• “el/la president/a” o “el president o la presidenta”?

    En documents normatius, en previsió que el càrrec de què es parla pugui ser ocupat indistintament per un home o una dona, es  recomana l’ús de la forma doble sencera, sense necessitat de repetir l’article per a cada element: el president o presidenta.

    Més informació sobre aquest cas concret a «Documents normatius» [en línia]. A: Criteris de la Universitat de Barcelona (CUB). Llibre d’estil. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/cub/criteri.php?id=2550> [consulta: 9 març 2021].

    • Escriu un comentari

      Els camps obligatoris estan marcats *


      (1) El responsable del tractament de les vostres dades és la Secretaria General de la Universitat de Barcelona.
      (2) La finalitat del tractament és dur a terme la gestió de consultes lingüístiques i terminològiques.
      (3) La base jurídica del tractament és el compliment d´una missió realitzada en interès públic.
      (4) Els destinataris de les dades són la mateixa universitat i, si n´hi ha, els encarregats del tractament. No es preveu la cessió de dades a tercers, tret que sigui obligació legal.
      (5) Teniu dret a accedir a les vostres dades, rectificar-les, suprimir-les, oposar-vos al seu tractament, i sol·licitar-ne la limitació del tractament, en determinades circumstàncies.
      (6) També podeu consultar la informació addicional dels tractaments esmentats a Politica privacitat.

  • autorial o autoral? (d’autor)

    Tant en català com en castellà es documenten els adjectius autoral i autorial com a derivats dels noms autor o autoria respectivament. Usar l’un o l’altre no sembla que tingui conseqüències rellevants a nivell semàntic, per la qual cosa es poden considerar sinònims. Tot i no estar documentats en obres lexicogràfiques, cal considerar-los derivats ben formats. En aquest mateix sentit es pronuncia la Fundéu en la consulta autoral, autorial.

    • Escriu un comentari

      Els camps obligatoris estan marcats *


      (1) El responsable del tractament de les vostres dades és la Secretaria General de la Universitat de Barcelona.
      (2) La finalitat del tractament és dur a terme la gestió de consultes lingüístiques i terminològiques.
      (3) La base jurídica del tractament és el compliment d´una missió realitzada en interès públic.
      (4) Els destinataris de les dades són la mateixa universitat i, si n´hi ha, els encarregats del tractament. No es preveu la cessió de dades a tercers, tret que sigui obligació legal.
      (5) Teniu dret a accedir a les vostres dades, rectificar-les, suprimir-les, oposar-vos al seu tractament, i sol·licitar-ne la limitació del tractament, en determinades circumstàncies.
      (6) També podeu consultar la informació addicional dels tractaments esmentats a Politica privacitat.

  • la gerent o la gerenta?

    Els noms de càrrecs i oficis acabats en –ant i –ent poden ser de gènere gramatical variable o invariable, segons el cas. En el mateix DIEC2 trobem noms invariables —com ara anunciant, agent, cantant, combatent, litigant, delineant, docent, concursant o regent— i noms variables —com ara ajudant i ajudanta, comandant i comandanta, comediant i comedianta, aprenent i aprenenta, dependent i dependenta, escrivent i escriventa, intendent i intendenta, lloctinent i lloctinenta o president i presidenta.

    D’acord amb el criteri general del diccionari normatiu, són variables els noms que presenten tradicionalment forma femenina, com ajudanta o tinenta (si bé en el segon cas, antigament, s’usava per designar la muller del tinent). En altres casos la forma femenina s’ha creat per analogia, com és el cas de lloctinenta. La resta de noms s’han mantingut amb gènere invariable (com en combatent o agent).

    En un primer moment, el diccionari normatiu va tractar el cas de gerent com a invariable, perquè la forma femenina no tenia tradició. No obstant això, precisament per visibilitzar les dones que ocupen aquest càrrec, hi ha una certa tendència a fer-lo variable per analogia amb noms com ara presidenta. Així, des de fa anys es troben centenars d’ocurrències de la forma femenina gerenta en textos del DOGC, de la Generalitat de Catalunya, en textos institucionals d’universitats catalanes i, fins i tot, en el Diccionari de sinònims d’Albert Jané, per posar alguns exemples.

    Davant d’aquesta situació, l’any 2014 el Grup de Treball de Qualitat Lingüística, que depèn de la Comissió de Llengua de la Xarxa Vives d’Universitats, va establir una sèrie de criteris generals per al tractament del gènere en la documentació institucional i va acordar l’ús de la forma femenina gerenta (i els seus derivats, com ara vicegerenta) en els textos de totes les universitats catalanes.

    Aquesta decisió es va prendre després d’haver fet un estudi aprofundit de la situació i la consulta corresponent a les Oficines Lexicogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans, per assegurar que la decisió no era contrària a la normativa, sinó que es feia sobre la base de l’ús present i que, passat un temps, si l’ús es consolidava, la forma femenina seria inclosa al diccionari normatiu.

    Un relleu al capdavant de la Gerència de l’Institut d’Estudis Catalans ha precipitat l’aprovació de la forma femenina gerenta. L’escriptor i membre de la Secció Filològica Màrius Serra ho explica en l’article «De la ‘fabricanta’ a la ‘gerenta’», publicat a La Vanguardia el 23 de febrer.

    Finalment, amb data 29 de març de 2021, l’IEC anuncia que la nova actualització del DIEC2 ja incorpora, entre altres coses, la forma femenina gerenta.

    • Escriu un comentari

      Els camps obligatoris estan marcats *


      (1) El responsable del tractament de les vostres dades és la Secretaria General de la Universitat de Barcelona.
      (2) La finalitat del tractament és dur a terme la gestió de consultes lingüístiques i terminològiques.
      (3) La base jurídica del tractament és el compliment d´una missió realitzada en interès públic.
      (4) Els destinataris de les dades són la mateixa universitat i, si n´hi ha, els encarregats del tractament. No es preveu la cessió de dades a tercers, tret que sigui obligació legal.
      (5) Teniu dret a accedir a les vostres dades, rectificar-les, suprimir-les, oposar-vos al seu tractament, i sol·licitar-ne la limitació del tractament, en determinades circumstàncies.
      (6) També podeu consultar la informació addicional dels tractaments esmentats a Politica privacitat.

  • transitori d’apagat del díode (turn off) / transitori d’encesa del díode (turn on)

    Els diccionaris recullen la forma apagament com a acció o efecte d’apagar o d’apagar-se, i és una forma que està recollida en molts documents i llibres acompanyada de la forma encesa. Un exemple del llibre Sistemes d’ajuda a la conducció (Sistemes de seguretat i confortabilitat):

     

    La forma apagat, com a substantiu, acompanyat d’encesa, també es documenta, però els diccionaris només recullen apagat com a adjectiu. Finalment, el substantiu femení apagada, que també trobem en el parell encesa/apagada, només es recull en els diccionaris per fer referència al «fet d’apagar-se la il·luminació elèctrica a causa d’una interrupció en el subministrament», és a dir, com a equivalent del castellà apagón.

    En conseqüència, la forma preferent és apagament del díode en contraposició a encesa del díode. Tot i que cal reconèixer que la forma apagada té l’avantatge de ser més breu i de ser morfològicament paral·lela a encesa.

    • Escriu un comentari

      Els camps obligatoris estan marcats *


      (1) El responsable del tractament de les vostres dades és la Secretaria General de la Universitat de Barcelona.
      (2) La finalitat del tractament és dur a terme la gestió de consultes lingüístiques i terminològiques.
      (3) La base jurídica del tractament és el compliment d´una missió realitzada en interès públic.
      (4) Els destinataris de les dades són la mateixa universitat i, si n´hi ha, els encarregats del tractament. No es preveu la cessió de dades a tercers, tret que sigui obligació legal.
      (5) Teniu dret a accedir a les vostres dades, rectificar-les, suprimir-les, oposar-vos al seu tractament, i sol·licitar-ne la limitació del tractament, en determinades circumstàncies.
      (6) També podeu consultar la informació addicional dels tractaments esmentats a Politica privacitat.

  • culminal? [part culminal de Sierra Nevada]

    Aquest terme no està recollit en cap obra lexicogràfica, però es documenta a bastament al portal Enciclopèdia.cat, dins l’obra Història natural dels països catalans; també es documenta en diversos articles de la Viquipèdia i en nombroses obres en català indexades per Google. No es tracta, doncs, d’un ús anecdòtic.

    Des d’un punt de vista formal, és un adjectiu format sobre la base llatina culmen, –inis ‘cim’, la mateixa base que forma paraules com culminar o culminant. És, per tant, una paraula ben formada amb un significat perfectament predictible a partir dels elements que la componen.

    És un terme usat especialment en l’àmbit de la botànica i les ciències de la terra.

    • Escriu un comentari

      Els camps obligatoris estan marcats *


      (1) El responsable del tractament de les vostres dades és la Secretaria General de la Universitat de Barcelona.
      (2) La finalitat del tractament és dur a terme la gestió de consultes lingüístiques i terminològiques.
      (3) La base jurídica del tractament és el compliment d´una missió realitzada en interès públic.
      (4) Els destinataris de les dades són la mateixa universitat i, si n´hi ha, els encarregats del tractament. No es preveu la cessió de dades a tercers, tret que sigui obligació legal.
      (5) Teniu dret a accedir a les vostres dades, rectificar-les, suprimir-les, oposar-vos al seu tractament, i sol·licitar-ne la limitació del tractament, en determinades circumstàncies.
      (6) També podeu consultar la informació addicional dels tractaments esmentats a Politica privacitat.

  • STEM, STEMM, CTEM?

    La sigla STEM, corresponent a l’anglès science, technology, engineering and mathematics s’usa per referir-se a aquesta agrupació de disciplines en el context de les polítiques educatives. Hi ha, però, una gran varietat de combinacions possibles que s’usen segons l’èmfasi que es posa en un tipus o altre d’agrupació, com ara: STEMM (science, technology, engineering, mathematics, and medicine), STEEM (science, technology, engineering, economics, and mathematics), STREM (science, technology, robotics, engineering, and multimedia), i moltes més (vegeu l’article Science, technology, engineering, and mathematics de la Viquipèdia).

    Aquestes sigles es poden trobar traduïdes en altres llengües, segons la rellevància que tinguin en les polítiques dels països respectius. Per exemple, trobem documentada la sigla castellana CTIM (ciencia, tecnología, ingeniería y matemáticas) com a equivalent de STEM; en francès, també es documenta la sigla STIM (science, technologie, ingénierie et mathématiques). Això no impedeix que les sigles en anglès també apareguin en textos escrits en aquestes llengües.

    En català, es documenta la sigla CTEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques) i fins i tot es recull en la publicació Nota d’Economia, núm. 105, en el glossari del final, juntament amb la sigla CTEAM:

    • CTEAM (STEAM): sigles inicials de ciència, tecnologia, enginyeria, arts i matemàtiques (Science, Technology, Engineering,
      Arts and Mathematics).
    • CTEM (STEM): sigles inicials de ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques (Science, Technology, Engineering and Mathematics).

    També cal tenir en compte les recomanacions del Termcat publicades en el web d’Universitats i Recerca, STEM, STEAM: i com ho diem, en català?, i el fet que aquests termes estan en estudi per part del Consell Supervisor (Termes en estudi al Consell Supervisor (27/01/2021)).

    Pel que fa a la sigla anglesa STEMM, no s’ha trobat documentada una sigla CTEMM per al català, però sí que s’ha trobat per a altres llengües, com posa de manifest aquest text del CORDIS que trobem en anglès (STEMM), en francès (STIMM) i en castellà (CTIMM).

    Així, doncs, podem dir que hi ha una certa tendència a usar la sigla corresponent a les inicials de cada llengua si l’agrupació de disciplines que representa és rellevant per a les polítiques educatives del país.

    • Escriu un comentari

      Els camps obligatoris estan marcats *


      (1) El responsable del tractament de les vostres dades és la Secretaria General de la Universitat de Barcelona.
      (2) La finalitat del tractament és dur a terme la gestió de consultes lingüístiques i terminològiques.
      (3) La base jurídica del tractament és el compliment d´una missió realitzada en interès públic.
      (4) Els destinataris de les dades són la mateixa universitat i, si n´hi ha, els encarregats del tractament. No es preveu la cessió de dades a tercers, tret que sigui obligació legal.
      (5) Teniu dret a accedir a les vostres dades, rectificar-les, suprimir-les, oposar-vos al seu tractament, i sol·licitar-ne la limitació del tractament, en determinades circumstàncies.
      (6) També podeu consultar la informació addicional dels tractaments esmentats a Politica privacitat.

  • cosmisme?

    El cosmisme és un moviment filosòfic sorgit a Rússia. La paraula està formada sobre l’arrel grega komos (‘cosmos’). El terme està documentat a la Viquipèdia per a moltes llengües. Tot i que el català no hi és, la denominació cosmisme està formada amb el mateix procediment morfològic que en les altres llengües (per addició del sufix –isme) i, per tant, és lingüísticament correcta.

    • Escriu un comentari

      Els camps obligatoris estan marcats *


      (1) El responsable del tractament de les vostres dades és la Secretaria General de la Universitat de Barcelona.
      (2) La finalitat del tractament és dur a terme la gestió de consultes lingüístiques i terminològiques.
      (3) La base jurídica del tractament és el compliment d´una missió realitzada en interès públic.
      (4) Els destinataris de les dades són la mateixa universitat i, si n´hi ha, els encarregats del tractament. No es preveu la cessió de dades a tercers, tret que sigui obligació legal.
      (5) Teniu dret a accedir a les vostres dades, rectificar-les, suprimir-les, oposar-vos al seu tractament, i sol·licitar-ne la limitació del tractament, en determinades circumstàncies.
      (6) També podeu consultar la informació addicional dels tractaments esmentats a Politica privacitat.

  • teoria de la relativitat especial o teoria especial de la relativitat?

    Hi ha una gran vacil·lació entre aquestes dues denominacions (teoria especial de la relativitat i teoria de la relativitat especial) i passa el mateix amb el terme complementari teoria general de la relativitat o teoria de la relativitat general. Aquestes són algunes dades que podem extreure de diferents fonts:

    • El Cercaterm conté la fitxa relativitat especial (o teoria especial de la relativitat). També conté el terme teoria general de la relativitat.
    • La Viquipèdia recull la denominació teoria especial de la relativitat, però teoria de la relativitat general.
    • A Enciclopèdia.cat, dins l’article teoria de la relativitat, trobem el terme teoria de la relativitat general (amb l’adjectiu al final), però en altres articles de la mateixa obra trobem teoria general de la relativitat.
    • Al Corpus textual informatitzat de la llengua catalana (CTILC) trobem més casos de teoria general de la relativitat que de teoria de la relativitat general; un cas de teoria especial de la relativitat i cap cas de teoria de la relativitat especial.
    • En els textos indexats a Google, el nombre d’ocurrències de la denominació teoria de la relativitat especial és més abundant que teoria especial de la relativitat, però si es restringeix la cerca a Google llibres, la tendència s’inverteix.
    • En llibres com el Tipler o El jove Einstein en català, s’usen les formes teoria de la relativitat especial i teoria de la relativitat general.
    • D’acord amb els especialistes consultats, les denominacions més freqüents són relativitat especial i relativitat general, però hi ha discrepàncies pel que fa a la posició dels adjectius especial i general quan s’hi afegeix teoria al davant. En canvi, és poc freqüent usar les expressions teoria especial i teoria general soles.
    • En castellà o en francès també trobem vacil·lacions denominatives, però la tendència general és a posar l’adjectiu al final del sintagma: théorie de la relativité restreinte i teoría de la relatividad especial.

    En alemany, llengua en què aquest terme es va crear, la denominació documentada i confirmada per físics alemanys és spezielle Relativitätstheorie. Des d’un punt de vista sintàctic, spezielle concorda amb theorie, cosa que avala la denominació catalana teoria especial de la relativitat. El mateix es pot dir sobre el terme complementari teoria general de la relativitat (allgemeine Relativitätstheorie).

    En anglès també hi ha dues denominacions: special theory of relativity (que és la traducció més exacta de l’alemany i que es correspondria amb la denominació catalana teoria especial de la relativitat) i theory of special relativity (més usada en els darrers anys, i que es correspon amb la forma catalana teoria de la relativitat especial).

    El que és important tenir en compte aquí és que l’adjectiu especial fa referència a les condicions en què s’aplica la teoria (que són de moviment uniforme sense gravetat) i, tant si s’expressa d’una manera com si s’expressa de l’altra, la interpretació és la mateixa.

    En resum, podem dir que les principals obres lexicogràfiques en català proposen la denominació amb l’adjectiu com a modificador de teoria (teoria especial de la relativitat i teoria general de la relativitat), cosa que concorda amb la lectura que es fa des de l’alemany. Però també s’usa molt la denominació amb l’adjectiu al darrere, en paral·lel amb el que es fa en anglès, que també presenta dues formes. Sigui quina sigui la forma triada, no afecta la interpretació del terme.

    • Escriu un comentari

      Els camps obligatoris estan marcats *


      (1) El responsable del tractament de les vostres dades és la Secretaria General de la Universitat de Barcelona.
      (2) La finalitat del tractament és dur a terme la gestió de consultes lingüístiques i terminològiques.
      (3) La base jurídica del tractament és el compliment d´una missió realitzada en interès públic.
      (4) Els destinataris de les dades són la mateixa universitat i, si n´hi ha, els encarregats del tractament. No es preveu la cessió de dades a tercers, tret que sigui obligació legal.
      (5) Teniu dret a accedir a les vostres dades, rectificar-les, suprimir-les, oposar-vos al seu tractament, i sol·licitar-ne la limitació del tractament, en determinades circumstàncies.
      (6) També podeu consultar la informació addicional dels tractaments esmentats a Politica privacitat.

  • criptanàlisi?

    La forma preferent és criptoanàlisi, ja que és la que es documenta en obres de referència com el Cercaterm, Enciclopèdia.cat o la Viquipèdia. En el document del Termcat sobre La Formació de termes amb elements cultes, s’explica que quan el segon formant comença per vocal, hi ha una certa vacil·lació pel que fa a la vocal d’enllaç (la o de cripto– en aquest cas), però que quan el segon element és un mot que té vida independent en català, s’observa la tendència a mantenir la vocal –o del primer formant. Per tant, tot i que la forma criptanàlisi no es podria considerar incorrecta, és preferible la forma criptoanàlisi, que segueix les regles de formació més generals.

    • Escriu un comentari

      Els camps obligatoris estan marcats *


      (1) El responsable del tractament de les vostres dades és la Secretaria General de la Universitat de Barcelona.
      (2) La finalitat del tractament és dur a terme la gestió de consultes lingüístiques i terminològiques.
      (3) La base jurídica del tractament és el compliment d´una missió realitzada en interès públic.
      (4) Els destinataris de les dades són la mateixa universitat i, si n´hi ha, els encarregats del tractament. No es preveu la cessió de dades a tercers, tret que sigui obligació legal.
      (5) Teniu dret a accedir a les vostres dades, rectificar-les, suprimir-les, oposar-vos al seu tractament, i sol·licitar-ne la limitació del tractament, en determinades circumstàncies.
      (6) També podeu consultar la informació addicional dels tractaments esmentats a Politica privacitat.

  • Carta de Serveis?

    L’expressió carta de serveis va amb minúscula, com en el cas de document de compromís, avís legal o política de galetes, per exemple. Es tracta d’un nom genèric que respon exactament al significat del terme. No hi ha, per tant, cap qüestió singular que justifiqui la majúscula.

    • Escriu un comentari

      Els camps obligatoris estan marcats *


      (1) El responsable del tractament de les vostres dades és la Secretaria General de la Universitat de Barcelona.
      (2) La finalitat del tractament és dur a terme la gestió de consultes lingüístiques i terminològiques.
      (3) La base jurídica del tractament és el compliment d´una missió realitzada en interès públic.
      (4) Els destinataris de les dades són la mateixa universitat i, si n´hi ha, els encarregats del tractament. No es preveu la cessió de dades a tercers, tret que sigui obligació legal.
      (5) Teniu dret a accedir a les vostres dades, rectificar-les, suprimir-les, oposar-vos al seu tractament, i sol·licitar-ne la limitació del tractament, en determinades circumstàncies.
      (6) També podeu consultar la informació addicional dels tractaments esmentats a Politica privacitat.

  • mètode generalitzat dels moments?

    Terme d’estadística que presenta certa vacil·lació denominativa pel que fa a la presència de l’article davant de moments i pel que fa a la posició de l’adjectiu.

    Només a Enciclopèdia.cat es troba la denominació mètode de generalització de moments (generalized method of moments, GMM) dins l’entrada Lars Peter Hansen. No apareix enlloc més.

    A la Viquipèdia no hi ha entrada en català, però sí que n’hi ha per al castellà, el francès, el portuguès i l’italià. En tots els casos, el terme de l’entrada porta article i l’adjectiu apareix al final (llevat de l’italià, que el porta al davant):

    método de los momentos generalizado

    méthode des moments généralisée

    método dos momentos generalizado

    metodo generalizzato dei momenti

    Tot i que hi ha raons per defensar qualsevol de les formes denominatives exposades, sembla que, quan el terme apareix en una entrada de diccionari, es tendeix a usar l’article i a posar l’adjectiu al final, de manera que es manté unida l’estructura corresponent al terme primitiu mètode dels moments. Així, doncs, la forma preferent hauria de ser mètode dels moments generalitzat.

    • Escriu un comentari

      Els camps obligatoris estan marcats *


      (1) El responsable del tractament de les vostres dades és la Secretaria General de la Universitat de Barcelona.
      (2) La finalitat del tractament és dur a terme la gestió de consultes lingüístiques i terminològiques.
      (3) La base jurídica del tractament és el compliment d´una missió realitzada en interès públic.
      (4) Els destinataris de les dades són la mateixa universitat i, si n´hi ha, els encarregats del tractament. No es preveu la cessió de dades a tercers, tret que sigui obligació legal.
      (5) Teniu dret a accedir a les vostres dades, rectificar-les, suprimir-les, oposar-vos al seu tractament, i sol·licitar-ne la limitació del tractament, en determinades circumstàncies.
      (6) També podeu consultar la informació addicional dels tractaments esmentats a Politica privacitat.

  • sistema ticònic o sistema tychònic?

    Generalment, els derivats de noms propis conserven la grafia original del nom (Sigmund Freud > freudià; Johannes Kepler > keplerià), si no és que el nom en qüestió ha estat tradicionalment adaptat (Claudi Ptolemeu > ptolemaic; Nicolau Copèrnic > copernicà). L’adjectiu derivat de Thyco Brahe, però, és un cas una mica especial, ja que es parteix del nom de pila (Thyco) i no del cognom (Brahe). El derivat ticònic parteix del nom Tycho, que és una llatinització del nom danès Tyge, tal com s’explica a la Viquipèdia:

    Tyge Ottesen Brahe Danish: [ˈtsʰyːjə ˈʌtəsn̩ ˈpʁɑːə]. He adopted the Latinized form «Tycho Brahe» (Danish: [ˈtsʰykʰo ˈpʁɑːə]; sometimes written Tÿcho) at around age fifteen. The name Tycho comes from Tyche (Τύχη, meaning «luck» in Greek, Roman equivalent: Fortuna), a tutelary deity of fortune and prosperity of ancient Greek city cults. He is now generally referred to as «Tycho», as was common in Scandinavia in his time, rather than by his surname «Brahe» (a spurious appellative form of his name, Tycho de Brahe, only appears much later).

    Els noms de pila, a diferència dels cognoms, solen traduir-se o adaptar-se gràficament a les diferents llengües, i més encara en els derivats. Així, en el cas de Tycho Brahe es manté el nom en la forma original amb què l’autor és conegut arreu, però s’adapta gràficament al català (o al castellà) l’adjectiu derivat ticònic –a.

    • Escriu un comentari

      Els camps obligatoris estan marcats *


      (1) El responsable del tractament de les vostres dades és la Secretaria General de la Universitat de Barcelona.
      (2) La finalitat del tractament és dur a terme la gestió de consultes lingüístiques i terminològiques.
      (3) La base jurídica del tractament és el compliment d´una missió realitzada en interès públic.
      (4) Els destinataris de les dades són la mateixa universitat i, si n´hi ha, els encarregats del tractament. No es preveu la cessió de dades a tercers, tret que sigui obligació legal.
      (5) Teniu dret a accedir a les vostres dades, rectificar-les, suprimir-les, oposar-vos al seu tractament, i sol·licitar-ne la limitació del tractament, en determinades circumstàncies.
      (6) També podeu consultar la informació addicional dels tractaments esmentats a Politica privacitat.

  • rotar (un astre)?

    En català, segons el DIEC2, el verb rotar només fa referència a l’expulsió de gasos. El verb que correspon al cultisme rotació és etimològicament rodar. En castellà passa una cosa similar, però amb la diferència que també hi ha un verb rotar com a versió culta del verb patrimonial rodar. No obstant això, el verb castellà rotar s’usa especialment per fer referència a «seguir un turno en cargos, comisiones, etc.». En totes dues llengües, el verb que s’usa habitualment per expressar la rotació d’un astre és girar. Així, les dues primeres accepcions del DIEC2 del verb girar fan referència als dos tipus de moviment de rotació:

    girar

    1 1 v. intr. [FIF] [LC] Un cos, moure’s com una roda al voltant del seu eix. La Terra gira sobre ella mateixa, i això origina la successió dels dies i les nits.
    1 2 v. intr. [FIF] [LC] Un cos, moure’s circularment o espiralment al voltant d’un eix. La Terra i els altres planetes giren al voltant del Sol.

    • Escriu un comentari

      Els camps obligatoris estan marcats *


      (1) El responsable del tractament de les vostres dades és la Secretaria General de la Universitat de Barcelona.
      (2) La finalitat del tractament és dur a terme la gestió de consultes lingüístiques i terminològiques.
      (3) La base jurídica del tractament és el compliment d´una missió realitzada en interès públic.
      (4) Els destinataris de les dades són la mateixa universitat i, si n´hi ha, els encarregats del tractament. No es preveu la cessió de dades a tercers, tret que sigui obligació legal.
      (5) Teniu dret a accedir a les vostres dades, rectificar-les, suprimir-les, oposar-vos al seu tractament, i sol·licitar-ne la limitació del tractament, en determinades circumstàncies.
      (6) També podeu consultar la informació addicional dels tractaments esmentats a Politica privacitat.

  • significativitat?

    El mot significació, d’acord amb el DIEC2, ja recull el significat d’importància o rellevància, com es pot veure en la subaccepció 1.2:

    significació:

    1 1 f. [LC] Acció de significar a algú alguna cosa.
    1 2 f. [LC] Importància.
    2 1 f. [LC] [FL] Sentit, allò que vol dir o significa un mot, un signe.
    2 2 f. [FL] Procés psíquic pel qual s’associa un significant a un significat per constituir un signe lingüístic.

    Això implica que no és necessari crear un altre derivat per expressar la mateixa idea. Ara bé, segons el context en què apareix, és possible que la denominació significació sigui confusa i calgui, doncs, expressar-ho d’una altra manera per desfer ambigüitats. Aquí tenim un exemple de context en què el mot significativitat no es pot substituir per significació sense que la comprensió del text se’n ressenti:

    Condicions per a què l’aprenentatge sigui significatiu:

    • Significativitat psicològica: L’alumne ha de disposar de coneixements previs pertinents activats.
    • Significativitat lògica: L’estructura interna dels coneixements previs ha de ser lògica, ordenada, no confusa, ha de facilitar les relacions amb el nou coneixement.
    • Disposició favorable de l’alumne.

    També el Diccionari descriptiu de la llengua catalana recull el mot significativitat i l’exemplifica amb un fragment extret del Corpus textual informatitzat de la llengua catalana (CTILC):

    significativitat f. (procés 2 + 5) Si, per l’expressió, la Bíblia pot ser estranya a la cultura d’avui, pel seu fons li és significativa i eficaç. Ara bé, aquesta significativitat i les noves interpretacions tenen un subjecte de comprensió, que és la comunitat cristiana. [Llimona (1979): 22, p. 17]i (acc. 2a).

    Cal dir també que, en els exemples esmentats, el derivat significativitat es fa necessari perquè en el context immediat apareix l’adjectiu significatiu. En altres contextos, cal valorar la conveniència d’usar altres paraules, com és el cas d’aquesta entrada del Cercaterm, procedent d’una obra de comptabilitat, on es prefereix la denominació rellevància:

    ca  rellevància, n f
    es  relevancia
    es  significatividad
    fr  importance
    en  significance

    <Auditoria i comptabilitat > Comptabilitat > Normes i principis>

     

    • Escriu un comentari

      Els camps obligatoris estan marcats *


      (1) El responsable del tractament de les vostres dades és la Secretaria General de la Universitat de Barcelona.
      (2) La finalitat del tractament és dur a terme la gestió de consultes lingüístiques i terminològiques.
      (3) La base jurídica del tractament és el compliment d´una missió realitzada en interès públic.
      (4) Els destinataris de les dades són la mateixa universitat i, si n´hi ha, els encarregats del tractament. No es preveu la cessió de dades a tercers, tret que sigui obligació legal.
      (5) Teniu dret a accedir a les vostres dades, rectificar-les, suprimir-les, oposar-vos al seu tractament, i sol·licitar-ne la limitació del tractament, en determinades circumstàncies.
      (6) També podeu consultar la informació addicional dels tractaments esmentats a Politica privacitat.

  • umbe o umbó?

    Hi ha una vacil·lació entre les denominacions umbó i umbe quan es fa referència a la protuberància de la part dorsal de les closques dels mol·luscs bivalves, com es pot observar en l’article «Els bivalves fòssils» dins la Història Natural dels Països Catalans (consultable des d’Enciclopèdia.cat). La forma preferent sembla que és umbó, però apareix també la forma umbe distribuïda per diferents parts del text i, sobretot, en els peus d’il·lustració.

    Aquesta vacil·lació no es dóna, en canvi, per fer referència a la protuberància que presenten alguns bolets, en què sempre s’usa umbó, també dins dels articles de la Història Natural dels Països Catalans.

    Tal com es pot observar en l’Oxford English Dictionary (OED), l’etimologia és la mateixa en tots els casos. Però també en anglès es produeix una vacil·lació entre la forma umbo (forma més usada) i umbone (poc usada o obsoleta), vacil·lació que es conserva en el plural d’umbo:

    umbo, n.

    Forms:  Plural umbones/ʌmˈbəʊniːz/, umbos.

    Etymology: < Latin umbo, umbōnis shield-boss, knob, projection, etc. 

    1. The boss of a shield, usually in or near the centre, and sometimes having a sharp point.

    2. A projection of a round or conical form; a knob.

    a. Conchology. The point at which a univalve shell, or each valve of a bivalve shell, is most protuberant.

    b. Entomology. (See quot. 1826:  W. Kirby & W. Spence Introd. Entomol. III. 368   Umbones (the Bosses), two moveable bosses surmounted by a spine, with which the Prothorax of the Coleopterous genus Macropus is armed.)

     c. Botany. The knob or prominence in the centre of the pileus of a fungus.

    d. Zoology. One of the perforated ambulacral plates of echinoderms.

     4. Pathology. A central patch in an efflorescence or other affection of the skin.

     5. Anatomy. (See first quot.: C. H. Burnett Ear 51   The lower end of the manubrium draws the membrana tympani inward very markedly, and forms that depressed spot in the centre called the umbo.)

    umbone, n.

    Now rare or Obsolete.

    †1. Botany. A style or pistil. Obsolete.

     2. Conchology. = umbo n. 3a.

    Al Cercaterm trobem també una fitxa per al terme umbó de la membrana timpànica, que correspon a l’accepció 5 de l’OED per a umbo.

    Així, doncs, sembla que la vacil·lació formal en aquesta paraula és present en altres llengües. En català, la vacil·lació entre umbó (que es correspondria amb la forma anglesa umbone) i umbe (que es correspondria amb la forma anglesa umbo) només es produeix per referir-se a la protuberància dels mol·luscs; en la resta de les accepcions possibles només es documenta la forma umbó, que podem considerar la forma preferent en català.

    • Escriu un comentari

      Els camps obligatoris estan marcats *


      (1) El responsable del tractament de les vostres dades és la Secretaria General de la Universitat de Barcelona.
      (2) La finalitat del tractament és dur a terme la gestió de consultes lingüístiques i terminològiques.
      (3) La base jurídica del tractament és el compliment d´una missió realitzada en interès públic.
      (4) Els destinataris de les dades són la mateixa universitat i, si n´hi ha, els encarregats del tractament. No es preveu la cessió de dades a tercers, tret que sigui obligació legal.
      (5) Teniu dret a accedir a les vostres dades, rectificar-les, suprimir-les, oposar-vos al seu tractament, i sol·licitar-ne la limitació del tractament, en determinades circumstàncies.
      (6) També podeu consultar la informació addicional dels tractaments esmentats a Politica privacitat.

  • seo on page i seo off page?

    Hi ha diferents tipus de SEO (search engine optimization) o optimització natural: la interna (internal optimization) i l’externa (external optimization). L’optimització interna es pot fer des de la pàgina (on-page optimization o on-page SEO) o bé des del lloc web (on-site optimization). I l’optimització externa es fa des de fora de la pàgina (off-page optimization) i s’entén que també des de fora del lloc web. (Vegeu el llibre SEO Warrior: Essential Techniques for Increasing Web Visibility.)

    En català i en castellà és freqüent l’ús de l’híbrid optimització (o SEO) on-page i optimització (o SEO) off-page, és a dir, sintagma en l’ordre romànic amb el modificador en anglès. Malgrat la tendència a usar els manlleus on-page i off-page, la traducció és fàcil i en trobem alguns exemples: SEO a la pàgina (o optimització a la pàgina) i SEO fora de la pàgina (o optimització fora de la pàgina) —aquest segon cas, usat sovint sense article (fora de pàgina), encara que sembla millor amb article. En castellà també es documenten les formes optimización en la página i optimización fuera de la página.

    Atès que la traducció de les formes on-page i off-page no presenta problemes en aquest context i que el resultat no pot induir a interpretacions errònies, les formes traduïdes són preferibles a les formes manllevades.

    • Escriu un comentari

      Els camps obligatoris estan marcats *


      (1) El responsable del tractament de les vostres dades és la Secretaria General de la Universitat de Barcelona.
      (2) La finalitat del tractament és dur a terme la gestió de consultes lingüístiques i terminològiques.
      (3) La base jurídica del tractament és el compliment d´una missió realitzada en interès públic.
      (4) Els destinataris de les dades són la mateixa universitat i, si n´hi ha, els encarregats del tractament. No es preveu la cessió de dades a tercers, tret que sigui obligació legal.
      (5) Teniu dret a accedir a les vostres dades, rectificar-les, suprimir-les, oposar-vos al seu tractament, i sol·licitar-ne la limitació del tractament, en determinades circumstàncies.
      (6) També podeu consultar la informació addicional dels tractaments esmentats a Politica privacitat.

  • Se’m sent? Em sentiu bé?

     

    En les reunions i classes virtuals és convenient assegurar-se que el so arriba adequadament a tots els presents. La pregunta de rigor és Em sentiu? o bé Se’m sent? Però és bastant freqüent usar incorrectament el verb escoltar (Se m’escolta? M’escolteu?), que convindria evitar perquè els verbs escoltar i sentir no volen dir el mateix.

    El verb sentir fa referència a la percepció de sons; el verb escoltar fa referència a l’atenció posada en els sons percebuts. Així:

    • Em sentiu? vol dir Rebeu els sons que emeto?
    • M’escolteu? vol dir Esteu atents al que us dic?

    El proper cop que us connecteu, si no sabeu si el so arriba als vostres interlocutors, demaneu-los si us senten. Només en el cas que observeu que es distreuen mentre parleu, podeu demanar-los si us escolten.

    I si us voleu posar a prova, podeu fer el test de llengua sobre els Cinc sentits de Revers.

    • Escriu un comentari

      Els camps obligatoris estan marcats *


      (1) El responsable del tractament de les vostres dades és la Secretaria General de la Universitat de Barcelona.
      (2) La finalitat del tractament és dur a terme la gestió de consultes lingüístiques i terminològiques.
      (3) La base jurídica del tractament és el compliment d´una missió realitzada en interès públic.
      (4) Els destinataris de les dades són la mateixa universitat i, si n´hi ha, els encarregats del tractament. No es preveu la cessió de dades a tercers, tret que sigui obligació legal.
      (5) Teniu dret a accedir a les vostres dades, rectificar-les, suprimir-les, oposar-vos al seu tractament, i sol·licitar-ne la limitació del tractament, en determinades circumstàncies.
      (6) També podeu consultar la informació addicional dels tractaments esmentats a Politica privacitat.

  • encadenat o encadenament? (en audiovisuals)

    A la GEC hi ha l’entrada encadenament per a aquesta accepció. També és la denominació preferent en llibres sobre cinematografia.

  • relacions humano-animals? (en filosofia)

    La forma humano-animal és un calc de l’anglès human-animal relationship que trobem documentada a bastament. En aquest tipus de contextos (llibres de filosofia), en castellà la forma més freqüent és relación entre humanos y animales, i altres variants. En català, tot i que no s’han trobat títols similars en el camp de la filosofia, convé usar la mateixa solució i evitar el calc sintàctic de l’anglès.

    • Escriu un comentari

      Els camps obligatoris estan marcats *


      (1) El responsable del tractament de les vostres dades és la Secretaria General de la Universitat de Barcelona.
      (2) La finalitat del tractament és dur a terme la gestió de consultes lingüístiques i terminològiques.
      (3) La base jurídica del tractament és el compliment d´una missió realitzada en interès públic.
      (4) Els destinataris de les dades són la mateixa universitat i, si n´hi ha, els encarregats del tractament. No es preveu la cessió de dades a tercers, tret que sigui obligació legal.
      (5) Teniu dret a accedir a les vostres dades, rectificar-les, suprimir-les, oposar-vos al seu tractament, i sol·licitar-ne la limitació del tractament, en determinades circumstàncies.
      (6) També podeu consultar la informació addicional dels tractaments esmentats a Politica privacitat.

  • fenotipatge?

     El que es decideixi per a aquest terme afecta també el terme genotyping, perquè són termes estretament relacionats que solen aparèixer en els mateixos contextos. Observem que el terme castellà fenotipado apareix com a sinònim d’altres expressions terminològiques com ara análisis, identificación o determinación del fenotipo; també trobem la denominació fenotipificación. En català, fenotipatge està poc documentat. En canvi, al Cercaterm trobem el terme genotipatge (Determinació de la constitució genètica d’un organisme). Sembla, per tant, que també s’hauria d’incloure fenotipatge. 

    • Escriu un comentari

      Els camps obligatoris estan marcats *


      (1) El responsable del tractament de les vostres dades és la Secretaria General de la Universitat de Barcelona.
      (2) La finalitat del tractament és dur a terme la gestió de consultes lingüístiques i terminològiques.
      (3) La base jurídica del tractament és el compliment d´una missió realitzada en interès públic.
      (4) Els destinataris de les dades són la mateixa universitat i, si n´hi ha, els encarregats del tractament. No es preveu la cessió de dades a tercers, tret que sigui obligació legal.
      (5) Teniu dret a accedir a les vostres dades, rectificar-les, suprimir-les, oposar-vos al seu tractament, i sol·licitar-ne la limitació del tractament, en determinades circumstàncies.
      (6) També podeu consultar la informació addicional dels tractaments esmentats a Politica privacitat.