Biblioteques

Construïm col·leccions plegats? Viabilitat de la gestió conjunta de monografies al Regne Unit

Santi Balagué
Cap de l'Equipament GEPA
Àrea de Biblioteques, Informació i Documentació - CBUC
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)
Twitter: @clascamoll


Stubbs, Theo (2018). An extension of UKRR into low-use monographs: does appetite exist? [London]: UK Research Reserve. 75 p. Disponible a: 
<https://www.ukrr.ac.uk/resources/fullmonographsreport.pdf>. [Consulta: 12/03/2019].


Ja sigui com a frase o com a metodologia, la gestió cooperativa de les col·leccions està ben establerta al lèxic bibliotecari. Hi ha molts projectes i iniciatives que han investigat i implementat models de cooperació, en el nostre entorn geogràficament més proper i a la resta del món. Dins l’àmbit de l’educació superior una de les darreres i més reeixides iniciatives és la UKRR (UK Research Reserve), el projecte de col·laboració entre les biblioteques universitàries i de recerca britàniques i la British Library, que coordina de manera sistemàtica la gestió de les revistes de recerca impreses de baix ús. Amb el pas dels anys, tant els membres de la UKRR com d’altres de l’àmplia comunitat de l’ensenyament superior es van anar plantejant la UK Research Reserve com un esquema visible i reeixit per a d’altres tipus de material i, en particular, les monografies. Tot i això, cal tenir en compte que la UKRR no tenia ni el mandat, ni els recursos ni la capacitat per encarregar-se de la gestió de les monografies. 

Val la pena portar a col·lació un botó, com a mostra de l’establiment de les metodologies per a la gestió cooperativa de les monografies. A final de 2017, en aquest mateix blok ressenyàvem l’informe Strength feasibility study on monographs, de la consultoria Information Power que plantejava si el model de la UKRR es podria utilitzar per gestionar els fons de monografies del Regne Unit, a mode d’un UKRR-Monographs. Aquest nou estudi que us presentem es va portar a terme, doncs, tot just un any després, tenint en compte la conclusió a la qual arribava Information Power, respecte de la importància de l’estalvi d’espai a les biblioteques, i situant-lo en un context en el qual sembla que el nombre de títols duplicats al consorci RLUK (Research Libraries UK) és relativament baix. En aquesta direcció val la pena llegir l’estudi fet a White Rose Libraries (WRL –Universitats de Leeds, Sheffield i York–) el 2017, que va concloure que la duplicació de fons entre les col·leccions de les seves biblioteques era molt inferior a allò que inicialment s’hauria suposat. 

Biblioteques i llibreries: els espais de la paraula viscuda

Carme Galve Montore
Directora de la Biblioteca Jaume Fuster
Biblioteques de Barcelona


Chartier, Roger (2018). Bibliotecas y librerías: entre herencias y futuro. Bogotá: Centro Regional para el Fomento del Libro en América Latina y el Caribe (Cerlalc). 48 p. (Breves). ISBN 978-958-671-217-0. Disponible a: <https://cerlalc.org/publicaciones/bibliotecas-y-librerias-entre-herencias-y-futuro/>. [Consulta: 09/02/2019]. 


Bibliotecas y librerías: entre herencias y futuro és un breu assaig sobre els desafiaments que els llibreters i els bibliotecaris afronten en la transformació digital de la societat. Tot i el profund canvi, aquests professionals han estat agents clau en la construcció del mercat i el consum editorial i, per tant, les conseqüències de la irrupció dels suports digitals no suposen la primera gran mutació que experimenten. 

Per donar suport a aquesta afirmació, l’autor comença el discurs referint-se a l’etimologia moderna dels termes «llibreter» i «bibliotecari» i relata com han anat variant els seus perfils i les seves funcions professionals des de l’Època Moderna (segle XVI) fins a l’actualitat. En definitiva, una diacronia marcada per dues paradoxes: mentre que els llibreters han de superar el binomi capitalisme-proteccionisme, els bibliotecaris aborden l’equilibri entre la preservació, la selecció i la difusió. 

BOBCATSSS 2019. Librarians also transform lives

Laura Avià
Estudiant de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


27th BOBCATSSS 2019: Osijek, 22-24 January. Disponible a: <http://bobcatsss2019.ffos.hr/>. [Consulta: 22 feb. 2019].


Del 22 al 24 de gener es va celebrar la 27a edició del congrés internacional BOBCATSSS, a Osijek, la quarta ciutat més gran de Croàcia. L’organització ha anat a càrrec dels estudiants de la University of Osijek, la Haia (Països Baixos) i Uppsala (Suècia). La seu del congrés va ser el nou edifici de la Facultat d’Enginyeria Civil (Građevinski fakultet) de la University of Osijek.

El lema d’aquesta 27a edició ha estat «Information and technology transforming lives: connection, interaction, innovation». Es dividia en tres àmbits: «Social roles of information institutions», «Information profession(als) and discipline» i «Innovative technologies». 

Creació sense límits en la ment d’un infant

Candela Ollé
Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)


Marsh, Jackie; Kumpulainen, Kristiina; Nisha, Bobby; [et al.] (2017) Makerspaces in the early years: a literature review. [Sheffield ]: University of Sheffield: MakEY Project. 139 p. Disponible a: <http://makeyproject.eu/wp-content/uploads/2017/02/Makey_Literature_Revie... >. [Consulta: 11.12.2018].

Lahmar, Jamal; Taylor, Mark; Marsh, Jackie (2017). Makerspaces in the early years: current perceptions and practices of early years practitioners, library and museum educators and makerspace staff. [Sheffield ]: University of Sheffield: MakEY Project. 55 p. Disponible a: <http://makeyproject.eu/wp-content/uploads/2018/01/MakEY_Survey.pdf>. [Consulta: 11.12.2018].


Què són els makerspaces? Una definició planera podria ser: un espai col·laboratiu, un entorn d’aprenentatge i d'experimentació que combina elements de taller, laboratori i estudi d'art per desenvolupar i crear (projectes innovadors, per exemple). A la ciutat de Barcelona trobem dos espais makers de referència, com el Made o el FabLab Barcelona que compta amb Fab Kids i, recentment, s’ha creat a la Universitat de Barcelona (UB), en concret al CRAI Biblioteca del Campus Clínic un nou espai anomenat EspaiCREA. Per a més context, a Madrid, al MediaLab-Prado es va organitzar l’any passat la jornada: Makerspaces en bibliotecas públicas: sesión de trabajo abierta ja que la cultura maker cal que s’incorpori a les biblioteques (ja siguin escolars, públiques o acadèmiques), als museus o qualsevol institució que tingui com a servei la formació i l’aprenentatge.

Les biblioteques australianes com a element nuclear d’una economia digital integradora

Daniel Gil Solés
Biblioteca Pública Episcopal del Seminari Conciliar de Barcelona


Australian libraries: the digital economy within everyone’s reach (2017). Canberra: Australian Library and Information Association. 28 p. Disponible a: <https://www.alia.org.au/sites/default/files/Australian%20Libraries%20-%2.... [Consulta: 29/09/18].


Les biblioteques (en totes les seves diferents tipologies) s’han convertit, en l’actualitat, en actors indispensables i crítics de la nova economia digital. I és que cada biblioteca, en el seu àmbit d’actuació i en la seva comunitat corresponent, és ja una avantguarda que integra i acull en igualtat de condicions tothom en aquesta economia que, lluny de ser una novetat, ja és una realitat plenament consolidada. I aquesta integració no es dona només en un àmbit estrictament social, sinó que, i aquesta sí que és la novetat, també hi ha una integració cada cop més evident i necessària en les dinàmiques econòmiques de país i, més concretament, en el sector de l’economia de la informació, tot fent que el pes econòmic de les biblioteques, i dels processos i accions que s’hi desenvolupen, sigui cada cop més important.

Pàgines

Subscriure a RSS - Biblioteques