Carlos Lopezosa
Facultat d'Información i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona
Purificato, E., Bili, D., Jungnickel, R., Ruiz-Serra, V., Fabiani, J., Abendroth-Dias, K., Fernández-Llorca, D., & Gómez, E. (2025). The role of artificial intelligence in scientific research : a science for policy, European perspective, Publications Office of the European Union. <https://data.europa.eu/doi/10.2760/7217497>. [Consulta: 18/03/2026].
La irrupció de la intel·ligència artificial (IA) en la investigació científica ha deixat de ser una promesa per convertir-se en una realitat que està afectant de manera directa totes les disciplines i totes les fases del procés investigador. En aquest context, l’informe The Role of Artificial Intelligence in Scientific Research, elaborat pel Joint Research Centre (JRC) de la Comissió Europea, constitueix una aportació especialment rellevant en aquest sentit. Es tracta d’un document estratègic que combina el diagnòstic tècnic sobre aquesta tecnologia amb la anàlisi científica, la reflexió epistemològica i una orientació pràctica per al disseny de polítiques públiques.
Un dels principals valors de l’informe del JRC és el seu enfocament sistemàtic, ja que analitza l’impacte de la intel·ligència artificial seguint, per a això, les etapes clàssiques del procés científic. És a dir, se centra en qüestions com la formulació de preguntes de recerca, la revisió de la literatura, la generació d’hipòtesis, el disseny experimental, l’anàlisi de dades i la comunicació de resultats.
En els darrers anys, REBIUN ha elaborat dos informes per tal de mesurar la disponibilitat en accés obert de la producció científica de les universitats espanyoles i del CSIC. El 2023, el Subgrupo de Acceso Abierto de REBIUN ha actualitzat aquestes dades amb una nova anàlisi de l’evolució de l’accés obert als documents publicats entre 2018 i 2022.
La ciència oberta implica una nova forma de concebre la investigació que es basa en el treball col·laboratiu, en l'obertura i la transparència de totes les fases de la recerca, així com en una millor aproximació de la ciència a la societat. Implica, o hauria d’implicar, una transformació radical i un canvi sistèmic en la forma en què es realitza, finança, es comparteix i s’avalua la investigació, en un procés més eficient, transparent i sensible als canvis socials globals. En els últims set o vuit anys, la Comissió Europea ha alineat els seus esforços en aquesta direcció creant grups de treball específics, informes i reflexions, així com diverses polítiques i recomanacions que constitueixen petits passos per avançar cap aquest nou paradigma. 
