D'espectadors a actors

Xavier  Agenjo Bullón
Director de Projectes de la Fundación Ignacio Larramendi

 

Carol Carol Jean Godby and Ray Denenberg (2015). Compatibilities Between the Linked Data Models of the Library of Congress and OCLC. Disponible en http://www.oclc.org/research/publications/2015/oclcresearch-loc-linked-data-2015.html 


Amb la publicació el 2011 de l'Informe Final del W3C Library Linked Data Incubator Group (disponible en Traducció a l'espanyol de Documents del W3C Library Linked Data Incubator Group) [1] es va donar un pas molt important a l'hora de concretar els principis de Linked Open Data a l'entorn de les biblioteques, i els arxius, i els museus i els centres de documentació. Tres anys més tard la OCLC ha publicat [2] un estudi sobre l'ús dels vocabularis de valors, així com de les raons per les quals aquests s'utilitzen en un conjunt de 123 institucions al llarg del món, encara que predominantment d'àmbit anglosaxó. Aquest estudi es denomina OCLC Research International Linked Data Survey for Implementers. L'única institució espanyola reflectida en aquest estudi és la Fundación Ignacio Larramendi. Els resultats s'han estructurat en 6 entrades del bloc Hangingtogether [3]. Està ja acceptada una comunicació al pròxim congrés de FESABID d'Hernández i Agenjo en què s'analitza el pas del temps entre l'Informe Final i l'enquesta de l'OCLC, així com tot el que això ha comportat. La comunicació es titula Com i què consumir al món Linked Open Data; com i què produir en Linked Open Data.

ARCA, repositori digital de la premsa històrica catalana

Josep M. Figueres
Professor d'història del periodisme
Universitat Autònoma de Barcelona
 

ARCA. Arxiu de Revistes Catalanes Antigues. http://www.bnc.cat/digital/arca/

Certament com l'arca de Noé, i Pere Quart poetitza amb el seu "Creguem-ho? Va, potser és veritat", però ARCA és ben real i tanmateix també providencial. El seu nom dual, acrònim d'Arxiu de Revistes Catalanes Antigues és com un navili salvador per investigadors que facilita feina i indirectament ajuda a protegir el fons patrimonial de la nostra nació atenent l'accessibilitat tot preservant originals.

Hispana: una revisió crítica

Jesús Tramullas
Departamento de Ciencias de la Documentación
Universidad de Zaragoza
 

Hispana. Directorio y recolector de recursos digitales. http://www.hispana.mcu.es/

El 2009 el Ministeri de Cultura va llançar Hispana, un servei d'accés a col·leccions digitalitzades de documents en servidors espanyols, que, com no podia ser d'una altra manera, es basa en l'ús de protocols OAI. Hispana era el successor i hereu del Directori i Recol·lector de Recursos Digitals, que havia estat posat en marxa el març de 2006 (Grup de Treball de Col·leccions Digitals del Ministeri de Cultura i les Comunitats Autònomes, 2007; Carrato Mena, 2009). Al Registry of Open Access Repositories té l'ID 5942 (http://roar.eprints.org/5942/). Com el nom original ja indicava, en realitat es tracta d'un servei harvester (recol·lector) de metadades OAI. Un harvester usa el protocol OAI per connectar amb proveïdors de dades OAI, dels quals pren els conjunts de metadades que descriuen als objectes digitals, i crea amb ells una metaBase, que els usuaris poden utilitzar per aconseguir un punt d'accés centralitzat a col·leccions disperses.

Les col·leccions especials, la clau del futur de les biblioteques de recerca

Laura Moré
Universitat de Girona
Biblioteca. Procés Tècnic
 

RLUK. (2014). Unique and Distinctive Collections: opportunities for research libraries. Recuperat 12 febrer 2015, a http://www.rluk.ac.uk/wp-content/uploads/2014/12/RLUK-UDC-Report.pdf

Al llarg de la seva història les biblioteques de recerca han anat reunint materials molt diversos que, per la seva raresa o singularitat, han estat anomenats "col·leccions especials". En molts casos, la manca d'estàndards per a la seva descripció, la seva naturalesa complexa i l'escassetat de personal amb la formació necessària per processar-los els ha relegat a la invisibilitat del racó d'un magatzem polsegós.

El fenomen de la digitalització i de la creació de repositoris que permeten de manera fàcil la publicació en línia de continguts, han suposat una nova oportunitat per a aquests materials i els ha tornat a posar d'actualitat. També, dins la conjuntura econòmica actual, en què les institucions públiques han vist els seus pressupostos retallats i han de competir amb molts més competidors per a les cada cop més escasses fonts de finançament externes, les biblioteques volen marcar la diferència amb allò que les fa úniques i especials i és aquí on entren en joc les col·leccions especials.

Quatre exemples d'emprenedoria en biblioteques

Glòria Pérez-Salmerón
Bibliotecària i Documentalista
Membre de la Junta de Govern de la IFLA
 

Peachey, Jennifer. Beyond Books. The role of enterprising libraries in promoting economic wellbeing. Dunfermline: Carnegie UK Trust, Carnegie Andrew Carnegie House, 2014.16 pág.

1. Introducció
Més enllà dels llibres. El paper de les biblioteques emprenedores en la promoció del benestar econòmic. És el títol de l'informe que el Carnegie UK Trust ha publicat sobre els projectes que ha impulsat a Anglaterra i Gal·les que s'han dut a terme entre juliol de 2013 i març de 2014. Està signat per Jennifer Peachey, la recentment incorporada responsable de la política del Carnegie UK Trust1 que destaca els factors que han contribuït al seu èxit, el debat que han aconseguit establir entre les autoritats bibliotecàries del Regne Unit, Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord i una sèrie de recomanacions finals.

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS