Els usos, les necessitats i les eines dels historiadors del segle XXI (documents primaris vs. documents digitals)

Josep M. Turiel
CRAI Biblioteca de Lletres
Universitat de Barcelona


National Endowment for the Humanities; Ithaka S+R (2012). Supporting the Changing Research Practices oh Historians. Roger C. Schonfeld; Jennifer Rutner. Washington DC; Nova York: National Endowment for the Humanities Ithaka S+R: desembre2012. 52 p. [Consulta el 15/10/2013]. <http://www.sr.ithaka.org/research-publications/supporting-changing-research-practices-historians>.

An Old Book

Escriu Nancy R. John a La ètica del clic: los usuarios y la información digital en la era de Internet que cal no perdre de vista l'objectiu, encara avui, de la nostra feina, la qualitat objectiva de les fonts d'informació i el reconeixement de les necessitats dels investigadors, els usos de la informació en qualsevol suport o les seves mancances. John aclareix: […] Si és així, la propera vegada que utilitzem internet ens demanarem si ho fem perquè és allà o si hi ha una font millor per a aconseguir la informació. Potser no ens ho qüestionem però si ho fem, encara que només sigui per un segon, la revolució contra l'ús d'internet d'una manera mecànica i la creació d'una comunitat d'usuaris formats haurà començat […].

En el petit paràgraf anterior rau l'eix i l'ànima del treball que us parlaré: Supporting the Changing Research Practices of Historians, obra de dos autors de prestigi (Roger C. Schonfeld i Jennifer Rutner ) i, es clar, de les organitzacions que li han donat suport: National Endowment for the Humanities i Ithaka S+R. L'informe presenta, qüestiona , aborda i analitza el resultats d'un treball de camp dut a terme entre els anys 2011-2012 , oferint –molt important- conclusions, bones pràctiques i arguments per a la reflexió en un àmbit sempre dificultós, les humanitats i concretament, la història i la seva relació amb les fonts històriques (arxius). Com a molts estudis d'aquesta mena es basa en un nombre important d'enquestes realitzades a especialment a professionals de la informació i a investigadors de l'entorn acadèmic, tot i que finalment també es van incloure editors i/o proveïdors de serveis.

França informa d’un benchmarking internacional de préstec digital a biblioteques públiques

Carme Fenoll
Cap del Servei de Biblioteques
Direcció General d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni


IDATE Consulting (2013). Étude sur l'offre commerciale de livres numériques à destination des bibliothèques de lecture publique. París: Ministère de la Culture et de la Communication: març 2013. 79p. [Consulta: 03/10/2013]. Disponible a: <http://www.culturecommunication.gouv.fr/Disciplines-et-secteurs/Livre-et-lecture/Actualites/Etude-IDATE-sur-les-livres-numeriques-en-bibliotheque>.

Libros de texto a formato e-books

Les polítiques de préstec digital a les biblioteques públiques europees no tenen definida una línia clara i única de funcionament, tal i com parlàvem en una anterior ressenya d'un informe del Departament de Cultura londinenc. Recollim ara un dels estudis que hi citàvem i que s'origina d'una demanda del Ministeri de Cultura francès. El treball ofereix un benchmarking de la situació a diferents països utilitzant els següents cinc apartats: 1) oferta de llibre digital a les biblioteques 2) el mercat per a l'edició comercial 3) models econòmics que presenta el llibre digital a les biblioteques 4) l'estratègia dels actors i 5) una síntesi de la situació al país.

 

El benchmarking s'ocupa dels següents països:

Col·leccions especials a les biblioteques: Són un actiu?

Lluís Vicente
Director de la Biblioteca i Arxiu històric
Ateneu Barcelonès


Association of Researh Libraries; Ithaka S+R (2013). Appraising our digital investment: sustainability of digitized special collections. Maron, Nancy L.; Pickle, Sarah. Nova York; Washington DC: Association of Research Libraries (ARL); Ithaka S+R: febrer 2013. 49 p. [Consulta el 29/09/2013]. <http://sr.ithaka.org/research-publications/appraising-our-digital-investment>.

Biblioteca

Moltes biblioteques conserven col·leccions especials que tant si s'han format per atzar, com si s'han creat de manera intencionada, tenen un valor que les fa úniques i són un destacable actiu per qualsevol institució. Com bé és sabut, les biblioteques, amb l'objectiu de millorar l'accés i garantir la conservació, han digitalitzat i penjat a la xarxa les seves col·leccions més singulars, generant noves oportunitats, però també problemàtiques sense resoldre. Com s'han de gestionar les col·leccions especials digitalitzades, com s'han de mantenir a la xarxa o com facilitar l'accés i fomentar-ne el consum són algunes preguntes que no tenen una resposta directa, clara i única. En aquest sentit, una lectura altament recomanable, sense cap mena de dubte, és l'estudi Appraising our digital investment: sustainability of digitized special collections.

L'estudi, realizat a partir de l'experiència de les biblioteques de l'Association of Research Libraries (Washington, DC) –en col·laboració amb la Ithaka S+R (New York, NY)– es va fer l'any 2012 a partir de les respostes a tres tipus d'enquestes dirigides a perfils amb tasques i responsabilitats diferents en relació a les col·leccions especials:

El dia de després de la graduació. Per a què necessitem les competències de la informació?

José A. Moreiro González
Departamento de Biblioteconomía y Documentación
Universidad Carlos III de Madrid


Alison J. Head (2012). Learning curve: How college graduates solve information problems once they join the workplace. Washington: Project Information Literacy: Octubre 2012. 38 p. [Consulta 23/03/2013].
<http://projectinfolit.org/pdfs/PIL_fall2012_workplaceStudy_FullReport.pdf>

The hat toss

Surts al carrer amb la maleta plena de competències i habilitats adquirides a la universitat. Ara cal fer un salt qualitatiu per enfrontar-se amb les exigències del mercat de treball. En els nostres dies, la inquietud que genera aquesta situació es transmet a la capacitat de buscar ofertes a la web, de comunicar-se amb els que tenen els teus mateixos interessos o d'obrir possibles negocis; al mateix temps que se segueix vivint, per la qual cosa també avui la informació és imprescindible.

Information Literacy Project (PIL) és una institució privada no lucrativa que estudia els hàbits de cerca digital dels joves acabats de graduar. Treballa en col·laboració amb l'Escola d'Informació i Documentació de la Universitat de Washington. PIL està dirigit per Alison J. Head, l'autora de l'informe en el qual es descriu l'estat d'execució del projecte d'investigació d'alfabetització informacional Learning Curve (Corba d'aprenentatge) situat a la cruïlla entre l'aprenentatge i el començament de l'experiència. Learning Curve s'emmarca dins de The Passage Studies i és l'única part en curs d'aquesta línia de recerca.

La realització del projecte està ben finançada per l'Institute of Museum and Library Services (IMLS) de la Universitat de Harvard en col·laboració amb el Centre Berkman per a Internet i Societat de la mateixa universitat. Té com a objectiu principal estudiar la transició al món del treball de la informació dels joves universitaris quan travessen en la seva vida el moment crític en què es converteixen en adults.

Com utilitza la gent les dades del sector públic, què pot fer el govern per millorar-les: El Regne Unit sempre per davant

Luis Fernando Ramos-Simón
Departamento de Biblioteconomía y Documentación
Universidad Complutense de Madrid


Deloitte (2013). Market assessment of public sector information. Londres: Department for Business, Innovation and Skills: maig 2013. 235 p. [Consulta 12/09/2013].<https://www.gov.uk/government/uploads/system/uploads/attachment_data/file/198905/bis-13-743-market-assessment-of-public-sector-information.pdf>

Traffic at Big Ben (I)

Aquest informe sobre el mercat de la informació del sector públic és modèlic en els seus plantejaments i resultats, encara que al lector no li interessés gens el seu contingut podria apreciar l'estructura d'un estudi impecable, compost d'un ampli resum, set capítols amb una presentació excel·lent i nou apèndixs que inclouen un repertori bibliogràfic. Si a més, aquest lector vol saber alguns aspectes bàsics sobre com s'està dissenyant l'estratègia d'informació pública per als propers anys al país que segurament és el líder mundial en la matèria, ha arribat al lloc adequat. De fet, aquest informe cimenta la política del govern britànic en matèria de dades obertes per als propers anys amb l'objectiu de fer recomanacions als ministeris sobre com ampliar l'accés a la informació del sector públic i oferir oportunitats innovadores per les dades obertes.

Cronològicament està a cavall de diversos informes públics successius presentats de juny de 2012 a juny de 2013. El primer és l'Open Data White Paper (juny 2012), a partir del qual el Govern va encarregar l'informe independent Shakespeare Review1, sol·licitat pel Govern a l'expert que li dóna nom i que pren com a base aquest informe de Deloitte (maig 2013) que comentem. Amb posterioritat, ja al juny passat, es publica la resposta del Govern a aquestes anàlisis2 realitzades sobre la informació del sector públic, del qual destacarem la seva orientació bàsica.

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS