biblioteques

El futur ja és aquí: 10 tendències per a les nostres biblioteques

Enviat per Judit Terma el Dc, 04/11/2015 - 19:36

Judit Terma
Directora tècnica de planificació, projectes i avaluació
Biblioteques de Barcelona

Prospectiva 2020: las diez áreas que más van a cambiar en nuestras bibliotecas en los próximos años (2013). Elaborado por: Grupo Estratégico para el Estudio de Prospectiva sobre la Biblioteca en el Nuevo Entorno Informacional y Social. [Madrid]: Consejo de Cooperación Bibliotecaria. Disponible a: http://www.mcu.es/bibliotecas/docs/MC/ConsejoCb/GruposTrabajo/GE_prospec...

L’informe Prospectiva 2020: las diez áreas que más van a cambiar en nuestras bibliotecas en los próximos años és el resultat del Grupo de Trabajo Estratégico para el Estudio de Prospectiva sobre la Biblioteca en el Nuevo Entorno Informacional y Social. El grup va ser creat pel Consejo de Cooperación Bibliotecaria1 (CCB), en el marc del I Plan estratégico 2013-2015. Un dels objectius d’aquest Pla era el d’impulsar estudis2 de prospectiva sobre la biblioteca en el nou entorn econòmic, social i digital. L’informe el van elaborar un grup de 14 professionals3 en representació dels diferents àmbits i tipologies de biblioteques que integren el CCB sota la coordinació de José Pablo Gallo León.

Quan l'expertesa arxivística pot aportar valor a les biblioteques

Enviat per Jordi Serra el Dc, 14/10/2015 - 17:08

Jordi Serra Serra
Gerència de Serveis Comuns per l'àmbit d'Universitats i Recerca
Departament d'Educació i Universitats
Generalitat de Catalunya

Dooley, Jackie (2015). The Archival Advantage: Integrating Archival Expertise into Management of Born-digital Library Materials. Dublin, Ohio: OCLC Research. Disponible a: http://www.oclc.org/content/dam/research/publications/2015/oclcresearch-... [Consulta: 04/10/2015]

Un dels estudis publicats enguany per l’OCLC és aquest estudi de Jackie Dooley, en el qual es planteja el valor de l’aportació arxivística al tractament de fons digitals dipositats en biblioteques. L’estudi s’adreça a especialistes involucrats en programes i projectes de gestió de recursos digitals, la qual cosa inclou el nivell directiu que planifica les adquisicions, com també el nivell tècnic que s’ocupa de la preservació digital, la gestió de metadades, i la prestació de serveis, especialment en l’àmbit de les biblioteques de recerca.

L’estudi planteja d’entrada tres entorns on, malgrat que la intervenció arxivística no ha estat sistemàtica, l’autora considera que hi hauria de ser essencial:

Quin mitjà social és més adequat per la meva estratègia? "Les réseaux sociaux en bibliothèque de lecture publique"

Enviat per Nieves González el Dc, 29/10/2014 - 10:22

Nieves González
Professora de Biblioteconomia i Documentació
Universidad Pablo de Olavide de Sevilla

Les réseaux sociaux en bibliothèque de lecture publique. Étude comparative (2014). Benchmark, Mairie de Paris. Disponible en: http://www.youscribe.com/catalogue/tous/ressources-professionnelles/informatique/de-l-usage-des-reseaux-sociaux-dans-les-bibliotheques-2472732 [Consulta: 18/10/2014]

No és difícil trobar documents publicats per institucions vinculades a les biblioteques en els quals es descriguin els mitjans socials que les biblioteques fan servir amb més freqüència, o els que a priori semblen més recomanables per a les finalitats bibliotecàries. No obstant això sí que és difícil trobar-ne un que analitzi en funció de criteris establerts, tot un conjunt de mitjans socials d'utilitat per a les biblioteques, després d'haver testat cadascun d'ells i que a més se'ls hi assignin puntuacions en funció d'aquests criteris.

"Les réseaux sociaux en bibliothèque de lecture publique" és un treball realitzat per l'Ajuntament de París i publicat al juny de 2014, en el qual es realitza un estudi comparatiu d'avaluació de 50 mitjans socials que poden ser d'utilitat per a les biblioteques.

Es tracta d'una obra que podríem considerar "clàssica" de referència, d'aquelles que als bibliotecaris ens agradava (antany) tenir a les prestatgeries pròximes a les nostres taules de treball i que a més es realitza per a ús dels bibliotecaris.

Informe sobre el seminari "Libraries and Museums in an Era of Participatory Culture"

Enviat per Pilar Blesa Herrero el Dc, 13/02/2013 - 10:18

Pilar Blesa
Departament de Gestió Documental i Arxiu
Museu Nacional d'Art de Catalunya

The Institute of Museum and Library Services. (2012). Libraries and Museums in an Era of Participatory Culture. Washington, US. Del 19 al 23 d'octubre de 2011. Salzburg. Austria. <http://www.salzburgglobal.org/mediafiles/MEDIA65142.pdf> [Consulta: 13 febrer 2013].

Biblioteca

"The Institute of The Salzburg Global Seminar"1 és l'única institució internacional que centra la seva activitat en el canvi global. Fundat el 1947, ha treballat amb institucions líders de tot el món i de manera transversal amb diferents sectors de la societat. L'objectiu principal de la institució és ajudar els líders a resoldre, de manera creativa, problemes relacionats amb la globalització. "The Institute of Museum and Library Services"2 és una institució federal dels EUA que actua a 122.000 biblioteques i 17.500 museus. L'objectiu principal de l'Institut és la creació de biblioteques, museus i arxius potents que connectin les persones amb la informació i les idees.

L'informe sobre el seminari "Libraries and Museums in an era of Participatory Culture", aparegut el mes de maig de 2012, detalla les sessions de treball en les que 58 responsables de biblioteques, museus i gestors de patrimoni cultural de 31 països procedents dels cinc continents es van reunir amb l'objectiu de desenvolupar una sèrie de recomanacions per ajudar a biblioteques i museus a assumir els nous reptes que comporten les polítiques de compromís públic i facilitar així els canvis socials i tecnològics, imprescindibles, que les acompanyen.

Els professionals de la informació al 2050

Enviat per Tony Hernández el Dc, 30/01/2013 - 09:43

Tony Hernández-Pérez
Departamento de Biblioteconomía y Documentación
Universidad Carlos III de Madrid

Marchionini, G., & Moran, B. B. (Eds.). (2012). Information Professionals 2050: Educational Possibilities and Pathways. June 4-5, 2012 (p. 157). Chapel Hill: School of Information and Library Science. Disponible a: <http://sils.unc.edu/sites/default/files/publications/Information-Professionals-2050.pdf>. [Consulta: 30 gener 2013].

Future Librarian

Per què definim la nostra professió pel lloc on treballem en comptes de per les habilitats que tenim? Què farà el professional de la informació quan els recursos siguin de lliure accés i no estiguin en les prestatgeries del seu centre? Quin paper jugarà la biblioteca en aquest entorn? Google i mitjans socials com Facebook han trencat les regles del joc. Com seran les sales de lectura per aquests nens? Seran sales de lectura? Com seran els perfils d'aquests usuaris? Quines necessitats d'informació tindran? Quins continguts han de començar a ensenyar les Escoles d'Informació i Biblioteconomia (i-school) per estar preparats en el futur?

No, no es tracta d'un exercici de ciència ficció. La idea no era tant endevinar què es pot esperar en la professió el 2050, una tasca que tots van reconèixer impossible donada la magnitud i la rapidesa amb què es produeixen els canvis en la societat, com reflexionar sobre què i com reestructurar la formació dels professionals de la informació en funció de les tendències actuals, que marquen el camí que ens està conduint cap a aquesta data.

La School of Information and Library Science de la Universitat de North Carolina at Chapel Hill (SILS-UNC) va organitzar el juny de 2012 amb motiu del seu 80 aniversari unes jornades de reflexió sobre els professionals de la informació el 2050 en què van intervenir uns vint professionals i acadèmics d'ampli prestigi entre els quals hi havia L. Dempsey, vicepresident d'OCLC, M. Breeding, director de Innovative Technologies and Research, Vanderbilt University Libraries, D. Smith, cofundador d'Ebsco o E. Liddy, de la Universitat de Syracuse. Amb els textos dels ponents i un resum dels panells de discussió van editar aquest llibre que es pot trobar en accés obert.

Pàgines

Subscriure a RSS - biblioteques