Fem-nos conèixer

Núria Balagué
Servei de Biblioteques de la Universitat Autònoma de Barcelona
Professora del Departament de Biblioteconomia, Documentació i Comunicació Audiovisual. Universitat de Barcelona


LeMire, Sarah; Graves, Stephanie J.; Farrell, Shannon L.; Mastel, Kristen L. (2018). Outreach and engagement. SPEC Kit 361. Washington, DC: Association of Research Libraries. Disponible a: <https://publications.arl.org/Outreach-Engagement-SPEC-Kit-361/>. [Consulta 22/01/2019].


Fa més de 40 anys que l’Association of Research Libraries (ARL) va iniciar el programa SPEC (Systems and Procedures Exchange Center), a fi de compartir bones pràctiques entre les seves biblioteques i ajudar-les a millorar, de manera continuada, el seu sistema de gestió. El projecte va anar evolucionant fins que el 1973 es convertí en la col·lecció SPEC Kit, que recopila informació de les institucions membres, sobre temes estratègics per a les biblioteques de recerca. I és evident que Outreach and engagement tracta d’un tema força estratègic: la necessitat de donar un impuls nou a les activitats programades per fer conèixer els serveis i millorar i ampliar els vincles amb la comunitat. Les biblioteques tenen la necessitat creixent de demostrar el seu valor, però com poden fer-ho si una part important dels membres de les comunitats, a les quals presten servei, coneixen solament d’una manera vaga i superficial tot allò que la biblioteca pot aportar-los? 

Tendències per a biblioteques universitàries en un entorn canviant: l’informe 2018 de l’ACRL

José Pablo Gallo León
Biblioteca de Educación
Universidad de Alicante


Palazzolo, Chris; [et al.] (2018). «2018 Top trends in academic libraries: a review of the trends and issues affecting academic libraries in higher education». College & Research Libraries news, vol. 79, no. 6, p. 286-300. Disponible a: <https://crln.acrl.org/index.php/crlnews/article/view/17001/18750>. [Consulta: 18/12/2018].



Com cada dos anys, coincidint amb l’anualitat en què no hi ha congrés de l’Association of College & Research Libraries (ACRL),¹ el seu Research Planning and Review Committee va publicar l’interessant informe de tendències principals de l’educació superior que afecten les biblioteques acadèmiques (Top trends in academic libraries).² Amb aquest prestigiós origen, es converteix de seguida en un punt de referència per a aquells qui vulguin estar al dia sobre el que succeeix, cap a on van o, fins i tot, està de moda en l’entorn d’aquest tipus de centres.  

Recull el punt de vista d’un comitè de 10 bibliotecaris experts. Per bé que no és poc si ho comparem amb d’altres estudis similars, es podria trobar a faltar una major profunditat en l’anàlisi d’antecedents o el suport d’una mostra més àmplia. No obstant, la quantitat potser no millori els resultats, donat que pot proporcionar un conjunt de visions restringides. Tot es basa, per tant, en el fet que els professionals que el redacten siguin de la màxima fiabilitat, cosa que sembla assegurada. 

El poder transformador de la lectura: llegir per canviar la societat

Aurora Vall
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Hilhorst, Sacha; Lockey, Alan; Speight, Tom (2018). A society of readers: “It’s no exaggeration to say that reading can transform British society...”. London: Demos. October. 50 p. Disponible a: <https://demosuk.wpengine.com/wp-content/uploads/2018/12/A-Society-of-Readers-Formatted.pdf>. [Consulta: 10/01/2019].


Existeix al Regne Unit una preocupació social relacionada amb els valors democràtics que els nous temps estan posant en perill per raó dels canvis tecnològics, polítics, econòmics i demogràfics, entre d’altres. Per tornar a posar en valor els serveis públics i el sistema del benestar que ha caracteritzat la societat britànica, cal que el Govern actuï. En aquest context es proposa la lectura com a poder transformador de la societat.

Durant l’estiu del 2018 es va realitzar, al Regne Unit, un estudi per tal d’avaluar l’impacte potencial de la lectura en relació amb una sèrie de problemes (la solitud, la salut mental, la demència i la mobilitat social), que afecten actualment la societat britànica, i que en una projecció fins al 2030 es preveu que esdevindran un llast que condicionarà (i impossibilitarà!) el seu desenvolupament com a país si no s’hi actua de manera urgent i amb els recursos necessaris. 

«ÍnDICEs CSIC»: control bibliogràfic d’articles de revista espanyols

Amadeu Pons
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


ÍnDICEs CSIC (2018). Madrid: CSIC. Centro de Ciencias Humanas y Sociales. És continuació de Bases de datos bibliográficas del CSIC. Disponible a: <https://indices.csic.es/>. [Consulta: 6/01/2019].


Presentació

A diferència de la majoria d’entrades d’aquest blog, aquesta no serà la ressenya d’un informe recent d’interès per a bibliotecaris, sinó l’anàlisi d’una base de dades bibliogràfica. Concretament, un recurs que ens permet conèixer la producció científica espanyola d’articles de revista. El motiu que fa que la ressenyem ara és que, tot i que aquesta base de dades existeix des de fa molts anys, fragmentada en tres blocs, al juliol de 2018 es va reunificar i va canviar de nom: ÍnDICEs CSIC.

L’impacte de la recerca acadèmica en humanitats i ciències socials: recomanacions per a una avaluació integral

Jordi Ardanuy
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Severinson, Peter (2017). Approaches to assessing impacts in the humanities and social sciences. Ottawa: Federation for the Humanities and Social Sciences = Fédération des sciences humaines. 28 p. Disponible a: <http://www.ideas-idees.ca/sites/default/files/impact_report_en_final.pdf>. [Consulta 09/12/2018].


Des de fa uns anys s’està produint un debat internacional cada cop més intens sobre com cal avaluar realment l’impacte de la recerca científica, especialment en les disciplines d’humanitats i ciències socials (HCS). La Federation for the Humanities and Social Sciences canadenca, que representa una comunitat de més de 90.000 persones entre investigadors i estudiants de postgrau d'universitats de tot l’Estat, encoratja i participa d’aquest intercanvi de idees i elaboració de propostes. L’any 2014 ja va publicar un document de treball sobre el tema1 del qual, de fet, l’informe que ara esmentem n’és complementari i de seguiment.

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS