Afegeix un nou comentari

L'informe Ithaka S+R no només se centra en la sostenibilitat entesa com l'estalvi econòmic, sinó que amplia el focus cap a la justícia social, l'equitat i la innovació pedagògica. Destaca especialment el risc de la "dependència del finançament puntual" i la necessitat d'una alineació profunda amb la missió institucional per garantir que les iniciatives OER no desapareguin quan s'esgotin les subvencions o interessos inicials.  

En aquest sentit, existeix una convergència significativa sobre el futur dels OER entre el present estudi i la Declaració de Dubai de la UNESCO (2024). Mentre que la Declaració de Dubai aporta una visió més global, vinculant la viabilitat dels OER amb els Béns Públics Digitals i la responsabilitat ambiental, el document d'Ithaka S+R adopta una perspectiva més pragmàtica i centrada en la gestió organitzativa i la institucionalització dels OER dins del sistema universitari. Ambdós informes coincideixen plenament en el fet que la sostenibilitat ha deixat de ser una simple qüestió de finançament econòmic per convertir-se en un repte d'infraestructura permanent i de governança participativa. Hi ha una sinergia clara quan l'informe d'Ithaka subratlla la necessitat crítica de professionalitzar projectes i persones involucrades amb els OER per evitar que aquests depenguin de voluntarismes individuals, una idea que connecta directament amb la crida de la UNESCO a establir marcs de sostenibilitat basats en la transparència activa i el suport d'infraestructures públiques robustes. Tanmateix, ambdós documents convergeixen en una crítica constructiva de la situació actual, en diferents geografies, i en el fet que qualsevol millora serà insuficient si no va acompanyada d'un canvi en la cultura institucional. 

Punts clau  

Un dels punts forts de l’informe és que actua com un bany de realitat per a les institucions educatives. El seu valor resideix en la capacitat per identificar que l'obstacle principal per a la implementació dels OER no és la falta de continguts de qualitat o les reticències del professorat, sinó la rigidesa de les estructures institucionals i la fragilitat dels models de lideratge. Proporciona un full de ruta essencial per ajudar a transformar les bones intencions en polítiques educatives sòlides, posicionant els OER com una peça central de la infraestructura acadèmica.  

Amb l’objectiu d’aconseguir una comprensió més holística de la sostenibilitat i, alhora, assolir la sostenibilitat real dels OER, l’informe Ithaka S+R identifica sis temes principals a incloure en aquest full de ruta: quatre més prospectius, que tenen en compte tant els agents precursors dels OER com les seves institucions d’origen, i altres dos amb una vessant més analítica.  

Entre els quatre primers, destaquen la coneixença dels rols o perfils dels líders OER (avaluant les responsabilitats específiques que implica aquest lloc de treball); l’històric i antecedents d’aquests agents (per ajudar a discernir quina experiència prèvia és rellevant per la temàtica); les característiques de les iniciatives OER (que cobreixen subtemes com ara les fonts de finançament, la col·laboració externa, l'estructura organitzativa i l'enfocament de la iniciativa) i l'alineació institucional (centrada en les missions, la cultura i els objectius estratègics de les institucions educatives). Els dos temes restants se centren, principalment, en identificar els riscos (relacionats amb el professorat, l’estudiantat, les seves capacitats i els recursos existents) i els mètodes per avaluar la qualitat dels resultats, les percepcions —tant de l’alumnat com del professorat— i el retorn de la inversió.  

L'informe aprofundeix també en diversos aspectes per entendre l'estat actual dels OER, que podem resumir en quatre idees fonamentals:  

• Absència d'un model únic: no existeix una fórmula magistral per a la sostenibilitat. Mentre algunes iniciatives depenen exclusivament de subvencions estatals o federals, d'altres s'estructuren com a xarxes col·laboratives de base.  

• El paper central de les biblioteques: les biblioteques acadèmiques actuen com els nodes principals d'impuls. El col·lectiu bibliotecari no només gestiona els recursos, sinó que professionalitza els rols de suport i lidera els comitès d’OER.  

• Alineació amb la missió institucional: les iniciatives OER tenen més sentit i són més eficaces quan no es presenten només com a eina d'estalvi econòmic, sinó com mecanismes per avançar en l'equitat, la innovació pedagògica i la millora de l'aprenentatge.  

• Barreres persistents: la dependència de finançament puntual (no recurrent) i la manca de plans de continuïtat posen en risc la vigència dels projectes OER. També es detecta una certa resistència del professorat, deguda a la càrrega de treball i a dubtes sobre drets d’autor i llibertat acadèmica. Finalment, un altre repte a assolir és la identificació d'OER de qualitat en certes disciplines.  

Conclusions i recomanacions  

L'informe conclou que, tot i que els OER han guanyat una tracció significativa, la seva supervivència a llarg termini depèn de passar d'iniciatives "pilot" a estructures totalment institucionalitzades. D’una banda, la sostenibilitat no és només disposar de finançament econòmic, sinó tenir suport estructural. La informalitat i el voluntariat de molts líders d'OER poden ser una amenaça per a la continuïtat a llarg termini d'aquests. D’altra banda, tot i que es disposa d’algunes dades sobre l’estalvi de costos que impliquen, no hi ha molta evidència sobre com els OER milloren l’aprenentatge, faciliten la inclusió o canvien les pràctiques docents del professorat.  

Per tal de canviar aquesta situació, els autors proposen una sèrie de recomanacions:  

• Professionalització i successió: cal crear rols específics per a gestionar OER amb pressupostos permanents i protocols de traspàs de funcions.  

• Trencament de compartiments (silos): tot i que les biblioteques lideren, l'èxit depèn d'una col·laboració interdisciplinària que inclogui oficines d'innovació educativa, departaments acadèmics i serveis a l'estudiantat.  

• Estandardització de definicions: cal clarificar conceptes com "baix cost" vs. "cost zero" i implementar sistemes de marcatge coherents per reduir la confusió de l’estudiantat.  

• Centralitat en l'estudiant: les decisions sobre OER han d'incorporar les veus de l’alumnat, assegurant que els materials siguin representatius de la diversitat de l’estudiantat.  

Aquest informe aporta un valor excepcional perquè desplaça el focus de la "creació" dels OER cap a la seva "sostenibilitat". En un moment en què l'educació oberta ha superat ja la fase inicial o de novetat, Charting the Course actua com una guia pragmàtica per consolidar aquests recursos en l'estructura permanent de les universitats. El seu gran mèrit és reconèixer que el futur dels REO no és només una qüestió de finançament, sinó de voluntat política i d’alineació estratègica.   

La visió operativa del present informe ofereix un marc més complet i necessari per assegurar que l'educació oberta sigui una realitat permanent i no una iniciativa efímera. Per això, constitueix una lectura essencial per a gestors universitaris i responsables de polítiques educatives que vulguin transformar l'educació oberta en un pilar de la justícia social i l'eficàcia acadèmica en el segle XXI. 

© Imatge inicial de Giulia Forsythe a Flickr.