• model Lean Start-Up? Lean Startup?

    El terme lean startup fa referència a una metodologia per al desenvolupament de negocis i productes. El nom prové del llibre The Lean Startup: How Today’s Entrepreneurs Use Continuous Innovation to Create Radically Successful Businesses d’Eric Ries.

    La vacil·lació en l’ús del guionet prové del fet que el mot anglès startup admet també la grafia start-up, però el títol del llibre opta per la grafia aglutinada, que és també la més usada a Google Acadèmic. La forma amb guionet, però, no és incorrecta.

    No hi ha, per ara, una traducció consensuada per al terme lean startup, i per aquesta raó l’anglicisme s’usa de manera generalitzada, tal com es pot veure en els articles de la Viquipèdia sobre aquest concepte en diverses llengües, i en textos catalans com el de la Xarxa Emprèn.

    D’acord amb les informacions recollides, la millor opció és usar l’anglicisme en textos catalans, amb la grafia aglutinada en el mot startup i amb els dos mots en minúscula (lean startup), ja que es tracta de noms comuns i, a més, és com s’usa en molts textos en anglès (tal com es pot comprovar en el mateix text de la Viquipèdia en anglès i en altres articles).

  • customer value creation?

    L’expressió customer value creation es documenta en traduccions cap a altres llengües com a creación de valor para el cliente, création de la valeur pour le client. En català, també trobem diversos documents amb l’expressió paral·lela creació de valor per al client, que és, de fet, la traducció literal de l’expressió anglesa.

    Relacionat amb aquest terme, hi ha el terme value proposition, que trobem traduït al castellà a la mateixa Viquipèdia com a propuesta de valor. En català es documenta com a proposta de valor.

  • customer development process?

    El terme customer development és una metodologia creada per Steve Blank per la creació de nous negocis.

    En català, en el document Pivotar a la recerca de l’Èxit. Pensar sempre en el client: Customer Development, de la   Xarxa Emprèn, es fa referència a aquest concepte amb la denominació desenvolupament de clients. Aquesta denominació està ben documentada en articles indexats a Google Acadèmic i altres publicacions rellevants en català.

    En castellà es documenta la forma desarrollo de clientes a la Viquipèdia, a l’Observatori Tecnològic de la Universitat d’Alacant i en molts textos paral·lels indexats a l’eina Linguee, entre molts altres recursos.

    En francès, a la Viquipèdia també es documenta la forma paral·lela développement par la clientèle.

    Com que el desenvolupament de clients és un procés que consta de diferents fases, és també freqüent referir-s’hi amb el nom procés de desenvolupament de clients. 

  • PortaSignatures?

    Els sistemes de gestió de signatures que permeten concentrar les peticions de signatura de documents electrònics adreçades a un usuari, reben generalment el nom de porta-signatures o portafirmes, que és el nom que tradicionalment han rebut les carpetes o carteres on es posen els documents que s’han de signar.

    La denominació recollida als diccionaris catalans és portafirmes, encara que també és correcte usar la denominació porta-signatures, tal com es recull en la Nomenclatura de gestió universitària (consultable des del Cercaterm).

    La denominació porta-signatures presenta una gran vacil·lació ortogràfica: porta signatures, portasignatures, porta-signatures. De totes aquestes opcions, només és correcta ortogràficament la forma amb guionet (porta-signatures), ja que es tracta d’un mot compost patrimonial (no pas culte) en què el segon element comença per essa, i per tant cal separar-lo amb guionet per evitar una mala pronúncia (vegeu l’apartat 4.3.2.2 d) de l’Ortografia catalana).

    Aquest nom també s’usa com a nom propi d’algun d’aquests sistemes, com és el cas del PortaSignatures UB. En aquest cas, s’entén que el nom és una mena de marca i, per tant, es tracta d’un nom propi, en què s’ha optat representar els dos components del nom amb la inicial majúscula, de manera similar al cas de PowerPoint. És una opció acceptable perquè l’ús de la majúscula al principi del segon element fa de marca demarcativa que ajuda a identificar cadascun dels components del nom i, per tant, en facilita la pronúncia correcta.

    Cal tenir present, però, que aquesta grafia aglutinada amb majúscula inicial en els dos components només és acceptable com a nom propi. Quan fa referència al nom comú, cal escriure’l amb guionet. Així, doncs, podem dir que el PortaSignatures UB és un porta-signatures o portafirmes per a la gestió de la signatura de documents electrònics.

  • Porraimos o Porrajmos?

    El terme Porraimos o Porrajmos, que fa referència al genocidi perpetrat contra el poble gitano per part del règim nazi durant la Segona Guerra Mundial, es troba documentat amb les dues grafies segons les fonts consultades. Així, a Enciclopèdia.cat es documenta la forma Porraimos, però al Cercaterm es documenta amb la forma Porrajmos. Una de les formes es basa en la pronúncia des del català (Porraimos), mentre l’altra es basa en la grafia originària en romaní (Porrajmos).

    Dins l’article anglès Romani Holocaust de la Viquipèdia hi ha una discussió sobre l’origen d’aquest terme i altres propostes alternatives, com ara samudaripen. Totes les propostes són relativament recents i no estan prou consensuades.

    A la documentació indexada a Google Acadèmic, hi ha un clar predomini de la forma Porrajmos, amb la grafia romaní originària sense adaptar.

    Tenint en compte aquestes dades (vacil·lació en les obres catalanes de referència, vacil·lació en les altres llengües, falta de consens per a la denominació del genocidi gitano i predomini de la grafia originària en la documentació acadèmica), és preferible optar per la forma no adaptada gràficament al català: Porrajmos.

     

  • mínim producte viable (MVP)?

    La sigla MVP prové del terme anglès minimum viable product, que fa referència al producte amb les característiques mínimes perquè pugui ser emprat pels primers clients i puguin aportar comentaris per al desenvolupament futur del producte. La denominació catalana recollida a la Viquipèdia és producte mínim viable, que és la forma documentada a bastament en molts llibres, articles i altres textos acadèmics. L’ordre dels elements en el sintagma producte mínim viable és l’adequat al concepte que expressa.

  • hub

    En l’àmbit del trànsit aeri, el terme hub s’aplica als aeroports de connexió, en els quals una companyia aèria té establert un centre de connexió de vols. Tot i que el manlleu anglès hub té un ús internacional força general, l’alternativa catalana és una forma descriptiva, semànticament transparent i molt precisa, perquè no designa cap altre concepte dins l’àrea. Es basa en el significat que el terme connexió té com a combinació de mitjans de transport en un punt determinat d’un viatge.

    Més enllà de l’àmbit aeri, es pot observar un ús freqüent de la forma anglesa, no adaptada, complementant tota mena d’expressions lligades, especialment, als àmbits de la recerca i la tecnologia (hub tecnològic, hub d’educació, hub social, etc.), per fer referència al centre entorn del qual s’organitza o es concentra una activitat. En català, segons el context, disposem d’alternatives pròpies, a les quals cal donar preferència, per expressar el mateix concepte, com ara plataforma, centre, nucli, nus o focus, entre d’altres.

    Això no obstant, si no és possible substituir el manlleu hub, convé fer les precisions següents:

    • Es llegeix a l’anglesa: amb la h aspirada i amb a.
    • Per tant, no s’apostrofa: el hub.
    • Pluralitza com a hubs.
    • Malgrat que és una forma no adaptada, en general no hi posem marca tipogràfica (ni cometes ni cursiva).

  • sistemàtica d’un text?

    El substantiu sistemàtica està recollit al DIEC2 i en altres fonts per referir-se a la ciència de la classificació, que ve a ser un sinònim de taxonomia. Pel que fa a altres usos de sistemàtica, el Diccionari descriptiu de la llengua catalana (DDLC) recull alguns usos en què pren el sentit de ‘mètode’, ‘sistema’ o ‘sistematologia’. En qualsevol d’aquests casos, per transparència del text, seria preferible usar mètode, sistema o sistematologia segons correspongui.

    En un cas com «la sistemàtica del text» seria preferible substituir sistemàtica per estructura o organització, que són expressions més precises. Llevat del cas que, en un àmbit determinat, sigui molt freqüent l’ús de sistemàtica en aquest sentit, de manera que els productors i receptors habituals d’aquests textos sàpiguen perfectament a què fa referència. Precisament en l’àmbit jurídic s’observa un ús important de sistemàtica per referir-se a l’estructura o organització del text.

    En resum, tot i que la substantivació d’adjectius i l’extensió de significats és un mecanisme habitual de la llengua, no és convenient abusar-ne si introdueix imprecisió en un text. Però l’ús habitual d’una expressió concreta en un context determinat pot acabar fixant-ne el significat i fent-lo més precís.

  • multar [complement directe de multar]

    Per a les qüestions gramaticals, el Diccionari essencial de la llengua catalana (DEIEC) conté més informació o la presenta de manera més explícita que no pas el DIEC2. Si comparem les informacions per a multar del DIEC2 i del DEIEC, veurem que en el DEIEC s’han afegit un parell d’exemples que mostren clarament el comportament sintàctic del verb, de manera que el complement directe és la persona que rep la multa:

    DIEC2

    multar v. tr. [LC] [DR] Imposar una multa (a algú).

    DEIEC

    multar v 1 tr. [LC] [DR] Imposar una multa a [algú].  Han multat els patrons que no tenen la documentació en regla. El percentatge de conductors multats no és alarmant. 

    Es pot accedir al DEIEC des dels resultats de la consulta del DIEC2, i a la inversa.

  • categories de professorat

    Les traduccions a l’anglès de nomenclatura universitària es resolen en el marc de la Xarxa Vives mitjançant el Grup de Treball de Terminologia i Nomenclatura (GTTN). La raó d’aquest treball conjunt és evitar de prendre decisions diferents o contradictòries pel que fa a la traducció d’expressions o termes relacionats amb la realitat universitària catalana, que poden no tenir un correlat exacte en el món universitari anglosaxó. 

    Les decisions preses pel GTTN es traslladen a la Nomenclatura de gestió universitària, que el TERMCAT allotja al seu web per tal que tothom pugui accedir-hi.

    Ja fa uns quants anys que el GTTN va establir unes equivalències català-anglès de les categories de professorat universitari. En molts dels casos es dona una doble opció: una més pròpia de la tradició britànica i una altra més pròpia de les universitats americanes, amb la intenció que cada universitat triï la denominació que consideri més oportuna. En un principi, la Universitat de Barcelona va optar per les denominacions que estaven marcades com a britàniques, atès que els textos institucionals de la UB en anglès es fan en aquesta variant. 

    L’any 2022, i arran de la queixa d’un professor, el GTTN va tornar a estudiar aquestes correspondències i va observar que la distinció entre nomenclatura britànica i nomenclatura americana és cada cop menys clara, ja que en els darrers anys algunes universitats britàniques importants estan començant a adoptar la nomenclatura americana per evitar problemes d’interpretació internacional. Vegeu, per exemple, els informes de la Universitat de Cambridge, la Universitat d’Oxford i la Universitat de Leeds.  

    Així, les denominacions angleses més tradicionals, com ara reader o lecturer, estan sent substituïdes per professor (full professor, associate professor, adjunct professor, etc.). La necessitat d’establir correspondències entre les categories de professorat que pertanyen a sistemes universitaris diferents, ha empès cada cop més universitats a optar per aquest sistema denominatiu simplificat i amb menys nivells.

    A la vista de les conclusions del GTTN i dels canvis recents en algunes universitats britàniques pel que fa a les denominacions de categories de professorat, els Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona adopten el sistema denominatiu simplificat, que és també el més utilitzat internacionalment. Aquesta proposta està desplegada a l’Omnia Nomina, portal de nomenclatura de la UB, dins de la nomenclatura Categories de professorat, entre les quals hi ha les correspondències següents:

    catedràtic – full professor

    professor titular – associate professor

    professor agregat – associate professor

    professor associat – adjunc professor

    professor col·laborador – collaborating professor

    professor lector – assistant lector

     

  • béns culturals objecte d’estudi / objectes d’estudi?

    No sembla necessària ni convenient la concordança de béns culturals amb objecte d’estudi en l’expressió Dur a terme el diagnòstic dels béns culturals objecte d’estudi, ja que s’entén que és el conjunt dels béns culturals els que constitueixen un objecte d’estudi. Si es fa la concordança, el mot objectes pren un sentit de ‘coses que s’estudien’, més que no pas de matèria d’estudi.

    Si es reformula la frase amb un relatiu, és més clar que la concordança no és pertinent: Dur a terme el diagnòstic dels béns culturals que són objecte d’estudi.

     

     

  • videoacta o acta de vídeo?

    És un cas paral·lel a videoanunci o anunci de vídeo, formes sinònimes recollides al Cercaterm. El formant video-, usat com a forma prefixada, és força productiu i s’usa en la formació de molts termes nous, com videojoc, videoconferència, videovigilància, etc.

    Tot i que acta de vídeo és una expressió ben formada, la denominació videoacta és més precisa, perquè expressa més clarament que es tracta d’una acta feta en un suport de vídeo.

    És força habitual de trobar aquests compostos escrits per separat (vídeo acta), com si es tractés d’una aposició. Aquesta forma no és recomanable, ja que posa l’èmfasi en el primer terme (vídeo) i no pas en el que té realment la càrrega semàntica de l’expressió, que és el segon terme (acta). Com es pot veure en l’apunt de la FundéuRAE Palabras formadas a partir de video-, sin guion ni espacio, també en castellà hi ha aquesta tendència que cal corregir, potser per influència de la grafia anglesa.

    Per tant, la denominació videoacta és la forma preferent per expressar el concepte d’acta en format de vídeo.

  • Steadicam?

    La denominació Steadicam fa referència a un sistema d’estabilització de càmeres que permet enregistrar imatges estables, fins i tot amb la càmera en moviment. Es tracta, però, d’una marca registrada (vegeu l’entrada Steadicam a la Viquipèdia).

    Tot i que sovint s’usa com a denominació genèrica (fins i tot amb la grafia errònia Steadycam), si no ens referim a aquesta marca en particular, és preferible dir-ne estabilitzador de càmera, tal com trobem documentat al Cercaterm.

    • Escriu un comentari

      Els camps obligatoris estan marcats *


      (1) El responsable del tractament de les vostres dades és la Secretaria General de la Universitat de Barcelona.
      (2) La finalitat del tractament és dur a terme la gestió de consultes lingüístiques i terminològiques.
      (3) La base jurídica del tractament és el compliment d´una missió realitzada en interès públic.
      (4) Els destinataris de les dades són la mateixa universitat i, si n´hi ha, els encarregats del tractament. No es preveu la cessió de dades a tercers, tret que sigui obligació legal.
      (5) Teniu dret a accedir a les vostres dades, rectificar-les, suprimir-les, oposar-vos al seu tractament, i sol·licitar-ne la limitació del tractament, en determinades circumstàncies.
      (6) També podeu consultar la informació addicional dels tractaments esmentats a Politica privacitat.

  • Campus Diagonal Clínic

    Els noms dels campus de la Universitat de Barcelona es poden consultar, entre d’altres, al Llibre d’estil. Algunes de les denominacions formalment constituïdes són, per exemple:

    el Campus Bellvitge
    el Campus Clínic
    el Campus Diagonal
    el Campus Mundet
    el Campus Plaça Universitat
    el Campus Sants

    Noteu les majúscules de campus, la concreció de la localització o ubicació (i l’absència de la indicació de la disciplina o temàtica, que es recull en les denominacions de les facultats) i l’omissió de qualsevol referència a la Universitat de Barcelona, com a part del nom estricte.

    En el cas del nou espai que ocuparà el Clínic a la zona de l’avinguda Diagonal, la denominació hauria de tendir a respectar aquests criteris denominatius i, per tant, s’hauria d’ajustar a aquestes opcions:

    Campus Diagonal Clínic [denominació estricta]
    Campus Diagonal Clínic de la Universitat de Barcelona [denominació acompanyada, quan calgui fer la precisió de pertinença a la institució perquè, per context, no es pugui deduir]

    Pel que fa l’ordre dels elements Diagonal i Clínic, s’ha aplicat el criteri general de posar en primer lloc la denominació geogràfica més àmplia (Diagonal) i a continuació qualsevol altra especificació (Clínic).

    En relació amb les traduccions:

    Campus Diagonal Clínic [es]
    Campus Diagonal Clínic de la Universidad de Barcelona [es]

    Diagonal Clínic Campus [en]
    University of Barcelona Diagonal Clínic Campus [en]

  • minibasin?

    El terme anglès minibasin pertany a l’àmbit de la geologia i està ben definit en el capítol 7 del llibre Salt tectonics. Principles and practice:

    As its name suggests, a minibasin is a small basin, or depression, but its key feature is that it subsides into relatively thick salt. A classic form of minibasin is a dish-shaped syncline of sediments a few tens of kilometers in diameter sinking into a much wider expanse of salt. Thus, a minibasin is initially surrounded and floored by salt or a salt weld (Figure 7.1). Salt is expelled from beneath the minibasin and rises around its margin. Salt expulsion creates space for the minibasin to deepen. A minibasin ultimately stops sinking when it welds at its base, like a grounding ship.

    En altres llengües aquest concepte s’ha documentat amb les formes següents:

  • microscòpia òptica superresolvent?

    Aquest terme correspon a l’anglès super-resolution optical microscopy o super-resolution microscopy. En català, en paral·lel a la forma més documentada en altres llengües, es documenta en fonts fiables la denominació microscòpia de superresolució i també microscòpia òptica de superresolució.

    Per al castellà es documenten les formes microscopía de superresolución o microscopía óptica de superresolución, i per al francès, les formes microscopie à super-résolution i microscopie optique à super-résolution. L’adjectiu superresolvent està molt menys documentat tant en català com en castellà, tot i que lingüísticament no és incorrecte.

  • allisat, allisament o allisatge (del paper)?

    Totes les formes proposades són lingüísticament correctes i totes tres podrien fer referència a l’operació d’allisar el paper. Ara bé, la forma allisatge és la que té una terminació més pròpia de la denominació d’operacions tècniques, com ara: adobatge, amalgamatge, asfaltatge, reciclatge, etc. Les formes acabades en –ment, tot i que també poden fer referència a operacions tècniques, solen tenir un sentit més general d’acció o efecte de l’acció expressada per la base verbal. Els substantius procedents de formes de participi, com els acabats en –at, en canvi, solen designar un producte o resultat obtingut per l’acció expressada per la base verbal (per exemple, acabat, bufat, derivat, etc.). L’apartat 10.2.1.3. La nominalització a partir d’una base verbal de la Gramàtica catalana tracta d’aquests derivats.

    Per tant, la denominació preferent per a l’operació d’allisar és allisatge. Aquesta denominació es documenta en altres àmbits (com el d’estadística per a l’allisatge exponencial o en el tractament de les pells), però també en alguns textos relacionats amb el paper.

    La denominació allisament també es documenta per a molts àmbits, inclòs el del paper, per referir-se a l’operació d’allisar.

    La forma nominal allisat, tal com recullen els diccionaris, fa referència a un tipus de paper. Per evitar confusions, és preferible no usar-la per a l’operació. També cal tenir present que els diccionaris de referència no recullen gaires casos de participis lexicalitzats per fer referència a operacions tècniques. En l’apartat 3.7 «Ús del masculí», dins el Capítol V Habilitació gramatical de la tesi Els substantius d’acció i efecte en català, de Xavier Rull (URV), explica el debat sobre la genuïnitat de les formes masculines de participi com a substantius d’acció. Aquest debat no està tancat, i la GIEC no en diu pràcticament res.

  • posició predoctoral?

    D’acord amb la informació recollida al Cercaterm per al terme anglès position en l’àmbit professional, la traducció al català pot ser lloc de treball. També a Wordreference trobem una accepció de position com a sinònim de job, traduïda al castellà per puesto. Segons el context hi podria escaure també plaça. De fet, s’han trobat exemples paral·lels amb l’ús de l’anglicisme posició en un cas i la solució plaça en un altre en textos que tracten de beques predoctorals INPhINIT:

    Per tant, tot sembla indicar que l’ús de posició en aquests contextos és un anglicisme que caldria evitar. I la millor alternativa en aquest cas és plaça predoctoral.

  • contrapocalíptics o contraapocalíptics?

    Tal com es diu a l’Ortografia catalana (dins l’apartat «4.3. L’ortografia dels mots prefixats, dels compostos i de les locucions. El guionet i l’aglutinació gràfica»), el contacte entre prefix i mot prefixat pot originar combinacions gràfiques inusuals, com el cas de contraatac:

    L’aglutinació gràfica pot originar combinacions gràfiques inusuals: contraatac, centreafricà, videoart, sangglaçar, antiincendis, indoeuropeu, radiooient, capplà, Cappont, propparent, sotssecretari, postguerra, avanttítol.

    En alguns d’aquests casos es pot produir la simplificació en l’escriptura d’aquestes combinacions, principalment en compostos antics, com aiguardent, i també en algun cas de compost modern, com semprenflor:

    En alguns compostos antics se simplifiquen en l’escriptura determinats contactes entre dues vocals (aiguardent, extremunció, mestrescola, nostramo, sotaiguar, Marianna, Miralcamp, Vilalta), es regularitzen ortogràficament certs contactes consonàntics (Bompàs, Torredembarra) o bé es conserven sons etimològics (pancuit, vinagre) o formes flexives arcaiques (batiport, cobrellit, estrenyecaps, torcebraç). La simplificació també es troba en alguns compostos moderns (semprenflor, Mariàngela).

    Així doncs, cal deduir que aquests contactes vocàlics o consonàntics tendeixen a mantenir-se si no hi ha una tradició o una tendència molt clara en l’ús a favor de la simplificació. El cas de la formació contraapocalíptic és molt recent i està poc documentada (tant en català com en castellà). Els pocs casos que es documenten apareixen escrits amb simplificació o sense, però les dades són insuficients per decantar-se per la simplificació. Per tant, és preferible mantenir les dues vocals: contraapocalíptic.

  • vincular-se amb?

    Aquesta construcció és correcta, tot i que al DIEC2 no apareix cap exemple del verb vincular amb la preposició amb. El DEIEC, en canvi, sí que n’inclou un exemple a la primera accepció: Les proves vinculen el seu client amb una vintena d’assalts a mà armada.

    El DEIEC és una versió simplificada del DIEC2 pel que fa a la nomenclatura, però és més detallat pel que fa a les informacions lingüístiques contingudes en definicions i exemples.