Daniel Gil
Biblioteca Pública Episcopal del Seminari Conciliar de Barcelona
The librarian’s guide to citizen science: understanding, planning, and sustaining ongoing engagement in citizen science at your library. (2019). Editors: Darlene Cavalier, Caroline Nickerson, Robin Salthouse, Dan Stanton. School for the Future of Innovation in Society, Arizona State University. 43 p. Disponible a: <https://s3-us-west-2.amazonaws.com/orrery-media/misc/CitSci_Librarians_Guide_02_22_r1.pdf>. [Consulta: 22/10/2020]
Fa uns mesos, en aquest mateix blog, ja vaig publicar una ressenya de l’informe Ciència ciutadana a les biblioteques: observa, analitza, crea i participa en què exposava que «La idea de fons és que tot ciutadà pot generar dades científiques, i les biblioteques públiques són les principals institucions que poden subministrar les eines necessàries per canalitzar, validar i donar forma a aquestes dades». Aquesta idea de fons es repeteix en aquest nou informe, aquesta vegada editat als Estats Units d’Amèrica per l’School for the Future of Innovation in Society, de l’Arizona State University, que és a més la impulsora des del 2014 del portal SciStarter, on es poden trobar multitud de projectes de ciència oberta i ciutadana que les biblioteques poden incorporar als seus plans d’actuació. I malgrat ser un informe sobre la realitat i les experiències en ciència ciutadana a les biblioteques dels Estats Units, penso que és clarament extrapolable a la nostra realitat bibliotecària.
S’ha publicat la nova versió del portal Library buildings in Europe, una eina molt visual i intuïtiva per a la descoberta de bons exemples de transformació d’edificis de biblioteca. Té l’objectiu de generar noves idees i estimular la inspiració dels professionals implicats en la construcció, ampliació o renovació de biblioteques, per tal que l’arquitectura pugui facilitar la transformació del model de servei de biblioteca.
El Digital Preservation Working Group de les institucions de memòria històrica del Canadà ha realitzat un estudi sobre les necessitats i la capacitat de preservació digital d’aquestes institucions, entre les quals destaquen institucions governamentals, arxius, biblioteques i museus. 
Encara ara, si algú ens demanés que definíssim la biblioteca amb dues paraules, molt probablement diríem que les biblioteques són edificis on hi ha llibres. Per bé que pot ser una descripció molt simple, no per això és inadequada. Una biblioteca està formada per un continent, o sigui, un espai físic, i un contingut, o sigui, informació. Aquests dos conceptes van de bracet i han hagut d’evolucionar en paral·lel, tot i que de vegades hagi estat a velocitats diferents. La biblioteca, en la seva concepció global, ha passat de ser un lloc on es custodiava el coneixement a un espai d’informació, de relació, de cultura i de formació. Així doncs, els edificis bibliotecaris s’han hagut d’adaptar a l’evolució tant del que s’entén per biblioteca com dels sistemes d’informació.
