industria editorial

El llibre contra tota la resta

Luis Miguel Cencerrado Malmierca
Professor del Departament de Biblioteconomia i Documentació
Facultat de Traducció i Documentació de la Universidad de Salamanca 


Albarello, Francisco; Wishchenbart, Rüdiger; Weel, Adriaan van der [et al.]. El libro contra todo lo demás [en línea]. Bogotá: Centro Regional para el Fomento del Libro en América Latina y el Caribe, Cerlalc. 2024. 90 p. <https://cerlalc.org/publicaciones/el-libro-contra-todo-lo-demas/>. [Consulta: 16 abril 2025]. ISBN 978-958-671-274-3.


Trobar-se amb el títol de l’obra que tenim entre mans pot resultar, si més no, provocador i inquietant. També, sens dubte, aquest paratext pot exercir un efecte de reclam, de captació de l’atenció i motivar així el lector a endinsar-se en el seu contingut. Potser amb l’afany de resoldre el dubte de si es tracta d’una invitació a prendre part activa en una croada a favor del llibre davant les seves amenaces o si bé, per contra, és una denúncia victimista d’un contuberni generalitzat contra el llibre i la lectura.  

Per sort, el contingut de l’obra no és ni una cosa ni l’altra. El mosaic que dibuixen els quatre assaigs que componen l’obra ofereix anàlisis i reflexions equilibrades entorn del llibre i la lectura, expressades des de diferents angles i perspectives. Les peces analitzen, en el seu conjunt, el present i el futur de la lectura, així com l’impacte dels processos de transformació digital en la indústria editorial, en la distribució del llibre, en la seva promoció i en la manera mateixa com els lectors i lectores afronten la lectura en el moment present. 

La indústria editorial espanyola sota el prisma mesoeconòmic

Dra. Marta Magadán-Díaz 
Profesora Titular de Universidad 
Universidad Internacional de La Rioja 
https://orcid.org/0000-0003-3178-3215 


Vázquez Álvarez, Iñaki. La industria del libro en España [en línea]: aproximación mesoeconómica y mesoanalítica para un modelo de análisis. Adv., Jordi Martí Pidelaserra. Barcelona: Universitat de Barcelona. [Facultat d'Economia i Empresa], 2022. XII, 209 p. <https://www.tdx.cat/handle/10803/675016>. [Consulta: 22 marzo 2025]. 


La tesi doctoral d’Iñaki Vázquez-Álvarez, desenvolupada a la Universitat de Barcelona Business School, representa una contribució fonamental a l’anàlisi de l’ecosistema editorial espanyol contemporani. Aquest treball acadèmic destaca pel seu innovador enfocament mesoeconòmic, que ve a omplir un buit en la literatura especialitzada en oferir una perspectiva intermèdia entre el micro i el macroeconòmic, la qual cosa permet examinar amb precisió les dinàmiques estratègiques entre els diversos actors del sector. 

La investigació s’estructura al voltant de quatre eixos fonamentals que exploren des de la manca d’estudis mesoeconòmics previs fins al desenvolupament d’un model analític específic per al context espanyol. El seu valor metodològic rau en la combinació equilibrada de tècniques qualitatives i quantitatives, destacant l’anàlisi financer de 2.683 empreses editorials (2019-2021), 43 entrevistes en profunditat amb agents clau i un examen històric exhaustiu basat en les diferents edicions de la Panorámica de la edición española, des de 1996. Aquest enfocament multidimensional permet captar tant les relacions entre actors com la seva interacció amb les estructures institucionals i tendències globals. 

Els resultats revelen un panorama editorial marcat per profundes asimetries estructurals. La concentració geogràfica emergeix com a tret distintiu, amb Madrid i Barcelona aglutinant el 90,37 % de les editorials privades. Paral·lelament, es constata una polarització empresarial on el 65,5 % dels editors publica menys de 10 títols anuals, enfront de grans conglomerats que dominen la producció massiva, situació que amenaça la diversitat editorial. 

Un dels aspectes més suggerents de l’anàlisi és posar en relleu la profunda transformació del model de negoci editorial tradicional cap a un paradigma centrat en la gestió estratègica dels drets de propietat intel·lectual. Aquesta transformació, impulsada per la revolució digital, presenta una dualitat significativa: mentre amplia oportunitats en mercats globals, genera una creixent dependència de plataformes digitals els algoritmes de les quals reconfiguren els patrons de consum cultural. 

La principal contribució rau en el desenvolupament d’un model mesoeconòmic que integra els cinc processos clau de l’ecosistema editorial: creació, producció, comercialització, compra i consum. Aquest marc analític es complementa amb la primera sistematització exhaustiva de literatura acadèmica sobre el tema, i estableix un nou referent per a futures investigacions. 

Com tot treball pioner, l’estudi presenta àrees que conviden a una major profundització. L’impacte de dinàmiques globals com les fusions transnacionals, les plataformes d’autopublicació i els audiollibres mereixerien un desenvolupament més ampli. Així mateix, l’anàlisi de la diversitat cultural en relació amb les dinàmiques empresarials ofereix interessants perspectives per a futures investigacions. 

La investigació transcendeix el seu valor acadèmic en proporcionar eines conceptuals per a professionals i responsables polítics. En elucidar les tensions entre concentració empresarial i diversitat cultural, entre tradició editorial i innovació digital, aquest treball es posiciona com a referència indispensable per comprendre els reptes del llibre com a bé cultural en l’era digital. Malgrat certes limitacions, el seu rigor metodològic i originalitat teòrica marquen un punt d’inflexió en l’estudi de les dinàmiques estructurals del sector editorial espanyol. 

Aquesta tesi no només amplia el coneixement acadèmic existent sobre el mercat editorial espanyol, sinó que també ofereix eines pràctiques perquè les editorials i els responsables polítics adaptin les seves estratègies a un entorn competitiu i en transformació. L’anàlisi sobre la concentració empresarial, la digitalització i el paper estratègic de les editorials com a gestores de contingut ofereix informació valuosa tant per a investigadors com per a responsables de polítiques culturals i actors del sector. En definitiva, ens trobem davant d’una investigació que, per la seva solidesa metodològica, originalitat teòrica i rellevància pràctica, està cridada a convertir-se en referència obligada per a tots aquells interessats a comprendre les complexes dinàmiques que configuren el món del llibre al segle XXI. 

 

Aquesta ressenya es publica conjuntament amb  Blog de l’Escola de Llibreria. 

© Imatge inicial generada amb intel·ligència artificial (DALL·E, OpenAI).

Tendències en la venda de llibres a escala mundial

Anna Villarroya
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


International bookselling markets [en línia]: report 2023. Brussels: European and International Booksellers Federation - EIBF, 2024. 17 p. <https://europeanbooksellers.eu/system/files/2024-09/2023%20EIBF%20International%20Bookselling%20Markets%20report%20_0.pdf>. [Consulta: 8.2.2025]. 


Aquest és el quart informe consecutiu elaborat per l’European and International Booksellers Federation (EIBF d'ara endavant) en el qual es resumeixen les tendències actuals en la venda de llibres al món. Abans d’endinsar-nos en els continguts i principals conclusions de l’informe, és important començar destacant el paper clau de les associacions del món editorial en posar a l’abast del sector –però també de les administracions públiques i del gran públic– informació sobre l’economia, les necessitats i les tendències que caracteritzen la indústria. És aquesta informació la que permet establir objectius, estratègies i sobretot la presa de decisions per a un futur pròsper i sostenible per al món del llibre i, en especial, dels seus llibreters. En aquest sentit, fa uns mesos en aquest mateix blog es publicava una ressenya sobre un recent informe al voltant de les llibreries i la sostenibilitat promogut també per l’EIBF. 

Els resultats de l’informe que avui presentem es basen en la informació aportada per 24 associacions nacionals de llibreters, membres associats de l’EIBF i socis d’un total de 21 països, entre els quals s’inclouen: Alemanya, Bèlgica, Canadà, Corea del Sud, Espanya, Estats Units, Finlàndia, França, Irlanda, Itàlia, Kirguizstan, Letònia, Noruega, Nova Zelanda, Països Baixos, Portugal, Regne Unit, Romania, Sri Lanka, Suècia i Suïssa. A més, incorpora dades de vendes de llibres de fonts de tercers països com: Austràlia, Brasil, Colòmbia, Dinamarca, Índia, Mèxic i Sud-àfrica. 

L’informe gira al voltant de dos temes principals: l’evolució de la facturació el darrer any i les polítiques entorn el llibre.  

Pel que fa a la facturació, s’observa un increment de la facturació respecte a l’any anterior en 16 dels 26 mercats enquestats (el 62 % del total). Tot i això,  en 11 d’aquests mercats el creixement va ser només nominal (produït per l’augment del preu dels llibres, com a resposta a l’increment dels costos de la cadena de subministrament) i no real (conseqüència d’una major compra de llibres). En aquesta línia, més de la meitat dels mercats analitzats varen citar la inflació com a principal factor determinant de la facturació l’any 2023. A Espanya, però, el 2023 va experimentar un creixement de les vendes (5,1 %) i també del nombre de llibres venuts. 

Associacions de llibreters als Estats Units, Noruega o Corea del Sud atribueixen aquest descens en la facturació real a la forta disminució dels índexs de lectura, especialment entre els lectors joves, així com a la inflació, que ha tingut un gran impacte en els hàbits de compra de llibres. 

L’informe també assenyala com les llibreries físiques continuen sent el principal canal de venda en la majoria dels mercats analitzats. A aquesta estabilització hi han contribuït els models de venda híbrids, que s’han anat consolidant en moltes llibreries independents. Tanmateix, l’informe assenyala el repte que representa avui en dia la competència dels grans proveïdors en línia, com Amazon. 

La demanda de llibres en altres suports, com ara els audiollibres i els llibres electrònics, ha continuat creixent en el 80 % dels mercats analitzats. Entre els països en els quals els llibres digitals han anat guanyant popularitat es troba Espanya, a més dels Països Baixos, el Regne Unit, els Estats Units i Alemanya. L’informe apunta a l’accessibilitat d’aquests formats, ja sigui per la facilitat d’ús o el preu dels models en estríming, com a principal raó d’aquest creixement. A això també hi ha contribuït la familiaritat dels lectors més joves amb les noves tecnologies. Tot i que països com Noruega, Suècia i Finlàndia han patit una disminució en la venda de llibres en suports digitals, continuen liderant-la, amb Suècia al capdavant (33 % del valor comercial total). 

L’informe també dedica un apartat als reptes financers i legislatius del sector. D’una banda, posa en relleu com l’IVA dels llibres encara és una preocupació important a la majoria de països. Al llarg de l’any 2024, s’han produït augments a Suïssa i Sri Lanka i es preveuen possibles canvis fiscals a Finlàndia, Eslovàquia i els Països Baixos, que podrien afectar greument la indústria. En el cas dels Països Baixos, per exemple, es proposa un increment de l’IVA del 9 % al 21 %. En sentit contrari, el sector del llibre belga està lluitant per una reducció o fins i tot un IVA zero per als llibres com a estratègia per sostenir el sector. Del punt de vista legislatiu, l’informe recull diferents iniciatives. Per exemple, en relació amb les polítiques sobre el preu fix del llibre, a inicis de 2024, Noruega va aprovar una nova llei, encara pendent de desenvolupament. De fet, en aquests moments, s’està discutint una regulació addicional sobre el control del marge en el marc d’aquesta llei, fet que està despertant preocupacions entre els llibreters, que veuen com aquesta mesura restringiria dràsticament la flexibilitat de preus i dificultaria la seva capacitat de respondre als canvis del mercat. En el cas dels Països Baixos i Portugal, es preveu una revisió de les seves lleis sobre el preu fix del llibre. A Espanya, segons la Confederación Española de Gremios y Asociaciones de Libreros (CEGAL), les reformes introduïdes per la nova llei d’educació (LOMLOE) continuen beneficiant la venda de llibres escolars a través de llibreries. 

L’informe conclou assenyalant els esforços que cal fer i s’estan fent per tal de garantir un futur saludable per al sector. D’una banda, es fa èmfasi en la necessitat d’alfabetització i promoció de la lectura, en un escenari de decreixement dels hàbits lectors a escala mundial. D’altra banda, es destaca el rol de les llibreries en la defensa de valors positius com ara el foment de la diversitat, l’equitat i el benestar entre la comunitat de llibreters o la lluita per a la protecció i salvaguarda de la llibertat d’expressió. Per últim, l’informe fa esment de la importància de la formació dels llibreters, de la realització i difusió d’estudis sectorials, així com del desenvolupament de solucions digitals per als professionals del sector. 

 

Aquesta ressenya es publica conjuntament amb el Blog de l’Escola de Llibreria

© Imatge inicial de InstagramFOTOGRAFIN  a Pixabay

Les xifres de l’edició a França: menys vendes, més eficiència

Lluís Agustí
Director de l’Escola de Llibreria
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


L’édition en perspective: rapport d’activité du Syndicat national de l’édition. 2023-2024 (2024). Dir., Renaud Lefebvre. Paris: Syndicat national de l’édition. 60 p. Disponible també en línia a: <https://www.sne.fr/actu/ledition-en-perspective-le-rapport-dactivite-du-sne-2023-2024-est-disponible/>. [Consulta: 17/11/2024]. 


El Syndicat national de l’édition (SNE) és una associació professional que representa el sector editorial francès. Fundat el 1874, l’SNE té com a objectiu defensar els interessos dels editors, ajudar-los en la seva labor de promoure la lectura i la cultura a través de la indústria editorial. Aquesta organització compta amb 725 editorials, el 80 % de les empreses franceses del ram, i inclou tant editorials grans com petites, tant generalistes com especialitzades.

Com els seus equivalents català i espanyol, el Gremi d’Editors de Catalunya i la Federació dels Gremis d’Editors d’Espanya, l’SNE francès encarrega periòdicament estudis i informes de la situació del sector, com aquest últim que ressenyem, publicat el 2024, que conté dades, accions i resultats de l’associació referents a l’any 2023 i primers mesos d’enguany.

El mercat dels audiollibres de parla no anglesa. Un potencial de creixement insospitat

Fernando Cruz Quintana
X: @fer_cquintana  IG: fer_cquintana
Investigador per Mèxic del Consejo Nacional de Ciencias, Humanidades y Tecnologías (Conahcyt) de Mèxic
Professor de la Facultad de Ciencias Políticas y Sociales de la Universidad Nacional Autónoma de México (UNAM)


An Opportunity for Audiobook Global Growth beyond English-Language Markets (2024). Dosdoce.com. 82 p. Disponible en: <https://www.buchmesse.de/files/media/pdf/FBM_Dosdoce_Whitepaper_AUDIOBOOK_GLOBAL_GROWTH_2024.pdf>. [Consulta: 31/10/2024].


Una de les situacions més característiques que notem els qui investiguem el comportament de la indústria del llibre en l’àmbit mundial és la seva dimensió exorbitant: podria oferir una dada estadística per sustentar la meva afirmació, però apel·lo més aviat al sentit comú de veure la immensa quantitat de llibres que es publiquen dia rere dia. Ho puc dir de Mèxic (país des d’on escric aquesta ressenya), però l’exercici funciona millor quan penso en els llibres de parla hispana, i després sumo els de parla anglesa, francesa o xinesa (dels que desconec tot) … L’equació se sembla infinita si sumem tots els llibres del passat i afegim també els llibres electrònics: vivim immersos en un univers de publicacions! Per acabar-ho d’adobar, i l’univers editorial semblés impossibilitat d’expandir-se, d’un anys ençà, un format antic, el d’audiollibre, ha reviscolat i potser aspira a viure una època d’or. 

L’obra que aquí ressenyo, An Opportunity for Audiobook Global Growth beyond English-Language Markets (setembre de 2024), constitueix un treball de recerca publicat per Dosdoce.com per a la Fira del Llibre de Frankfurt (Frankfurter Buchmesse). L’objectiu d’aquest estudi és mostrar l’evolució de la indústria dels audiollibres en els cinc principals idiomes del continent europeu, tret de l’anglès: espanyol, alemany, francès, italià i portuguès. Amb la informació que conté, els professionals i estudiosos del llibre i la indústria editorial poden comprendre millor les dinàmiques de producció, distribució i consum que configuren el format dels audiollibres en els diferents mercats globals.

Pàgines

Subscriure a RSS - industria editorial