La publicació de monografies en accés obert en vuit països europeus

Ernest Abadal
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Ferwerda, Eelco; Pinter, Frances; Stern, Niels (2017). A landscape study on open access and monographs: policies, funding and publishing in eight European countries. Knowledge Exchange. Disponible a: <https://zenodo.org/record/815932#.Wul6eG6FOM8>. [Consulta: 20/04/2018].


Afortunadament, comencen a ser cada vegada més freqüents els estudis sobre com es pot afrontar la transició cap a la publicació de monografies acadèmiques en accés obert. La llista d’organitzacions que han promogut informes en aquesta línia també es va ampliant. Tots els hem anat ressenyant al Blok. Vam començar amb Knowledge unlatched (Montgomery, 2014), el projecte OAPEN (Collins, Milloy, 2016) i també Springer-Nature (Emery et al., 2017). Ara n’afegirem un altre a la llista, ja que l’informe que ens ocupa està patrocinat per Knowledge Exchange (KE), un consorci que agrupa sis organismes estatals de suport a la recerca i l’educació superior: CSC (Finlàndia), CNRS (França), DEFF (Dinamarca), DFG (Alemanya), Jisc (Regne Unit) i SURF (Països Baixos) i que té per objectiu desenvolupar una infraestructura que faciliti la comunicació científica en accés obert.

Seguint l’evolució de l’accés obert

Ignasi Labastida
CRAI
Universitat de Barcelona


Monitoring the transition to open access (2017). London: Universities UK. Disponible a: <http://www.universitiesuk.ac.uk/policy-and-analysis/reports/Pages/monito.... [Consulta: 21/03/2018].


L’any 2012 es va publicar a la Gran Bretanya l’informe Finch. En aquest informe, comissionat pel Govern britànic a un grup d’experts liderats per la sociòloga Janet Finch, s’apostava clarament per la via daurada com a estratègia preferent per assolir l’accés obert, deu anys després de la Declaració de Budapest. Recordem que la via daurada proposa, per una banda, la creació de noves revistes d’accés gratuït que facilitin la lliure reutilització dels continguts publicats sense haver de demanar cap permís i, per altra, la transició de les revistes existents cap aquest model. El principal repte de la via daurada ha estat el de trobar un model de negoci per assumir els costos de publicació i molts cops ha estat, injustament, identificada com l’opció de pagar per publicar. Aquesta identificació és pel fet que les revistes d’accés obert més rellevants utilitzen aquest model de negoci, tot i que la majoria de revistes no el fan servir, segons les darreres dades del DOAJ (Directory of open access journals).

Mindfulness per a la integració global dels open educational resources

Gema Santos
Serveis de Biblioteca per a la Recerca
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)


Open educational resources: global report (2017). Burnaby: Commonwealth of Learning. 77 p. Disponible a: <http://oasis.col.org/bitstream/handle/11599/2788/2017_COL_OER-Global-Rep.... [Consulta: 08/04/2018].


Durant els quinze anys d’existència dels open educational resources (OER), des del seu sorgiment formal al fòrum de la UNESCO de 2002 a París, el moviment ha anat guanyant terreny i s’ha expandit de manera notable. El concepte de recursos educatius oberts inclou tots aquells materials d’aprenentatge i recerca en qualsevol suport que siguin de domini públic o es difonguin amb una llicència oberta que hi permeti l’accés gratuït, com també l’ús, l’adaptació i la redistribució per d’altres sense cap restricció o amb restriccions limitades (UNESCO, 2002). El punt culminant del moviment educatiu obert va ser l’aprovació de la Declaració OER de París de 20121, durant el I Congrés Mundial d’OER de la UNESCO, des d’on es va fer una crida als governs del món per donar suport al desenvolupament dels OER (UNESCO, 2012). La següent fita important, representada pel full de ruta col·laboratiu OER strategy development (Allen et al., 2015), va identificar estratègies específiques per aconseguir l’adopció real dels recursos educatius oberts. L’informe que avui ens ocupa, generat amb motiu de la celebració del II Congrés Mundial d'OER (Eslovènia, setembre de 2017), correspondria a un tercer estadi del moviment, que pretén dibuixar l’estat de la qüestió actual dels OER, de manera global i en relació a les bases anteriors.

Diversitat cultural: oportunitats i amenaces en l’entorn digital

Anna Villarroya
Professora de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Kulesz, Octavio (2017). La cultura en el entorno digital: evaluar el impacto en América Latina y en España. París: UNESCO, 2017. 63 p. Disponible a:  <https://es.unesco.org/creativity/sites/creativity/files/dce-policyresear.... [Consulta: 01/04/2018].


Aquest estudi realitzat per Octavio Kulesz, fundador i director de l’editorial Teseo i investigador en temes relacionats amb la cultura digital en economies emergents, té com a principal objectiu examinar l’impacte del nou entorn digital en la diversitat de les expressions culturals a Espanya i a quatre països de parla hispana de l’Amèrica Llatina: Argentina, Colòmbia, Equador i Mèxic. Aquesta diversitat cultural, recollida a la Convenció sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals l’any 2005, s’ha vist, sense cap dubte, impactada per diferents factors: les noves tecnologies, que han facilitat l’aparició de nous models de negoci i de nous actors, l’expansió global dels mercats, la interactivitat entre els diferents agents de la cadena de valor, l’aparició de noves fonts de finançament (micromecenatge), la pèrdua de valor dels canals de distribució tradicionals i l’aparició de nous models de negoci en xarxa social, entre d’altres.

Mètriques sota context: el camí per l’avaluació dels impactes de la recerca en Ciències Socials i Humanitats

Carles Viladiu
Gabinet de Projectes Estratègics Institucionals (GAPEI)
Universitat de Barcelona


Severinso, Peter (2017). Approaches to assessing impacts in the Humanities and Social Sciences. Ottawa: Federation for the Humanities and Social Sciences = Fédération des Sciences Humaines. 28 p. Disponible a: https://www.ideas-idees.ca/sites/default/files/impact_report_en_final.pdf. [Consulta: 21/03/2018].


Des del seu origen, els criteris d’avaluació de la recerca dels àmbits de les Humanitats i les Ciències Socials han estat sotmesos a crítiques constructives. El fet que aquests àmbits no semblen disposar d’indicadors d’impacte tan acceptats internacionalment com altres àmbits científics, i també el difícil encaix entre un enfocament internacional i una projecció en l’entorn més proper han promogut iniciatives de reflexió, de cerca de consens i de propostes per a l’objectivació. En el nostre entorn, cal fer esment del document d’AQU Catalunya de l’any 2010. L’informe que ara ressenyem pot considerar-se una nova aportació al coneixement des d’una perspectiva externa.

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS