Study on the legal framework of text and data mining (TDM) (2014). Jeal Paul Triaille et alii. Estudio de la Consultora De Wolf & Partners para la Comisión Europea http://ec.europa.eu/internal_market/copyright/docs/studies/1403_study2_en.pdf. [Consulta: 12/07/2014]

Un estudi encarregat per la Comissió Europea aborda el tractament legal de la mineria automatitzada de textos i dades i si és possible l'aprovació generalitzada d'una excepció legal en l'àmbit de la propietat intel·lectual en les activitats d'anàlisi de dades assegurant un equilibri dels diferents interessos implicats, tal excepció ja existeix en alguns països com el Japó. L'estudi resulta interessant per l'exhaustivitat amb la que analitza les dades i la seva vinculació amb els drets d'autor, les bases de dades sui generis i altres aspectes legals, com la protecció de dades, la seguretat o les mesures tècniques de protecció. Fins a concloure amb la presentació detallada dels elements que justifiquen aquesta nova excepció.

Els autors prefereixen l'expressió anàlisi de dades, en lloc de mineria de textos i dades, que es defineix com "el processament automàtic de materials digitals, els quals poden incloure textos, dades, sons, imatges o altres elements o una combinació d'aquests, amb la finalitat de descobrir nou coneixement o idees estratègiques". Un aspecte interessant d'aquest procés, previ al tractament, és com accedir a les dades. Aquí els autors distingeixen quatre tipus: dades en lliure accés (dades per a tots), dades de les xarxes socials (de molts per a molts), dades accessibles a través de contracte (d'un per a molts) i dades confidencials (d'un a un altre). També s'analitzen en aquest apartat els models d'Accés Obert i Creative Commons com a rellevants per a l'anàlisi de dades, així com les directives europees de reutilització d'informació del sector públic que afecten les dades originades per organisme públics.

Alfred P. Sloan Foundation (2013). Trust and Authority In Scholarly Communications In The Light Of The Digital Transition. University of Tennessee & CIBER Research Team. Disponible: http://ciber-research.eu/download/20140115-Trust_Final_Report.pdf [Consulta: 02/07/2014]

Aquest nou informe del grup CIBER, en col·laboració amb la Universitat de Tennessee, i preparat per la Fundació Alfred P. Sloan, porta als lectors els resultats d'un rigorós i àmplia anàlisi de qüestions que són crucials en l'àmbit de la comunicació científica i també de l'avaluació: com s'està utilitzant la informació en l'entorn digital, fins a quin punt canvien els conceptes de confiança i autoritat de les fonts i com afecta això al que es llegeix i se cita, i als canals que se seleccionen per publicar. En definitiva, com l'entorn digital podria estar modificant les regles més estrictes de la comunicació científica tradicional.

L'estudi és molt complet -combina diferents metodologies per tractar l'objecte d'estudi-, sòlid i de lectura més que recomanable per tots aquells que treballen en informació i avaluació científica. En aquest sentit, està en línia amb els treballs previs dels dos equips de treball participants: l'equip de la Universitat de Tennessee, encapçalat per Carol Tenopir, autora de treballs de referència en revistes científiques i en edició electrònica; i, d'altra banda, el grup de recerca CIBER, liderat per David Nicholas, que fins 2011 va formar part de la University College of London (UCL) i que ara és una empresa que realitza investigació independent, capaç de captar fons de les institucions més prestigioses i de fer recerca de primer nivell.

Matthew P. Long, Roger C. Schonfeld (2014). Ithaka S+R US Library Survey 2013.

Disponible: http://sr.ithaka.org/sites/default/files/reports/SR_LibraryReport_20140310_0.pdf [Consulta: 10/06/2014].

Ithaka S+R US Library Survey 2013 és el segon dels informes que Ithaka, una fundació no lucrativa dedicada a promoure l'ús de les tecnologies digitals entre la comunitat acadèmica, ha realitzat per analitzar les opinions dels responsables acadèmics de les biblioteques acadèmiques dels Estats Units i dels seus directors respecte a temes clau del seu servei. A partir d'una enquesta enviada a la gairebé totalitat de les biblioteques acadèmiques i resposta per un terç dels enquestats, l'anàlisi de Matthew P. Long i Roger C. Schonfeld aporta dades molt interessants respecte a les preocupacions dels directius de biblioteques i la seva evolució en els últims anys.

Per a un bon nombre de les qüestions plantejades es distingeix, donada la diversitat d'opinions, entre biblioteques de les grans institucions acadèmiques, les de prestigi mitjà i les dedicades a estudis només de grau. Així, la implicació de les biblioteques en serveis nous que van més enllà de les funcions tradicionals són considerablement majors entre els membres de grans institucions. Entre l'anterior informe de 2010 i aquest s'aprecia una disminució de la prioritat atorgada als serveis de suport als investigadors i un augment per a aquells dirigits a donar suport a les activitats docents.