producció científica

El gran repte del canvi d’avaluació científica en el context de la ciència oberta europea

Núria Bautista-Puig
University of Gävle (Gävle, Suècia), Universidad Carlos III de Madrid
@NuriaBautista7

Eva Méndez
Universidad Carlos III de Madrid
@evamen


Towards a reform of the research assessment system: scoping report (2021). European Commission. Directorate General for Research and Innovation. Luxembourg: Publications Office of the European Union. 21 p. Disponible a: <https://data.europa.eu/doi/10.2777/707440>. [Consulta: 04/07/2021]. 

Hessels, Laurens K.; Koens, Lionne; Diederen, Paul J.M. (2021). Perspectives on the future of open science: effects of global variation in open science practices on the European research System. Luxembourg: Publications Office of the European Union. 49 p. Disponible a: <https://data.europa.eu/doi/10.2777/054281>. [Consulta: 04/07/2021].


La ciència oberta implica una nova forma de concebre la investigació que es basa en el treball col·laboratiu, en l'obertura i la transparència de totes les fases de la recerca, així com en una millor aproximació de la ciència a la societat. Implica, o hauria d’implicar, una transformació radical i un canvi sistèmic en la forma en què es realitza, finança, es comparteix i s’avalua la investigació, en un procés més eficient, transparent i sensible als canvis socials globals. En els últims set o vuit anys, la Comissió Europea ha alineat els seus esforços en aquesta direcció creant grups de treball específics, informes i reflexions, així com diverses polítiques i recomanacions que constitueixen petits passos per avançar cap aquest nou paradigma. 

Un cop de timó per canviar l’avaluació científica

Ángel M. Delgado-Vázquez
Cap del Servicio de Soporte al Aprendizaje y la Investigación
Biblioteca/CRAI
Universidad Pablo de Olavide
ORCID: 0000-0003-2461-8553
@amdelvaz


Towards a reform of the research assessment system: scoping report (2021). European Commission, Directorate-General for Research and Innovation. Luxembourg: Publications Office of the European Union. 21 p. Disponible en: <https://data.europa.eu/doi/10.2777/707440>. [Consulta: 29/06/2022].


Plega a Dios, Sancho, que así sea, porque del dicho al hecho hay gran trecho.

El passat novembre la Comissió Europea, a través de la Direcció General per a la Recerca i la Innovació va fer públic un document que, sota el suggeridor títol de Towards a reform of the research assessment system, posa sobre la taula algunes de les qüestions sobre les quals s’està debatent en els darrers temps de manera intensa. La seva principal motivació és la necessitat d’impulsar una acceleració dels canvis que en el sistema d’avaluació científica s’estan produint, per bé que encara de manera tímida. L’altre objectiu és el de comptar amb un marc comú que pugui d’alguna manera homogeneïtzar la manera com s’avalua la ciència, al mateix temps que s’abandonen algunes de les pràctiques actuals i que estan sent objecte continuat de crítica per les seves limitacions i biaixos.

La persistència de les bretxes de gènere en el sistema científic espanyol: anàlisi de les àrees de ciència i tecnologia

Anna Villarroya
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


Análisis de la presencia de mujeres en la producción científica española 2014-2018 (2022). Madrid: Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología, FECYT. 26 p. Disponible a: <https://www.fecyt.es/es/publicacion/analisis-de-la-presencia-de-mujeres-en-la-produccion-cientifica-espanola-2014-2018>. [Consulta: 20/05/2022].


L’estudi Análisis de la presencia de mujeres en la producción científica española 2014-2018 promogut per la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) aporta un nou prisma d’anàlisi als estudis existents entorn de les desigualtats de gènere que es donen en l’àmbit de la producció científica. En aquest sentit, l’estudi analitza les característiques, l’impacte i la visibilitat internacional de la producció científica en què intervenen investigadores d’institucions espanyoles. Per això, s’han analitzat un total de 304.165 documents d’investigadors i investigadores d’institucions espanyoles publicats entre l’any 2014 i 2018 en revistes indexades a WOS (Web of Science), i s’ha comparat la producció científica en què participen dones respecte d'aquella en què no hi són presents.

«ÍnDICEs CSIC»: control bibliogràfic d’articles de revista espanyols

Amadeu Pons
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


ÍnDICEs CSIC (2018). Madrid: CSIC. Centro de Ciencias Humanas y Sociales. És continuació de Bases de datos bibliográficas del CSIC. Disponible a: <https://indices.csic.es/>. [Consulta: 6/01/2019].


Presentació

A diferència de la majoria d’entrades d’aquest blog, aquesta no serà la ressenya d’un informe recent d’interès per a bibliotecaris, sinó l’anàlisi d’una base de dades bibliogràfica. Concretament, un recurs que ens permet conèixer la producció científica espanyola d’articles de revista. El motiu que fa que la ressenyem ara és que, tot i que aquesta base de dades existeix des de fa molts anys, fragmentada en tres blocs, al juliol de 2018 es va reunificar i va canviar de nom: ÍnDICEs CSIC.

La necessària i difícil transició cap a un sistema editorial en accés obert

Lluís Anglada
Director de l’Àrea de Ciència Oberta
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)


Johnson, Rob; Fosci, Mattia; Chiarelli, Andrea; Pinfield, Stephen; Jubb, Michael (2017). Towards a competitive and sustainable open access publishing market in Europe: a study prepared for the OpenAIRE 2020 project, on behalf of the European Commission. [S. l.]: Research Consulting: OpenAIRE.  Disponible a:
https://blogs.openaire.eu/wp-content/uploads/2017/03/OA-market-report-28.... [Consulta: 16/04/2017].


Des de la seva primera formulació, el 2001, en forma de carta oberta en la qual es demanava suport als científics, el moviment de l’accés obert no ha deixat de guanyar adeptes. El que llavors podia semblar una petició ingènua per a eliminar les barreres per accedir a la producció científica mundial s’ha consolidat com un dret (que la recerca finançada públicament pugui ser usada públicament) i una necessitat (la de millorar la qualitat de la recerca a través de l’accés universal als seus productes).

Subscriure a RSS - producció científica