El poder de la lectura. Read on. Get on. campaign

Joan Badia i Pujol
Catedràtic de Llengua i literatura catalana d’ensenyament secundari


Lawton, Kayte; Warren, Hollie (2015). The power of reading: how the next government can unlock every child’s potential through reading: Read on. Get on. London: Save the Children. 18 p. Disponible a: http://readingagency.org.uk/news/The%20Power%20of%20Reading%20low%20res%... [Consulta: 28/02/2016]


L’informe The Power of Reading: How the next government can unlock every child’s potential through reading és un d’aquells papers anglesos que tant admirem des d’ací, perquè conté dades i conclusions (a partir de les dades), que permeten a un govern prendre decisions basades en evidències (en proves fefaents). L’informe ha estat promogut per l’associació Save The Children amb l’objectiu de cridar l’atenció sobre les conseqüències que té el fet de no dominar la lectura als 11 anys, és a dir, al final de la primària.

Les tendències de les biblioteques acadèmiques i de recerca del proper lustre. Horizon Report: 2015 Library Edition

Pep Torn
Director de la Biblioteca de l’European University Institute (EUI)


Johnson, L.; Adams Becker, S.; Estrada, V.; Freeman, A. (2015). NMC Horizon Report: 2015 Library Edition. Austin, Texas: The New Media Consortium. Disponible a: http://cdn.nmc.org/media/2015-nmc-horizon-report-library-EN.pdf [Consulta: 18/02/2016]


Per segon any (consecutiu) el New Media Consortium (NMC) ha llançat l’informe de tendències i reptes per a les biblioteques acadèmiques i de recerca. L’edició del Horizon Report: 2015 Library Edition és triplement interessant per les següents raons:

a.    Continua –potser és massa precipitat dir consolida– la voluntat de l’NMC de fer un informe anual sobre tendències i reptes de l’àmbit de les biblioteques.

b.    Ens ofereix una nova llista ben estructurada d’allò que diversos experts ens diuen que ens depara el futur.

c.    Ens permet comparar les noves prediccions amb les que va fer fa tot just un any. Cal destacar que és sempre arriscat fer prediccions, però que encara ho ha de ser més fer-les per períodes d’un, tres i cinc anys... i posar-se a fer-ne de noves 12 mesos més tard.

La formació continuada del personal: un procés que es consolida

Maite Comalat1
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Consejo de Cooperación Bibliotecaria. Grupo de Trabajo sobre Perfiles Profesionales. (2015). Formación continua en el Sistema Español de Bibliotecas: resultados de una encuesta. Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. Subdirección General de Documentación y Publicaciones. Disponible a: http://hdl.handle.net/10421/8990. [Consulta: 01/02/2016]


Seguint la línia de treball que inicià el 2013 amb la publicació de les fitxes de caracterització dels perfils professionals, aquest grup de treball acaba de publicar els resultats d’un estudi que han dut a terme per conèixer com s’està desenvolupant la formació contínua a les biblioteques de titularitat pública a l’Estat espanyol.

L’estudi es basa en una enquesta estructurada en cinc grans apartats orientats a aprofundir en els sistemes d’organització, les temàtiques tractades, la valoració, la identificació de bones pràctiques i les necessitats d’infraestructura i suport institucional de la formació del personal. En l’estudi van participar, en un primer grup, el 22,9 % de les 741 biblioteques o serveis del Sistema Español de Bibliotecas (SEB) als quals es va fer arribar l’enquesta entre els mesos de juny i juliol de 2014. En aquest grup s’inclouen les biblioteques regionals i nacionals de les comunitats autònomes, la Biblioteca Nacional, les 53 biblioteques públiques de l’Estat, les xarxes de biblioteques públiques municipals, les biblioteques d’ensenyament superior i les biblioteques especialitzades. En un segon grup s’agrupen les respostes de les biblioteques escolars, les característiques de les quals van fer recomanable una enquesta diferenciada que es va difondre entre setembre i octubre de 2014 i en la qual van participar 539 institucions educatives. En aquest cas, no és possible valorar el percentatge de participació ja que no és possible concretar la dimensió de l’univers. Les respostes rebudes per cadascun d’aquests dos grups són analitzades a l’informe de manera diferenciada i permeten veure algunes variacions significatives entre elles.

Prescriure llibres per millorar la salut mental: una aliança entre la biblioteca pública i els professionals de la salut

Aurora Vall
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


The Reading Agency; Society of Chief Librarians (2015). Reading Well Books on Prescription: Evaluation 2014-15. October 2015. 36 p. Disponible a: http://readingagency.org.uk/news/RWBOPEvaluationReport2015.pdf [Consulta: 29/01/2015]


El gener de 2013, quan la crisi econòmica s’havia instal·lat definitivament a la societat britànica i les retallades als serveis públics creixien en la mateixa proporció que els ciutadans els necessitaven, la Society of Chief Librarians juntament amb el Ministeri de Cultura van promoure els 4 universal offers, quatre propostes estratègiques orientades a la creació i manteniment d’uns serveis bàsics que totes les biblioteques públiques havien d’oferir. La idea subjacent era donar un valor real a l’entorn local de manera que tots els serveis que es proporcionessin es plantegessin de manera integral, comptant sempre amb la biblioteca pública com a referent i promotora d’aliances amb els diferents agents implicats, atenent de manera especial els grups més vulnerables. La primera d’aquestes propostes era, precisament, la salut (Public Library Universal Health Offer). A grans trets, la biblioteca pública pot participar activament en la salut i en el benestar dels ciutadans i de la comunitat mitjançant l’oferta d’un ampli ventall de serveis que inclouen informació de qualitat sobre salut, promoció de la salut i activitats, a més d’espais comunitaris no sanitaris (tercer espai).

L’antídot contra l’"exclusió digital" anomenat biblioteca pública necessita mesures actualitzades

Fernando Juárez
Responsable de la Biblioteca Municipal de Muskiz (Biscaia)

Bertot, John Carlo; Real, Brian; Lee, Jean [et al.]. 2014 Digital Inclusion Survey: Survey Findings and Results Extended Summary. [College Park, Maryland]: Information Policy & Access Center (IPAC), 2015. Disponible a: http://digitalinclusion.umd.edu/sites/default/files/uploads/2014DIExtend... [Consulta: 31/01/2016]


Las biblioteques públiques exerceixen un important paper en el desenvolupament de la societat de la informació. Institucions com la Comissió Europea hi recorren per canalitzar molts dels seus esforços en matèria d’inclusió digital (tal com donen testimoni els programes HARMONICA, ECUP, CAMILE, LIBECON 2000, etc.) i no és casual que les nostres biblioteques s’impliquin en el seu desenvolupament. La Biblioteca Pública del Estado-Biblioteca Provincial de Huelva va representar España en els projectes PULMAN (Public Libraries Mobilising Advanced Networks, 2001-2003) i CALIMERA (Cultural Applications: Local Institutions Mediating Electronic Resources Access, 2004-2005)1; el Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona ho va fer en el programa PuLLS (Public Library in the Learning Society)2.

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS