Totes dues formes són lingüísticament correctes. Hi ha termes similars que es documenten en fonts fiables amb les dues formes. Per exemple, al Cercaterm trobem els termes espectroscòpia d’infraroig i espectroscòpia infraroja com a sinònims. Així, doncs, els termes reflectografia infraroja o reflectografia d’infraroig són sinònims documentats i correctes.
La forma catalana per a social media és mitjà social (o mitjans socials, segons el context), tal com es recull en aquesta fitxa del Cercaterm: mitjà social.
Tal com mostra el Diccionari castellà-català d’Enciclopèdia, consultable en línia des de la plataforma Enciclopèdia.cat, en català no hi ha un gentilici per referir-se als habitants de la ciutat argentina de La Plata. Així, la forma castellana platense s’ha de traduir al català per habitant de La Plata o alguna fórmula similar.
Una cascada és un «conjunt de reaccions bioquímiques encadenades l’una darrere de l’altra, de tal manera que l’activació de la primera de la sèrie fa que seqüencialment es vagin activant totes les altres. Un exemple de cascada és la transducció de senyals».
La transducció de senyals és un «conjunt de mecanismes i vies bioquímiques i enzimàtiques responsables de transmetre intracel·lularment la informació de qualsevol interacció o canvi que es produeixi a la membrana cel·lular, mitjançant la inducció de canvis moleculars en el nucli i el citoplasma que comporten l’activació, proliferació, diferenciació o mort cel·lulars».
Segons la Wikipedia en anglès biochemical cascade, signaling cascade i signaling pathway són sinònims. En català, aquesta sinonímia també ha de ser possible, però la forma més documentada és via de senyalització.
En anglès es denomina spectral signature les variacions de reflectància i emitància de les ones electromagnètiques que caracteritzen cada material. La forma catalana correcta és signatura espectral, tal com recull l’Enciclopèdia.cat o algunes fitxes del Cercaterm.
El terme anglès poppy-seed bagel theorem fa referència a una disposició dels electrons que es representa en forma d’un objecte semblant a una rosquilla amb tots els electrons a la superfície. En castellà s’ha trobat documentat amb la forma teorema de la rosquilla con semillas de amapola. En català no s’ha trobat documentat, però es pot traduir de la mateixa manera com a teorema de la rosquilla amb llavors de rosella.
En català és un terme molt poc documentat; en castellà està més documentat, però hi ha una gran vacil·lació en l’ús de les preposicions: destilación por membrana, destilación en membrana, destilación mediante membrana, destilación de membrana, destilación con membrana. Qualsevol de les formes és correcta tenint en compte el significat, que troben ben definit a la Wikipedia en anglès per a membrane distillation.
D’acord amb el termes documentats al Cercaterm, la forma correcta és Txebixov:
El terme plum pudding model, també anomenat Thomson atomic model, fa referència a la teoria del físic J. J. Thomson, que proposava que les càrregues negatives d’un àtom estaven distribuïdes de manera uniforme, com les panses en un púding. En català també s’usen totes dues denominacions: model atòmic de Thomson i model del púding de panses, com es pot veure en el llibre Esmorzar amb partícules, de Sònia Fernández-Vidal, o en el llibre De dones, homes i molècules, de Santiago Álvarez.
En alguns casos, s’ha traduït per model de púding de prunes, però aquesta traducció no és correcta, ja que el terme culinari plum pudding s’ha de traduir per púding de panses i no pas per púding de prunes.
La denominació tapa passacables és la més habitual per referir-se a les peces de plàstic, que consten d’una base circular que s’encasta en un orifici fet en un moble amb l’objectiu de fer-hi passar cables, i una tapa regulable que cobreix parcialment o totalment aquest orifici.
Els verbs desfavorir i desafavorir són tots dos correctes, com es pot veure al DIEC o al GDLC. La forma desafavorir, però, remet a l’entrada desfavorir en tots dos diccionaris, d’on es pot deduir que desvaforir és la forma preferent. El participi d’aquest verb (desfavorit, desfavorida, desfavorits, desfavorides) és, també, la forma més documentada (vegeu, per exemple, les ocurrències que apareixen dins l’Enciclopèdia.cat fent la cerca a tot el portal). Per tant, tot i que totes dues formes són correctes, podem considerar que l’expressió persones desfavorides és la forma preferent i més freqüent.
Les cadires de braç de pala generalment tenen la pala plegable. En castellà, en alguns catàlegs, es parla de pala escamoteable, tot i que és més freqüent que es parli de pala abatible, tant en català com en castellà. L’adjectiu castellà escamoteable o el català escamotejable és més freqüent per a elements del mobiliari que es poden ocultar a la vista, com ara les escales abatibles d’algunes golfes que queden amagades a la part superior del sostre, o les portes corredisses que s’introdueixen en algun element arquitectònic quan s’obren.
L’adjectiu afectivosexual és un compost a la manera culta creat a partir de dos adjectius. Es tracta d’un mecanismes de formació molt productiu (socioeconòmic, politicoreligiós, grecollatí, etc.).
Les formacions del tipus afectiu-sexual, en canvi, no són gaire freqüents en català i seria preferible usar una estructura sintàctica de coordinació (afectiu i sexual). Si es vol expressar en un sol mot, és preferible recórrer al mecanisme de formació de compostos a la manera culta.
El terme anglès brainstorming s’usa, en el camp tant de la documentació com de l’economia i empresa, per referir-se a una tècnica de grup destinada a aconseguir el màxim nombre d’idees sobre un assumpte en un temps relativament curt, mitjançant l’estimulació de la imaginació pel mètode de l’associació lliure i espontània d’idees.
Per evitar el manlleu, la forma que s’utilitza en català és pluja d’idees, que recullen fonts de referència com ara el DIEC2 o el TERMCAT.
En català, la forma correcta és asquenazita, tal com es recull en diferents obres del portal Enciclopèdia.cat o al DIEC.
Aquest mot està format pel formant gero– (variant de geronto-), que significa ‘ancià’, i la forma sufixada –cultor, que vol dir ‘que cultiva’ o, per extensió, que ‘té cura’. Tots dos formants són d’origen llatí i la forma sufixada comença per consonant. Això, normalment, comporta una vocal d’enllaç –i– i no pas –o-: horticultor, silvicultor, peuricultor, etc. Per tant, semblaria que la forma correcta ha de ser gericultor.
Cal tenir en compte, però, que la documentació indexada a Google (inclosos els llibres) mostren una gran vacil·lació entre les dues formes (gericultor i gerocultor). En castellà, la freqüència de gerocultor és molt més alta que la de gericultor. En català, en canvi, és més freqüent la forma gericultor.
Les formes geronticultor o gerontocultor no estan gairebé gens documentades.
Així, doncs, en un text en català és preferible usar la forma gericultor, tant per bona formació com per freqüència d’ús.
La forma documentada al Cercaterm és postconformació:
<Indústria > Indústria dels plàstics i el cautxú>
També la trobem en alguna publicació, com ara a Apunts de tecnologia de materials polímers.
Es recomana integrar en les piulades de Twitter les etiquetes o mencions per estalvi d’espai, i conservar els articles i preposicions que corresponguin.
Estudiar a la @UniBarcelona és fer-ho a una universitat urbana, oberta i cosmopolita
Els nostres llibres estan presents a la @LondonBookFair, entre els dies 12 i 14 de març
Necessitem voluntaris per al #ReciclaCultura!
Ja coneixes el web elaborat pel @CALDiagonal que permet aprendre #alemany, #angles, #francès i #italià de manera autònoma i gratuïta?
Avui #xarxessocials de la @gencat amb el cas pràctic de @culturadigicat
En #català, dessuadora. Podeu consultar aquest terme o d’altres a l’@optimotcat
La #Neoloteca del @termcat fa 20 anys amb més de 9.000 termes normalitzats
En el cas de les mencions, la tria de preposicions o articles es regeix pel nom del compte, independentment del desenvolupament complet que hi pugui haver al darrere.
Juan Carlos Laguna Egea, catedràtic de @Farmacia_UB, és expert en farmacoteràpia [de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació]
Comunicat d’@EducacióUB sobre la vaga convocada aquest divendres [de la Facultat d’Educació]
Des del mes de febrer @FilologiaUB organitza, amb la col·laboració de @bcn_ajuntament, el cicle Els Dijous de Filologia [la Facultat de Filologia […] de l’Ajuntament de Barcelona]
La forma showcooking és un terme molt poc documentat en textos anglesos, on trobem més freqüentment formes com ara cooking show, cookery show o cooking programme. És possible que la denominació showcooking sigui una creació feta per imitació de l’anglès (com el cas del footing o del ponting) sense ser-ho realment. En català, des del Termcat es proposa la denominació cuina en directe, que és un terme molt més entenedor i lingüísticament correcte.
Si el terme ha d’aparèixer en un text institucional, es recomanable l’ús de la forma cuina en directe, que ve avalada per un organisme normalitzador. L’altra forma, tot i que sigui molt usada, hauria de quedar circumscrita als usos informals.
L’adjectiu prestacional, derivat de prestació, es troba usat principalment en textos que tracten del disseny prestacional o disseny basat en prestacions (en anglès performance-based design), com ara la Guia tècnica de disseny prestacional (Departament d’Interior). El terme prestacions és l’equivalent de performance en aquests contextos, tal com avala la fitxa prestacions del Cercaterm per al camp de l’enginyeria. El derivat prestacional és lingüísticament correcte, però poc usat. En canvi, l’expressió basat en prestacions és més freqüent i més entenedora, i per tant més recomanable.
Escriu un comentari