Fernando Juárez
Responsable de la Biblioteca Municipal de Muskiz (Biscaia)
Bibliotecas 2029: documentos de las Jornadas Bibliotecas 2029 = conference “Libraries 2029”. Papers (2016). [Murcia]: ANABAD Murcia. 156 p. Disponible a: http://eprints.rclis.org/29123/1/Bibliotecas_2029_Documentos.pdf. [Consulta: 24/10/16].
Va succeir una vegada més, quan, entre canapè i canapè, vaig comentar que era bibliotecari: "I ara amb Internet, a què us dedicareu?" Constatar que en l’imaginari hem passat d’estar tranquil·lament llegint mentre passava la jornada al desnonament, d’avorrits a irrellevants, encén les nostres alarmes. Serà cert que el desenvolupament tecnològic convertirà les biblioteques en espais del passat mancants de futur? Ens agradaria creure que només pensen així el qui no les freqüenten, aquells qui prèviament les consideraven un espai d’emmagatzematge i préstec de llibres, però entre nosaltres comença a sorgir cert neguit. D’acord, pot ser que la tecnologia se’ns resisteixi però, què hi ha de la nostra aposta social, dels nostres esforços per alfabetitzar, per reduir bretxes digitals, per què mai apareixen en escena? i, nosaltres, és que només érem (som) els qui érem al lloc on hi havia els llibres?
Un dels fenòmens més interessants que s’han produït en el món editorial, arran del desenvolupament de les xarxes socials i les tecnologies de la informació, ha estat l’aparició de nombroses pàgines personals i blogs dedicats al món del llibre. Desenvolupades per professionals de l’edició, per amants de la lectura, escriptors, crítics o especialistes de diferent signe, societats comercials o científiques, grups d’investigació, etc., avui dia comptem amb un elenc de pàgines de diferent factura i interès, però que, en el seu conjunt, responen a un ampli ventall d’aspectes relatius a les diferents baules de la cadena del llibre, tant tradicional com digital. Es tracta, a més, de llocs on la reflexió s’uneix a la crítica, a l’anunci de novetats i, sobretot, on es pot fer un seguiment completament actualitzat de les principals circumstàncies que es van produint al sector. Pàgines orientades a debatre la comercialització dels llibres, el disseny, la compaginació o els problemes de caràcter ortotipogràfic o lingüístic que els afecten, els models de negoci sorgits en l’entorn digital, les polítiques editorials, els moviments empresarials, els dispositius, aplicacions i gadgets vinculats amb la lectoescriptura, etc. Un conjunt de propostes que constitueixen un termòmetre permanent d’una activitat que durant anys ha restat opaca al públic en general, i que s’han erigit en llocs de reflexió i debat permanent sobre un sector immers en una dinàmica de transformació accelerada, on els processos de migració digital són cada cop més potents.
