Universidade de Santiago de Compostela
Anglada, Lluís; González Copeiro del Villar, Cristina; Rico-Castro, Pilar (coords.) (2014). Recomendaciones para la implementación del artículo 37 Difusión en Acceso Abierto de la Ley de la Ciencia, la Tecnología y la Innovación. Madrid: FECYT. 26 p. Disponible en: <http://recolecta.fecyt.es/sites/default/files/contenido/documentos/Implantacion_Art37_AccesoAbierto.pdf>. [Consulta: 02/02/2015].
Des de les declaracions de Budapest, Bethesda i Berlín, fins a la progressiva generalització de polítiques institucionals sobre l'accés obert, a tot el món han transcorregut més de deu anys i el camí que no ha estat fàcil. Tot i que s'han anat marcant èxits de diferents magnituds que han anat conduint, entenc que de manera irrevocable, a la consolidació de l'accés obert com a model alternatiu de comunicació científica. Potser aquesta expressió grandiloqüent a Espanya hauria de ser matisada, però en qualsevol cas són molts els passos donats, per treballar en l'èxit de l'Open Access. Un dels més significatius va ser la consagració d'un article de la Llei de la Ciència la Tecnologia i la Innovació dedicat en exclusiva a l'accés obert. L'article 37 titulat Difusió en accés obert però, i més concretament la seva aplicació, ha generat no pocs dubtes en els diferents actors implicats.
A finals dels anys 90, dos humoristes nord-americans, Joshua Piven i David Borgenicht, van publicar The Worst-Case Scenario Survival Handbook1, un llibret d'humor on s'explicava amb detalls com enfrontar-se davant de situacions extremes i desesperades: com sobreviure si el paracaigudes no s'obria, com caminar sobre el sostre d'un tren en marxa o de quina manera calia caure des d'un pont en un riu, com escapar de l'atac d'un tauró o d'un estol d'abelles assassines... Aquest primer llibre va inaugurar un subgènere d'humor sota el títol genèric de Worst-case scenarios, els següents títols del qual es derivaven en tots els escenaris possibles: a l'escola, de vacances, en casaments, de viatge o a l'hora de lligar i practicar sexe. En poc més d'una dècada s'havien venut més de 10 milions d'exemplars.
Als inicis del segle XX els mitjans de comunicació de massa es repartien l'atenció i la capacitat d'influir al gruix de la població; gairebé un segle després, hem passat a una nova societat globalitzada, informacional, on convergeixen models comunicatius i socials analògics i models digitals. La irrupció de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) ha provocat que les xarxes esdevinguin estructures comunicatives predominats, que cada vegada més defineixen les nostres societats, economies, maneres de fer política i de consumir cultura. Segons Manuel Castells ens trobem en una "societat xarxa global" on estar "connectat" està deixant de ser una opció per esdevenir una obligació.
Escriu 
