Gema Santos-Hermosa
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona
Long, M. P., & Schonfeld, R. C. (2024). Charting the Course: Case Studies in OER Sustainability (Versió v1.0). Ithaka S+R. <https://sr.ithaka.org/publications/charting-the-course/>. [Consulta: 25/02/026].
Aquest informe presenta un estudi exhaustiu sobre la implementació i, especialment, la sostenibilitat dels Recursos Educatius Oberts (REO o OER, per les seves sigles en anglès) en les institucions d'educació superior públiques dels Estats Units. Elaborat per la consultoria estratègica sense ànim de lucre, Ithaka S+R i, finançat per la Fundació William and Flora Hewlett, el document aborda una de les qüestions més crítiques de l'educació oberta actual: com passar dels projectes pilot OER a programes més permanents i sostenibles.
Respecte a l'enfocament metodològic de l’estudi, aquest és qualitatiu i es desenvolupa en dues fases: una revisió exhaustiva de la literatura existent (fins al 2022) sobre la implementació i sostenibilitat dels REO, complementada per casos d’estudi i entrevistes semiestructurades —realitzades el 2024— amb líders OER de quatre agències estatals d’educació superior als EUA (Idaho, Califòrnia, Colorado i Oregon).
Fa un any 
Des que l’any 2021 el grup d’agències de finançament conegut com a Coalició S impulsés l’estratègia de retenció de drets com una de les possibles opcions per assolir l’accés obert immediat, diverses institucions europees han optat per adoptar aquesta iniciativa com a política pròpia. La retenció de drets consisteix a no cedir de manera exclusiva els drets d’explotació de les publicacions a les editorials. Normalment aquesta cessió es fa mitjançant la transferència de la titularitat dels drets o bé signant una llicència de publicació exclusiva. L’estratègia impulsada per la Coalició S, com a part del seu Pla S, consisteix a impedir aquesta cessió perquè hi ha una obligació prèvia vers l’agència finançadora. Els investigadors no poden assignar tots els drets als editors perquè ja tenen una obligació adquirida.
Quan pensem en literatura africana, sovint ens venen al cap grans noms que han marcat el cànon mundial: Chinua Achebe, Amos Tutuola, Ngũgĩ wa Thiong’o, Nadine Gordimer, Wole Soyinka o, més recentment, Abdulrazak Gurnah, Tsitsi Dangarembga i Chimamanda Ngozi Adichie. Tanmateix, darrere d’aquestes veus que han traspassat fronteres hi ha una realitat prou complexa: una indústria del llibre desigual, fràgil en molts punts, però amb un potencial creatiu i econòmic immens. Precisament això és el que analitza amb una profunditat inèdita l’informe The African book industry: trends, challenges & opportunities for growth, publicat per la Unesco el 2025.
El projecte DIAMAS (Developing Institutional Open Access Publishing Models to Advance Scholarly Communication) és un consorci que promou iniciatives de publicació que no suposin una càrrega econòmica ni per als lectors ni per als autors (revistes Diamant). Normalment, són finançades per institucions acadèmiques, organitzacions sense ànim de lucre, subvencions governamentals, etc. Entre les institucions que formen part del consorci hi ha la FECYT i la Universitat de Barcelona. Des de la seva creació, el setembre de 2022, el consorci ha dut a terme diverses activitats dirigides a donar suport a la creació i el desenvolupament de publicacions acadèmiques seguint el model diamant.
