gerocultor, gerocultora?
Aquest mot està format pel formant gero– (variant de geronto-), que significa ‘ancià’, i la forma sufixada –cultor, que vol dir ‘que cultiva’ o, per extensió, que ‘té cura’. Tots dos formants són d’origen llatí i la forma sufixada comença per consonant. Això, normalment, comporta una vocal d’enllaç –i– i no pas –o-: horticultor, silvicultor, peuricultor, etc. Per tant, semblaria que la forma correcta ha de ser gericultor.
Cal tenir en compte, però, que la documentació indexada a Google (inclosos els llibres) mostren una gran vacil·lació entre les dues formes (gericultor i gerocultor). En castellà, la freqüència de gerocultor és molt més alta que la de gericultor. En català, en canvi, és més freqüent la forma gericultor.
Les formes geronticultor o gerontocultor no estan gairebé gens documentades.
Així, doncs, en un text en català és preferible usar la forma gericultor, tant per bona formació com per freqüència d’ús.