• hub

    En l’àmbit del trànsit aeri, el terme hub s’aplica als aeroports de connexió, en els quals una companyia aèria té establert un centre de connexió de vols. Tot i que el manlleu anglès hub té un ús internacional força general, l’alternativa catalana és una forma descriptiva, semànticament transparent i molt precisa, perquè no designa cap altre concepte dins l’àrea. Es basa en el significat que el terme connexió té com a combinació de mitjans de transport en un punt determinat d’un viatge.

    Més enllà de l’àmbit aeri, es pot observar un ús freqüent de la forma anglesa, no adaptada, complementant tota mena d’expressions lligades, especialment, als àmbits de la recerca i la tecnologia (hub tecnològic, hub d’educació, hub social, etc.), per fer referència al centre entorn del qual s’organitza o es concentra una activitat. En català, segons el context, disposem d’alternatives pròpies, a les quals cal donar preferència, per expressar el mateix concepte, com ara plataforma, centre, nucli, nus o focus, entre d’altres.

    Això no obstant, si no és possible substituir el manlleu hub, convé fer les precisions següents:

    • Es llegeix a l’anglesa: amb la h aspirada i amb a.
    • Per tant, no s’apostrofa: el hub.
    • Pluralitza com a hubs.
    • Malgrat que és una forma no adaptada, en general no hi posem marca tipogràfica (ni cometes ni cursiva).

  • sistemàtica d’un text?

    El substantiu sistemàtica està recollit al DIEC2 i en altres fonts per referir-se a la ciència de la classificació, que ve a ser un sinònim de taxonomia. Pel que fa a altres usos de sistemàtica, el Diccionari descriptiu de la llengua catalana (DDLC) recull alguns usos en què pren el sentit de ‘mètode’, ‘sistema’ o ‘sistematologia’. En qualsevol d’aquests casos, per transparència del text, seria preferible usar mètode, sistema o sistematologia segons correspongui.

    En un cas com «la sistemàtica del text» seria preferible substituir sistemàtica per estructura o organització, que són expressions més precises. Llevat del cas que, en un àmbit determinat, sigui molt freqüent l’ús de sistemàtica en aquest sentit, de manera que els productors i receptors habituals d’aquests textos sàpiguen perfectament a què fa referència. Precisament en l’àmbit jurídic s’observa un ús important de sistemàtica per referir-se a l’estructura o organització del text.

    En resum, tot i que la substantivació d’adjectius i l’extensió de significats és un mecanisme habitual de la llengua, no és convenient abusar-ne si introdueix imprecisió en un text. Però l’ús habitual d’una expressió concreta en un context determinat pot acabar fixant-ne el significat i fent-lo més precís.

  • multar [complement directe de multar]

    Per a les qüestions gramaticals, el Diccionari essencial de la llengua catalana (DEIEC) conté més informació o la presenta de manera més explícita que no pas el DIEC2. Si comparem les informacions per a multar del DIEC2 i del DEIEC, veurem que en el DEIEC s’han afegit un parell d’exemples que mostren clarament el comportament sintàctic del verb, de manera que el complement directe és la persona que rep la multa:

    DIEC2

    multar v. tr. [LC] [DR] Imposar una multa (a algú).

    DEIEC

    multar v 1 tr. [LC] [DR] Imposar una multa a [algú].  Han multat els patrons que no tenen la documentació en regla. El percentatge de conductors multats no és alarmant. 

    Es pot accedir al DEIEC des dels resultats de la consulta del DIEC2, i a la inversa.

  • categories de professorat

    Les traduccions a l’anglès de nomenclatura universitària es resolen en el marc de la Xarxa Vives mitjançant el Grup de Treball de Terminologia i Nomenclatura (GTTN). La raó d’aquest treball conjunt és evitar de prendre decisions diferents o contradictòries pel que fa a la traducció d’expressions o termes relacionats amb la realitat universitària catalana, que poden no tenir un correlat exacte en el món universitari anglosaxó. 

    Les decisions preses pel GTTN es traslladen a la Nomenclatura de gestió universitària, que el TERMCAT allotja al seu web per tal que tothom pugui accedir-hi.

    Ja fa uns quants anys que el GTTN va establir unes equivalències català-anglès de les categories de professorat universitari. En molts dels casos es dona una doble opció: una més pròpia de la tradició britànica i una altra més pròpia de les universitats americanes, amb la intenció que cada universitat triï la denominació que consideri més oportuna. En un principi, la Universitat de Barcelona va optar per les denominacions que estaven marcades com a britàniques, atès que els textos institucionals de la UB en anglès es fan en aquesta variant. 

    L’any 2022, i arran de la queixa d’un professor, el GTTN va tornar a estudiar aquestes correspondències i va observar que la distinció entre nomenclatura britànica i nomenclatura americana és cada cop menys clara, ja que en els darrers anys algunes universitats britàniques importants estan començant a adoptar la nomenclatura americana per evitar problemes d’interpretació internacional. Vegeu, per exemple, els informes de la Universitat de Cambridge, la Universitat d’Oxford i la Universitat de Leeds.  

    Així, les denominacions angleses més tradicionals, com ara reader o lecturer, estan sent substituïdes per professor (full professor, associate professor, adjunct professor, etc.). La necessitat d’establir correspondències entre les categories de professorat que pertanyen a sistemes universitaris diferents, ha empès cada cop més universitats a optar per aquest sistema denominatiu simplificat i amb menys nivells.

    A la vista de les conclusions del GTTN i dels canvis recents en algunes universitats britàniques pel que fa a les denominacions de categories de professorat, els Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona adopten el sistema denominatiu simplificat, que és també el més utilitzat internacionalment. Aquesta proposta està desplegada a l’Omnia Nomina, portal de nomenclatura de la UB, dins de la nomenclatura Categories de professorat, entre les quals hi ha les correspondències següents:

    catedràtic – full professor

    professor titular – associate professor

    professor agregat – associate professor

    professor associat – adjunc professor

    professor col·laborador – collaborating professor

    professor lector – assistant lector

     

  • béns culturals objecte d’estudi / objectes d’estudi?

    No sembla necessària ni convenient la concordança de béns culturals amb objecte d’estudi en l’expressió Dur a terme el diagnòstic dels béns culturals objecte d’estudi, ja que s’entén que és el conjunt dels béns culturals els que constitueixen un objecte d’estudi. Si es fa la concordança, el mot objectes pren un sentit de ‘coses que s’estudien’, més que no pas de matèria d’estudi.

    Si es reformula la frase amb un relatiu, és més clar que la concordança no és pertinent: Dur a terme el diagnòstic dels béns culturals que són objecte d’estudi.

     

     

  • videoacta o acta de vídeo?

    És un cas paral·lel a videoanunci o anunci de vídeo, formes sinònimes recollides al Cercaterm. El formant video-, usat com a forma prefixada, és força productiu i s’usa en la formació de molts termes nous, com videojoc, videoconferència, videovigilància, etc.

    Tot i que acta de vídeo és una expressió ben formada, la denominació videoacta és més precisa, perquè expressa més clarament que es tracta d’una acta feta en un suport de vídeo.

    És força habitual de trobar aquests compostos escrits per separat (vídeo acta), com si es tractés d’una aposició. Aquesta forma no és recomanable, ja que posa l’èmfasi en el primer terme (vídeo) i no pas en el que té realment la càrrega semàntica de l’expressió, que és el segon terme (acta). Com es pot veure en l’apunt de la FundéuRAE Palabras formadas a partir de video-, sin guion ni espacio, també en castellà hi ha aquesta tendència que cal corregir, potser per influència de la grafia anglesa.

    Per tant, la denominació videoacta és la forma preferent per expressar el concepte d’acta en format de vídeo.

  • Steadicam?

    La denominació Steadicam fa referència a un sistema d’estabilització de càmeres que permet enregistrar imatges estables, fins i tot amb la càmera en moviment. Es tracta, però, d’una marca registrada (vegeu l’entrada Steadicam a la Viquipèdia).

    Tot i que sovint s’usa com a denominació genèrica (fins i tot amb la grafia errònia Steadycam), si no ens referim a aquesta marca en particular, és preferible dir-ne estabilitzador de càmera, tal com trobem documentat al Cercaterm.

    • Escriu un comentari

      Els camps obligatoris estan marcats *


      (1) El responsable del tractament de les vostres dades és la Secretaria General de la Universitat de Barcelona.
      (2) La finalitat del tractament és dur a terme la gestió de consultes lingüístiques i terminològiques.
      (3) La base jurídica del tractament és el compliment d´una missió realitzada en interès públic.
      (4) Els destinataris de les dades són la mateixa universitat i, si n´hi ha, els encarregats del tractament. No es preveu la cessió de dades a tercers, tret que sigui obligació legal.
      (5) Teniu dret a accedir a les vostres dades, rectificar-les, suprimir-les, oposar-vos al seu tractament, i sol·licitar-ne la limitació del tractament, en determinades circumstàncies.
      (6) També podeu consultar la informació addicional dels tractaments esmentats a Politica privacitat.

  • Campus Diagonal Clínic

    Els noms dels campus de la Universitat de Barcelona es poden consultar, entre d’altres, al Llibre d’estil. Algunes de les denominacions formalment constituïdes són, per exemple:

    el Campus Bellvitge
    el Campus Clínic
    el Campus Diagonal
    el Campus Mundet
    el Campus Plaça Universitat
    el Campus Sants

    Noteu les majúscules de campus, la concreció de la localització o ubicació (i l’absència de la indicació de la disciplina o temàtica, que es recull en les denominacions de les facultats) i l’omissió de qualsevol referència a la Universitat de Barcelona, com a part del nom estricte.

    En el cas del nou espai que ocuparà el Clínic a la zona de l’avinguda Diagonal, la denominació hauria de tendir a respectar aquests criteris denominatius i, per tant, s’hauria d’ajustar a aquestes opcions:

    Campus Diagonal Clínic [denominació estricta]
    Campus Diagonal Clínic de la Universitat de Barcelona [denominació acompanyada, quan calgui fer la precisió de pertinença a la institució perquè, per context, no es pugui deduir]

    Pel que fa l’ordre dels elements Diagonal i Clínic, s’ha aplicat el criteri general de posar en primer lloc la denominació geogràfica més àmplia (Diagonal) i a continuació qualsevol altra especificació (Clínic).

    En relació amb les traduccions:

    Campus Diagonal Clínic [es]
    Campus Diagonal Clínic de la Universidad de Barcelona [es]

    Diagonal Clínic Campus [en]
    University of Barcelona Diagonal Clínic Campus [en]

  • minibasin?

    El terme anglès minibasin pertany a l’àmbit de la geologia i està ben definit en el capítol 7 del llibre Salt tectonics. Principles and practice:

    As its name suggests, a minibasin is a small basin, or depression, but its key feature is that it subsides into relatively thick salt. A classic form of minibasin is a dish-shaped syncline of sediments a few tens of kilometers in diameter sinking into a much wider expanse of salt. Thus, a minibasin is initially surrounded and floored by salt or a salt weld (Figure 7.1). Salt is expelled from beneath the minibasin and rises around its margin. Salt expulsion creates space for the minibasin to deepen. A minibasin ultimately stops sinking when it welds at its base, like a grounding ship.

    En altres llengües aquest concepte s’ha documentat amb les formes següents:

  • microscòpia òptica superresolvent?

    Aquest terme correspon a l’anglès super-resolution optical microscopy o super-resolution microscopy. En català, en paral·lel a la forma més documentada en altres llengües, es documenta en fonts fiables la denominació microscòpia de superresolució i també microscòpia òptica de superresolució.

    Per al castellà es documenten les formes microscopía de superresolución o microscopía óptica de superresolución, i per al francès, les formes microscopie à super-résolution i microscopie optique à super-résolution. L’adjectiu superresolvent està molt menys documentat tant en català com en castellà, tot i que lingüísticament no és incorrecte.

  • allisat, allisament o allisatge (del paper)?

    Totes les formes proposades són lingüísticament correctes i totes tres podrien fer referència a l’operació d’allisar el paper. Ara bé, la forma allisatge és la que té una terminació més pròpia de la denominació d’operacions tècniques, com ara: adobatge, amalgamatge, asfaltatge, reciclatge, etc. Les formes acabades en –ment, tot i que també poden fer referència a operacions tècniques, solen tenir un sentit més general d’acció o efecte de l’acció expressada per la base verbal. Els substantius procedents de formes de participi, com els acabats en –at, en canvi, solen designar un producte o resultat obtingut per l’acció expressada per la base verbal (per exemple, acabat, bufat, derivat, etc.). L’apartat 10.2.1.3. La nominalització a partir d’una base verbal de la Gramàtica catalana tracta d’aquests derivats.

    Per tant, la denominació preferent per a l’operació d’allisar és allisatge. Aquesta denominació es documenta en altres àmbits (com el d’estadística per a l’allisatge exponencial o en el tractament de les pells), però també en alguns textos relacionats amb el paper.

    La denominació allisament també es documenta per a molts àmbits, inclòs el del paper, per referir-se a l’operació d’allisar.

    La forma nominal allisat, tal com recullen els diccionaris, fa referència a un tipus de paper. Per evitar confusions, és preferible no usar-la per a l’operació. També cal tenir present que els diccionaris de referència no recullen gaires casos de participis lexicalitzats per fer referència a operacions tècniques. En l’apartat 3.7 «Ús del masculí», dins el Capítol V Habilitació gramatical de la tesi Els substantius d’acció i efecte en català, de Xavier Rull (URV), explica el debat sobre la genuïnitat de les formes masculines de participi com a substantius d’acció. Aquest debat no està tancat, i la GIEC no en diu pràcticament res.

  • posició predoctoral?

    D’acord amb la informació recollida al Cercaterm per al terme anglès position en l’àmbit professional, la traducció al català pot ser lloc de treball. També a Wordreference trobem una accepció de position com a sinònim de job, traduïda al castellà per puesto. Segons el context hi podria escaure també plaça. De fet, s’han trobat exemples paral·lels amb l’ús de l’anglicisme posició en un cas i la solució plaça en un altre en textos que tracten de beques predoctorals INPhINIT:

    Per tant, tot sembla indicar que l’ús de posició en aquests contextos és un anglicisme que caldria evitar. I la millor alternativa en aquest cas és plaça predoctoral.

  • contrapocalíptics o contraapocalíptics?

    Tal com es diu a l’Ortografia catalana (dins l’apartat «4.3. L’ortografia dels mots prefixats, dels compostos i de les locucions. El guionet i l’aglutinació gràfica»), el contacte entre prefix i mot prefixat pot originar combinacions gràfiques inusuals, com el cas de contraatac:

    L’aglutinació gràfica pot originar combinacions gràfiques inusuals: contraatac, centreafricà, videoart, sangglaçar, antiincendis, indoeuropeu, radiooient, capplà, Cappont, propparent, sotssecretari, postguerra, avanttítol.

    En alguns d’aquests casos es pot produir la simplificació en l’escriptura d’aquestes combinacions, principalment en compostos antics, com aiguardent, i també en algun cas de compost modern, com semprenflor:

    En alguns compostos antics se simplifiquen en l’escriptura determinats contactes entre dues vocals (aiguardent, extremunció, mestrescola, nostramo, sotaiguar, Marianna, Miralcamp, Vilalta), es regularitzen ortogràficament certs contactes consonàntics (Bompàs, Torredembarra) o bé es conserven sons etimològics (pancuit, vinagre) o formes flexives arcaiques (batiport, cobrellit, estrenyecaps, torcebraç). La simplificació també es troba en alguns compostos moderns (semprenflor, Mariàngela).

    Així doncs, cal deduir que aquests contactes vocàlics o consonàntics tendeixen a mantenir-se si no hi ha una tradició o una tendència molt clara en l’ús a favor de la simplificació. El cas de la formació contraapocalíptic és molt recent i està poc documentada (tant en català com en castellà). Els pocs casos que es documenten apareixen escrits amb simplificació o sense, però les dades són insuficients per decantar-se per la simplificació. Per tant, és preferible mantenir les dues vocals: contraapocalíptic.

  • vincular-se amb?

    Aquesta construcció és correcta, tot i que al DIEC2 no apareix cap exemple del verb vincular amb la preposició amb. El DEIEC, en canvi, sí que n’inclou un exemple a la primera accepció: Les proves vinculen el seu client amb una vintena d’assalts a mà armada.

    El DEIEC és una versió simplificada del DIEC2 pel que fa a la nomenclatura, però és més detallat pel que fa a les informacions lingüístiques contingudes en definicions i exemples.

  • miniprep i maxiprep?

    Aquests termes fan referència a unes preparacions plasmídiques (plasmid preparation) per a l’extracció de DNA d’un cultiu bacterià. Segons la mida d’aquestes preparacions es parla de minipreparació o de maxipreparació, entre altres mides possibles. Aquestes denominacions solen abreujar-se amb les formes miniprep i maxiprep, respectivament, en totes les llengües consultades, tant a la Viquipèdia (en castellà, en francès o en català) com en articles que es poden trobar a Google Acadèmic per a totes aquestes llengües i alguna altra, com el portuguès.

    Atès que es tracta d’una forma molt usada en moltes llengües i que s’ha creat mitjançant un mecanisme d’abreujament propi de totes aquestes llengües, cal considerar que és una forma acceptable en l’argot propi d’aquest camp d’especialitat.

    En tot cas, cal valorar quina és la forma més adequada en cada cas (abreujada o completa) segons el tipus de text i, especialment, els seus destinataris.

  • geocrítica o geocriticisme?

    Segons la Viquipèdia (en anglès), «Geocriticism is a method of literary analysis and literary theory that incorporates the study of geographic space. The term designates a number of different critical practices. In France, Bertrand Westphal has elaborated the concept of géocritique in several works». 

    Tant la denominació geocrítica com la denominació geocriticisme es poden considerar ben formades. Es tracta de compostos amb la forma prefixada geo– ‘geografia’ i els mots crítica o criticisme, tots dos documentats a les fonts de referència de la manera següent: 

    crítica (DIEC2): accepcions 3  

    3 2 f. [LC] [FLL] [AR] Judici sobre les qualitats i els defectes d’una obra literària, artística, etc.
    3 3 f. [RE] crítica textual Tècnica per a reconstruir l’original més probable d’un text a partir de l’examen i la comparació dels manuscrits o edicions impreses en què ha estat transmès.
    3 4 f. [LC] [FLL] [AR] Art de jutjar el valor, les qualitats i els defectes d’una obra literària, artística, etc. 

    criticisme (DIEC2) 

    1 1 m. [LC] Conjunt de regles i principis de la crítica.
    1 2 m. [FL] [FLL] Investigació científica de l’origen, el text, el caràcter, etc., de les obres literàries.
    2 m. [FS] Corrent filosòfic que posa en primer pla la crítica o la teoria del coneixement. 

    Al Cercaterm i al Diccionari.cat hi ha informacions similars per a criticisme. Tinguem també present la informació sobre crítica literària que trobem a la Viquipèdia. 

    Tot i que les definicions són poc clares pel que fa a la distinció entre crítica i criticisme en el camp de la literatura, els exemples d’ús que en trobem a l’entrada criticisme del Diccionari descriptiu de la llengua catalana, extrets del Corpus textual informatitzat de la llengua catalana, ens permeten veure que el terme criticisme és més abstracte que no pas crítica i que generalment fa referència a la qualitat. Això fa pensar que han de ser possibles tant geocrítica com geocriticisme, segons els que es vulgui expressar.

    Ara bé, tenint en compte que és més habitual parlar de crítica literària o crítica textual, que no pas de criticisme literari o criticisme textual, i atès que la geocrítica és un tipus de crítica literària, sembla que el més coherent és parlar de geocrítica (sense perjudici que es pugui parlar de geocriticisme quan sigui pertinent). 

    És també rellevant tenir en compte com s’expressa aquest concepte en altres llengües. Tal com es pot veure en diverses fonts (Viquipèdia i Grand dictionnaire terminologique, principalment) els equivalents en anglès, francès i castellà són: 

    en geocriticism 

    fr  géocritique 

    es geocriticismo; geocrítica 

    Com es pot veure en la informació extreta d’aquestes fonts, aquest terme va ser encunyat en francès per Bertrand Westphal a la Universitat de Llemotges, amb la denominació géocritique. 

    És ben sabut que, en terminologia, la denominació primària sol influir molt les denominacions secundàries (les que es creen en les altres llengües). Així, doncs, a més dels arguments ja exposats, cal afegir que la denominació geocrítica és el calc directe del terme original en francès.  

    Però, com passa amb tants altres camps, tot i que un terme pugui haver estat creat en una llengua diferent de l’anglès, és altament probable que el concepte s’acabi d’estendre en anglès, a causa del gran nombre de publicacions acadèmiques en aquesta llengua.  

    En anglès, el terme equivalent és geocriticism, no pas perquè s’allunyi de la denominació primària en francès, sinó perquè aquesta és la traducció literal, atès que crítica es correspon sempre amb criticism (literary criticism, textual criticism, etc.). 

    Així doncs, és possible que la forma geocriticisme, que ja hem vist que és una forma possible en català, estigui induïda per l’anglès i que es tracti d’un calc no del tot adequat en tots els casos. 

    Pel que fa a l’ús d’aquestes dues denominacions en els textos especialitzats, les cerques a Google Acadèmic mostren clarament que l’ús de la denominació geocrítica (tant en català com en castellà) és molt superior a geocriticisme (o geocriticismo).

    Entre els resultats per a geocrítica hi ha un nombre considerable de casos que no tenen relació amb el terme estudiat. Es tracta de documents relacionats amb el portal de geografia Geocrítica (de la UB), hereu de la revista Geo Crítica. També duen aquest nom els col·loquis internacionals organitzats pels membres del grup d’aquest portal. Atès que no s’ha pogut documentar aquesta denominació en altres llengües per a aquest camp d’estudi, cal concloure que no es tracta d’un terme que designi una metodologia o camp d’estudi concret i universalment reconegut, sinó que es tracta més aviat d’un nom comú utilitzat com a nom propi per identificar el treball d’un grup d’investigadors. 

    Conclusió 

    Per tot el que s’ha exposat, la denominació preferent per fer referència al mètode d’anàlisi literària i a la teoria literària que incorpora l’estudi de l’espai geogràfic, és geocrítica. Hi pot haver contextos, però, en què sigui convenient usar el derivat geocriticisme, d’acord amb el mateix mecanisme que ens permet usar criticisme com a derivat de crítica. L’ús indiscriminat de geocriticisme (tal com passaria amb criticisme) es pot considerar un calc inadequat de l’anglès criticism. 

  • Eixample o Ensanche? (en castellà)

    D’acord amb el document Criteris de traducció de noms, denominacions i topònims de la Direcció General de Política Lingüística (1999), «a l’hora de traduir el nom complet d’una via urbana o d’un barri del català al castellà o viceversa es tradueix només la forma genèrica i es manté la part específica en la forma oficial aprovada per l’ajuntament corresponent, fins i tot en els casos que aquesta forma específica tingui una forma tradicional en la llengua d’arribada». I afegeix l’exemple de l’Eixample, on no hi ha una forma genèrica, com carrer o plaça, i per tant és tot part específica:

    En català                 En castellà

    l’Eixample                  L’Eixample

    Tal com es pot veure, l’article queda incorporat al nom propi en castellà i, per tant, cal escriure’l en majúscula.

  • Victòria dels Àngels o Victoria de los Ángeles

    El 2023 marca el centenari del naixement de la soprano Victoria de los Ángeles López García (1923-2005), coneguda a Catalunya amb el nom artístic de Victòria dels Àngels. Ella mateixa el feia servir en català en entrevistes diverses que havia concedit (vegeu, per exemple, el minut 28 del documental Brava Victoria, de RTVE). Així es documenta també en fonts i obres de referència, com ara l’Enciclopèdia Catalana, el Diccionari biogràfic de dones (de la Xarxa Vives d’Universitats) o la monografia de Jaume Comelles Victòria dels Àngels, memòries de viva veu (2005).

    Imatge institucional Any Victòria dels Àngels

    Farem servir, doncs, la forma catalana del seu nom artístic (Victòria dels Àngels) en textos en llengua catalana i reservarem la forma castellana (Victoria de los Ángeles) per a textos en castellà o altres llengües.

    És interessant esmentar que la Generalitat de Catalunya, seguint aquest mateix criteri, ha elaborat amb el nom en català la imatge institucional de l’any internacional dedicat a la soprano. De fet, entre altres guardons que va rebre, convé destacar la medalla d’or de la Generalitat de Catalunya; el decret del DOGC que ho feia públic s’hi referia també en català l’any 1982.

    Respectem, però, la tria de l’entitat privada que porta el seu nom i mantenim aquí la referència en castellà: Fundació Victoria de los Ángeles (en castellà, Fundación Victoria de los Ángeles i, en anglès, Victoria de los Ángeles Foundation).

  • mesogen?

    Aquest terme està format per meso– (‘intermedi’) + –gen (‘que produeix’). Atès que el formant -gen és àton, la síl·laba tònica es desplaça al formant del davant. Per tant, cal escriure mesogen (sing.), mesògens (pl.).

    El concepte de mesogen està estretament relacionat amb el de cristall líquid, però el mesogen és el compost que pot originar, sota determinades condicions, una mesofase, és a dir, un cristall líquid. En aquest fragment del document RIPDRI, Is. 12 PRSOAL ATHO (S) V. Percec, H. Jonsson and D. Tomazos. Contract, 1828, 14.90-J, es pot veure clarament la relació entre els dos termes:

    A liquid crystalline or mesomorphic phase or mesophase refers to a state of matter in which the degree of order is between the almost perfect long-range positional and orientational order present in solid crystals and the statistical long-range disorder characteristic of isotropic or amorphous liquids and gases. Mesogens or mesogenic groups are compounds which under suitable conditions give rise to mesophases. They can be classified in non-amphiphilic (i.e. most frequently compounds exhibiting a rod-like or disc-like shape) and amphiphilic (i.e. compounds that contain within the same molecule lipophilic and hydrophilic groups which have the ability to dissolve in organic solvents and water respectively). Thermotropic mesophases are induced by a change in temperature, while lyotropic mesophases are induced by a solvent. Some mesogens can generate amphotropic mesophases, i.e. the liquid crystalline phase can be induced either by a change in temperature, by a solvent, or by both.

     

  • elastòmers cristall líquids?

    Consulta adreçada al TERMCAT, que ha tingut per resultat la publicació de dues entrades noves al Cercaterm:

    – elastòmer de cristall líquid / elàstomer líquid cristal·lí: Polímer de cristall líquid lleugerament reticulat que combina l’elasticitat d’un elastòmer amb l’autoorganització de la fase cristal·lina líquida.

    – elastòmer líquid cristal·lí monodomini i elastòmer de monocristall líquid: Polímer líquid cristal·lí lleugerament reticulat que combina l’elasticitat d’un elastòmer amb l’autoorganització de la fase líquida cristal·lina orientada en una única direcció.

    • Escriu un comentari

      Els camps obligatoris estan marcats *


      (1) El responsable del tractament de les vostres dades és la Secretaria General de la Universitat de Barcelona.
      (2) La finalitat del tractament és dur a terme la gestió de consultes lingüístiques i terminològiques.
      (3) La base jurídica del tractament és el compliment d´una missió realitzada en interès públic.
      (4) Els destinataris de les dades són la mateixa universitat i, si n´hi ha, els encarregats del tractament. No es preveu la cessió de dades a tercers, tret que sigui obligació legal.
      (5) Teniu dret a accedir a les vostres dades, rectificar-les, suprimir-les, oposar-vos al seu tractament, i sol·licitar-ne la limitació del tractament, en determinades circumstàncies.
      (6) També podeu consultar la informació addicional dels tractaments esmentats a Politica privacitat.