producció científica

Disponibilitat en accés obert de la producció científica de les universitats espanyoles i del CSIC

Ángel Borrego
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


Aguilera, Begoña; Casaldàliga, Anna; Losada, Marina; Marset, Lola; Melero, Remedios; Ortiz, Eva; Rodríguez, Encarnación; Rovira, Anna (2023). Medición del acceso abierto en las universidades españolas y el CSIC (2018-2022). REBIUN. (Estudios e informes). Disponible a: <https://hdl.handle.net/20.500.11967/1346>. [Consulta: 23/02/2024].


En els darrers anys, REBIUN ha elaborat dos informes per tal de mesurar la disponibilitat en accés obert de la producció científica de les universitats espanyoles i del CSIC. El 2023, el Subgrupo de Acceso Abierto de REBIUN ha actualitzat aquestes dades amb una nova anàlisi de l’evolució de l’accés obert als documents publicats entre 2018 i 2022.

Metodològicament parlant, la principal novetat d’aquest treball respecte d’edicions anteriors és l’ús d’OpenAlex com a font de les dades. OpenAlex, el nom del qual al·ludeix a la biblioteca d’Alexandria, és un catàleg obert i gratuït de documents científics, investigadors, revistes, institucions, temes, editorials i agències de finançament, com també de les connexions que s’estableixen entre aquestes entitats. Malgrat que el seu llançament és relativament recent, el gener de 2022, el producte s’ha consolidat com a font per a l’elaboració del CWTS Leiden Ranking Open Edition i diverses institucions franceses, com ara el CNRS, La Sorbonne o el Ministère de l’Enseignement Supérieur et de la Recherche han anunciat la seva adopció com a font d’informació alternativa a Scopus i Web of Science.

Les autores de l’informe van fer servir el Research Organization Registry (ROR) de 75 universitats i 126 instituts del CSIC per recuperar la producció científica amb DOI de cada centre publicada entre 2018 i 2022. La informació sobre la disponibilitat dels documents en accés obert procedia d’Unpaywall a través d’OpenAlex.

Els resultats mostren la consolidació de l’accés obert a Espanya. La disponibilitat en obert va créixer des del 64,2 % dels treballs publicats el 2018 fins al 75,7 % dels editats el 2022. La principal via de difusió en obert van ser les revistes daurades, amb o sense taxes d’edició (article processing charges o APC), que van acollir el 41,4 % de la producció publicada el 2022.

El creixement que crida més l’atenció es dona entre els treballs publicats en revistes híbrides, que van assolir el 17,2 % de la producció el 2022. Aquesta dada reflecteix l’impacte dels acords transformatius signats per la CRUE i el CSIC amb quatre grans editorials, com també els que mantenen alguns consorcis i institucions individuals.

Aparentment, la via verda, això és, el dipòsit en repositoris, només assolia el 12,7 % de la producció. No obstant, per a una correcta interpretació d’aquesta dada s’ha de tenir present que si Unpaywall identifica diverses còpies en accés obert d’una publicació atorga preferència a una d’elles, que acostuma a ser la publicada en una revista. Per tant, el 12,7 % de documents en obert a través de la via verda correspon a documents que no estan disponibles per cap altra via. Es pot pensar que existeix un percentatge de disponibilitat en repositoris que se solapa amb revistes daurades i híbrides que no queda recollit en els resultats.

Finalment, la via bronze, corresponent a la disponibilitat gratuïta de les publicacions sense una llicència declarada, continua sent residual (4,4 %).

L’informe conclou amb dues recomanacions que advoquen per la utilització d’OpenAlex en informes similars i l’explotació detallada de la disponibilitat en accés obert per la via verda que se solapa amb altres vies.

Per acabar, es pot destacar la transparència en l’elaboració de l’informe en interès de la seva reproductibilitat. El document inclou un annex amb les instruccions per consultar la disponibilitat en accés obert de les publicacions d’una institució a través d’OpenAlex. Així mateix, les dades emprades en l’elaboració de l’informe es poden consultar en obert en el repositori e-cienciaDatos (https://doi.org/10.21950/QO10CF).

 

© Imatge de TheDigitalWay a Pixabay

El gran repte del canvi d’avaluació científica en el context de la ciència oberta europea

Núria Bautista-Puig
University of Gävle (Gävle, Suècia), Universidad Carlos III de Madrid
@NuriaBautista7

Eva Méndez
Universidad Carlos III de Madrid
@evamen


Towards a reform of the research assessment system: scoping report (2021). European Commission. Directorate General for Research and Innovation. Luxembourg: Publications Office of the European Union. 21 p. Disponible a: <https://data.europa.eu/doi/10.2777/707440>. [Consulta: 04/07/2021]. 

Hessels, Laurens K.; Koens, Lionne; Diederen, Paul J.M. (2021). Perspectives on the future of open science: effects of global variation in open science practices on the European research System. Luxembourg: Publications Office of the European Union. 49 p. Disponible a: <https://data.europa.eu/doi/10.2777/054281>. [Consulta: 04/07/2021].


La ciència oberta implica una nova forma de concebre la investigació que es basa en el treball col·laboratiu, en l'obertura i la transparència de totes les fases de la recerca, així com en una millor aproximació de la ciència a la societat. Implica, o hauria d’implicar, una transformació radical i un canvi sistèmic en la forma en què es realitza, finança, es comparteix i s’avalua la investigació, en un procés més eficient, transparent i sensible als canvis socials globals. En els últims set o vuit anys, la Comissió Europea ha alineat els seus esforços en aquesta direcció creant grups de treball específics, informes i reflexions, així com diverses polítiques i recomanacions que constitueixen petits passos per avançar cap aquest nou paradigma. 

Un cop de timó per canviar l’avaluació científica

Ángel M. Delgado-Vázquez
Cap del Servicio de Soporte al Aprendizaje y la Investigación
Biblioteca/CRAI
Universidad Pablo de Olavide
ORCID: 0000-0003-2461-8553
@amdelvaz


Towards a reform of the research assessment system: scoping report (2021). European Commission, Directorate-General for Research and Innovation. Luxembourg: Publications Office of the European Union. 21 p. Disponible en: <https://data.europa.eu/doi/10.2777/707440>. [Consulta: 29/06/2022].


Plega a Dios, Sancho, que así sea, porque del dicho al hecho hay gran trecho.

El passat novembre la Comissió Europea, a través de la Direcció General per a la Recerca i la Innovació va fer públic un document que, sota el suggeridor títol de Towards a reform of the research assessment system, posa sobre la taula algunes de les qüestions sobre les quals s’està debatent en els darrers temps de manera intensa. La seva principal motivació és la necessitat d’impulsar una acceleració dels canvis que en el sistema d’avaluació científica s’estan produint, per bé que encara de manera tímida. L’altre objectiu és el de comptar amb un marc comú que pugui d’alguna manera homogeneïtzar la manera com s’avalua la ciència, al mateix temps que s’abandonen algunes de les pràctiques actuals i que estan sent objecte continuat de crítica per les seves limitacions i biaixos.

La persistència de les bretxes de gènere en el sistema científic espanyol: anàlisi de les àrees de ciència i tecnologia

Anna Villarroya
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


Análisis de la presencia de mujeres en la producción científica española 2014-2018 (2022). Madrid: Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología, FECYT. 26 p. Disponible a: <https://www.fecyt.es/es/publicacion/analisis-de-la-presencia-de-mujeres-en-la-produccion-cientifica-espanola-2014-2018>. [Consulta: 20/05/2022].


L’estudi Análisis de la presencia de mujeres en la producción científica española 2014-2018 promogut per la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) aporta un nou prisma d’anàlisi als estudis existents entorn de les desigualtats de gènere que es donen en l’àmbit de la producció científica. En aquest sentit, l’estudi analitza les característiques, l’impacte i la visibilitat internacional de la producció científica en què intervenen investigadores d’institucions espanyoles. Per això, s’han analitzat un total de 304.165 documents d’investigadors i investigadores d’institucions espanyoles publicats entre l’any 2014 i 2018 en revistes indexades a WOS (Web of Science), i s’ha comparat la producció científica en què participen dones respecte d'aquella en què no hi són presents.

«ÍnDICEs CSIC»: control bibliogràfic d’articles de revista espanyols

Amadeu Pons
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


ÍnDICEs CSIC (2018). Madrid: CSIC. Centro de Ciencias Humanas y Sociales. És continuació de Bases de datos bibliográficas del CSIC. Disponible a: <https://indices.csic.es/>. [Consulta: 6/01/2019].


Presentació

A diferència de la majoria d’entrades d’aquest blog, aquesta no serà la ressenya d’un informe recent d’interès per a bibliotecaris, sinó l’anàlisi d’una base de dades bibliogràfica. Concretament, un recurs que ens permet conèixer la producció científica espanyola d’articles de revista. El motiu que fa que la ressenyem ara és que, tot i que aquesta base de dades existeix des de fa molts anys, fragmentada en tres blocs, al juliol de 2018 es va reunificar i va canviar de nom: ÍnDICEs CSIC.

Pàgines

Subscriure a RSS - producció científica