Andreu Sulé
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona

International Council on Archives. Experts Group on Archival Description (2016). Records in contexts: a conceptual model for archival description (2016). [Paris]: ICA. 108 p. Disponible a: http://www.ica.org/sites/default/files/RiC-CM-0.1.pdf . [Consulta: 13/02/2017].

El món de la representació i l’organització d’informació porta uns anys en plena ebullició. La constant evolució cap a uns serveis i productes d’informació cada cop més integrats i interrelacionats, desenvolupats en i per a un entorn web cada cop més semàntic, ha empès molts col·lectius a replantejar-se el seu model de descripció. A més, la consolidació d’XML com a format de comunicació d’informació a través de la xarxa ha facilitat l’acceptació i ús de models semàntics de representació com, per exemple, l’RDF.

En aquest context, moltes han estat les comunitats que s’han replantejat les seves pràctiques descriptives. Les biblioteques han recuperat un model creat prematurament a final del segle XX, els FRBR, com a base per revisar les seves normes catalogràfiques (RDA); els museus han desenvolupat un nou model conceptual (CIDOC-CRM) amb l’objectiu d’esdevenir la “cola” semàntica de tot el patrimoni cultural dispers en museus, biblioteques i arxius.

Ignasi Bonet
Arquitecte i documentalista
Unitat d'Arquitectura Bibliotecària
Gerència de Serveis de Biblioteques

Svobodová, Mahulena (ed.) (2016). New library buildings in Europe: documentation 2016. Praga: Vysoká škola chemicko-technologická v Praze. 162 p. Disponible a: http://liber-lag.techlib.cz/media/liber-lag_2016.pdf. [Consulta: 14/01/2017].

L’edifici de biblioteca, com també l’espai disponible per a col·leccions i per a serveis als usuaris, són percebuts sovint com una limitació però són alhora un recurs que pot representar una oportunitat estratègica per assolir l’èxit en la missió de la biblioteca. L’espai disponible és un recurs escàs que cal optimitzar. En relació amb això, sovint cal prendre decisions estratègiques, i per prendre aquestes decisions és essencial disposar d’informació fiable; dades de referència que permeten avaluar la situació actual i les possibles alternatives.

Quina és la millor opció per a allotjar la col·lecció en el mínim espai? Millor deixar la col·lecció accessible a la sala o optar pels magatzems visitables? És possible utilitzar prestatgeria compacta a la sala, accessible als usuaris? Quant pot costar la instal·lació d’un magatzem cooperatiu extern? Quin tipus de servei innovador es pot oferir en l’espai que alliberem en una reforma, o que guanyem en una ampliació? Com són els learning spaces? Quin cost per metre quadrat pot tenir un nou edifici? Quant de temps pot durar el procés de projecte i construcció?

Judit Terma
Directora tècnica de planificació, projectes i avaluació
Biblioteques de Barcelona

Light, Ben; Houghton, Kirralie; Burgess, Jean [et al.] (2016). The impact of libraries as creative spaces. [Brisbane]:  Queensland University of Technology . Digital Media Research Centre. Disponible a: http://www.plconnect.slq.qld.gov.au/__data/assets/pdf_file/0003/339717/S.... [Consulta: 29/12/2016].

Les biblioteques han estat responsables de garantir l’accés a la informació i al coneixement, de promoure la lectura i la cultura, de promoure i facilitar la formació al llarg de la vida. Des de mitjan dècada dels 90 les biblioteques s’estan reorientant. Aquesta reorientació ha estat propiciada, en part, pel fàcil accés a continguts digitals (Internet ho ha canviat tot), però també pels canvis de la societat mateixa: ciutadans cada vegada més participatius que han deixat de ser consumidors d’informació per ser generadors de continguts; aprenentatge al llarg de la vida basat en l’experiència i en la pràctica; societat que vol ser col·laborativa i involucrar-se en la vida de la comunitat, etc. Les biblioteques estan deixant de ser espais d’emmagatzematge i préstec de materials per esdevenir espais de participació, d’interacció amb els usuaris, tendint a ser espais flexibles amb una oferta creixent d’activitats creatives.

Partint d’aquesta realitat, el 2015 l’State Library of Queensland (a partir d’ara SQL) va encarregar als investigadors del Digital Media Research Centre de la Queensland University of Technology (a partir d’ara QUT) un estudi que explorés l'impacte en la comunitat de les biblioteques com a espais de creació, que proporcionés a les biblioteques eines per mesurar i demostrar aquest impacte i, finalment, que les ajudés a avançar en la planificació d’activitats creatives.