• eventization?

    L’expressió anglesa eventization està recollida en el Viccionari com a derivat del verb eventize, ‘convertir o convertir-se en un esdeveniment’. Sovint es fa servir per referir-se a la pràctica de celebrar grans esdeveniments per atraure turisme a una ciutat.

    En català i en castellà es documenta el calc de l’anglicisme, amb les formes adaptades eventització i eventización respectivament. Cal tenir present que en castellà la forma evento està acceptada normativament, per la qual cosa  eventización és un derivat possible dins del castellà mateix.

    En català no s’han documentat altres formes alternatives derivades del mot esdeveniment, probablement perquè el resultat no és del tot satisfactori ni fàcil de derivar. D’altra banda, la forma eventització, tot i ser un calc de l’anglès eventization, es pot interpretar també com un cultisme pres directament del llatí eventus.

  • Abreviatura de ventiladors

    Tal com s’explica en el capítol «Abreviatures» del Llibre d’estil de la UB i en la fitxa «Abreviatures: formació» de l’Optimot, hi ha diversos procediments per a la creació d’abreviatures, que són fonamentalment per suspensió (quan se suprimeix la part final d’un mot) o per contracció (quan la part suprimida correspon a l’interior d’un mot, de manera que es mantenen una o algunes lletres inicials i una o algunes lletres finals). En tots els casos, la forma abreujada va seguida de punt (i en alguns casos fixats, de barra).

    En cas que calgui crear una nova abreviatura, com és el cas de l’abreviatura per a ventilador, cal crear-la per suspensió i preferiblement amb més d’una lletra. Així, la forma més breu recomanada en aquest cas és vent., formada per les primeres lletres fins a arribar a la vocal de la segona síl·laba (que fa de límit i queda exclosa de l’abreviatura). De la mateixa manera, també es pot optar per ventil., on la vocal de la tercera síl·laba fa de límit.  No convé fer l’abreviatura més llarga, perquè tindria gairebé la mateixa extensió que la paraula que pretén abreujar.

    Així doncs, les abreviatures preferents per a ventilador (independentment de si s’usa en singular o plural) són:

    • vent.
    • ventil.

     

  • sistema antispam, antiphishing i filtres de reputació?

    Cal tenir present que ja hi ha uns termes normalitzats per evitar els anglicismes spam i phishing, que són correu brossa com a equivalent de spam, i pesca com a equivalent de phishing o bé pesca per correu electrònic si es fa per aquest mitjà. També s’ha normalitzat el terme inundació per a l’acció d’enviament massiu de correu brossa, el que en anglès es diu spamming. Totes aquestes propostes estan recollides al Cercaterm del TERMCAT.

    Per evitar l’ús dels anglicismes antispam i antiphishing, en el context «sistema antispam i antiphishing», es pot optar per una fórmula com ara sistema contra el correu brossa i la pesca per correu electrònic.

    Pel que fa a filtres de reputació, sembla que fa referència a filtrar correu per la procedència o reputació del remitent. En aquest cas seria preferible l’expressió filtre reputacional, que ja es documenta amb aquest sentit al web de l’empresa IEAISA. L’expressió filtre reputacional també s’usa en altres contextos no relacionats amb la informàtica, però tots tenen en comú el fet de tenir en compte la reputació d’algú o d’alguna entitat a l’hora d’actuar.

  • cirurgia resectiva?

    La cirurgia resectiva, és a dir, la cirurgia en què es practica una resecció, és una pràctica molt habitual i, per tant, ben documentada en textos indexats a Google acadèmic. El substantiu resecció està recollit en els diccionaris generals de la llengua, com ara el DIEC2. L’adjectiu resectiu –iva, en canvi, no es recull en cap de les obres lexicogràfiques o terminològiques de referència, ni en català ni en castellà. Tampoc l’adjectiu anglès resective es documenta en diccionaris (cap dels que té indexats el cercador Onelook), tot i que apareix en gran abundància en textos especialitzats (gairebé 20.000 ocurrències només a Google acadèmic per a l’expressió resective surgery). Alguns diccionaris en anglès sí que recullen l’adjectiu resectional, que també es documenta en l’expressió resectional surgery, tot que i que és menys freqüent (unes 10.000 ocurrències a Google acadèmic). En català o castellà es troba algun cas, molt pocs, amb l’adjectiu reseccional, que apareix principalment en l’expressió bypass gàstric reseccional.

    Malgrat l’absència de l’adjectiu resectiu –iva en els diccionaris, està ben format lingüísticament i es constata que s’usa a bastament en textos especialitzats i en diverses llengües. D’altra banda, no es documenta una forma alternativa que es pugui considerar més recomanable per alguna raó. Per tant, cal considerar l’expressió cirurgia resectiva lingüísticament correcta i terminològicament adequada.

  • acute-on-chronic liver failure (ACLF)?

    D’acord amb la recomanació recollida a Cosnautas dins el Diccionario de dudas y dificultades de traducción del inglés médico de Fernando A. Navarro, l’expressió acute-on-chronic s’ha de traduir per agudització d’una malaltia crònica; en aquest cas, hauria de ser insuficiència hepàtica crònica aguditzada, tal com proposa l’autor:

    acute-on-chronic. En español no decimos agudo-sobre-crónico, sino agudización (o reagudización o descompensación aguda) de una enfermedad crónica. ● acute-on-chronic heart failure o ACHF (insuficiencia cardíaca crónica agudizada [o reagudizada]), acute-on-chronic hepatitis (hepatitis crónica agudizada [o reagudizada]), acute-on-chronic liver failure o ACLF (insuficiencia hepática crónica agudizada [o reagudizada]), acute-on-chronic respiratory failure o ACRF (insuficiencia respiratoria crónica agudizada [o reagudizada]).

  • cromatografia flash?

    El que en anglès s’anomena flash column chromatography, o simplement flash chromatography, fa referència a una cromatografia de columna en què s’aplica pressió perquè el solvent travessi més ràpidament la fase estacionària.

    En català, es documenten les formes següents: amb el manlleu sense adaptar (cromatografia flash); amb el manlleu adaptat (cromatografia flaix) i amb l’adjectiu ràpid com a equivalent de flash (cromatografia ràpida). I cadascuna d’aquestes variants pot estar expressada amb la forma més extensa cromatografia de columna o en columna.

    No hi ha prou dades per decantar-se clarament per una d’aquestes formes basant-se en el criteri d’ús. No obstant això, el principal dubte es presenta entre l’ús del manlleu adaptat (flaix) o la forma traduïda al català (ràpida).

    Una cerca al Cercaterm per als termes que contenen l’expressió flaix, permet observar que en general fan referència al flaix fotogràfic o a conceptes que s’hi associen metafòricament. Només el cas de destil·lació flaix és similar al de la cromatografia flaix, però aquest terme procedeix d’una obra externa al TERMCAT i la forma preferent seleccionada (al costat de les no preferents destil·lació sobtada i destil·lació d’equilibri) contrasta amb la forma proposada pel TERMCAT en altres casos.

    Si es fa una cerca dels termes que contenen l’expressió flash en anglès, a part dels casos de flaix que s’acaben d’esmentar, trobem que s’opta per traduccions que s’aparten de l’ús del manlleu (adaptat o sense adaptar). Per exemple: botiga temporal < flash retailing; crescuda sobtada < flash flood; espectre llampec < flash spectrum; filatura ràpida < flash spinning; punt d’inflamació < flash point; salt endavant < flashforward; sequera sobtada < flash drought, etc.

    D’acord amb aquesta tendència que s’observa al Cercaterm pel que fa al tractament dels termes que en anglès contenen flash, la denominació preferent en català per a flash column chromatography hauria de ser cromatografia de columna ràpida o simplement cromatografia ràpida.

    Pel que fa a les fonts, la denominació amb l’adjectiu ràpida es documenta en alguns textos indexats a Google acadèmic i en textos docents de la UB, entre d’altres. La denominació amb el manlleu adaptat flaix es documenta en la publicació Què cal saber?, núm. 231 de la Societat Catalana de Biologia, juntament amb la denominació amb l’adjectiu ràpida. En molts altres casos es manté el manlleu sense adaptar flash, que és la menys aconsellable de totes les possibilitats, ja que no hi ha cap exemple de terme normalitzat amb aquest manlleu sense adaptar.

  • cientificotècnic o científico-tècnic?

    L’adjectiu cientificotècnic és un compost a la manera culta format per l’adjectiu científic i l’adjectiu tècnic, de manera que el primer passa a ser forma prefixada amb la vocal d’enllaç o (cientifico-). Aquest tipus de compostos no duen guionet, d’acord amb la normativa vigent (vegeu l’apartat 4.4.2.1 de l’Ortografia catalana), i només el segon element conserva l’accent (en cas que n’hagi de dur).

    Més informació sobre els compostos cultes i altres tipus de compostos, a la fitxa Guionet en compostos cultes i compostos catalans de l’Optimot.

  • antimonè?

    Aquest terme fa referència a un al·lòtrop bidimensional de l’antimoni. La terminació d’aquest nom correspon al sufix ‐è (en anglès ‐ene), aplicat a diversos materials bidimensionals per analogia amb el nom del grafè (primer material bidimensionat descobert). Així, tenim: silicè < silici; germanè < germani; bismutè < bismut, etc.

    Aquest mateix sufix ‐è també s’usa en química per indicar la presència d’un enllaç doble carboni-carboni en un hidrocarbur insaturat, com en etè, alquè, propè, etc. El nom grafè està format a partir d’aquest sufix, propi dels hidrocarburs, adjuntat al segment graf‐ del nom grafit, que és el nom amb què va batejar aquest material Hanns-Peter Boehm el 1962.

  • maestrant o mestrant?

    Els membres de la Mestrança de Cavalleria de València (o d’altres mestrances) són mestrants o cavallers mestrants, tal com es recull a l’Enciclopèdia.cat dins l’article cavaller. Malgrat la vacil·lació amb la forma maestrant (probablement per influència del castellà maestrante), la denominació mestrant és també la més freqüent en els articles en català indexats a Google Acadèmic.

    La forma mestrant és coherent amb la forma mestrança, recollida a l’Enciclopèdia.cat en aquest sentit de cos nobiliari.

  • economia blava?

    Aquest concepte fa referència a les activitats i polítiques relacionades amb l’ús de l’espai i els recursos marins i costaners, orientades a la sostenibilitat. La Universitat de Barcelona compta amb la Càtedra UB d’Economia Blava Sostenible, dedicada a la promoció d’activitats de documentació, recerca, formació, debat, diàleg i difusió sobre economia blava sostenible des dels punts de vista ambiental, social i econòmica.

    El terme economia blava no presenta cap problema de formació des d’un punt de vista lingüístic. Com tants altres termes neològics, s’ha difós inicialment en anglès, —principalment a partir de l’obra The blue economy de Gunter Pauli, que es considera el creador del terme—, i posteriorment s’ha adaptat a altres llengües, generalment pel mecanisme del calc lingüístic si la llengua d’arribada ho permet. Algunes de les formes adaptades que podem documentar en fonts fiables per a diferents llengües són: economia blava (per al català), economía azul (per al castellà), économie bleue (per al francès), economia blu (per a l’italià), economia azul (per al portuguès), etc.

  • Què és un passallibres?

    Cada any, pels volts de Sant Jordi, diversos centres de la Universitat de Barcelona posen en pràctica diferents modalitats de compartició o intercanvi de llibres. És habitual anomenar aquesta activitat amb l’anglicisme bookcrossing, que ja té una denominació normalitzada en català: passallibres.

    L’any 2001 Ron Hornbaker va batejar amb el nom bookcrossing el sistema que ell mateix va idear consistent a alliberar llibres en llocs públics per tal que altres els recullin, els llegeixin i els tornin a alliberar, tot regulat mitjançant un web que permet registrar aquests llibres i anar-los seguint el rastre.

    El TERMCAT ha normalitzat el terme català passallibres com a equivalent de l’anglès bookcrossing, que és una proposta denominativa que també han adoptat altres llengües romàniques (passe-livres en francès, passalibro en italià) i que segueix el mateix patró d’altres paraules compostes en català com passavins o passatemps.

    El mateix nom passallibres també pot fer referència als que participen en aquesta activitat, tal com s’explica en l’apunt «Del “bookcrossing” al passallibres només hi ha una passa».

    • Escriu un comentari

      Els camps obligatoris estan marcats *


      (1) El responsable del tractament de les vostres dades és la Secretaria General de la Universitat de Barcelona.
      (2) La finalitat del tractament és dur a terme la gestió de consultes lingüístiques i terminològiques.
      (3) La base jurídica del tractament és el compliment d´una missió realitzada en interès públic.
      (4) Els destinataris de les dades són la mateixa universitat i, si n´hi ha, els encarregats del tractament. No es preveu la cessió de dades a tercers, tret que sigui obligació legal.
      (5) Teniu dret a accedir a les vostres dades, rectificar-les, suprimir-les, oposar-vos al seu tractament, i sol·licitar-ne la limitació del tractament, en determinades circumstàncies.
      (6) També podeu consultar la informació addicional dels tractaments esmentats a Politica privacitat.

  • espais carmanyola (majúscules i minúscules)

    Aquesta denominació, que fa referència als espais especialment habilitats per fer-hi un àpat de carmanyola, s’assimila als casos de dependències i parts d’edificis recollits al Llibre d’estil de la UB, en què tant el nom genèric (espai) com els elements que l’acompanyen (carmanyola) s’escriuen amb minúscula inicial.

  • escriptors afro nord-americans?

    D’acord amb l’Ortografia catalana, apartat 4.4.2.2, els compostos en què un dels components ja porta guionet s’han d’unir també amb un guionet, en comptes d’anar aglutinats. Seria el cas de compostos com ara anglo-nord-americà o afro-nord-americà.

    No s’ha de confondre aquest cas de composició amb el cas dels derivats per prefixació en què la base lèxica porta guionet. En aquest segon cas, el prefix s’escriu separat per un espai en blanc: anti nord-americà.

  • ADN o DNA?

    Tal com s’indica en el Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona, els àcids ribonucleic i desoxiribonucleic i els seus tipus es poden representar amb les sigles catalanes (ARN, ADN) o amb les sigles angleses (RNA, DNA). El fet d’optar per una sigla o l’altra depèn del grau d’especialització del text. Si el text té un grau d’especialització mitjà o elevat, és recomanable utilitzar la forma anglesa.

    En el mateix sentit s’expressa el TERMCAT en les notes dels termes àcid desoxiribonucleic i àcid ribonucleic, on s’indica que les sigles ADN i ARN tenen un ús divulgatiu, mentre que en els àmbits especialitzats solen utilitzar-se les sigles angleses DNA i RNA.

    Per aquesta raó, en els textos de la Universitat de Barcelona, que solen ser de caràcter especialitzat, és preferible optar per les sigles angleses, ja que són les que prefereixen els especialistes i perquè en l’àmbit de la biologia cel·lular, a més, tenen un ús internacional, fixat i recomanat per la Comissió Combinada de Nomenclatura Bioquímica IUPAC-IUB.

  • soft skills i hard skills

    Les soft skills fan referència a les competències personals, com ara la capacitat de comunicació i de relacionar-se en l’activitat professional. S’han trobat documentades en català amb diferents formes (competències personals, competències genèriques i, fins i tot, amb el calc competències toves), però el TERMCAT prioritza les denominacions competències genèriques o competències personals.

    Les hard skills fan referència a les competències específiques de l’àmbit de treball, en l’aplicació dels coneixements tècnics a l’activitat professional. En aquest cas, també es documenten diferents denominacions en català (fins i tot el calc competències dures), però el TERMCAT prioritza les denominacions competències específiques o competències tècniques.

  • inteligencia sentiente?

    L’expressió inteligencia sentiente és un terme encunyat en castellà pel filòsof Xavier Zubiri. Fa referència a la capacitat de comprendre la realitat no només amb la ment racional, sinó també amb les emocions i la intuïció, és a dir, amb els sentiments. Pel que fa a la formació, l’adjectiu sentiente (‘que sent’) procedeix del participi de present llatí sentiens –entis, tal com s’explica al Diccionario pashispánico de dudas.  La forma sentiente, amb e a l’arrel, és la forma culta, que alterna amb la variant sintiente, amb i, derivada de les formes verbals del verb sentir amb i a l’arrel (siento, sintió, etc.).

    Al marge del terme encunyat així per Zubiri, l’adjectiu castellà sintiente apareix en altres contextos i es també lingüísticament correcte, tal com s’explica en aquest apunt de la Fundéu sobre els termes termes sintiente i el derivat nominal sintiencia.

    En català, l’adjectiu sintent està recollit al Cercaterm, amb el sinònim complementari sentent. Són adjectius que no estan recollits en els diccionaris generals de la llengua catalana. La forma amb i presenta l’avantatge de ser intuïtivament més entenedora que no pas sentent, potser per analogia amb altres casos de participis de present similars, com ara tinent < tenir, vinent < venir. També cal tenir en compte que el derivat nominal sintència (recollit a la Viquipèdia) és preferible amb i per tal que no es confongui amb el terme jurídic sentència. Aquestes raons d’homofonia i homonímia poden haver pesat en la tria per la forma amb i com a preferent, en contraposició a la forma més etimològica amb e.

    No obstant això, el Cercaterm també conté una fitxa (de procedència no identificada) que recull el terme intel·ligència sentent. Possiblement per aquesta raó, aquesta denominació és la que es documenta en alguns textos en català, mentre que no trobem cap cas d’intel·ligència sintent. També hi podria influir la voluntat de mantenir-se en la forma més similar al terme en castellà.

    Així doncs, la denominació catalana per al terme encunyat per Zubiri tant pot ser intel·ligència sintent (si ens atenim a la preferència d’aquesta forma independentment del context en què aparegui) com intel·ligència sentent, com a forma també acceptada pel TERMCAT, tot i que menys recomanada (per això s’indica que és un sinònim complementari) i com a forma, per ara, més usada. En resum, totes dues formes són lingüísticament correctes, però la forma amb i és, en general, preferible en català perquè és més identificable, molt especialment en el derivat sintència.

     

  • quasi-emocions?

    D’acord amb l’Ortografia catalana i amb la GIEC, el prefix quasi- s’escriu aglutinat a la base lèxica, sense espai ni guionet, tal com passa en els mots quasicontracte o quasidelicte. El prefix quasi- aporta un significat aproximatiu o d’incompleció, igual que semi-, entre- o para-. No s’ha de confondre amb l’ús de quasi com a preposició o adverbi, com és el cas de la quasi totalitat de la gent.

    El terme quasiemoció, usat per Kendall Walton i altres autors, es refereix a les emocions que sentim amb la ficció. Per tant, té el sentit prefixal de ‘com si fossin emocions’ reals, i al mateix temps es tracta d’un concepte especialitzat que té una entitat pròpia. En conseqüència, cal tractar-ho com un terme i escriure’l aglutinat: quasiemoció (pl. quasiemocions).

    En l’apunt «Quin sentit donem al prefix quasi–» del TERMCAT es poden trobar altres exemples de termes formats amb aquest prefix recollits al Cercaterm, com ara quasiespècie (mibrobiologia), quasicristall (física), quasigrup (antropologia), mètode quasiexperimental (recerca), col·lisió quasielàstica (física) o quasipolar (teledetecció). També s’indica que en castellà s’hauria d’escriure igualment aglutinat (per exemple, casigrupo), tot i que és molt habitual trobar el prefix separat per un guionet, potser per influència de la grafia anglesa (quasi-group).

  • ficcions interactives autoenvolupants?

    Aquest terme és una traducció del terme anglès self-involving interactive fiction, que fa referència a la implicació o identificació del jugador humà amb el personatge d’un joc interactiu, principalment un videojoc. En castellà, es documenta traduït per ficción interactiva autoenvolventeé. És probable que el català autoenvolupant sigui una traducció del castellà autoenvolvente. El fet, però, és que aquesta forma autoenvolupant no expressa amb la mateixa transparència semàntica la idea inicial que expressa la forma self-involving, relativa a la implicació del jugador en el joc. Per aquesta raó, pensem que una forma com ara autoimplicatiu seria més adequada per expressar aquesta idea.

    L’adjectiu autoimplicatiu es documenta en contextos que transmeten aquesta idea d’implicació:

    • Dins l’article teologia d’Enciclopèdia.cat: «D’altra banda, atès que les realitats de la fe només són assequibles a través d’una interpretació, el llenguatge teològic ha d’ésser necessàriament especulatiu, almenys en el sentit que sobrepassa els límits d’un llenguatge de constatació; la dificultat pròpia del llenguatge teològic està precisament en el fet que és alhora especulatiu i autoimplicatiu, és a dir, un llenguatge de veritat i un llenguatge de compromís (suposa la fe com a adhesió viva de l’esperit a la mateixa realitat de Déu).»
    • Tesi UB: «Per què aquest tema m’implica? Sóc mestra i des de fa ja més de 20 anys que sóc formadora de mestres. Aquesta és la meva feina, però també la meva vida. La recerca que he desplegat va més enllà d’un tema que m’interessi estudiar, és el sentit que té per mi fer ara i aquí recerca. És una experiència personal i professional, la qual m’involucra del tot. Té a veure amb la meva experiència com a docent universitària i això fa que no sigui un estudi distant, allunyat de mi, sinó que és autoimplicatiu i performatiu, és a dir, que m’implica a mi –perquè no em puc abstreure del que investigo–, i això em dóna elements per pensar, reflexionar i canviar en la meva feina i per això em performa.»

    Així doncs, la proposta de traducció al català del terme self-involving interactive fiction és ficció interactiva autoimplicativa.

     

  • estatut o estatuts?

    La diferència entre estatut (en singular) i estatuts (en plural) té una base d’ús jurídic i tradició terminològica. S’usa generalment en singular quan fa referència al text legal que regula l’autogovern d’un territori (estatut d’autonomia), en què l’ús del singular reforça la idea que es tracta d’un cos normatiu unitari i fonamental. En canvi, en el dret administratiu i privat se sol usar en plural per fer referència a un conjunt de normes que regulen el funcionament intern d’una entitat (els estatuts d’una associació, d’un col·legi professional, etc.), en què el plural reflecteix la idea que són disposicions normatives diverses dins d’un mateix document (disposicions sobre govern, organització, funcionament, drets i deures dels membres, etc.).

    D’acord amb aquesta tradició, el cas d’una universitat queda inclòs en el cas de l’ús en plural de la paraula estatut. De fet, la major part de les universitats de la Xarxa Vives s’hi refereixen en plural: Estatuts de la Universitat Autònoma de Barcelona, Estatuts de la Universitat Politècnica de Catalunya, Estatuts de la Universitat de Girona, Estatuts de la Universitat de Lleida, Estatuts de la Universitat Pompeu Fabra, Estatuts de la Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya, Estatuts de la Universitat de València, Estatuts de la Universitat de les Illes Balears, etc.

    També cal tenir en compte que la forma plural estatuts és la que recull la Nomenclatura de gestió universitària, elaborada per la Comissió de Llengua de la Xarxa Vives mitjançant el grup de treball de Terminologia i Nomenclatura.