biblioteques universitàries

Serveis relacionats amb les dades de recerca per part de les biblioteques universitàries: molt a oferir, molt per formar

Alexandre López-Borrull
Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació
Director del grau d'Informació i Documentació
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)


Tenopir, Carol; Kaufman, Jordan; Sandusky, Robert; Pollock, Danielle (2019). Research data services in academic libraries: where are we today? [Middletown, CT]: Choice. (A Choice white paper). Disponible a: <https://www.choice360.org/content/2-librarianship/5-whitepaper/tenopir-white-paper-2019/tenopir_121019_rds.pdf>. [Consulta: 01/04/2020].


Choice és una unitat editorial de l’Association of College & Research Libraries (ACRL), una divisió de l'American Library Association (ALA). Choice i ACRL ofereixen eines de desenvolupament professional de biblioteconomia, dins de les quals s’inclouen seminaris, podcasts, llibres blancs, assaigs bibliogràfics i publicacions digitals, pensats per formar i reforçar les habilitats dels bibliotecaris. En aquest cas, es tracta d’un informe liderat per la reconeguda professora Carol Tenopir juntament amb tres professors més de diverses universitats dels Estats Units.

Serveis bibliotecaris de suport a la recerca en l’entorn digital

Ángel Borrego
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Greenhall, Matt (2019). Digital scholarship and the role of the research library: the results of the RLUK digital scholarship survey. London: RLUK. 77 p. Disponible a: <https://www.rluk.ac.uk/wp-content/uploads/2019/07/RLUK-Digital-Scholarship-report-July-2019.pdf>. [Consulta: 19/03/2020].


El món anglosaxó ha encunyat en els darrers anys l’expressió «digital scholarship» per referir-se a l’ús de recursos digitals en la recerca acadèmica. L’informe que ressenyem defineix el terme com «the increasingly diverse application of digital technology to scholarly activity, with a particular emphasis on openness, cross-disciplinary collaboration, and challenging traditional and established methodological norms» (p. 7). Es tracta, doncs, d’un concepte ampli —sense un equivalent clar en castellà— que inclou la creació i manteniment de repositoris, l’adquisició de col·leccions digitals, l’organització d’exposicions virtuals, la preservació digital, la gestió de dades de recerca, el suport a l’accés obert o el desenvolupament de plataformes de descobriment.

Models 3D i realitat virtual a les biblioteques acadèmiques

Pedro Rueda Ramírez
Membre del Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura (CRICC)
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona


Grayburn, Jennifer; Lischer-Katz, Zack; Golubiewski-Davis, Kristina; Ikeshoji-Orlati, Veronica (editors) (2019). 3D/VR in the academic library: emerging practices and trends. Arlington, VA: Council on Library and Information Resources. V, 133 p. Disponible a: <https://www.clir.org/pubs/reports/pub176/>. [Consulta: 21/02/2020].


3D/VR in the academic library s’ocupa del paper dels models en tres dimensiones (3D), la realitat virtual (RV) i la realitat augmentada (AR) en l’àmbit de les biblioteques acadèmiques. Els models 3D han ofert reconstruccions d’espais virtuals que han permès nombroses aplicacions. Els models 3D impresos estan cada cop més connectats als prototips artístics o d’enginyeria. La realitat virtual ha passat del joc a simulacions mèdiques que utilitzen els estudiants d’anatomia. I la AR està cada vegada més present en les nostres relacions amb els objectes exposats als museus. L’interès acadèmic resulta clar tant per les seves aplicacions a la docència com a diferents àmbits de recerca. L’aplicació a nombrosos camps del saber pot generar coneixements aplicats i entorns virtuals d’aprenentatge innovadors. L’informe intenta respondre aquestes qüestions a través de vuit casos pràctics que plantegen com s’han resolt alguns d’aquests problemes a l’abordar les dades 3D i el programari de realitat virtual des de perspectives col·laboratives i interdisciplinàries. 

Per una comunicació científica oberta i equitativa per a un futur més inclusiu

Cristóbal Pasadas Ureña
Biblioteca de la Facultad de Psicología
Universidad de Granada


Maron, Nancy; Kennison, Rebecca; et al. (2019). Open and equitable scholarly communications: creating a more inclusive future. Chicago, Ill.: Association of College and Research Libraries. viii, 139 p. Disponible a: <http://www.ala.org/acrl/sites/ala.org.acrl/files/content/publications/booksanddigitalresources/digital/resec.pdf>. [Consulta: 26/01/2020]. 


1. A mitjan 2019, l’Association of College and Research Libraries (ACRL-ALA) va anunciar la publicació de l’informe Open and equitable scholarly communications: creating a more inclusive future. Es tracta d’una agenda per a la recerca-acció que ajudi les institucions implicades en tasques de comunicació científica, però sobretot el personal de les biblioteques universitàries i de recerca que s’hi dediqui, en part o totalment, en la identificació dels problemes actuals del sector que s’ha de tractar de resoldre i les possibles vies de solució mitjançant una política d’anàlisi i indagació sostinguda.

On som? Cap on anem? Observar l’entorn per evolucionar millor

Lluís Anglada
Director de l’Àrea de Ciència Oberta
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)


Environmental scan 2019 (2019). ACRL Research Planning and Review Committee. Chicago: Association of College and Research Libraries. American Library Association. 41 p. Disponible a: <http://www.ala.org/acrl/sites/ala.org.acrl/files/content/publications/whitepapers/EnvironmentalScan2019.pdf>. [Consulta: 07/01/2020].


Si el món no canviés, la millor estratègia segurament seria quedar-se quiet, però, com que el món no para de canviar i el canvi no deixa d’accelerar-se, el més recomanable és bellugar-se. I per saber cap on moure’s millor haver fet abans un escaneig ambiental (també dit anàlisi de l’entorn). Mirar cap on bufa el vent o detectar tendències, tant per saber cap on dirigir el timó com per dosificar esforços.

En aquest Blok s’han ressenyat les anàlisis de tendències del New Media Consortium o de l’IFLA, però, ni que sigui per excitar la curiositat, aprofito per citar un informe d’SPARC sobre l’evolució de la indústria editorial, The changing academic publishing industry: implications for academic institutions, o el recent article de Mallikarjun Dora i H. Anil Kumar a l’IFLA journal, «National and international trends in library and information science research: a comparative review of the literature».

Pàgines

Subscriure a RSS - biblioteques universitàries