Núria Casaldàliga
Directora del Servei de Biblioteques
Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)
Baughman, Sue; Brillat, Ava; Daines, Gordon; Davis, Greg; McReynolds, Stephanie JH; Roller, Margaret (2023). Building a community of assessment: final report of the Research Library Impact Framework pilot initiative. Washington, DC: Association of Research Libraries,. 73 p. Disponible a: <https://doi.org/10.29242/report.rlif2023>. [Consulta: 27/11/2023].
Les biblioteques universitàries tenen tradició en l’exercici d’avaluar la qualitat i l’impacte que produeixen en les comunitats i institucions de les que formen part, tant per la seva voluntat de deixar constància del valor que aporten, com per identificar les necessitats dels usuaris o millorar l’eficiència i l’eficàcia dels serveis que ofereixen o bé, en altres ocasions, per justificar la inversió i el finançament necessari per mantenir la qualitat del servei.1
En el cas de les biblioteques nord-americanes, l’Association of Research Libraries (ARL) el 2017 va iniciar un procés d’avaluació intern per tal d’alinear l’associació amb els objectius i necessitats dels seus socis, les biblioteques i arxius de recerca. Una de les actuacions va ser posar en marxa la iniciativa Research Library Impact Framework (RLIF), per ajudar els membres de l'ARL a comunicar l’impacte i l’alineament de les biblioteques de recerca amb la missió i els objectius de les institucions de les quals formen part.
Amb l’objectiu de «reimaginar la ciència oberta per a les properes generacions, avançar i reformar l’avaluació de la recerca i la ciència oberta; connexions, barreres i camins per avançar» es va celebrar a Madrid, del 25 al 27 de setembre, la 4a edició de l'Open Science Fair, al Museo Reina Sofía i a l’Ateneo de Madrid. Les sessions es van desenvolupar durant tres jornades, en gran part, amb intervencions simultànies en els diferents auditoris, cosa que complicava escollir què seguir i què perdre’s. Tot i això, 
Del 6 al 8 del passat juliol es va celebrar al Palacio de la Magdalena (Santander) el curs denominat «La evaluación de la investigación: retos y oportunidades para el sistema universitario español» organitzat per la Universidad Internacional Menéndez Pelayo (UIMP), en el marc dels Cursos de Verano 2022, que es realitzava per primer cop després de les restriccions de la pandèmia i en per celebrar el 90 aniversari de creació de la UIMP.
Tots hem llegit novel·les incòmodes que, per un motiu o altre, sacsegen. En aquest cas, la lectura d’aquesta monografia neguiteja perquè esdevé l’elefant a l’habitació que, de vegades, no es vol veure a la ciència. A voltes, quan ens movem a la trinxera de la desinformació i les teories negacionistes que afecten la bona feina i el prestigi de científics, cal mirar enrere per adonar-nos que no és or tot el que lluu, i ara no em refereixo a la via daurada de l’accés obert. La ciència és una més de les activitats humanes i, per tant, cal entomar el que aquí esmento com a costat fosc.
La ciència oberta implica una nova forma de concebre la investigació que es basa en el treball col·laboratiu, en l'obertura i la transparència de totes les fases de la recerca, així com en una millor aproximació de la ciència a la societat. Implica, o hauria d’implicar, una transformació radical i un canvi sistèmic en la forma en què es realitza, finança, es comparteix i s’avalua la investigació, en un procés més eficient, transparent i sensible als canvis socials globals. En els últims set o vuit anys, la Comissió Europea ha alineat els seus esforços en aquesta direcció creant grups de treball específics, informes i reflexions, així com diverses polítiques i recomanacions que constitueixen petits passos per avançar cap aquest nou paradigma. 
