumidor proactiu, tal com es recull al Cercaterm i a la Viquipèdia.
Es tracta d’un grup d’universitats que ajuden universitaris perseguits en els seus països d’origen per tal que puguin continuar la seva tasca. El nom d’aquest consorci d’universitats se sol usar sempre en anglès, independentment de la llengua del text. No obstant això, la denominació és perfectament traduïble i, de fet, la denominació Universitat a l’Exili (o, en castellà, Universidad en el Exilio) fa referència a una institució que es va crear a la New School for Social Research de Nova York els anys trenta per acollir els universitaris jueus que fugien del nazisme. La nova iniciativa impulsada per aquest nou Consorci és hereva d’aquella Universitat a l’Exili, tal com s’explica al mateix web, a l’apartat d’història. Per tant, la denominació catalana hauria de ser el Nou Consorci Universitat a l’Exili (tal com es troba per al castellà a la pàgina de les Nacions Unides sobre el Nuevo Consorcio Universidad en el Exilio).
El nom en alemany d’aquesta universitat és Hochschule Ruhr West i la mateixa universitat tradueix el nom en anglès amb la forma Ruhr West University of Applied Sciences. Aquest nom és fàcilment traduïble al català com a Universitat de Ciències Aplicades del Ruhr Oest, que és la denominació més documentada, o bé Universitat de Ciències Aplicades de l’Oest del Ruhr (com es documenta en francès: Université de Sciences Appliquées à l’ouest de la Ruhr).
El nom suec Åbo Akademi fa referència una universitat finlandesa de llengua sueca. D’acord amb la mateixa institució, el nom en anglès és Åbo Akademi University. Es pot veure, doncs, que el nom traduït a l’anglès incorpora el nom university (probablement perquè no hi hagi dubte sobre el tipus d’institució de què es tracta) acompanyat de la denominació en suec, com si es tractés d’un nom propi intraduïble. Si respectem aquest mateix criteri per al català, la denominació hauria de ser Universitat Åbo Akademi.
Una altra opció que es documenta en català és Universitat Acadèmia d’Åbo, però aquí els noms universitat i acadèmia són redundants. Seria preferible optar per Universitat d’Åbo o Acadèmia d’Åbo, però aquests noms no respecten la proposta de traducció que fa la mateixa institució amb el nom en anglès, on sembla posar de manifest la voluntat de no traduir el sintagma Åbo Akademi.
El nom d’aquesta universitat alemanya és el resultat d’ajuntar el nom de dos personatges històrics (segons informació extreta de la mateixa universitat a Why are we called JMU?): Julius Echter i el rei Maximilià I Josep de Baviera (nom catalanitzat extret de l’Enciclopèdia.cat). El nom en alemany o en anglès d’aquest rei és Maximilian. La essa final que apareix en el nom (sempre en alemany) d’aquesta universitat és una marca de genitiu: Julius-Maximilians-Universität Würzburg. En català, per tant, aquesta essa no hi hauria d’aparèixer. Pel que fa a la catalanització dels antropònims, a l’Enciclopèdia.cat hi apareixen tots dos amb la forma Julius (dins l’entrada Würzburg) i Maximilià. Atès que Maximilià té tradició com a nom catalanitzat, la denominació catalana d’aquesta universitat hauria de ser Universitat Julius-Maximilià de Würzburg, amb guionet entre els dos noms per indicar que es tracta d’un nom compost de dos noms de persones diferents.
La denominació galga iònica és la traducció literal de l’anglès ion gauge. Tot i que la denominació catalana apareix al Cercaterm en una fixa de procedència UPC, no és una denominació documentada en textos catalans. En francès sí que es documenta la denominació paral·lela jauge ionique.
En alguns catàlegs, però, es mostren altres denominacions per a gauge, com ara mesurador o, en el cas concret de vacuum gauge, també vacuòmetre, tant en castellà com en francès.
A l’Enciclopèdia.cat, dins l’article vacuòmetre es parla de diferents tipus d’aparells, entre els quals s’esmenta el mesurador d’ionització. I aquesta denominació està una mica més documentada en català, però el més important és que es documenta al Compendi de nomenclatura de química analítica, a l’apartat sobre mesuradors, que es correspon amb l’apartat gauges de la versió anglesa (capítol 12.4.4 de l’Orange Book).
Per tant, tot sembla indicar que la denominació galga, en aquest context, no s’usa en català. Sí que s’usa vacuòmetre com a equivalent de vacuum gauge (que es documenta al Cercaterm, UBTERM, Enciclopèdia.cat, etc., tot i que al Compendi només parlen de mesurador de buit) i en el cas de ion gauge la denominació més habitual és mesurador d’ionització.
La denominació espongocel es documenta en alguns llibres. Sembla un compost ben format, que consta de l’arrel espong– ‘esponja’ i –cel ‘cavitat’. És una formació paral·lela a altres compostos amb –cel: ocel, hemocel, involucel, etc., que podem documentar al DIEC.
En castellà, la denominació és espongocele, forma documentada al Dicciomed de la Universitat de Salamanca.
Aquesta expressió fa referència a les tendències que s’observen decenni rere decenni (o dècada rere dècada). En anglès, l’adjectiu se sol derivar de decade, d’on s’obté decadal (tot i que també hi ha l’adjectiu decennal); en català, la forma més habitual és la que deriva de decenni, d’on s’obté decennal. És per això que la denominació més freqüent és tendència decennal, com podem veure en textos del Servei meteorològic de Catalunya o en documents de la Generalitat de Catalunya.
És el mateix cas que hem vist en els termes oscil·lació decennal del Pacífic i predicció decennal, estudiats en altres fitxes del Sens Dubte.
La forma defluorinació és un calc de l’anglès defluorination, derivat de fluorination, format a partir de fluorine, el nom en anglès per al fluor.
Tal com es pot veure en les entrades halogenació del Cercaterm o de la Viquipèdia, la fluoració és un tipus d’halogenació, que en anglès rep el nom de fluorination. En català també s’anomena fluoració (veg. els dos significats de fluorar) l’addició de fluor (fluorur, de fet) a l’aigua potable, mentre que en anglès rep el nom de fluoridation (ja que es fa derivar de fluoride i no pas de fluorine).
El procés contrari a la fluoració és la desfluoració (defluorination en anglès).
L’adjectiu replicatiu està documentat dins d’algunes fitxes del Cercaterm i de la Viquipèdia (com permet veure fàcilment una cerca des del Multicercador lèxic), on apareix en contextos similars temàticament al context que motiva aquesta consulta: «El mecanisme del procés replicatiu del DNA».
Es tracta d’un adjectiu derivat a partir de la base verbal replicar mitjançant el sufix –iu, com passa a productiu, combatiu, representatiu. En aquest cas, però, l’adjectiu replicatiu no té entrada en el diccionari, probablement perquè no és un derivat gaire usat en la llengua general.
També cal tenir present que al Cercaterm i en altres fonts es documenta el terme replicació del DNA, que també escauria en el context citat: «El mecanisme del procés de replicació del DNA», però segurament s’ha optat per l’adjectiu per evitar un encadenament excessiu de sintagmes nominals que en dificulten la comprensió.
També hi hauria la possibilitat d’usar l’adjectiu replicador (amb entrada al DIEC2), però la forma replicador s’usa molt més com a substantiu dins d’aquest mateix camp, com mostra l’entrada replicador del Cercaterm i com mostra la major part de la documentació que emergeix amb la cerca: “replicador” “DNA”.
Per altra banda, l’adjectiu replicatiu pot perfectament coexistir amb l’adjectiu replicador, com passa amb altres parells parcialment sinònims, com ara formador/formatiu.
L’expressió cos d’aigua podria ser un calc de l’anglès water body o body of water, que apareix com a sinònim de la denominació més habitual massa d’aigua en recursos com ara la base de dades terminològica de les Nacions Unides, UNTERM. Les definicions que trobem a UNTERM per a water body són:
Els equivalents que consten a UNTERM per al castellà són: masa de agua, extensión de agua i cuerpo de agua. En francès, els equivalents proposats són: massa d’eau, formation aquatique i nappe d’eau.
Com es pot veure, en castellà hi ha també la forma cuerpo de agua, que es documenta en força llibres i articles. També en català es documenta cos d’aigua (o cossos d’aigua) en diferents textos especialitzats (llibres i articles de geografia o hidrologia). En canvi, les fonts lexicogràfiques normatives no contenen aquesta expressió en cap de les dues llengües: ni el DRAE, ni el Vocabulario científico y técnico, per al castellà; ni el DIEC, Enciclopedia.cat o Cercaterm, per al català.
L’eina Ngram Viewer mostra, per al castellà, que l’expressió cuerpo (o cuerpos) de agua ha anat guanyant pes amb el pas del temps, especialment a partir d’aquest segle. Si no hi ha una raó conceptual, podria ser que es tracti simplement de la influència de l’anglès. (Ngram Viewer no ofereix resultats per al català.)
Els especialistes consultats indiquen que el concepte de cossos d’aigua és el mateix que el de masses d’aigua, i que aquest concepte inclou les aigües superficials, les subterrànies, els embassaments, l’aigua de les platges, aiguamolls i aigües de transició entre la desembocadura d’un riu i el mar, tal com es defineix a l’Agència Catalana de l’Aigua. Per tant, atès que massa d’aigua (o masses d’aigua) és la designació usada per l’Administració catalana i la més documentada en textos especialitzats, es considera preferible a la designació cos d’aigua, que podria ser un calc innecessari de l’anglès.
A la Viquipèdia en anglès trobem l’entrada video synopsis, amb la definició: technology that creates a short video summary of a long video. No hi ha entrades relacionades en altres llengües.
La construcció anglesa video synopsis o video summary està formada per un nucli (synopsis o summary) modificat per un element amb funció adjectiva (video). És la mateixa estructura que trobem en video game, video amplifier o video advertisement, per posar alguns exemples trobats al Cercaterm. Cadascun d’aquests termes, s’ha adaptat al català seguint dos patrons bàsics: sintagma nominal (amplificador de vídeo, anunci de vídeo) o compost (videojoc o videoanunci). Com es pot veure amb només aquests tres exemples, hi ha casos en què s’ha optat per una solució o per l’altra i també casos que admeten totes dues solucions simultàniament.
En termes generals, podem considerar que la forma sintagmàtica és més descriptiva; el compost comporta un grau de lexicalització superior i, per tant, denota una noció amb més entitat, encara que res impedeix designar amb un sintagma nominal nocions amb molta entitat.
Així, doncs, podem concloure que l’expressió video summary es pot adaptar al català com a resum de vídeo o com a videoresum. Atès que la denominació més freqüent és la que presenta els elements en el mateix ordre que en anglès, cal optar per la grafia de mot compost: videoresum.
El DIEC2 recull tennis i tenis com a formes normatives, així com els derivats tennista o tenista i tennístic -a o tenístic -a. Les formes tenis, tenista i tenístic -a, amb una sola ena, són les preferents en els textos institucionals i acadèmics de la Universitat de Barcelona, atès que és la grafia més coherent amb la resta d’adaptacions al català d’anglicismes similars, com ara: túnel (<tunnel), escàner (<scanner), bàner (<banner). També és la més coherent amb el principi general d’adaptar els manlleus a partir de la pronúncia (com s’ha fet amb futbol) i no pas a partir de la grafia originària (segons la qual hauria estat football).
Cal tenir present que la grafia anglesa amb dues enes no reflecteix la pronúncia d’aquesta consonant, que és simple, sinó la pronúncia de la vocal precedent (the rabbit rule). Es pot comprovar que aquesta regla s’aplica a tennis si n’escoltem la pronúncia a diccionaris d’anglès en línia, com ara l’Oxford o el Webster. Aquesta doble ena tampoc té relació amb l’etimologia del mot anglès, que procedeix de l’imperatiu de l’anglès antic tenetz, pres del francès antic tenez, imperatiu de tenir.
Sorprèn constatar que el Diccionari general de la llengua catalana de Pompeu Fabra només incloïa la forma tenis. Va ser a partir de 1989 que la Secció Filològica, mitjançant el primer Suplement al Diccionari General de la Llengua Catalana (addicions, modificacions i supressions), va proposar la substitució de tenis per tennis. Així, al DIEC1 es va incloure únicament la forma tennis (amb els derivats). En el DIEC2, però, es va recuperar la grafia fabriana tenis, però amb remissió cap a tennis. Aquesta incorporació i priorització de la forma amb doble ena, tot i que no es justifica en el Suplement, sembla que es basa en l’ús més abundant de la forma tennis. Les dades del Corpus textual informatitzat de la llengua catalana (CTILC) avalen aquesta proposta, ja que hi apareixen 372 ocurrències de tennis enfront de 130 de tenis.
Seguint la proposta del DIEC, altres fonts importants, com els diccionaris del TERMCAT o els del Grup Enciclopèdia, tot i acceptar totes dues formes (tennis i tenis), han mantingut tennis com a preferent.
Per contra, l’És a dir, el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, opta per la «forma adaptada» tenis, que contraposa a la «forma anglesa» tennis. I aquesta mateixa línia segueixen altres mitjans de premsa escrita, com el diari Ara. També cal esmentar les crítiques de Joan Solà i Josep Ruaix a la decisió de la Secció Filològica de retornar a la forma gràfica anglesa tennis, contravenint la norma general d’adaptació de manlleus en català, tal com explica el lingüista Josep Lacreu (cap de la Unitat de Recursos Lingüisticotècnics de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua) en l’article «Un partit de tenis (¿o és tennis?)».
Així, doncs, un cop estudiat a fons el cas de la grafia vacil·lant d’aquest mot i els seus derivats, els Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona proposen usar preferentment la grafia amb una sola ena per a tenis i els seus derivats en els textos produïts dins d’aquesta institució.
El nom hisop fa referència a una planta (Hyssopus officinalis) i també és un sinònim de salpasser (objecte usat per a les aspersions amb aigua beneita), ja que molts cops s’usava hisop o altres plantes similars com a salpassers.
En castellà aquest nom (hisopo) també s’aplica a l’escovilló (escobillón, en castellà) o bastonet usat en medicina, però també en molts altres àmbits (com ara en la restauració d’obres d’art), consistent en una tija amb l’extremitat coberta de cotó estèril. Segons algunes fonts, la raó és la similitud d’aquest estri amb un salpasser. Però també podria ser per la similitud amb les tiges de la planta.
Sigui com sigui, aquest darrer significat d’hisop no està recollit en cap font de referència en català. Per tant, és preferible usar les denominacions recollides als diccionaris i al Cercaterm: escovilló (denominació preferent segons el Cercaterm) o bé bastonet o bé raspallet.
En castellà, el verb egresar significa, segons el DRAE, ‘salir de alguna parte’ (en contraposició amb ingresar, ‘entrar en un lugar’). A partir del verb s’origina el substantiu corresponent, egresado -a, que tal com recull el DRAE és una forma pròpia de l’Amèrica Llatina que es refereix a la ‘persona que sale de un establecimiento docente después de haber terminado sus estudios’.
És especialment interessant la informació que, sota l’entrada egresado, recull el glossari de la Red Iberoamericana para la Acreditación de la Calidad de la Educación Superior (RIACES):
Término que se aplica a la persona que ha completado sus estudios universitarios. En algunos países se refiere a estudiantes que han completado satisfactoriamente los cursos de su carrera; en otros, adicionalmente, se utiliza para designar a estudiantes que habiendo concluido los cursos de su plan de estudios, no han realizado su trabajo final de graduación, por lo que no han recibido el título correspondiente. Establece la relación de una persona recién titulada con su institución, no tanto con el tipo de título que ha obtenido u obtendrá o con su especialidad.
Això confirma que no hi ha un acord sobre el concepte exacte que hi ha al darrere del mot egresado -a, el qual pot variar d’un país a un altre. És possible que, per això, en castellà peninsular s’hagi defugit aquesta forma i sigui més habitual parlar de titulado -a, licenciado -a, diplomado -a, graduado -a, etc.
En català, la forma verbal egressar no es recull en les obres lexicogràfiques de referència i la forma substantiva derivada, egressat -ada, només es documenta en el Gran diccionari 62 de la llengua catalana, que la defineix com a ‘persona que ha superat un nivell determinat d’estudis universitaris’.
Aquesta expressió, malgrat estar recollida en una obra lexicogràfica, no és gens precisa i no es pot considerar implantada. És preferible, doncs, evitar aquesta expressió i substituir-la per una altra de normativa, més concisa, freqüent i entenedora.
El Diccionari castellà català d’Enciclopèdia proposa com a forma equivalent per al català, en el context que ens ocupa, diplomar-se i diplomat -ada, segons si es tracta del verb o del nom. Això només és parcialment correcte, ja que s’obvia qualsevol altre tipus de titulació que no siguin les diplomatures.
Per tant, proposem com a alternatives les formes titulat -ada (si el context no ens permet conèixer la titulació o si es parla de més d’una titulació alhora), o bé graduat-ada, diplomat -ada, llicenciat -ada, etc., si es vol indicar el tipus de titulació.
La League of European Research Universities (LERU) és una xarxa d’universitats europees que fan recerca intensiva. L’objectiu d’aquesta xarxa és compartir coneixements i fer d’interlocutor amb les institucions europees per desenvolupar polítiques favorables a la recerca a Europa.
La traducció del nom d’aquesta xarxa es fa de maneres diferents, que són fonamentalment:
En francès també trobem documentades aquestes mateixes variants (Ligue des universités de recherche européennes, Ligue des universités européennes de recherche i Ligue européenne des universités de recherche) i el mateix passa en castellà (Liga de Universidades de Investigación Europeas, Liga de Universidades Europeas de Investigación i Liga Europea de Universidades de Investigación).
Dins del mateix web de la LERU, i tot i que ja indiquen que el nom s’ha definit només en anglès perquè aquesta és la llengua de treball del grup, es diu que en països francòfons «it is sometimes referred to as ‘Ligue des universités européennes de recherche’». En alemany, la forma documentada és Liga Europäischer Forschungsuniversitäten.
Aquests exemples mostren que hi ha una tendència a fer emergir el terme universitat de recerca, que en alguns casos s’ha documentat amb la forma completa universitat de recerca intensiva.
La denominació preferent en català en els textos de la Universitat de Barcelona és, doncs, Lliga d’Universitats de Recerca Europees, per la fidelitat respecte de l’original i perquè manté aglutinat, a diferència de la segona proposta, el sintagma universitat de recerca, que sol aparèixer com a terme que expressa el tipus d’universitats que integren la LERU (les de recerca intensiva). La tercera opció es descarta perquè s’allunya de l’estructura del nom en anglès, en què l’adjectiu european no modifica league.
D’acord amb els criteris generals publicats pel TERMCAT en el document Formació de termes amb elements cultes, en la formació de termes nous s’ha de donar preferència a la forma plena de l’arrel de l’element culte. Així, és preferible dermato– a dermo-. Però, com s’explica en el mateix document, cal tenir en compte altres condicionants que poden fer preferible la forma reduïda, com ara l’analogia amb altres llengües, la coherència dins la mateixa família de mots, l’ús, etc.
En el cas de dermofarmàcia i dermofarmacèutic, no es documenta cap cas de forma plena *dermatofarmàcia. En canvi, sí que es documenten casos de dermatocosmètica (en català, en castellà i en anglès) amb el mateix significat que la forma més freqüent dermocosmètica. En aquest cas, doncs, es podria optar per la forma plena dermatocosmètica com a preferent.
La denominació catalana preferent és cabina de vídeo instantani, però en contextos col·loquials es pot substituir per alguna de les formes més populars videomaton o videoràpid, tal com recull la fitxa corresponent del Cercaterm.
La denominació videomaton està formada per analogia amb fotomaton, que prové del nom adaptat gràficament de la marca registrada Photomaton, tal com s’indica a Enciclopèdia.cat. També en aquest cas, la denominació preferent és cabina de fotografia instantània.
Les propostes denominatives que es recullen al Cercaterm per al català són full de mà o full volanter, que en alguns contextos pot quedar excessivament formal i, fins i tot, poc entenedor. Possiblement per aquesta raó, a l’Ésadir s’accepta l’anglicisme flyer. No obstant això, fa estrany que no s’hagin habilitat les denominacions probablement més usades popularment, que són fullet o fulletó, entesos com a diminutius de full. En el DIEC2 i en altres obres, les úniques accepcions recollides per a aquests mots no fan referència a un full de mà:
fullet
m. [AF] [LC] [BB] Obra impresa d’un nombre de pàgines generalment no superior a una cinquantena.
fulletó
1 1 m. [FLL] [LC] [BB] En un periòdic, part reservada per a la publicació de textos literaris. El diari La Veu de Catalunya publicà de fulletó l’obra La família dels Garrigues.
1 2 m. [LC] [BB] Obra publicada en el fulletó d’un periòdic.
1 3 m. [LC] [FLL] [BB] Fascicle d’una obra literària publicada fragmentàriament, de manera que pugui ésser relligada en un sol volum a la fi de la publicació.
2 1 m. [LC] Obra literària, succés, etc., de característiques melodramàtiques, semblants a les de moltes novel·les de fulletó. La seva vida és un fulletó.
2 2 m. [JE] Telesèrie molt llarga i d’un to marcadament melodramàtic.
Però sí que trobem l’ús de fullet com a diminutiu de full, i, per tant, com a sinònim de full de mà a l’Optimot:
Un fullet és un full imprès de dimensions reduïdes que normalment té una funció informativa o publicitària. Si el fullet es presenta doblegat, pot rebre el nom genèric de full desplegable. Si es presenta doblegat en dues o tres parts també es pot anomenar díptic o tríptic, fent referència al nombre de pàgines que té.
En canvi, un fulletó és un fragment d’un text literari, habitualment una novel·la, publicat en un diari o en una revista.
També al DDLC es recull aquesta accepció de diminutiu de full tant per a fullet com per a fulletó:
fullet
~ informatiu. L’endemà, després d’haver llegit un fullet d’anunci d’una casa d’estilogràfiques que el correu li duia, es posà el barret i […] es decidí a sortir a estirar les cames. [Trabal (1931): N, p. 128]i. […] he llegit uns fullets de propaganda que es tiraren pels carrers, en els quals l’extrema dreta l’acusava de comunista. [Capellà (1975): 32, p. 167]i. Viatges de noces. Tota mena d’excursions amb autocar, estances, billets d’avió i vaixell. Sol·liciteu fullets informatius detallats. [Tele-Estel (1970): 41, niv. 3, p. 2]i. Tothom que desitgi fullets de les properes festes i falles, poden passar per la nostra Oficina on els seran lliurats gratuitament. [Diari (1935): 40, niv. 1, p. 9]i. El prospecte, el follet, el petit catàleg i tota aquesta menudalla publicitària, ha de tenir un caràcter personal, personalíssim. [Bori (1925): 65, p. 19]i. novel·la de ~. Josep Iborra anomena el Costumisme […]. Tanmateix, si fèiem una anàlisi detinguda, descobriríem que la major influència no procedeix d’aquest Costumisme, sinó del fulletó. [Simbor (1986): 86, p. 133]i.prospecte
Així, doncs, d’acord amb les informacions de l’Optimot, el GDLC i el DDLC, la forma fullet també hauria de ser vàlida per referir-se a tota mena d’imprès de petites dimensions, juntament amb la denominació sinònima prospecte.
Escriu un comentari