Dades de la recerca i data sharing: motius per seguir invertint

Sílvia Redondo
Directora
Biblioteques de Montcada i Reixac
 

Neil Beagrie, Charles beagrie Ltd and John Houghton (2013). The value and impact of the archaeology data service. A study and methods for enhancing sustainability. Final Report. Centre for Strategic Economic Studies (CSES). Victoria Univesity http://repository.jisc.ac.uk/5509/1/ADSReport_final.pdf [18/03/2014]

L'augment i la varietat de les dades que genera la recerca científica ha provocat que l'interès per la preservació digital i la difusió d'aquestes sigui un aspecte que preocupa cada cop més als agents que hi participen, ja siguin investigadors o institucions i organismes relacionats amb la gestió i el finançament de la recerca. A més, la necessitat d'intercanviar o compartir en accés obert aquestes dades, el que és conegut com a data sharing, fa que l'esforç que inverteixen les institucions relacionades amb la recerca per gestionar correctament aquestes dades vagi en augment.

Ara bé, què són les dades de la recerca? Hi ha diferents definicions i classificacions, però la més acceptada és la del National Institutes of Health (NIH) dels Estats Units o la OECD (2007), que diuen que les dades de la recerca són "tot aquell material registrat durant el procés investigador, reconegut per la comunitat científica i que serveix per certificar els resultats de la recerca que es realitza"1.

Més llum sobre el rol de continguts oberts i MOOCs en l’educació superior del s. XXI

Teresa Sancho
Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació
Universitat Oberta de Catalunya
 

Gaebel, Michael (2014). MOOCs: Massive Open Onlice Courses. An update of EUA's first paper (January 2013). [Brussels]: European University Association, January 2014. 35 p. (EUA occasionals papers). <http://www.eua.be/Libraries/Publication/MOOCs_Update_January_2014.sflb.ashx>. [Consulta: 29/04/2014].
 
Kazakoff-Lane, Carmen (2014). Environmental Scan and Assessment of OERs, MOOCs and Libraries: What Effectiveness and Sustainability Means for Libraries Impact on Open Education. (Chicago, IL. Association of College and Research Libraries, 2014). http://www.ala.org/acrl/sites/ala.org.acrl/files/content/publications/whitepapers/Environmental%20Scan%20and%20Assessment.pdf. [Consulta: 29/04/2014].
 

L'any 2008, David Cormier i Brian Alexander, van introduir el terme "Massive Open Online Courses (MOOCs)" per descriure el curs "Connectivism and Connective Knowledge" de George Siemens i Stephen Downes, a la Universitat de Manitoba, en el marc del moviment "obert". Aquest curs, que inicialment va ser dissenyat per 25 estudiants matriculats, es va obrir a totes a aquelles persones que hi tinguessin interès, amb un resultat de 2.300 persones inscrites. `Tres anys més tard, el 2011, Sebastian Thrun i els seus col·legues de Stanford, van tenir 160.000 participants en el seu curs "Artificial Intelligence". Tot i ser un concepte en constant evolució, un MOOC és un curs en línia que es caracteritza per ser massiu i obert. Massiu en el sentit que no hi ha cap limitació quant al nombre d'estudiants i obert perquè no hi ha requeriments d'entrada i els recursos d'aprenentatge són accessibles de forma gratuïta; a més, és totalment en línia i ofereix una proposta formativa clarament establerta des d'un principi. De les seves característiques fonamentals (massiu, obert, online i estructura de curs), la d'"obert" és una de les més discutides. Efectivament, l'accés als materials, la utilització, reutilització i creació de continguts posen de manifest la problemàtica en relació a les llicències i permisos dels actuals proveïdors d'aquest tipus de cursos i a les llicències promogudes per la comunitat "Open". Si bé l'objectiu original d'aquest tipus de cursos era obrir l'educació i donar accés gratuït a l'educació superior a tantes persones com fos possible, persones i institucions hi han vist una oportunitat per fer negoci o treure'n profit. En molt poc temps s'han desenvolupat plataformes diverses des d'on s'ofereixen cursos d'aquestes característiques, s'han analitzat les motivacions de les persones que s'hi enregistren i s'han descrit diferents models de negoci.

Establiment d'un mercat just de pagaments per publicar en accés obert

Tomàs Baiget
El profesional de la información (EPI)


Björk, Bo-Christer; Solomon, David J. (2014). Developing an effective market for open access article processing charges. Final report to a consortium of research funders comprising Jisc, Research Libraries UK, Research Councils UK, Wellcome Trust, Austrian Science Fund, Luxembourg National Research Fund and Max Planck Institute for Gravitational Physics. http://www.wellcome.ac.uk/About-us/Policy/Spotlight-issues/Open-access/Guides/WTP054773.htm

Nota:el següent text és la traducció del resum executiu de l'informe

Objectiu i abast d'aquest informe

Diverses agències europees finançadores d'investigacions van comissionar aquest informe per conèixer el mercat de les tarifes de procés d'articles (article processing charges), d'ara endavant APC, que apliquen les revistes de la via daurada a l'accés obert (open access), d'ara endavant OA. L'objectiu fou poder aplicar determinats criteris a l'hora de concedir subvencions.

Dins de la "via daurada" hi ha revistes que estan subvencionades al 100% per les seves institucions o per la publicitat, i que no cobren APCs (alguns d'això en diuen "via platí"). Aquestes també es consideren en aquest estudi.
Es tenen en compte les revistes híbrides, que segueixen finançant-se per les subscripcions, però ofereixen l'anomenada opció oberta (open choice), de manera que els autors poden alliberar els seus articles individuals pagant una APC.

Nascudes digitals

Isabel Bordes Cabrera
Jefe de Servicio en el Área de Biblioteca Digital de la Biblioteca Nacional de España

 

Redwine, Gabriella et al. (2013) Born Digital: Guidance for Donors, Dealers, and Archival Repositories.
http://www.clir.org/pubs/reports/pub159/pub159.pdf [Consulta: 16/04/2014]

Aquest informe fa una repàs d'aspectes claus a l'hora d'establir tant una política d'adquisició de col·leccions nascudes digitals, com pautes bàsiques a tenir en compte per començar amb la gestió d'aquestes col·leccions.

En la seva redacció s'hi ha implicat un grup de professionals de biblioteques anglosaxones tan emblemàtiques com la Beinecke de la Universitat de Yale, la Bodleian de la Universitat d'Oxford, i fins i tot la British Library. Per tal de poder cumplir amb els objectius de l'informe tot el personal implicat té experiència, simultània o no, en la gestió de col·leccions digitals i/o en el desenvolupament de polítiques d'adquisició.

Tot i la manca de pressupost dedicat al projecte, i la varietat del públic objectiu, tant en interessos, com en formació1, estem davant d'una eina que, encara que preliminar, pot ser d'utilitat per començar a plantejar-se el repte dela gestió de col·leccions ja nascudes digitals. Fa temps que les col·leccions digitales han deixat de limitar-se a projectes de digitalització i/o conversions de suports analògics, avui més que mai engloben materials que només coneixen la dimensió digital ex: arxius personals digitals, publicacions editades directa i únicament en format e-pub, projectes de recol·lecció de material web...

Què s’ha escrit fins ara sobre la publicació en accés obert?

Ignasi Labastida
CRAI
Universitat de Barcelona


Frosio, Giancarlo F. (2014) "Open Access Publishing: A Literature Review." http://www.create.ac.uk/wp-content/uploads/2014/01/CREATe-Working-Paper-... [Consulta: 09/04/2014].

Amb aquest títol que he triat intento resumir l'objectiu principal que té l'extens informe de Giancarlo Frosio, publicat a principis d'aquest any per CREATe1, recollir-hi tot allò que s'ha escrit els darrers anys sobre la publicació en accés obert: articles, estudis, informes,... sobre avantatges, problemes, models, sistemes, reptes,...

A més de presentar-nos aquest complet recull, que ens pot servir de llibre de consulta per a tots aquells que treballem en aquest àmbit, Frosio ens planteja una llista de temes, que en la seva opinió, encara cal analitzar més a fons o que no s'han tractat fins ara. Entre els temes que troba a faltar en la literatura sobre la publicació en accés obert apareguda fins ara, destaquen: recerques històriques sobre el procés de tancament i d'obertura del coneixement científic; anàlisis sobre els incentius o les motivacions que tenen els investigadors a l'hora d'escollir la via de difusió dels resultats de la recerca; o estudis econòmics sobre el sistema de publicació basat en l'accés per subscripció o mitjançant pagament individual. Tampoc ha trobat textos que relacionin la publicació en accés obert amb altres iniciatives acadèmiques obertes com poden ser els recursos educatius en obert2.

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS