recerca

Estratègia Espanyola de Ciència Oberta: menys és més

Ciro Llueca1
Vicegerent de Recerca i Transferència
Director Editorial UOC
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)


Espanya. Ministeri de Ciència i Innovació (2023). Estrategia Nacional de Ciencia Abierta (ENCA) 2023-2027. Madrid: Ministerio de Ciencia e Innovación. Secretaría General Técnica. 29 p. Disponible a: <https://www.ciencia.gob.es/InfoGeneralPortal/documento/c30b29d7-abac-4b31-9156-809927b5ee49>. [Consulta: 05/05/2023].


Cal reconèixer que Espanya està fent els deures en matèria de ciència oberta. En coherència amb el tsunami internacional i, més concretament, europeu, en els darrers mesos hem assistit a una activitat frenètica en el camp legislatiu i polític. Per no recular excessivament en el temps: hem de recordar que, coincidint amb el vintè aniversari de la Budapest Open Access Initiative, la UNESCO va aprovar a la sessió anual de 2021 la seva Recomanació sobre Ciència Oberta, elevant a rang de dret humà universal el que venia essent un sòlid moviment a favor del bé comú a la ciència i la investigació. A la Unió Europea, els avenços en aquest camí han estat incessables i incansables, i l'element més palpable és la ja habitual condició sine qua non de l'obertura de publicacions i dades en els projectes de recerca finançats amb diners públics. Per part seva, Espanya ha fet el pas de l'accés obert a la ciència oberta mitjançant dos coneguts textos legals: la Llei de la Ciència del 2011, actualitzada el 2022; i el Reial Decret d'Ensenyaments de Doctorat de 2011, encara vigent, juntament amb la recent Llei Orgànica del Sistema Universitari de 2023. En totes aquestes disposicions, així com en altres manifestacions2, s'hi inclou el mantra de l'accés obert a les publicacions científiques de projectes finançats amb diners públics.

D'especial a valuós: la mesura de l'impacte dels Archives and Special Collections de la Western Libraries

Concepción Rodríguez-Parada
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


Belton, Tom; Jamieson, Amanda; Oliver, Amanda; Quirk, Anne (2022). Library impact research report: impact of archival collections and services on the Western University Department of History. Washington, DC: Association of Research Libraries. 61 p. Disponible a: <https://www.arl.org/resources/library-impact-research-report-impact-of-archival-collections-and-services-on-the-western-university-department-of-history/>. [Consulta: 28/03/2022]. 


L’Association of Research Libraries (ARL) va posar en marxa el projecte pilot Research Library Impact Framework (RLIF) l’any 2019, l’objectiu del qual era ajudar les biblioteques membre a avaluar els serveis bibliotecaris i el grau d’impacte sobre l’activitat de les seves institucions en quatre grans àrees (recerca; aprenentatge i docència; fons i espais), així com per comunicar i difondre després els resultats de l’estudi a tots els stakeholders per tal que tinguessin el seu reflex en el pressupost i en la consideració del servei. L’informe havia de servir també com una eina de gestió interna per identificar les àrees de millora. 

La biblioteca acadèmica: un pont per a una ciència ciutadana efectiva

Beatriz Tejada Carrasco
Subdirectora de la Biblioteca de la UNED
Universidad Nacional de Educación a Distancia


Ruttenberg, Judy; Taylor, Shawna; Vandegrift, Micah; Hudson Vitale, Cynthia (2022). Accelerating social impact research: libraries at the intersection of openness and community-engaged scholarship. Washington, DC: Association of Research Libraries. 21 p. Disponible a: <https://doi.org/10.29242/report.asirjune2022>. [Consulta: 27/02/2023].


En aquest article es ressenya l’informe Accelerating social impact research: libraries at the intersection of openness and community-engaged scholarship, el primer realitzat dins del programa pilot denominat Accelerating the Social Impact of Research (ASIR). En aquest programa, la durada del qual es va establir en sis mesos, van participar vuit biblioteques membres1 de l’Association of Research Libraries (ARL) interessades a compartir estratègies útils per accelerar l’adopció i implementació de bones pràctiques que promoguin la ciència oberta i la recerca amb impacte social.

Anàlisi de l’ús d’identificadors persistents per a organitzacions a Alemanya

Paloma Marín-Arraiza
Engagement Manager
Global Consortia


Vierkant, Paul; Schrader, Antonia; Pampel, Heinz (2022). «Organisations-IDs in Deutschland – Ergebnisse einer Bestandsaufnahme im Jahr 2020». Bibliothek Forschung und Praxis, Nr. 46, 191-215. Disponible a: <https://doi.org/10.1515/bfp-2021-0089>. [Consulta: 30/01/2023]. 
(Article original en alemany)

Vierkant, Paul; Schrader, Antonia; Pampel, Heinz (2022). «Organization IDs in Germany – Results of an assessment of the status quo in 2020». Data science journal, vol. 21, no. 1, p. 19. Disponible a: «http://doi.org/10.5334/dsj-2022-019>.
(Article original traduït a l’anglès)


Com s'origina l'article?
Aquest article és un dels resultats del treball desenvolupat en el quart paquet de treball del projecte ORCID DE 2 - Consolidació de la Infraestructura d'informació de ORCID a Alemanya.
El projecte ORCID va ser finançat per la Fundació Alemanya de Recerca (Deutsche Forschungsgemeinschaft – DFG) i dividit en dues fases, la primera entre 2016 i 2019 i la segona entre 2020 i 2022. Va ser iniciat per la Iniciativa Alemanya per a la Informació en Xarxa (Deutschen Initiative für Netzwerkinformation – DINI) i va tenir com a socis principals DataCite, la Biblioteca Nacional Alemanya, l'Oficina Helmholtz de Ciència Oberta, la Biblioteca de la Universitat de Bielefeld i la Biblioteca Nacional Alemanya de Ciència i Tecnologia (TIB).

Explorant el paisatge europeu de dades de recerca: el projecte European Research Data Landscape

Sabina Batlle Baró
Estudiant de doctorat
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


European research data landscape: final report (2022). Prepared by: Visionary Analytics, DANS, DCC, EFIS. Brussels: European Commission, Directorate-General for Research and Innovation. 44 p. Disponible a: <https://op.europa.eu/en/publication-detail/-/publication/03b5562d-6a35-11ed-b14f-01aa75ed71a1/language-en>. [Consulta: 14/02/2023]. 


El passat mes de novembre de 2022, la Direcció General per a la Recerca i la Innovació de la Comissió Europea va publicar l’informe European research data landscape. Es tracta de l’informe final de l’estudi que porta el mateix nom, fet durant els anys 2021 i 2022 per un seguit d’organitzacions i empreses d’arreu d’Europa expertes en la gestió de dades de recerca: DANS, DCC, EFIS i Visionary Analytics.

L’objectiu de l'estudi era oferir una caracterització detallada de l’ecosistema de la recerca en el context europeu (els països membres de la UE, el Regne Unit i els països associats al programa Horizon 2020), recollint i analitzant dades sobre la producció, el consum i les pràctiques de dipòsit de dades entre els investigadors. A més a més, es buscava obtenir dades sobre el nivell de coneixement i aplicació dels principis FAIR entre els investigadors, i avaluar el grau de preparació dels repositoris de recerca per implementar aquests principis. Amb tot això es pretenia obtenir una instantània de la situació actual per poder elaborar recomanacions i establir accions específiques de futur; unes propostes que volen servir de base a la Comissió Europea, a l’EOSC Partnership i als estats membres a l’hora de crear futures polítiques que portin a una millora de la gestió de dades de recerca i a una major implementació dels principis FAIR. 

Pàgines

Subscriure a RSS - recerca