Candela Ollé

Panorama de la ciència oberta: referent internacional i exemples de l’Estat espanyol

Seminari Ciència Oberta (2022). Universitat de Barcelona et al. 22 de juny. Disponible a: <https://www.youtube.com/watch?v=Izgi_wKa9CA&t=481s>. [Consulta: 18/07/2022].


El passat 22 de juny es va celebrar a la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals (FIMA) de la Universitat de Barcelona l’acte de tancament del projecte del Plan Estatal «Ciencia abierta en España: una aproximación global para evaluar su grado de implementación» liderat per Ernest Abadal. El projecte és el quart consecutiu finançat pel Ministerio de Ciencia e Innovación, tot i que obre el focus en la ciència oberta, ja que els anteriors se centraven en l’accés obert. 

L’esdeveniment va tenir tres parts diferenciades. La conferència inaugural «Transition to Open Science, why and how» va anar a càrrec de Frank Miedema, vicerector de recerca a la Utrecht University i el va presentar i acompanyar Ignasi Labastida, delegat del rector per la ciència oberta i membre del projecte.

Miedema va compartir els problemes que percep en el sistema científic actual ja que, a partir de la seva identificació, va plantejar com poder-lo portar a terme a la ciència oberta. També va insistir en el fet que la societat està absent del cercle de la credibilitat i va fer servir el terme «visió realista de la ciència». La ciència oberta, organitzativament parlant, ha de millorar la cultura acadèmica i la pràctica diària de la recerca. També, fomentar una conducta de recerca responsable i la integritat de la recerca a diversos nivells i millorar la interacció amb la societat, fet que comportarà l’augment de l'impacte de la ciència.

Seguidament, va tenir lloc la primera taula rodona amb la participació d’Elías Sanz i Daniella Di Filippo, Fernanda Peset, Ernest Abadal i l’encarregada de moderar la sessió, Candela Ollé, membre del projecte. La sessió va sintetitzar la metodologia, resultats i entregables dels projectes i va permetre compartir aquells elements comuns i d’interès.

Sanz i Di Filippo van exposar-nos els objectius i la metodologia del projecte actual («Diagnóstico de la Open Science en la Universidad Española e instrumentos para su transformación y mejora» (DOSSUET)), així com els principals resultats, els entregables lliurats –o pendents de realitzar– de manera molt ordenada i clara. En síntesi, i seguint els objectius del projecte, volen diagnosticar la situació de les universitats espanyoles en relació amb la implementació de la ciència oberta i proposar accions i iniciatives per fomentar la cultura de la ciència oberta a les mateixes universitats.

Peset, amb «Metodologías estables para evaluar y medir la calidad, interoperabilidad, blockchain y reutilización de los datos abiertos en el área agrícola», va destacar l'alt valor de les dades, així com la complexitat d'aprofitar-ne el potencial. Per això, el projecte aplica la monitorització del comportament de producció o consum per construir models capaços de descriure un fenomen i predir-ne l'èxit.

Abadal va situar els assistents amb les darreres novetats legislatives vinculades amb la ciència oberta, va situar el projecte i l’equip que el fa possible, com també els objectius, la metodologia i part de la productivitat, però de manera molt sintètica per no anticipar-se a la segona taula rodona.

Aquesta es va centrar exclusivament en els resultats del projecte, que ja es troba a la recta final de la pròrroga, donant veu als agents analitzats: bibliotecaris, investigadors, editors, vicerectors, així com les bones pràctiques identificades. Va tenir un format dinàmic amb la presentació de la metodologia i resultats i una ronda de preguntes per part del moderador: Alexandre López-Borrull. Les investigadores del projecte que van compartir les principals conclusions van ser Aurora González Teruel, Remedios Melero, Anna Villarroya, Francisca Abad, Gema Santos-Hermosa i Candela Ollé. 

La darrera sessió de la jornada fou la dedicada a presentar els resultats obtinguts en el marc del projecte de recerca. Així, sis de les investigadores del grup van destacar els resultats obtinguts de la seva part del projecte. En aquest sentit, destacar l’exposat per Aurora González Teruel, en relació amb els factors facilitadors i les barreres en la transició a la ciència oberta que, recentment, ha estat publicat en forma d’article, on es destaca que el canvi de les pràctiques científiques cap al model de ciència oberta només pot aconseguir-se si existeix un marc polític que integri totes les iniciatives i vincles en el sistema d'avaluació i recompensa científica, i si es disposa del finançament necessari per donar suport a aquesta transició. Per la seva banda, Candela Ollé va presentar l’enquesta duta a terme a prop de 1.000 investigadors on es va comprovar el grau de coneixement que tenen pel que fa a la ciència oberta i algunes de les pràctiques que tenen en relació amb la publicació en obert i la compartició de dades d’investigació. Així mateix, Reme Melero va descriure les accions i el posicionament dels editors científics, a partir de les dades obtingudes en una enquesta, on es mostra com l’ecosistema de revistes científiques de l’Estat està adaptant-se a les polítiques de compartició de dades d’investigació, mentre es mostren prudents a l’hora d’adoptar pràctiques de revisió d’experts en obert.

Dins la mateixa sessió, María Francisca Abad va explicar la part de la recerca que havia implicat el grup d’interès format pels vicerectors, com havien de bregar amb la transició a la ciència oberta com un aspecte més de la molt complexa situació de les institucions universitàries. Quant als serveis i posicionament del sector de les biblioteques públiques, Gema Santos-Hermosa va descriure la capacitat de coordinació i compartició de coneixement del col·lectiu a la vegada que explicava com nous serveis relacionats amb l’avaluació de la recerca serien oportuns, sobretot en un possible canvi del sistema. Finalment, Ana Villarroya va exposar la compilació de bones pràctiques a múltiples nivells (institucions, grups de recerca, biblioteques) per afavorir el coneixement i el suport a la ciència oberta.

L’acte tenir un gran èxit tant presencial com en línia. Podeu visionar l’esdeveniment sencer aquí, així com consultar el programa de la jornada.

L’acceleració (de la COVID-19) a la ciència oberta

Candela Ollé
Professora dels Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)


Borges, Maria Manuel; Sanz Casado, Elias (coords.) (2021). Sob a lente da ciência aberta: olhares de Portugal, Espanha e Brasil. [Coimbra]: Imprensa da Universidade de Coimbra. (Conferências e debates interdisciplinares). ISBN 978-989-26-2022-0 (ed. electrònica). Disponible a: <http://monographs.uc.pt/iuc/catalog/view/184/374/679-1>. [Consulta: 27/07/2021]. 


Extensa i completa monografia de 18 capítols sobre la ciència oberta, amb el pròleg de Delfim Leão (leo@fl.uc.pt) i presentació de Maria Borges i Elias Sanz, ambdós, també, coordinadors de l’obra. Els autors que la configuren són referents i experts en l’àmbit; alguns d’ells coneguts al Blok de BiD, com ara: José Antonio Cordón García, Tránsito Ferreras Fernández, el mateix Elías Sanz Casado, Lluís Anglada o Ernest Abadal. Les llengües portuguesa i castellana s’alternen en els capítols, amb la mirada centrada a Espanya i Portugal, tot i que també amplia el focus a Brasil i a part d’Europa.

Seminari Maredata 2021: el valor de les dades

Carolina Andreu Ramos
Serveis documentals

Candela Ollé
Professora dels Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació (UOC)


Seminario Maredata (2021). Dando valor a los datos de investigación. Maredata. Disponible a: <https://www.youtube.com/watch?v=lMGtABR4Fbk>. [Consulta: 08.06.2021].


El 4 de juny va tenir lloc el Seminari Maredata 2021, organitzat per la Red Española sobre Datos de Investigación en Abierto (Maredata) integrada per set institucions: l’Instituto de Agroquímica y Tecnología de Alimentos (IATA) del CSIC; l’Institut de Gestió de la Innovació i el Coneixement (INGENIO) del CSIC i la Universitat Politècnica de València; la Universitat d’Alacant; la Universitat de Barcelona, la Universidad Carlos III de Madrid, la Universitat Oberta de Catalunya i Universitat Politècnica de València i amb la col·laboració de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals de la UB i els Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació de la UOC. 

Crònica de les Jornades de Revistes de RACO

Candela Ollé
Professora dels Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)


Jornades de Revistes de RACO: qualitat i visibilitat de les revistes (2020). Barcelona: AQU Catalunya. Disponible a: <http://www.aqu.cat/tallers/jornada-revista-raco/index.html#.X7Ks0MhKhhE>. Consulta: [16/11/2020]. 


La COVID-19 ha fet que la modalitat en línia s’imposés en tots els actes des del passat març. El Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), el Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura de la Universitat de Barcelona (CRICC) i l’AQU Catalunya van organitzar els dies 20 i 27 d'octubre i 3 i 10 de novembre de 2020, quatre sessions dins les Jornades de Revistes de RACO: qualitat i visibilitat de les revistes. 

L’objectiu d’aquestes jornades era ajudar els editors de les revistes del repositori cooperatiu de Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO) perquè millorin les seves pràctiques editorials i donar eines per incrementar la visibilitat i l’ús de la investigació que s’hi publica.

Monografies digitals en fase embrionària

Candela Ollé
Professora dels Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)


Estudio de la especialización y publicación de monografías digitales y de acceso abierto de las editoriales de la UNE: informe 2019 (2019). [Por el Grupo de investigación E-LECTRA, Universidad de Salamanca.] [Madrid: Unión de Editoriales Universitarias Españolas]. 127 p. Disponible a: <http://www.une.es/media/Ou1/Image2/webnoviembre2019/EstudioUNE-Especializacion_digital.pdf>. [Consulta: 19/11/2019].  


El canal de comunicació del coneixement, durant dècades i segles, posava les monografies al centre del sistema científic; però ja fa anys que les revistes acadèmiques van ocupar aquesta posició central. El desenvolupament de les revistes es troba en una fase evolutiva avançada, amb ritmes i camins diferents, en comparació amb les monografies, i en són molts els motius; un dels que té més rellevància és el procés d’acreditació dels acadèmics i el pes que en aquest tenen els articles, en detriment de les monografies o capítols (la casuística en les disciplines de les Humanitats i alguns àmbits de les Ciències Socials no segueix la norma).

Pàgines

Subscriure a RSS - Candela Ollé