Biblioteques

COVID-19 i biblioteques

Juan Carlos Calvo Flores
Tècnic de cultura
Programa d’Assessoraments
Oficina d’Estudis i Recursos Culturals. Diputació de Barcelona


COVID-19 y el sector bibliotecario global (2020). [La Haya]: IFLA. Disponible a: <https://www.ifla.org/ES/node/92983>. [Consulta: 05/04/2021].


Les biblioteques de tot el món s’han vist afectades per l’aparició de la COVID-19. Moltes d’elles han tancat temporalment o han reduït els serveis al mínim per contribuir als esforços destinats a limitar la propagació del coronavirus. També s’han anat prenent decisions difícils sobre la millor manera de donar accés a la informació sense comprometre la seguretat de les persones usuàries i del personal que hi treballa.

Davant aquesta situació, les associacions de biblioteques han intensificat les accions i han ofert recursos perquè els seus membres puguin planificar i respondre als reptes que planteja la irrupció de la pandèmia en el món bibliotecari. L’IFLA, per exemple, manté actualitzada una pàgina web amb informació i recursos detallats sobre el tancament i els plans de reobertura per països, a més d’idees i experiències en diferents àmbits: prestació de serveis en línia, reassignació de recursos, organització d’activitats, mesures d’higiene i seguretat per al personal, etcètera.

Les CONTU Guidelines i el préstec interbibliotecari als Estats Units: una mirada legal

Silvia Losa Vidal
Tècnica en propietat intel·lectual - Biblioteca
Tècnica en protecció de dades - Gerència
Universitat Pompeu Fabra (UPF)


Oakley, Meg; Quilter, Laura; Benson, Sara (2020). Modern interlibrary loan practices: moving beyond the CONTU guidelines: an ARL white paper. Washington, DC: Association of Research Libraries. 42 p. Disponible a: <https://doi.org/10.29242/report.contu2020>. [Consulta: 14/02/2021].


L’Association of Research Libraries dels Estats Units (ARL, en endavant) va publicar, l’estiu del 2020, un informe per animar a les biblioteques d’aquell país a deixar d’aplicar les CONTU Guidelines, és a dir, les directrius que segueixen moltes de les biblioteques americanes per a l’enviament i sol·licitud de còpies de documents (no d’originals) a través del servei de préstec interbibliotecari.

La legislació dels Estats Units sobre drets d’autor, a través de la Copyright Act, autoritza el préstec interbibliotecari de documents físics. Això és així perquè el considera dins l’anomenada «doctrina de la primera venda» (és a dir, d’una manera simplificada, un cop l’autor ha autoritzat la primera comercialització de la seva obra, perd el dret de continuar autoritzant les subsegüents vendes, préstecs o altres actes de distribució); pel que fa a l’enviament de còpies, la Copyright Act preveu una excepció específica per realitzar reproduccions de les obres per ser facilitades a través del servei de préstec interbibliotecari, sempre i quan l’enviament agregat d’aquestes no pugui substituir la subscripció o adquisició d’una obra per part de la biblioteca peticionària; i també, inclou una excepció més genèrica, l’excepció probablement més popularment coneguda dels drets d’autor d’aquell país, l’anomenada excepció del fair use que permet legitimar igualment, en molts casos, la realització de còpies per al préstec interbibliotecari.1 

Una anàlisi necessària per a un debat imprescindible

Maite Comalat
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


José Pablo Gallo León (coord.) (2020). Balance y proyección del informe «Prospectiva 2020: las diez áreas que más van a cambiar en nuestras bibliotecas». [Madrid]: Ministerio de Cultura y Deporte. Subdirección General de Atención al Ciudadano, Documentación y Publicaciones. 19 p. Disponible a: <https://es.calameo.com/read/000075335a95a56759aa5>. [Consulta: 28/01/2021].


L’octubre de 2020, el Grupo de Trabajo de Prospectiva del CCB (Consejo de Cooperación Bibliotecaria) va presentar els resultats del balanç de l’informe que aquest mateix grup va publicar l’any 2013 amb l’objectiu de dibuixar la realitat de 2020. L’any passat era, doncs, el moment de valorar l’evolució de les tendències que s’havien fixat. Tal com es comenta al document-balanç, aquesta és una tasca poc habitual, que es fa menys del que seria desitjable, i aquest ja és un primer element que fa interessant el document i la seva lectura. 

El balanç té l’objectiu d’avaluar el compliment del futur que es predeia i explorar la vigència de les tendències que s’albiraven amb un condicionant important a tenir en compte i és que «el texto original se conformó según una situación ahora desaparecida definitivamente.» (p. 4) El balanç té, a més, altres diferències respecte el document que avalua, i és que l’equip que l’ha fet és significativament diferent perquè alguns dels membres han canviat de context laboral i altres no han pogut participar-hi. Això és perceptible en la lectura del document en què el paper i evolució d’algunes biblioteques, i en especial en algunes comunitats autònomes, són motiu de reflexió i valoració extensa respecte d’altres que es tracten de manera poc aprofundida tot i que el seu paper i la seva implantació a l’Estat sigui molt més generalitzada. Això, que no li resta interès al balanç, sí que seria un element a treballar més a fons en el futur. 

Biblioteques escolars al Regne Unit: un espai desaprofitat?

Guillem Fargas
Divulgador i assessor de Literatura Infantil i Juvenil


Great School Libraries (2019). Great School Libraries survey findings and update on phase 1: every child deserves a great school library. (London: Great School Libraries). 22 p. Disponible a : <https://d824397c-0ce2-4fc6-b5c4-8d2e4de5b242.filesusr.com/ugd/8d6dfb_a1949ea011cd415fbd57a7a0c4471469.pdf>. [Consulta: 18/02/2021]. 


D’on surt l’informe?
Des del setembre de 2018, al Regne Unit, hi ha en marxa la campanya Great School Libraries impulsada pel Chartered Institute of Library and Information Professionals (CILIP) i per l’School Library Association (SLA). Aquest projecte busca demostrar amb dades empíriques la importància, l’impacte i la necessitat de biblioteques escolars de qualitat als centres educatius. En el marc d’aquesta campanya, la BMG Research va realitzar una enquesta d’abast nacional sobre la situació de les biblioteques escolars. Els resultats es van donar a conèixer a l’informe Great School Libraries survey findings and update on phase 1 que aquí es ressenya.

Què vol aconseguir?
L’informe parteix de la base que falten dades sobre les biblioteques escolars. Per aquest motiu, l’enquesta se centra a establir una referència del nombre existent de biblioteques i, sobretot, busca aprofundir en el coneixement que es té sobre l’accessibilitat, els recursos i el seu personal. 

D’on treu les dades?
Mitjançant una invitació en línia es va contactar amb escoles d’Anglaterra, Gal·les i Irlanda del Nord, de les quals 1.750 van respondre l’enquesta.

Great School Libraries

Júlia Baena
Departament de Biblioteconomia, Documentació i Comunicació Audiovisual
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


Great School Libraries (2019- ). Swindon: SLA; London: CILIP: School Libraries Group. Disponible a: <https://www.greatschoollibraries.org.uk/>. [Consulta: 09/12/2020]. 


El web Great School Libraries és una iniciativa organitzada per diverses entitats independents britàniques vinculades a les biblioteques escolars: Chartered Institute of Library and Information Professionals (CILIP), School Library Association (SLA) i School Libraries Group (CILIPSLG). També compta amb el suport d’empreses, biblioteques i entitats diverses com SLS UK School Library Services, Association of Senior Children’s and Education Librarians (ASCEL), Guille-Allès Library, National Association for Able Children in Education (NACE), Read for Good, CILIP Wales, CILIP Ireland, SLG Scotland, Youth Libraries Group, The Reading Agency, National Literacy Trust i Booktrust. A banda, també està patrocinada per l’empresa anglesa Peters (especialitzada en productes i serveis per a biblioteques escolars).

La missió que indica l’entitat és prou clara: «La nostra missió és retornar les biblioteques i l’accés dels bibliotecaris a totes les escoles del Regne Unit». A través d’una campanya prevista per tres anys, s’intenta assolir l’objectiu de proporcionar «grans biblioteques escolars» a tots els infants i joves del país, defensant el seu dret a gaudir d’una biblioteca escolar de qualitat. Com a primer pas, indiquen la necessitat d’obtenir informació sobre la situació de les biblioteques escolars i, per tant, incideixen en l’objectiu de recollir dades precises. Els eixos de la campanya són els següents:

Pàgines

Subscriure a RSS - Biblioteques