• microscòpia òptica superresolvent?

    Aquest terme correspon a l’anglès super-resolution optical microscopysuper-resolution microscopy. En català, en paral·lel a la forma més documentada en altres llengües, es documenta en fonts fiables la denominació microscòpia de superresolució i també microscòpia òptica de superresolució.

    Per al castellà es documenten les formes microscopía de superresolución o microscopía óptica de superresolución, i per al francès, les formes microscopie à super-résolution i microscopie optique à super-résolution. L’adjectiu superresolvent està molt menys documentat tant en català com en castellà, tot i que lingüísticament no és incorrecte.

  • allisat, allisament o allisatge (del paper)?

    Totes les formes proposades són lingüísticament correctes i totes tres podrien fer referència a l’operació d’allisar el paper. Ara bé, la forma allisatge és la que té una terminació més pròpia de la denominació d’operacions tècniques, com ara: adobatge, amalgamatge, asfaltatge, reciclatge, etc. Les formes acabades en –ment, tot i que també poden fer referència a operacions tècniques, solen tenir un sentit més general d’acció o efecte de l’acció expressada per la base verbal. Els substantius procedents de formes de participi, com els acabats en –at, en canvi, solen designar un producte o resultat obtingut per l’acció expressada per la base verbal (per exemple, acabat, bufat, derivat, etc.). L’apartat 10.2.1.3. La nominalització a partir d’una base verbal de la Gramàtica catalana tracta d’aquests derivats.

    Per tant, la denominació preferent per a l’operació d’allisar és allisatge. Aquesta denominació es documenta en altres àmbits (com el d’estadística per a l’allisatge exponencial o en el tractament de les pells), però també en alguns textos relacionats amb el paper.

    La denominació allisament també es documenta per a molts àmbits, inclòs el del paper, per referir-se a l’operació d’allisar.

    La forma nominal allisat, tal com recullen els diccionaris, fa referència a un tipus de paper. Per evitar confusions, és preferible no usar-la per a l’operació. També cal tenir present que els diccionaris de referència no recullen gaires casos de participis lexicalitzats per fer referència a operacions tècniques. En l’apartat 3.7 «Ús del masculí», dins el Capítol V Habilitació gramatical de la tesi Els substantius d’acció i efecte en català, de Xavier Rull (URV), explica el debat sobre la genuïnitat de les formes masculines de participi com a substantius d’acció. Aquest debat no està tancat, i la GIEC no en diu pràcticament res.

  • posició predoctoral?

    D’acord amb la informació recollida al Cercaterm per al terme anglès position en l’àmbit professional, la traducció al català pot ser lloc de treball. També a Wordreference trobem una accepció de position com a sinònim de job, traduïda al castellà per puesto. Segons el context hi podria escaure també plaça. De fet, s’han trobat exemples paral·lels amb l’ús de l’anglicisme posició en un cas i la solució plaça en un altre en textos que tracten de beques predoctorals INPhINIT:

    Per tant, tot sembla indicar que l’ús de posició en aquests contextos és un anglicisme que caldria evitar. I la millor alternativa en aquest cas és plaça predoctoral.

  • contrapocalíptics o contraapocalíptics?

    Tal com es diu a l’Ortografia catalana (dins l’apartat «4.3. L’ortografia dels mots prefixats, dels compostos i de les locucions. El guionet i l’aglutinació gràfica»), el contacte entre prefix i mot prefixat pot originar combinacions gràfiques inusuals, com el cas de contraatac:

    L’aglutinació gràfica pot originar combinacions gràfiques inusuals: contraatac, centreafricà, videoart, sangglaçar, antiincendis, indoeuropeu, radiooient, capplàCappont, propparent, sotssecretari, postguerraavanttítol.

    En alguns d’aquests casos es pot produir la simplificació en l’escriptura d’aquestes combinacions, principalment en compostos antics, com aiguardent, i també en algun cas de compost modern, com semprenflor:

    En alguns compostos antics se simplifiquen en l’escriptura determinats contactes entre dues vocals (aiguardent, extremunció, mestrescola, nostramo, sotaiguar, Marianna, Miralcamp, Vilalta), es regularitzen ortogràficament certs contactes consonàntics (Bompàs, Torredembarra) o bé es conserven sons etimològics (pancuit, vinagre) o formes flexives arcaiques (batiportcobrellitestrenyecaps, torcebraç). La simplificació també es troba en alguns compostos moderns (semprenflor, Mariàngela).

    Així doncs, cal deduir que aquests contactes vocàlics o consonàntics tendeixen a mantenir-se si no hi ha una tradició o una tendència molt clara en l’ús a favor de la simplificació. El cas de la formació contraapocalíptic és molt recent i està poc documentada (tant en català com en castellà). Els pocs casos que es documenten apareixen escrits amb simplificació o sense, però les dades són insuficients per decantar-se per la simplificació. Per tant, és preferible mantenir les dues vocals: contraapocalíptic.

  • vincular-se amb?

    Aquesta construcció és correcta, tot i que al DIEC2 no apareix cap exemple del verb vincular amb la preposició amb. El DEIEC, en canvi, sí que n’inclou un exemple a la primera accepció: Les proves vinculen el seu client amb una vintena d’assalts a mà armada.

    El DEIEC és una versió simplificada del DIEC2 pel que fa a la nomenclatura, però és més detallat pel que fa a les informacions lingüístiques contingudes en definicions i exemples.

  • miniprep i maxiprep?

    Aquests termes fan referència a unes preparacions plasmídiques (plasmid preparation) per a l’extracció de DNA d’un cultiu bacterià. Segons la mida d’aquestes preparacions es parla de minipreparació o de maxipreparació, entre altres mides possibles. Aquestes denominacions solen abreujar-se amb les formes miniprep i maxiprep, respectivament, en totes les llengües consultades, tant a la Viquipèdia (en castellà, en francès o en català) com en articles que es poden trobar a Google Acadèmic per a totes aquestes llengües i alguna altra, com el portuguès.

    Atès que es tracta d’una forma molt usada en moltes llengües i que s’ha creat mitjançant un mecanisme d’abreujament propi de totes aquestes llengües, cal considerar que és una forma acceptable en l’argot propi d’aquest camp d’especialitat.

    En tot cas, cal valorar quina és la forma més adequada en cada cas (abreujada o completa) segons el tipus de text i, especialment, els seus destinataris.

  • geocrítica o geocriticisme?

    Segons la Viquipèdia (en anglès), «Geocriticism is a method of literary analysis and literary theory that incorporates the study of geographic space. The term designates a number of different critical practices. In France, Bertrand Westphal has elaborated the concept of géocritique in several works». 

    Tant la denominació geocrítica com la denominació geocriticisme es poden considerar ben formades. Es tracta de compostos amb la forma prefixada geo– ‘geografia’ i els mots crítica criticisme, tots dos documentats a les fonts de referència de la manera següent: 

    crítica (DIEC2): accepcions 3  

    3 2 f. [LC] [FLL] [AR] Judici sobre les qualitats i els defectes d’una obra literària, artística, etc.
    3 3 f. [RE] crítica textual Tècnica per a reconstruir l’original més probable d’un text a partir de l’examen i la comparació dels manuscrits o edicions impreses en què ha estat transmès.
    3 4 f. [LC] [FLL] [AR] Art de jutjar el valor, les qualitats i els defectes d’una obra literària, artística, etc. 

    criticisme (DIEC2) 

    1 1 m. [LC] Conjunt de regles i principis de la crítica.
    1 2 m. [FL] [FLL] Investigació científica de l’origen, el text, el caràcter, etc., de les obres literàries.
    2 m. [FS] Corrent filosòfic que posa en primer pla la crítica o la teoria del coneixement. 

    Al Cercaterm i al Diccionari.cat hi ha informacions similars per a criticisme. Tinguem també present la informació sobre crítica literària que trobem a la Viquipèdia. 

    Tot i que les definicions són poc clares pel que fa a la distinció entre crítica i criticisme en el camp de la literatura, els exemples d’ús que en trobem a l’entrada criticisme del Diccionari descriptiu de la llengua catalana, extrets del Corpus textual informatitzat de la llengua catalana, ens permeten veure que el terme criticisme és més abstracte que no pas crítica i que generalment fa referència a la qualitat. Això fa pensar que han de ser possibles tant geocrítica com geocriticisme, segons els que es vulgui expressar.

    Ara bé, tenint en compte que és més habitual parlar de crítica literària o crítica textual, que no pas de criticisme literari o criticisme textual, i atès que la geocrítica és un tipus de crítica literària, sembla que el més coherent és parlar de geocrítica (sense perjudici que es pugui parlar de geocriticisme quan sigui pertinent). 

    És també rellevant tenir en compte com s’expressa aquest concepte en altres llengües. Tal com es pot veure en diverses fonts (Viquipèdia i Grand dictionnaire terminologique, principalment) els equivalents en anglès, francès i castellà són: 

    en geocriticism 

    fr  géocritique 

    es geocriticismo; geocrítica 

    Com es pot veure en la informació extreta d’aquestes fonts, aquest terme va ser encunyat en francès per Bertrand Westphal a la Universitat de Llemotges, amb la denominació géocritique. 

    És ben sabut que, en terminologia, la denominació primària sol influir molt les denominacions secundàries (les que es creen en les altres llengües). Així, doncs, a més dels arguments ja exposats, cal afegir que la denominació geocrítica és el calc directe del terme original en francès.  

    Però, com passa amb tants altres camps, tot i que un terme pugui haver estat creat en una llengua diferent de l’anglès, és altament probable que el concepte s’acabi d’estendre en anglès, a causa del gran nombre de publicacions acadèmiques en aquesta llengua.  

    En anglès, el terme equivalent és geocriticism, no pas perquè s’allunyi de la denominació primària en francès, sinó perquè aquesta és la traducció literal, atès que crítica es correspon sempre amb criticism (literary criticism, textual criticism, etc.). 

    Així doncs, és possible que la forma geocriticisme, que ja hem vist que és una forma possible en català, estigui induïda per l’anglès i que es tracti d’un calc no del tot adequat en tots els casos. 

    Pel que fa a l’ús d’aquestes dues denominacions en els textos especialitzats, les cerques a Google Acadèmic mostren clarament que l’ús de la denominació geocrítica (tant en català com en castellà) és molt superior a geocriticisme (o geocriticismo).

    Entre els resultats per a geocrítica hi ha un nombre considerable de casos que no tenen relació amb el terme estudiat. Es tracta de documents relacionats amb el portal de geografia Geocrítica (de la UB), hereu de la revista Geo Crítica. També duen aquest nom els col·loquis internacionals organitzats pels membres del grup d’aquest portal. Atès que no s’ha pogut documentar aquesta denominació en altres llengües per a aquest camp d’estudi, cal concloure que no es tracta d’un terme que designi una metodologia o camp d’estudi concret i universalment reconegut, sinó que es tracta més aviat d’un nom comú utilitzat com a nom propi per identificar el treball d’un grup d’investigadors. 

    Conclusió 

    Per tot el que s’ha exposat, la denominació preferent per fer referència al mètode d’anàlisi literària i a la teoria literària que incorpora l’estudi de l’espai geogràfic, és geocrítica. Hi pot haver contextos, però, en què sigui convenient usar el derivat geocriticisme, d’acord amb el mateix mecanisme que ens permet usar criticisme com a derivat de crítica. L’ús indiscriminat de geocriticisme (tal com passaria amb criticisme) es pot considerar un calc inadequat de l’anglès criticism. 

  • Eixample o Ensanche? (en castellà)

    D’acord amb el document Criteris de traducció de noms, denominacions i topònims de la Direcció General de Política Lingüística (1999), «a l’hora de traduir el nom complet d’una via urbana o d’un barri del català al castellà o viceversa es tradueix només la forma genèrica i es manté la part específica en la forma oficial aprovada per l’ajuntament corresponent, fins i tot en els casos que aquesta forma específica tingui una forma tradicional en la llengua d’arribada». I afegeix l’exemple de l’Eixample, on no hi ha una forma genèrica, com carrer o plaça, i per tant és tot part específica:

    En català                 En castellà

    l’Eixample                  L’Eixample

    Tal com es pot veure, l’article queda incorporat al nom propi en castellà i, per tant, cal escriure’l en majúscula.

  • Victòria dels Àngels o Victoria de los Ángeles

    El 2023 marca el centenari del naixement de la soprano Victoria de los Ángeles López García (1923-2005), coneguda a Catalunya amb el nom artístic de Victòria dels Àngels. Ella mateixa el feia servir en català en entrevistes diverses que havia concedit (vegeu, per exemple, el minut 28 del documental Brava Victoria, de RTVE). Així es documenta també en fonts i obres de referència, com ara l’Enciclopèdia Catalana, el Diccionari biogràfic de dones (de la Xarxa Vives d’Universitats) o la monografia de Jaume Comelles Victòria dels Àngels, memòries de viva veu (2005).

    Imatge institucional Any Victòria dels Àngels

    Farem servir, doncs, la forma catalana del seu nom artístic (Victòria dels Àngels) en textos en llengua catalana i reservarem la forma castellana (Victoria de los Ángeles) per a textos en castellà o altres llengües.

    És interessant esmentar que la Generalitat de Catalunya, seguint aquest mateix criteri, ha elaborat amb el nom en català la imatge institucional de l’any internacional dedicat a la soprano. De fet, entre altres guardons que va rebre, convé destacar la medalla d’or de la Generalitat de Catalunya; el decret del DOGC que ho feia públic s’hi referia també en català l’any 1982.

    Respectem, però, la tria de l’entitat privada que porta el seu nom i mantenim aquí la referència en castellà: Fundació Victoria de los Ángeles (en castellà, Fundación Victoria de los Ángeles i, en anglès, Victoria de los Ángeles Foundation).

  • mesogen?

    Aquest terme està format per meso– (‘intermedi’) + –gen (que produeix’). Atès que el formant -gen és àton, la síl·laba tònica es desplaça al formant del davant. Per tant, cal escriure mesogen (sing.), mesògens (pl.).

    El concepte de mesogen està estretament relacionat amb el de cristall líquid, però el mesogen és el compost que pot originar, sota determinades condicions, una mesofase, és a dir, un cristall líquid. En aquest fragment del document RIPDRI, Is. 12 PRSOAL ATHO (S) V. Percec, H. Jonsson and D. Tomazos. Contract, 1828, 14.90-J, es pot veure clarament la relació entre els dos termes:

    A liquid crystalline or mesomorphic phase or mesophase refers to a state of matter in which the degree of order is between the almost perfect long-range positional and orientational order present in solid crystals and the statistical long-range disorder characteristic of isotropic or amorphous liquids and gases. Mesogens or mesogenic groups are compounds which under suitable conditions give rise to mesophases. They can be classified in non-amphiphilic (i.e. most frequently compounds exhibiting a rod-like or disc-like shape) and amphiphilic (i.e. compounds that contain within the same molecule lipophilic and hydrophilic groups which have the ability to dissolve in organic solvents and water respectively). Thermotropic mesophases are induced by a change in temperature, while lyotropic mesophases are induced by a solvent. Some mesogens can generate amphotropic mesophases, i.e. the liquid crystalline phase can be induced either by a change in temperature, by a solvent, or by both.

     

  • elastòmers cristall líquids?

    Consulta adreçada al TERMCAT, que ha tingut per resultat la publicació de dues entrades noves al Cercaterm:

    – elastòmer de cristall líquid / elàstomer líquid cristal·lí: Polímer de cristall líquid lleugerament reticulat que combina l’elasticitat d’un elastòmer amb l’autoorganització de la fase cristal·lina líquida.

    – elastòmer líquid cristal·lí monodomini i elastòmer de monocristall líquid: Polímer líquid cristal·lí lleugerament reticulat que combina l’elasticitat d’un elastòmer amb l’autoorganització de la fase líquida cristal·lina orientada en una única direcció.

    • Escriu un comentari

      Els camps obligatoris estan marcats *


      (1) El responsable del tractament de les vostres dades és la Secretaria General de la Universitat de Barcelona.
      (2) La finalitat del tractament és dur a terme la gestió de consultes lingüístiques i terminològiques.
      (3) La base jurídica del tractament és el compliment d´una missió realitzada en interès públic.
      (4) Els destinataris de les dades són la mateixa universitat i, si n´hi ha, els encarregats del tractament. No es preveu la cessió de dades a tercers, tret que sigui obligació legal.
      (5) Teniu dret a accedir a les vostres dades, rectificar-les, suprimir-les, oposar-vos al seu tractament, i sol·licitar-ne la limitació del tractament, en determinades circumstàncies.
      (6) També podeu consultar la informació addicional dels tractaments esmentats a Politica privacitat.

  • metil-isobutil-cetona, metilisobutilcetona o metil isobutil cetona?

    Resposta rebuda del TERMCAT:

    La denominació adequada en català és cetona isobutil metílica. D’acord amb les recomanacions de la IUPAC per a denominar les cetones, primer es posa el nom de la classe funcional (cetona) i, a continuació, els substituents per ordre alfabètic i separats per espais, el primer sense modificar i el segon com a adjectiu. En el llibre blau de la IUPAC en català, traduït per l’IEC, es troben exemples de l’aplicació d’aquest criteri, com ara cetona etil metílica i cetona metil pentílica (pàg. 100). Complementàriament, us comentem que el nom en anglès de les cetones també hauria d’escriure’s seguint l’ordre alfabètic. En el cas que ens ocupa, la forma adequada seria isobutyl methyl ketone, en comptes de methyl ethyl ketone, encara que aquesta darrera forma s’utilitzi més. Cal dir que, en la nomenclatura, hi ha certa permissivitat per a fer el calc de l’estructura anglesa (isobutil metil cetona, en l’ordre correcte, o metil isobutil cetona, en l’ordre incorrecte i tal com documenteu a l’Enciclopèdia Catalana). Fins i tot, en un paràgraf del llibre blau s’hi troba una ocurrència de etil metil cetona, tot i que no es menciona aquesta estructura explícitament com a alternativa possible. Per tant, cal tractar-ho com una “concessió” i, a l’hora de denominar cetones (i compostos en general), cal cenyir-se al que diu la norma.

  • octil levulinat o levulinat d’octil?

    Resposta rebuda del TERMCAT:

    La denominació adequada en català és levulinat d’octil. Es tracta d’una sal o un èster de l’àcid levulínic amb octà, i s’anomena seguint el criteri general establert en el llibre blau de la IUPAC en català (pàg. 117) per a denominar les sals i els èsters de qualsevol àcid: la part negativa de l’estructura del compost (de la sal o l’èster) s’expressa utilitzant el sufix –at, mentre que la part positiva s’expressa, en el cas concret que ens ocupa, amb el sufix –il, tal com correspon a les cadenes de carboni (l’octil és una cadena de carbonis de l’octà). Pel que fa a l’ordre dels formants, en català es recomana seguir l’ordre natural dels constituents, de manera que són preferibles les denominacions en què la part positiva del compost s’introdueix per mitjà de la preposició de. El llibre blau de la IUPAC en català, traduït per l’IEC, recull exemples en aquest sentit (pàg. 23: dimetilfosfinat de metil; pàg. 87: diazoacetat d’etil; pàg. 117 acetat d’etil; pàg. 118: 4-etilbenzensulfonat de metil).

  • Traducció d’accidents geogràfics a l’anglès: parc natural i cova

    Tal com recull el criteri «Place names» del Llibre d’estil de la UB, els noms propis d’accidents geogràfics que van precedits del nom descriptiu del tipus d’accident, com ara riu Sec, es tradueixen a l’anglès de manera total (Danube River) —si hi ha versió anglesa establerta per al nom propi—, o parcial (River Sec)— si no hi ha versió anglesa establerta per al nom propi. En tots dos casos el nom genèric s’escriu amb majúscula inicial (River).

    En coherència amb aquest criteri, cal fer el mateix per a noms de parcs naturals i coves. Per exemple:

    • cova Simanya > Simanya Cave
    • parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac > Natural Park of Sant Llorenç del Munt i l’Obac (o Sant Llorenç del Munt i l’Obac Natural Park)

  • [EN DISCUSSIÓ] funcionalitat

    La funcionalitat és la qualitat de funcional. Per exemple:

    La funcionalitat d’un habitatge està associada a les necessitats, costums i hàbits [….]
    Estètica o funcionalitat en l’arquitectura de finals del segle XX
    Nou web: més connectivitat i funcionalitat

    Hi ha altres exemples del camp de la informàtica o les noves tecnologies en què sembla que es fa un ús abusiu de funcionalitat. En els exemples següents potser s’hauria d’usar sempre funció:
    Certificats: Des d’aquesta funcionalitat s’elaboren i registren certificats que emet el centre.
    El nou sistema incorpora una segona funcionalitat, oberta a tothom, de caire preventiu: […]
    També per a les entitats s’afegeixen funcionalitats per assignar les incidències al personal, marcar urgències o una nova funció.
    Ús de funcions: Impressió. Accés a la funcionalitat d’impressió. Seleccionar alliberar impressió o imprimir tot.
    El principal objectiu d’aquest treball ha sigut conèixer què són els aliments funcionals i quina és la seva funcionalitat.
    La taula següent detalla la funcionalitat corresponent a cada funció d’usuari: […]
    Entre les definicions recollides al DIEC2 per a funció, les més properes al concepte que es vol descriure són:
    f. [LC] [ZOA] Acció pròpia d’un òrgan o d’un aparell d’un animal o d’una planta. La funció del cor. La funció de les fulles. Funcions de nutrició, de reproducció.
    f. [LC] Acció d’una màquina. La funció de la palanca.
    Ara bé, al Cercaterm trobem aquesta definició de funcionalitat que va més enllà de la qualitat de funcional:
    Conjunt de possibilitats de tractament de la informació que ofereix un programari o un sistema informàtic.
    Al Grand dictionnaire terminologique (GDT) la definició de fonctionnalité diu:
    Possibilité de traitement offerte par un système informatique, un logiciel ou un site Web.
    Les definicions que hi ha al GDT per a fonction en informàtica són aquestes:
    • Sous-programme constitué d’un ensemble d’instructions identifiées par un nom, dont l’exécution produit une valeur qui renvoie à l’endroit où le sous-programme a été appelé.
    • Opération exécutée par un appareil, un périphérique, un logiciel, un programme ou un sous-programme, mise en œuvre par une commande, un appel de procédure ou tout autre procédé
    I en anglès, al Webster trobem la següent definició de functionality:
    the quality or state of being functional (a design that is admired both for its beauty and for its functionality)
    especially: the set of functions or capabilities associated with computer software or hardware or an electronic device (data management functionalities such as data integrity, security, recoverability and manageability)
    Finalment, l’Oxford English Dictionary (OED), també recull aquesta accepció:

     4. The purpose something is designed or expected to serve; the function or functions that something is designed to perform; esp. (in later use) the range of operations that an electronic device or piece of software can perform. Also as a count noun: each such function.

    1950   Financial Times 26 June (Plastics Suppl.) p. vii./3   Design of end products..which takes into account not only their functionality, but also the suitability of the materials.
    1973   J. P. Buzen & U. O. Gaguardi in Honeywell Computer Jrnl. 7 249/1   Since the majority of commonly used channel programs are not self-modifying this lack of functionality could not be tolerated without serious difficulty.
    1981   IEEE Trans. Nucl. Sci. 28 3726/1   Some of the other commands have different user interfaces and somewhat different functionalities.
    2010   Wall St. Jrnl. 13 Sept. b2/6   A high-quality camera and improved touch screen functionality such as pinch zoom, akin to the iPhone.
    Així, doncs, en els darrers anys i en el context de les noves tecnologies, la paraula funcionalitat ha substituït funció. Potser perquè funció es percep com a terme matemàtic o de programació, i es necessita una altra paraula per parlar de les «capacitats» o possibilitats d’una aplicació o un dispositiu. El cas és que, un cop s’obre la porta a funcionalitat amb aquest nou sentit, es fa difícil contenir-ne l’expansió cap a altres camps que van més enllà de les noves tecnologies.
    Per altra banda, no sembla convenient condemnar aquest nou ús de funcionalitat, perquè ha entrat amb força i el trobem en totes les llengües del nostre entorn. Per tant, cal trobar una solució de compromís que permeti fer-ne l’ús que recullen els diccionaris i, al mateix temps, impedeixi que substitueixi funció en tots els casos.

    • Escriu un comentari

      Els camps obligatoris estan marcats *


      (1) El responsable del tractament de les vostres dades és la Secretaria General de la Universitat de Barcelona.
      (2) La finalitat del tractament és dur a terme la gestió de consultes lingüístiques i terminològiques.
      (3) La base jurídica del tractament és el compliment d´una missió realitzada en interès públic.
      (4) Els destinataris de les dades són la mateixa universitat i, si n´hi ha, els encarregats del tractament. No es preveu la cessió de dades a tercers, tret que sigui obligació legal.
      (5) Teniu dret a accedir a les vostres dades, rectificar-les, suprimir-les, oposar-vos al seu tractament, i sol·licitar-ne la limitació del tractament, en determinades circumstàncies.
      (6) També podeu consultar la informació addicional dels tractaments esmentats a Politica privacitat.

  • subreemplaçament o sub-reemplaçament?

    L’Ortografia catalana presenta la possibilitat d’escriure separats (sense guionet) els mots prefixats que, si s’escriuen d’acord amb la norma ortogràfica, poden presentar alguna dificultat comunicativa, tal com s’explica al final de l’apartat 4.3.1.3. (Ús de l’espai en blanc entre el prefix i la base lèxica):

    cMalgrat tot, la pràctica comunicativa pot donar lloc a mots o expressions no previstos per la normativa en què és acceptable escriure el prefix separat del radical. Per exemple, amb la finalitat de distingir el sentit respecte d’un mot homògraf (pre ocupació, volent significar ‘ocupació anterior’, pre fixat ‘fixat anteriorment’, ex portadorex pres, co rector) o bé per a evitar formes gràfiques detonants, especialment amb el prefix ex‑ (ex exiliat ‘persona que ha deixat d’estar exiliada’, ex xa ‘persona que ha deixat d’ésser xa de Pèrsia’).

    La possible lectura errònia d’un mot prefixat per la dificultat de reconèixer-ne els formants, podria ser una altra raó per escriure el prefix separat del radical (sub reemplaçament).  Ara bé, la dificultat de lectura del mot depèn del coneixement que cadascú en té i de la freqüència del mot en un context comunicatiu determinat. Com més conegut és el mot, més fàcil és de reconèixer-lo i, per tant, menys necessitat tenim de fer-ne una excepció ortogràfica. En aquest cas concret, és preferible mantenir la forma aglutinada, subreemplaçament, atès que es tracta d’un terme especialitzat que els usuaris principals poden identificar perfectament perquè hi estan familiaritzats.

  • tiobios?

    Aquest terme és un compost format per la forma prefixada tio-, del mot gr. theîon, ‘sofre’ (usada en química per a indicar que l’oxigen d’un compost es troba totalment o parcialment reemplaçat per sofre), i el substantiu bios, que fa referència a tot el que és viu (animal, planta, etc.). El tiobios fa referència, doncs, als organismes que habiten en els sediments rics en sulfurs (tal com es defineix thiobios en el Dictionary of ecology d’Oxford University Press).

    La denominació tiobios és, doncs, un compost ben format.

     

     

  • bidó ballesta?

    Aquesta denominació fa referència a uns bidons, generalment de color blau, sovint usats en els laboratoris per a la gestió dels residus. L’expressió ballesta fa referència al tipus de tancament. La forma bidó ballesta o bidó de ballesta són formes escurçades de la denominació bidó amb tancament de ballesta que trobem documentada en diversos textos. Entre les dues formes escurçades, des d’un punt de vista lingüístic, és preferible bidó de ballesta.

    En aquest context, ballesta té un sentit proper al que recull una de les accepcions del DIEC: «molla que treballa a flexió composta generalment de fulles o làmines d’acer resistent, planes o lleugerament corbes, alineades amb abraçadores». En anglès, segons algunes entrades del Cercaterm, és leaf spring. També es dona aquesta correspondència a la IATE des del castellà cap a l’anglès, juntament amb clamping spring. Però cap d’aquestes expressions apareixen relacionades amb bidons. De fet, les imatges que ens ofereix Google per a leaf spring, tot i que es corresponen perfectament amb la definició de ballesta, no acaben de coincidir amb les imatges que ofereix per a cierre de ballesta o aros de ballesta (no hi ha resultats rellevants per a tancament de ballesta). En canvi, observem que, en anglès, el fabricant Berger Global anomena aquest tipus de tancament clamping ring.

    Així doncs, la denominació de ballesta per a aquest tipus de tancament no és universal, en part perquè no es tracta d’una ballesta tal com es troba definida al diccionari. Però és la denominació més freqüent tant en català com en castellà per a aquest tipus d’anelles de tancament.

  • investigador principal o investigador responsable?

    La denominació investigador principal està recollida en diferents obres de referència. En les fitxes consultables des del Cercaterm, trobem tres fonts diferents que recullen aquest terme, entre les quals hi ha la Nomenclatura de gestió universitària, que recull els termes acordats pels serveis lingüístics de les universitats de la Xarxa Vives:

    La denominació anglesa principal investigator està recollida també en la base de dades terminològica dels traductors de les institucions europees, IATE. En canvi, no hi ha el terme responsible researcher o responsible investigator.

    A la base de dades EUR-Lex, la base de dades de dret de la UE, sí que es documenta l’expressió investigador responsable (en castellà), però com a descriptor en la definició d’investigador principal (vegeu el document 32014R0536 de EUR-Lex):

    16)   «investigador principal»: investigador responsable de un equipo de investigadores que realizan un ensayo clínico en un centro de ensayos clínicos;

    I el mateix trobem en la versió en altres llengües:

    (16) | ‘Principal investigator’ means an investigator who is the responsible leader of a team of investigators who conduct a clinical trial at a clinical trial site;

    16) | «investigateur principal», un investigateur responsable d’une équipe d’investigateurs chargée de la conduite d’un essai clinique sur un site d’essai clinique;

    D’acord amb aquestes informacions recollides, la denominació establerta pels textos normatius és investigador principal | investigadora principal, mentre que l’expressió investigador responsable és més aviat una expressió definitòria, encara que, segurament, pot o podria funcionar com a sinònim.

  • macròlida o macròlid?

    La denominació correcta en català és macròlid, tal com trobem en el Diccionari.cat i altres obres de referència. En anglès s’anomena macrolide, on la terminació –ide és la mateixa que trobem en noms com oxide (òxid), peptide (pèptid) i molts altres, tal com s’explica a l’Oxford English Dictionary:

    Originally, added to the stem of the name of an element to form names of simple compounds of that element with another element or a radical, as oxide, chloride, nitride, phosphide, sulphide (and thence in more complex formations, as hydroxide, oxychloride, and with numerical prefixes, as dioxide, trisulphide, tetrachloride). Later, added to stems representing compounds or groups to form names of simple derivatives, as acetylide, anilide, cyanide, and spec. in names of glycosides formed from sugars, as furanoside, galactoside. Also used more widely (esp. in organic chemistry) in generic names of various types of compound, as amide, anhydride, imide, peptide, proteid, saccharide.

    With binary compounds, following the model of oxide, the suffix –ide is conventionally attached to the (contracted) name of the more electronegative of the two elements: thus a compound of nitrogen and oxygen is called a nitrogen oxide rather than an oxygen nitride, whereas a compound of fluorine and oxygen is called an oxygen fluoride rather than a fluorine oxide. So, following the electronegativity criterion, we have chlorine oxide but sodium chloride, carbon disulphide but tungsten carbide, hydrogen bromide but nickel hydride.

    En alguns noms amb aquesta terminació, el gènere del terme català és femení i, per tant, acabat en –ida (com amida), cosa que explica la vacil·lació en el cas de macròlid/macròlida.