• no buit o no-buit? («Suposant que B és no buit, arribarem a una contradicció»)

    Per tal que un substantiu i la partícula no que el precedeix s’escriguin fusionats amb guionet, cal que l’expressió tingui un cert grau de lexicalització, cosa que comporta l’existència d’una noció que té certa entitat. En el cas de la frase Suposant que B és no buit, arribarem a una contradicció, no es pot deduir que no buit faci referència a una entitat abstracta, sinó que sembla que està descrivint la condició de B de no estar buit. Per tant, en aquest cas, no cal escriure-ho fusionat, sinó per separat tal com apareix a la frase d’exemple.

    • Escriu un comentari

      Els camps obligatoris estan marcats *


      (1) El responsable del tractament de les vostres dades és la Secretaria General de la Universitat de Barcelona.
      (2) La finalitat del tractament és dur a terme la gestió de consultes lingüístiques i terminològiques.
      (3) La base jurídica del tractament és el compliment d´una missió realitzada en interès públic.
      (4) Els destinataris de les dades són la mateixa universitat i, si n´hi ha, els encarregats del tractament. No es preveu la cessió de dades a tercers, tret que sigui obligació legal.
      (5) Teniu dret a accedir a les vostres dades, rectificar-les, suprimir-les, oposar-vos al seu tractament, i sol·licitar-ne la limitació del tractament, en determinades circumstàncies.
      (6) També podeu consultar la informació addicional dels tractaments esmentats a Politica privacitat.

  • wild track?

    Hi ha dues definicions per a wild track o wildtrack:

    El wildtrack hace referencia al sonido que se ha grabado de forma independiente de las imágenes para proceder a su doblaje más adelante. El wild track es una toma de sonido adicional efectuada en locación independientemente de la acción, a fin de incorporarla a la banda sonora con o sin posibilidades de sincro. El sonido es registrado en el rodaje de forma independiente a la imagen, cuyo propósito es grabar con la mayor nitidez posible el sonido de una escena. En ocasiones, el encuadre de imagen o el movimiento de los actores o la cámara dificulta la cercanía del micrófono a la acción y por tanto un buen registro de sonido, de modo que se graba después aparte para su post – sincronización en el montaje o la mezcla. También suele denominarse wildtrack la grabación del ambiente natural de la localización del rodaje (previo riguroso silencio de todo el equipo, por supuesto) que se empleará para uniformizar los fondos sonoros de las distintas tomas de la escena, o con el fin de cubrir tomas para las que no se haya registrado sonido directo. [https://glosarios.servidor-alicante.com/lenguaje-cine/wild-track]

    En general, tant en català com en castellà, s’usa l’anglicisme; només s’ha trobat una proposta alternativa en un text de la UOC:

    Si és factible, l’us del so directe enregistrat durant el rodatge pot afavorir el realisme i la credibilitat de la peça. En qualsevol cas, és recomanable gravar pistes de so de seguretat (wildtracks), per si la presa d’imatge escollida no tingués bon àudio, i preses de so ambient de la localització (room tones). [http://cv.uoc.edu/annotation/788ce780a4c26dff09ac97149ec84c50/698921/PID_00166362/PID_00166362.html]

    En francès, d’acord amb la informació recollida al Grand dictionnaire terminologique, segons el significat, es pot traduir per son témoin o son seul:

    wild track EN • son témoin FR

    Enregistrement sonore fait avec un simple magnétophone et sans précautions spéciales au cours des prises de vues en extérieurs.
    wild track EN • son seul FR

    Prise de son effectuée sans prise de vue simultanée.

    Atès que ni en català ni en castellà no hi ha una proposta prou acceptada i usada com a alternativa a wildtrack, no estem en condicions, per ara, de substituir l’anglicisme.

    • Escriu un comentari

      Els camps obligatoris estan marcats *


      (1) El responsable del tractament de les vostres dades és la Secretaria General de la Universitat de Barcelona.
      (2) La finalitat del tractament és dur a terme la gestió de consultes lingüístiques i terminològiques.
      (3) La base jurídica del tractament és el compliment d´una missió realitzada en interès públic.
      (4) Els destinataris de les dades són la mateixa universitat i, si n´hi ha, els encarregats del tractament. No es preveu la cessió de dades a tercers, tret que sigui obligació legal.
      (5) Teniu dret a accedir a les vostres dades, rectificar-les, suprimir-les, oposar-vos al seu tractament, i sol·licitar-ne la limitació del tractament, en determinades circumstàncies.
      (6) També podeu consultar la informació addicional dels tractaments esmentats a Politica privacitat.

  • shutter speed? (en fotografia)

    El terme anglès shutter speed és l’equivalent del català velocitat d’obturació, tal com recull aquesta fitxa del Cercaterm:

    velocitat d’obturació

    ca – velocitat d’obturació n f
    es – velocidad de obturación n f
    en – shutter speed n

    Definició
    Temps comprès entre l’obertura i el tancament de l’obturador d’una càmera en fer una fotografia.

    Nota
    La velocitat d’obturació es mesura en fraccions de segon.

    • Escriu un comentari

      Els camps obligatoris estan marcats *


      (1) El responsable del tractament de les vostres dades és la Secretaria General de la Universitat de Barcelona.
      (2) La finalitat del tractament és dur a terme la gestió de consultes lingüístiques i terminològiques.
      (3) La base jurídica del tractament és el compliment d´una missió realitzada en interès públic.
      (4) Els destinataris de les dades són la mateixa universitat i, si n´hi ha, els encarregats del tractament. No es preveu la cessió de dades a tercers, tret que sigui obligació legal.
      (5) Teniu dret a accedir a les vostres dades, rectificar-les, suprimir-les, oposar-vos al seu tractament, i sol·licitar-ne la limitació del tractament, en determinades circumstàncies.
      (6) També podeu consultar la informació addicional dels tractaments esmentats a Politica privacitat.

  • acusmàtica, acusmatitzat i so acusmàtic, són correctes? (en audiovisuals)

    Aquests termes procedeixen del grec akousmatikós, que s’aplicava als deixebles de Pitàgores que escoltaven les lliçons darrere d’una cortina, sense poder veure qui parlava. D’aquí que aquest adjectiu s’apliqui al so que no té una causa visualment identificable. Posteriorment, aquest mot també s’ha aplicat a l’anomenada música acusmàtica, que s’escolta a través d’altaveus sense que es pugui veure què la produeix.

    La forma substantiva acusmàtica i el derivat verbal acusmatitzar no estan recollides en els diccionaris, però es troben en textos especialitzats relacionats amb la música i el tractament del so. Des d’un punt de vista lingüístic, són termes ben formats.

     

    • Escriu un comentari

      Els camps obligatoris estan marcats *


      (1) El responsable del tractament de les vostres dades és la Secretaria General de la Universitat de Barcelona.
      (2) La finalitat del tractament és dur a terme la gestió de consultes lingüístiques i terminològiques.
      (3) La base jurídica del tractament és el compliment d´una missió realitzada en interès públic.
      (4) Els destinataris de les dades són la mateixa universitat i, si n´hi ha, els encarregats del tractament. No es preveu la cessió de dades a tercers, tret que sigui obligació legal.
      (5) Teniu dret a accedir a les vostres dades, rectificar-les, suprimir-les, oposar-vos al seu tractament, i sol·licitar-ne la limitació del tractament, en determinades circumstàncies.
      (6) També podeu consultar la informació addicional dels tractaments esmentats a Politica privacitat.

  • resines centelladores?

    En contextos coincidents amb el context d’aquesta consulta (Noves resines selectives centelladores per a la mesura avançada de la radioactivitat), trobem els equivalents següents per a l’anglès i el castellà:

    en: scintillation resin, scintillating resin

    es: resinas centelleadoras, resinas de centelleo.

    Per al català es documenten les denominacions: resina centellejadora, resina de centelleig, resina escintil·ladora i resina d’escintil·lació. Atès que en el Cercaterm es privilegia la forma escintil·lació i escintil·ladora, les denominacions preferents haurien de ser resina escintil·ladora o bé resina d’escintil·lació.

    • Escriu un comentari

      Els camps obligatoris estan marcats *


      (1) El responsable del tractament de les vostres dades és la Secretaria General de la Universitat de Barcelona.
      (2) La finalitat del tractament és dur a terme la gestió de consultes lingüístiques i terminològiques.
      (3) La base jurídica del tractament és el compliment d´una missió realitzada en interès públic.
      (4) Els destinataris de les dades són la mateixa universitat i, si n´hi ha, els encarregats del tractament. No es preveu la cessió de dades a tercers, tret que sigui obligació legal.
      (5) Teniu dret a accedir a les vostres dades, rectificar-les, suprimir-les, oposar-vos al seu tractament, i sol·licitar-ne la limitació del tractament, en determinades circumstàncies.
      (6) També podeu consultar la informació addicional dels tractaments esmentats a Politica privacitat.

  • vídeocapsula, càpsula de vídeo, vídeo càpsula? (en audiovisuals)

    En català, per fer referència a vídeos informatius breus  s’utilitza tant càpsula de vídeo com videocàpsula. Qualsevol de les dues denominacions està igualment ben formada, i en tots dos casos es tracta de substantius femenins (una càpsula de vídeo o una videocàpsula).

    La construcció vídeo càpsula està menys documentada i es podria justificar si s’entén que es una aposició en què s’associa metafòricament un vídeo a una càpsula, de la mateixa manera que s’associa un vagó a un restaurant en l’expressió vagó restaurant. En aquest darrer cas, el nucli gramatical és vídeo i el sintagma, per tant, és masculí (un vídeo càpsula) i pluralitza només pel primer element (uns vídeos càpsula). Aquesta tercera opció denominativa, usada tal com correspondria a una construcció en aposició, no s’ha pogut documentar.

    La forma composta videocàpsula té encara un altre significat possible: el que fa referència a les càmeres de vídeo instal·lades dins d’unes càpsules i que serveixen per fer endoscòpies.

    • Escriu un comentari

      Els camps obligatoris estan marcats *


      (1) El responsable del tractament de les vostres dades és la Secretaria General de la Universitat de Barcelona.
      (2) La finalitat del tractament és dur a terme la gestió de consultes lingüístiques i terminològiques.
      (3) La base jurídica del tractament és el compliment d´una missió realitzada en interès públic.
      (4) Els destinataris de les dades són la mateixa universitat i, si n´hi ha, els encarregats del tractament. No es preveu la cessió de dades a tercers, tret que sigui obligació legal.
      (5) Teniu dret a accedir a les vostres dades, rectificar-les, suprimir-les, oposar-vos al seu tractament, i sol·licitar-ne la limitació del tractament, en determinades circumstàncies.
      (6) També podeu consultar la informació addicional dels tractaments esmentats a Politica privacitat.

  • Sound Flow? (en doblatge)

    D’acord amb la informació recollida en fonts diverses, el terme sound flow fa referència al que s’explica en aquest fragment del Manual de postproducción de audio: on també es fa una proposta per al castellà (encabalgamiento):

    La técnica del sound flow (encabalgamiento) Ver siempre y en todo momento a los personajes que hablan puede resultar monótono y para evitarlo se recurre al sound flow o encabalgamiento. Esta técnica consiste en mostrar un diálogo, o parte del mismo, sobre una imagen que no corresponde a quien la pronuncia. Por ejemplo, mientras contemplamos el final de una secuencia ya escuchamos la voz del personaje que interviene en la siguiente. De forma inversa, la voz de un personaje puede prolongarse, a veces, hasta el primer plano de la posterior secuencia. La técnica del sound flow, denominada en algunos sistemas de edición audio split , también se aplica a personajes que conversan entre sí: el final de un parlamento lo escuchamos sobre la imagen del interlocutor favoreciendo la fluidez de su réplica. En ocasiones es más interesante captar la reacción del que escucha que mantener el plano de imagen de la persona que habla.

    Aquesta mateixa proposta per al castellà es troba en altres textos i, fins i tot, llibres.

    En català es podria adaptar de la mateixa manera, encavalcament, encara que per ara no es troba documentada en cap text. En tot cas, la primera vegada que apareix en un text, convindrà posar entre parèntesis la forma manllevada.

    • Escriu un comentari

      Els camps obligatoris estan marcats *


      (1) El responsable del tractament de les vostres dades és la Secretaria General de la Universitat de Barcelona.
      (2) La finalitat del tractament és dur a terme la gestió de consultes lingüístiques i terminològiques.
      (3) La base jurídica del tractament és el compliment d´una missió realitzada en interès públic.
      (4) Els destinataris de les dades són la mateixa universitat i, si n´hi ha, els encarregats del tractament. No es preveu la cessió de dades a tercers, tret que sigui obligació legal.
      (5) Teniu dret a accedir a les vostres dades, rectificar-les, suprimir-les, oposar-vos al seu tractament, i sol·licitar-ne la limitació del tractament, en determinades circumstàncies.
      (6) També podeu consultar la informació addicional dels tractaments esmentats a Politica privacitat.

  • estrabologia o estrabismologia?

    El formant estrabo– prové del strabós, que significa ‘guerxo’, ‘estràbic’. Sobre aquesta base hi ha formades paraules com estrabòmetre (aparell emprat per a apreciar i mesurar l’angle d’estrabisme) i estrabometria; estrabòtom (instrument quirúrgic emprat per a fer una estrabotomia) i estrabotomia. La paraula catalana estrabisme també està formada sobre l’arrel strabos, però prové del grec strabismós ‘que mira guerxo’. Probablement això explica que hi hagi dues denominacions per a la ciència que estudia aquest fenomen: estrabismologia (formada sobre el mot grec strabismós) i estrabologia (formada sobre l’arrel grega strabós). La primera es documenta al Diccionari enciclopèdic de medicina; la segona no apareix als diccionaris catalans, però apareix en moltes publicacions, més que no pas la primera forma.

    En altres llengües, com l’anglès o el castellà, trobem que s’usen indistintament totes dues sèries, la basada sobre strabós i la basada sobre strabismós:

    anglès: strabismology, strabismologist, strabismological, strabology, strabologist, strabological

    castellà: estrabología, estrabólogo, estrabológico, estrabismología, estrabismólogo, estrabismológico

    Atès que totes dues sèries s’han de considerar ben formades des d’un punt de vista lingüístic i atès que les dades mostren que els especialistes les usen indistintament en diverses llengües, cal considerar-les formes sinònimes igualment correctes.

    • Escriu un comentari

      Els camps obligatoris estan marcats *


      (1) El responsable del tractament de les vostres dades és la Secretaria General de la Universitat de Barcelona.
      (2) La finalitat del tractament és dur a terme la gestió de consultes lingüístiques i terminològiques.
      (3) La base jurídica del tractament és el compliment d´una missió realitzada en interès públic.
      (4) Els destinataris de les dades són la mateixa universitat i, si n´hi ha, els encarregats del tractament. No es preveu la cessió de dades a tercers, tret que sigui obligació legal.
      (5) Teniu dret a accedir a les vostres dades, rectificar-les, suprimir-les, oposar-vos al seu tractament, i sol·licitar-ne la limitació del tractament, en determinades circumstàncies.
      (6) També podeu consultar la informació addicional dels tractaments esmentats a Politica privacitat.

  • aprendizaje por ensayo y error, por impronta, por enseñanza? Com es diu en català?

    Tal com consta al Cercatem, les formes catalanes corresponents a aprendizaje por ensayo y error i impronta són:

    aprenentatge per assaig i error

    impressió

    Quant al terme aprendizaje por enseñanza, només s’ha pogut referenciar la denominació aprenentatge per ensenyament en el llibre indexat a Google El tractament integral de les llengües.

     

    • Escriu un comentari

      Els camps obligatoris estan marcats *


      (1) El responsable del tractament de les vostres dades és la Secretaria General de la Universitat de Barcelona.
      (2) La finalitat del tractament és dur a terme la gestió de consultes lingüístiques i terminològiques.
      (3) La base jurídica del tractament és el compliment d´una missió realitzada en interès públic.
      (4) Els destinataris de les dades són la mateixa universitat i, si n´hi ha, els encarregats del tractament. No es preveu la cessió de dades a tercers, tret que sigui obligació legal.
      (5) Teniu dret a accedir a les vostres dades, rectificar-les, suprimir-les, oposar-vos al seu tractament, i sol·licitar-ne la limitació del tractament, en determinades circumstàncies.
      (6) També podeu consultar la informació addicional dels tractaments esmentats a Politica privacitat.

  • Abreviatures sistema APA: editor -a, traductor -a, coordinador -a, director -a, guionista, presentador -a, compositor -a

    Pel que fa a l’ús de les abreviatures, cal tenir en compte les següents considercions:

    1. El tractament (desenvolupat o abreujat) dels rols diversos en la creació de les diverses obres hauria de ser coherent en tot el text, independentment de l’àmbit (audiovisual o editorial). Així, per exemple, si s’abreugen els rols d’editor, traductor o coordinador, també cal abreujar els de director, guionista, presentador o compositor, entre d’altres.

    2. Hi ha abreviacions ja fixades i amb una certa tradició (que es pot documentar al llibre d’estil de la Universitat de Barcelona o a l’Optimot, entre d’altres) i regles per crear abreviacions noves, quan no disposem de formes gaire esteses (també es poden consultar al llibre d’estil de la UB).

    3. En el cas dels rols de la consulta, proposem les abreviacions següents:

    editor, editora, editors, editores > ed.
    traductor, traductora, traductors, traductores > trad.
    coordinador, coordinadora, coordinadors, coordinadores > coord.
    director, directora, directors, directores > dir.
    guionista, guionistes > guion.
    presentador, presentadora, presentadors, presentadores > present.
    compositor, compositora, compositors, compositores > comp.

    Aquestes abreviatures es refereixen a totes les formes de la paraula (masculí singular, femení singular, masculí plural i femení plural), atès que estan formades únicament a patir de l’inici de la paraula i no contenen cap lletra final que ens obligui a desplegar formes (com passa, en canvi, amb doctor i doctora > dr. i dra., per exemple, que contenen la part final de la paraula).

     

    • Escriu un comentari

      Els camps obligatoris estan marcats *


      (1) El responsable del tractament de les vostres dades és la Secretaria General de la Universitat de Barcelona.
      (2) La finalitat del tractament és dur a terme la gestió de consultes lingüístiques i terminològiques.
      (3) La base jurídica del tractament és el compliment d´una missió realitzada en interès públic.
      (4) Els destinataris de les dades són la mateixa universitat i, si n´hi ha, els encarregats del tractament. No es preveu la cessió de dades a tercers, tret que sigui obligació legal.
      (5) Teniu dret a accedir a les vostres dades, rectificar-les, suprimir-les, oposar-vos al seu tractament, i sol·licitar-ne la limitació del tractament, en determinades circumstàncies.
      (6) També podeu consultar la informació addicional dels tractaments esmentats a Politica privacitat.

  • prospect theory?

    Aquest terme fa referència a una teoria formulada per Daniel Kahneman i Amos Tversky que va suposar un gran canvi en la manera d’entendre com els individus prenen decisions i interpreten el risc. Segons la Wikipedia el nom té aquesta justificació: «In the original formulation of the theory, the term prospect referred to the predictable results of a lottery. However, the prospect theory can also be applied to the prediction of other forms of behaviors and decisions». 

    Aquest terme està poc documentat en textos en català. En textos en castellà, en canvi, apareix recollit amb molts noms diferents (indiquem amb un asterisc els que ens semblen incorrectes d’acord amb el que es pretén expressar): teoría de la prospección, teoría prospectiva, teoría de las perspectivas, teoría de las expectativas, *teoría de la prospectiva, *teoría de la perspectiva, *teoría del prospecto, etc.

    Restrigint la cerca al Google Acadèmic, trobem que la denominació clarament predominant en castellà és teoría prospectiva, seguida a molta distància per teoría de las perspectivas. Així, doncs, podem concloure que, en l’àmbit acadèmic, la denominació castellana més usada com a equivalent de prospect theory és teoría prospectiva. En català, a falta de cap altre element de judici, es podria optar per la mateixa solució (teoria prospectiva).

    • Escriu un comentari

      Els camps obligatoris estan marcats *


      (1) El responsable del tractament de les vostres dades és la Secretaria General de la Universitat de Barcelona.
      (2) La finalitat del tractament és dur a terme la gestió de consultes lingüístiques i terminològiques.
      (3) La base jurídica del tractament és el compliment d´una missió realitzada en interès públic.
      (4) Els destinataris de les dades són la mateixa universitat i, si n´hi ha, els encarregats del tractament. No es preveu la cessió de dades a tercers, tret que sigui obligació legal.
      (5) Teniu dret a accedir a les vostres dades, rectificar-les, suprimir-les, oposar-vos al seu tractament, i sol·licitar-ne la limitació del tractament, en determinades circumstàncies.
      (6) També podeu consultar la informació addicional dels tractaments esmentats a Politica privacitat.

  • platycosm, platicosme, platicosmos?

    El terme anglès platycosm està format per la forma prefixada platy– (del grec platys ‘pla’, ‘ample’) i la forma sufixada –cosm (del grec kosmos). La forma prefixada correspon al català plati-, que trobem en mots com platicèfal, platihelmint, etc.  La forma sufixada –cosm correspon al català –cosmos, que trobem en microcosmos (microcosm en anglès).

    A més del terme platycosm, s’han trobat, en anglès, altres termes que s’hi relacionen conceptualment i que estan construïts de la mateixa manera: torocosm, didicosm, tricosm, tetracosm, hexacosm, helicosm, amphicosm, amphidicosm, etc. Cap d’aquests termes s’ha documentat en textos en català (tampoc en altres llengües properes, com el castellà o el francès), però tot fa pensar que s’haurien de construir com microcosmos: platicosmos, didicosmos, tetracosmos, etc. Òbviament, i tal com passa amb cosmos o microcosmos, es tracta de paraules invariables pel que fa al nombre; només l’article o altres elements gramaticals ens indiquen si es tracta del singular o el plural: un microcosmos, uns microcosmos. El mateix passa amb altres mots amb terminació –os àtona, com ara un/uns albatros, un/uns termos, un/uns roibos.

    • Escriu un comentari

      Els camps obligatoris estan marcats *


      (1) El responsable del tractament de les vostres dades és la Secretaria General de la Universitat de Barcelona.
      (2) La finalitat del tractament és dur a terme la gestió de consultes lingüístiques i terminològiques.
      (3) La base jurídica del tractament és el compliment d´una missió realitzada en interès públic.
      (4) Els destinataris de les dades són la mateixa universitat i, si n´hi ha, els encarregats del tractament. No es preveu la cessió de dades a tercers, tret que sigui obligació legal.
      (5) Teniu dret a accedir a les vostres dades, rectificar-les, suprimir-les, oposar-vos al seu tractament, i sol·licitar-ne la limitació del tractament, en determinades circumstàncies.
      (6) També podeu consultar la informació addicional dels tractaments esmentats a Politica privacitat.

  • muntatge de comunitats? (en biologia evolutiva)

    El terme anglès corresponent a aquest concepte és, d’acord amb la documentació trobada, assembly of communities. El mot anglès assembly pot correspondre al català muntatge en alguns contextos, com en instal·lacions o processos de fabricació; en d’altres, pot correspondre a assemblatge, com en biologia molecular. En el cas de la biologia evolutiva i en relació amb la formació de comunitats, en català es documenten les expressions assemblatge de comunitats i muntatge de comunitats, però totes dues amb poques ocurrències; en castellà la forma clarament majoritària és ensamblaje de comunidades. En altres llengües, com el francès i el portuguès, la traducció de l’anglès assembly presenta menys vacil·lacions i, per tant, s’opta per la forma més freqüent o (única) en cada llengua; així, en portuguès tenim montagem de comunidades i en francès assemblage de communautés. El català i el castellà, en canvi, són més vacil·lants en l’ús de muntatge i assemblatge (o montaje i ensamblaje) i cal decidir si en biologia evolutiva el cas de les comunitats s’assimila a la biologia molecular (i, per tant, s’usa assemblatge) o a les instal·lacions, processos de fabricació o altres (i, per tant, es parla de muntatge).

     

     

     

    • Escriu un comentari

      Els camps obligatoris estan marcats *


      (1) El responsable del tractament de les vostres dades és la Secretaria General de la Universitat de Barcelona.
      (2) La finalitat del tractament és dur a terme la gestió de consultes lingüístiques i terminològiques.
      (3) La base jurídica del tractament és el compliment d´una missió realitzada en interès públic.
      (4) Els destinataris de les dades són la mateixa universitat i, si n´hi ha, els encarregats del tractament. No es preveu la cessió de dades a tercers, tret que sigui obligació legal.
      (5) Teniu dret a accedir a les vostres dades, rectificar-les, suprimir-les, oposar-vos al seu tractament, i sol·licitar-ne la limitació del tractament, en determinades circumstàncies.
      (6) També podeu consultar la informació addicional dels tractaments esmentats a Politica privacitat.

  • menú burger? (en disseny web)

    D’acord amb la informació de la Viquipèdia, el nom del menú que s’amaga darrera una icona que consta de tres ratlles sobreposades és botó de menú. Tal com s’explica en l’article de la Viquipèdia i tal com s’ha pogut documentar en altres pàgines web, aquest botó rep altres noms en anglès, com hamburger button o hamburger menu. En castellà i en català també es documenten diferents noms, com el calc  menú hamburguesa.

    La denominació botó de menú, però, és la més documentada en fonts de referència, com la Viquipèdia o el Cercaterm. Les altres denominacions semblen més col·loquials.

     

     

    • Escriu un comentari

      Els camps obligatoris estan marcats *


      (1) El responsable del tractament de les vostres dades és la Secretaria General de la Universitat de Barcelona.
      (2) La finalitat del tractament és dur a terme la gestió de consultes lingüístiques i terminològiques.
      (3) La base jurídica del tractament és el compliment d´una missió realitzada en interès públic.
      (4) Els destinataris de les dades són la mateixa universitat i, si n´hi ha, els encarregats del tractament. No es preveu la cessió de dades a tercers, tret que sigui obligació legal.
      (5) Teniu dret a accedir a les vostres dades, rectificar-les, suprimir-les, oposar-vos al seu tractament, i sol·licitar-ne la limitació del tractament, en determinades circumstàncies.
      (6) També podeu consultar la informació addicional dels tractaments esmentats a Politica privacitat.

  • incoming students?

    La denominació catalana més usada com a equivalent de l’expressió incoming students és estudiants entrants, de la mateixa manera que per a outgoing students es proposa la denominació catalana estudiants sortints. Aquestes denominacions, a més de ser àmpliament usades en textos universitaris, estan recollides al Higher education lexicon de la UPC. En l’article del Servei Lingüístic de la URV «Estudiants que vénen i estudiants que se’n van», publicat el 2013 al web de la SCATERM (Societat Catalana de Terminologia), es pot seguir tot el raonament a favor de les denominacions estudiants entrants i estudiants sortints. Per al castellà, al Higher education lexicon es fan les propostes paral·leles estudiantes entrantes i estudiantes salientes. També s’hi fan constar els sinònims estudiants rebuts i estudiantes recibidos (per a incoming students) i estudiants enviats i estudiantes enviados (per a outgoing students), que poden ser útils en determinats contextos.

    • Escriu un comentari

      Els camps obligatoris estan marcats *


      (1) El responsable del tractament de les vostres dades és la Secretaria General de la Universitat de Barcelona.
      (2) La finalitat del tractament és dur a terme la gestió de consultes lingüístiques i terminològiques.
      (3) La base jurídica del tractament és el compliment d´una missió realitzada en interès públic.
      (4) Els destinataris de les dades són la mateixa universitat i, si n´hi ha, els encarregats del tractament. No es preveu la cessió de dades a tercers, tret que sigui obligació legal.
      (5) Teniu dret a accedir a les vostres dades, rectificar-les, suprimir-les, oposar-vos al seu tractament, i sol·licitar-ne la limitació del tractament, en determinades circumstàncies.
      (6) També podeu consultar la informació addicional dels tractaments esmentats a Politica privacitat.

  • llenguatges de comandes?

    En informàtica, el que en anglès s’anomena command language, en català s’anomena llenguatge d’ordres. De la mateixa manera, la «instrucció que es dona a un programa, habitualment mitjançant el teclat o un dispositiu apuntador, amb la finalitat d’executar una acció», que en anglès és command, en català s’anomena ordre.

    • Escriu un comentari

      Els camps obligatoris estan marcats *


      (1) El responsable del tractament de les vostres dades és la Secretaria General de la Universitat de Barcelona.
      (2) La finalitat del tractament és dur a terme la gestió de consultes lingüístiques i terminològiques.
      (3) La base jurídica del tractament és el compliment d´una missió realitzada en interès públic.
      (4) Els destinataris de les dades són la mateixa universitat i, si n´hi ha, els encarregats del tractament. No es preveu la cessió de dades a tercers, tret que sigui obligació legal.
      (5) Teniu dret a accedir a les vostres dades, rectificar-les, suprimir-les, oposar-vos al seu tractament, i sol·licitar-ne la limitació del tractament, en determinades circumstàncies.
      (6) També podeu consultar la informació addicional dels tractaments esmentats a Politica privacitat.

  • quitosan?

    El nom quitosan procedeix de quitina (documentat al DIEC2, al Cercaterm, a Enciclopèdia.cat, etc.). El quitosan és un polisacàrid que s’obté de la quitina de la closca d’alguns crustacis.

    El terme angès és chitosan, que, d’acord amb el diccionari Webster i altres diccionaris, consta dels formants següents: chit(in) + –ose2 + –an. És una etimologia similar a la que trobem per al polisacàrid glucan: from glucose+ -an. El sufix final –an, d’acord amb la informació de Lexico (Oxford) és el sufix usat per formar adjectius com cuban, anglican, lutheran, etc., i que en química forma «names of organic compounds, chiefly polysaccharides. Ex. dextran.»

    En francès trobem documentades dues formes per referir-se a aquest polisacarid: chitosane o chitosan, tots dos com a noms masculins. En castellà es documenten tres formes: quitosán, quitosano i quitosana.

    En català trobem documentades les formes quitosan (la més freqüent), la forma quitosà, i la forma femenina quitosana (a la Història Natural dels Països Catalans, en la forma plural quitosanes).

    Observem també que els termes en anglès d’altres polisacàrids amb la mateixa terminació, com dextran o glucan, s’han normalitzat en català amb la terminació –an, com es pot veure al Cercaterm per a dextran, glucan, fucoidan, etc., tot i que en alguns textos es documenten les formes glucà, xilà, dextrà, etc. D’acord amb això, la forma preferent en català hauria de ser quitosan.

    • Escriu un comentari

      Els camps obligatoris estan marcats *


      (1) El responsable del tractament de les vostres dades és la Secretaria General de la Universitat de Barcelona.
      (2) La finalitat del tractament és dur a terme la gestió de consultes lingüístiques i terminològiques.
      (3) La base jurídica del tractament és el compliment d´una missió realitzada en interès públic.
      (4) Els destinataris de les dades són la mateixa universitat i, si n´hi ha, els encarregats del tractament. No es preveu la cessió de dades a tercers, tret que sigui obligació legal.
      (5) Teniu dret a accedir a les vostres dades, rectificar-les, suprimir-les, oposar-vos al seu tractament, i sol·licitar-ne la limitació del tractament, en determinades circumstàncies.
      (6) També podeu consultar la informació addicional dels tractaments esmentats a Politica privacitat.

  • instal·lacions a mar i instal·lacions en terra

    La combinació de preposicions que es veu en «instal·lacions a mar i en terra» es troba en altres documents per referir-se a les instal·lacions d’aqüicultura. Cal tenir present que les instal·lacions a mar fan referència a gàbies i les instal·lacions en terra, a piscines.

    L’ús de les preposicions a o en davant dels susbtantius mar i terra és força vacil·lant. S’ha fet un cerca dins les definicions i exemples del DIEC2 i s’ha constatat que les expressions més freqüents són amb preposició en: en terra i en mar (més que no pas a terra, que només apareix en alguns exemples, però en cap definició, i a mar, que no apareix mai, ni en definicions ni en exemples). En una entrada, fins i tot trobem totes dues expressions alhora: prester Massa d’aire animada d’un ràpid moviment giratori, que abrasa en terra o que genera una mànega en mar.

    Fent una cerca similar dins les definicions del Cercaterm, s’obtenen resultats similars. Alguns exemples:

    • derelicte Nau o part d’una nau abandonada en mar, que teòricament és propietat de l’assegurador que ha indemnitzat el naufragi.
    • senya Punt descollant de la terra, que els pescadors prenen com a punt d’orientació quan es troben en mar per saber on són.
    • desembarcar Posar en terra alguna persona o alguna cosa traient-la de la nau o la barca on anava embarcada.
    • ictioturisme Conjunt d’activitats pròpies del turisme pesquer que tenen lloc en terra.

    Si prenem com a referència els usos més freqüents d’aquestes dues fonts de referència, es podria optar per instal·lacions en mar i instal·lacions en terra.

     

     

     

     

    • Escriu un comentari

      Els camps obligatoris estan marcats *


      (1) El responsable del tractament de les vostres dades és la Secretaria General de la Universitat de Barcelona.
      (2) La finalitat del tractament és dur a terme la gestió de consultes lingüístiques i terminològiques.
      (3) La base jurídica del tractament és el compliment d´una missió realitzada en interès públic.
      (4) Els destinataris de les dades són la mateixa universitat i, si n´hi ha, els encarregats del tractament. No es preveu la cessió de dades a tercers, tret que sigui obligació legal.
      (5) Teniu dret a accedir a les vostres dades, rectificar-les, suprimir-les, oposar-vos al seu tractament, i sol·licitar-ne la limitació del tractament, en determinades circumstàncies.
      (6) També podeu consultar la informació addicional dels tractaments esmentats a Politica privacitat.

  • un gen codifica una proteïna o codifica per una proteïna?

    Les principals obres de referència coincideixen en l’ús del verb codificar com a transitiu i, per tant, sense cap preposició de règim. Navarro ho explica al seu Libro rojo:

    [Genét.] En el lenguaje de la genética se ha usado muchísimo el verbo to code (o to encode) en relación con el gen que contiene la información necesaria para sintetizar una proteína determinada. En español hubiéramos podido encontrar una traducción más apropiada, desde luego, pero podemos considerar ya sancionado el uso de codificar en este sentido. Obsérvese, en cualquier caso, que el verbo inglés to code rige la preposición for, mientras que ‘codificar’ es en español un verbo transitivo que no rige preposición ninguna; la forma correcta en español, pues, no es *codificar para* ni *codificar a*, sino ‘codificar’ a secas: ◘ So-and-so gene codes for So-and-so protein (el gen fulano de tal codifica la proteína mengana de cual); Partial viral genome coding for reverse transcriptase (genoma vírico parcial que codifica la retrotranscriptasa).

    En català trobem fonts com l’Enciclopèdia.cat, en què dins de diferents entrades apareix el verb codificar com a transitiu:

    genètica […] Els exons representen la seqüència de nucleòtids codificadora; és a dir, que porta la informació per a sintetitzar la proteïna que codifica el gen.

    codi genètic […] Cada tres bases consecutives (codó o triplet) codifica un aminoàcid i s’estableix una correspondència entre la seqüència de bases de l’ADN i la proteïna.

    També en les definicions i notes de diferents termes continguts al Cercaterm:

    gen de la noguina Gen que codifica la noguina.

    gen activador de la recombinació Gen que codifica una proteïna necessària per al reordenament gènic del receptor antigènic.

    transtiretina […] El gen que codifica aquesta proteïna (gen TTR), pot experimentar mutacions, que produeixen el plegament defectuós i l’agregació de la transtiretina.

    gen (DEMCAT) Abans era considerat com a unitat del cromosoma dins la qual podien ocórrer mutacions però no entrecreuament o, posteriorment, com a unitat genètica de complementació que codifica una proteïna (cistró), però el desenvolupament de la genètica molecular posa de manifest la imprecisió d’aquestes definicions.

    Per tant, la forma correcta és «un gen codifica una proteïna» i no pas «*un gen codifica per una proteïna», que és un calc sintàctic de l’anglès.

    • Escriu un comentari

      Els camps obligatoris estan marcats *


      (1) El responsable del tractament de les vostres dades és la Secretaria General de la Universitat de Barcelona.
      (2) La finalitat del tractament és dur a terme la gestió de consultes lingüístiques i terminològiques.
      (3) La base jurídica del tractament és el compliment d´una missió realitzada en interès públic.
      (4) Els destinataris de les dades són la mateixa universitat i, si n´hi ha, els encarregats del tractament. No es preveu la cessió de dades a tercers, tret que sigui obligació legal.
      (5) Teniu dret a accedir a les vostres dades, rectificar-les, suprimir-les, oposar-vos al seu tractament, i sol·licitar-ne la limitació del tractament, en determinades circumstàncies.
      (6) També podeu consultar la informació addicional dels tractaments esmentats a Politica privacitat.

  • Usos de cursiva en obres arquitectòniques?

    Les obres arquitectòniques s’assimilen als noms de monuments i edificis, i s’escriuen en rodona, no pas en cursiva. Per a més informació, consulteu l’apartat del CUB sobre l’ús de majúscules i minúscules en noms de Monuments, edificis i dependències.

    • Escriu un comentari

      Els camps obligatoris estan marcats *


      (1) El responsable del tractament de les vostres dades és la Secretaria General de la Universitat de Barcelona.
      (2) La finalitat del tractament és dur a terme la gestió de consultes lingüístiques i terminològiques.
      (3) La base jurídica del tractament és el compliment d´una missió realitzada en interès públic.
      (4) Els destinataris de les dades són la mateixa universitat i, si n´hi ha, els encarregats del tractament. No es preveu la cessió de dades a tercers, tret que sigui obligació legal.
      (5) Teniu dret a accedir a les vostres dades, rectificar-les, suprimir-les, oposar-vos al seu tractament, i sol·licitar-ne la limitació del tractament, en determinades circumstàncies.
      (6) També podeu consultar la informació addicional dels tractaments esmentats a Politica privacitat.