Lluís Agustí
Director de l’Escola de Llibreria
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)
L’édition en perspective: rapport d’activité du Syndicat national de l’édition. 2023-2024 (2024). Dir., Renaud Lefebvre. Paris: Syndicat national de l’édition. 60 p. Disponible també en línia a: <https://www.sne.fr/actu/ledition-en-perspective-le-rapport-dactivite-du-sne-2023-2024-est-disponible/>. [Consulta: 17/11/2024].
El Syndicat national de l’édition (SNE) és una associació professional que representa el sector editorial francès. Fundat el 1874, l’SNE té com a objectiu defensar els interessos dels editors, ajudar-los en la seva labor de promoure la lectura i la cultura a través de la indústria editorial. Aquesta organització compta amb 725 editorials, el 80 % de les empreses franceses del ram, i inclou tant editorials grans com petites, tant generalistes com especialitzades.
Com els seus equivalents català i espanyol, el Gremi d’Editors de Catalunya i la Federació dels Gremis d’Editors d’Espanya, l’SNE francès encarrega periòdicament estudis i informes de la situació del sector, com aquest últim que ressenyem, publicat el 2024, que conté dades, accions i resultats de l’associació referents a l’any 2023 i primers mesos d’enguany.
Una de les situacions més característiques que notem els qui investiguem el comportament de la indústria del llibre en l’àmbit mundial és la seva dimensió exorbitant: podria oferir una dada estadística per sustentar la meva afirmació, però apel·lo més aviat al sentit comú de veure la immensa quantitat de llibres que es publiquen dia rere dia. Ho puc dir de Mèxic (país des d’on escric aquesta ressenya), però l’exercici funciona millor quan penso en els llibres de parla hispana, i després sumo els de parla anglesa, francesa o xinesa (dels que desconec tot) … L’equació se sembla infinita si sumem tots els llibres del passat i afegim també els llibres electrònics: vivim immersos en un univers de publicacions! Per acabar-ho d’adobar, i l’univers editorial semblés impossibilitat d’expandir-se, d’un anys ençà, un format antic, el d’audiollibre, ha reviscolat i potser aspira a viure una època d’or. 
Aquesta ressenya combina l’informe del MIT (Massachusetts Institute of Technology) i també l’editorial que se’n deriva, publicada al Proceedings of the National Academy of Sciences on s’afirma que «necessitem urgentment un enfocament científic per elaborar el futur de la publicació de la recerca».
El passat mes de maig de 2024, l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) publicava (només en format pdf; una picada d’ullet al tema tractat, el de la sostenibilitat) una guia amb voluntat de fer un balanç de la situació actual i plantejar escenaris i necessitats de futur en aquest àmbit, el de l’edició en paper.
Durant les darreres dècades, s’ha enaltit l’accés obert a la bibliografia científica com un bé global. La lliure disseminació del coneixement es percep com una font de beneficis a l’accelerar el progrés científic i facilitar l’actuació de professionals i gestors públics. No obstant, en els darrers anys, l’accés obert també ha estat objecte de crítica, i no sempre per part d’editorials comercials que veien perillar el seu model de negoci, sinó que a vegades els retrets procedeixen d’alguns dels seus suposats beneficiaris.
