Catalunya

Barcelona té un pla

Antònia Capdevila Palau
Directora de la Biblioteca Pública de Lleida


Consorci de Biblioteques de Barcelona (2023). Pla director de Biblioteques de Barcelona 2030. [Barcelona]: Ajuntament de Barcelona. 86 p. Disponible també en castellà i en anglès. Disponible a:  <https://ajuntament.barcelona.cat/biblioteques/sites/default/files/pla_director_biblioteques_barcelona.pdf>. [Consulta: 20/02/2024].


El febrer de 2023 es va presentar a la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona el Pla director de Biblioteques de Barcelona 2030 com a nou full de ruta de la xarxa de Biblioteques de Barcelona. Aquest Pla forma part de la Mesura de Govern #9 del Pla de drets culturals de Barcelona i té com a referents l’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible, l’Agenda 21 de la Cultura i el Manifest de la biblioteca pública de l’IFLA-Unesco (2022), entre altres. Així mateix, Biblioteques de Barcelona, com a membre de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la demarcació de Barcelona, comparteix el Model de biblioteca XBM elaborat per la Diputació de Barcelona l’any 2021.

El «Pla nacional del llibre i la lectura», un pla ampli i transversal

Teresa Mañà
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


Llegim!: Pla nacional del llibre i la lectura de Catalunya (2023). [Barcelona]: Consell Nacional de la Lectura. 199 p. Disponible a: <https://cultura.gencat.cat/web/.content/02-DEPARTAMENT/04-plans-programes/01-plans-sectorials/pla-llibre-lectura/arxius/Pla-Nacional-del-Llibre-i-la-Lectura-Dossier-07.pdf>. [Consulta: 05/11/2023].


Presentat al juliol del 2023, aquest nou pla de lectura impulsat per la Generalitat de Catalunya per al període 2023-2025, ens arriba després d’un dilatat treball de posada en comú de nombroses persones i entitats representatives de diferents sectors del món del llibre. La gestació del Pla ha estat llarga: un Acord de Govern de 14 de juliol de 2020 va aprovar l’elaboració del Pla nacional del llibre i la lectura, la creació del Consell Nacional de la Lectura i va encarregar-ne al Departament de Cultura, en coordinació amb el Departament d’Educació, l’elaboració mitjançant la Institució de les Lletres Catalanes. Posteriorment, amb data 1 de març de 2022, es modificava aquest acord i s’establia una metodologia de treball, amb la creació d’un grup impulsor i uns grups de treball; un termini de dotze mesos per a la redacció del Pla a partir de la represa dels treballs, la creació d’un Programa de caràcter temporal per assegurar el compliment dels objectius marcats pel Govern i el nomenament d’una persona per a la realització de les tasques assignades com a responsable departamental del Pla nacional del llibre i la lectura de Catalunya. 

El cercle viciós de la invisibilitat de les biblioteques especialitzades (i com trencar-lo)

Miquel Navas
Centre de Documentació
Museu de Ciències Naturals de Barcelona (MCNB)


Fernández Miedes, Luisa Inmaculada; Muntaner Sans, Natividad (2021). Informe global: situación de las bibliotecas especializadas en España: directorios y catálogos colectivos autonómicos. Madrid: Consejo de Cooperación Bibliotecaria, Comisión Técnica de Cooperación de Bibliotecas Especializadas. Disponible a: <https://www.ccbiblio.es/wp-content/uploads/Informe-Global-Catalogos-y-Directorios-Bibliotecas-Especializadas-2022.pdf>. [Consulta: 13/04/2023].


El Consejo de Cooperación Bibliotecaria (CCB), òrgan interadministratiu depenent del Ministeri de Cultura, va ser creat el 2008. En forma part la Comisión Técnica de Bibliotecas Especializadas, que és l’autora d’aquesta publicació de 2021.

L’informe parteix de les dades disponibles al directori Alzira, així com de les proporcionades per les comunitats autònomes que disposen de directori propi, com és el cas de Catalunya. És un document curt, de 22 pàgines, sense tenir en compte els annexos, on hi ha els informes de cada comunitat. S’hi analitza el nombre total de biblioteques (2.291) i, tant en l’àmbit estatal com de comunitat, es descriu la seva distribució per tipologia i titularitat, i la situació de l’automatització. Les dades, presentades en taules i gràfics (que són de sectors tot i que per a variables múltiples serien més indicats els gràfics de barres), mostren la prevalença de la titularitat pública (72 %) sobre la privada, de les biblioteques governamentals (31 %) sobre la resta, la manca de pàgina web (quasi la meitat, un 47 %, no en té) o OPAC (48 %), i el domini del programari Absys, que està present en més de la meitat de les biblioteques que sí que tenen OPAC. S’indica que existeixen pocs portals i catàlegs de biblioteques dedicats a les biblioteques especialitzades. 

Estat de la qüestió sobre programes ambientals a les biblioteques públiques d’Anglaterra

Núria Flò
Directora de la Biblioteca Collserola-Josep Miracle (Barcelona)


Green libraries survey: progress, challenges, opportunities and supporting future action (2022). Green Libraries Partnership. 20 p. Disponible a: <https://cdn.ymaws.com/www.cilip.org.uk/resource/resmgr/cilip/advocacy/green_libraries/frontpage/green_libraries_partnership_.pdf>. [Consulta: 14/04/2023]. 


El Grup Biblioteques Verdes (GLP) del Regne Unit, finançat pel Consell de les Arts d’Anglaterra, es va crear com a resposta a la «COP26 i el clima» per tal de liderar una sèrie de compromisos a llarg termini aprofitant el coneixement i l’experiència ambiental de les organitzacions que l’integren: la CILIP (l’Associació de biblioteques i informació), Biblioteques Connectades (Libraries Connected), la Biblioteca Britànica (British Library) i La Bicicleta de la Júlia (Julie’s Bicycle, una organització pionera sense ànim de lucre que mobilitza les arts i la cultura per actuar davant la crisi climàtica i ecològica).

L’embranzida dels jocs de taula contemporanis: mou fitxa!

Candela Ollé
Professora dels Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)


Comas Coma, Oriol (2022). Els jocs de taula a les biblioteques. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament Cultura: Biblioteques públiques de Catalunya. 55 p. Disponible a: <https://biblioteques.gencat.cat/web/.content/tematic/professionals/bibliografies/bibliografies_tematiques/documents/jocsdetaula.pdf>. [Consulta: 12/01/2023].
Twitter: @oriolcomasicoma 


Presentada el passat novembre, la guia és una meravellosa oportunitat per triar i remenar entre més d’un centenar dels jocs de taula anomenats «contemporanis» (mot per contraposar-los amb els jocs tradicionals o més antics com els escacs, el parxís i l’oca, per exemple). Per a tots aquells que no hi esteu familiaritzats també és l’ocasió per buscar en quines biblioteques properes es poden obtenir en préstec i jugar-hi. De la mateixa manera que passa amb la cultura, o la lectura, hi ha varietat per a tots els públics i gustos així és que... moveu fitxa!

 

Pàgines

Subscriure a RSS - Catalunya