Polítiques de préstec digital a les biblioteques públiques: el cas d’Anglaterra

Versió per a imprimirVersió per a imprimirEnviarEnviar
Carme Fenoll
Cap del Servei de Biblioteques
Direcció General d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni
William Sieghart. An Independent Review of E-Lending in Public Libraries in England (2013). London: Department for Culture, Media & Sport. Disponible a: <https://www.gov.uk/government/publications/an-independent-review-of-e-lending-in-public-libraries-in-england?utm_source=WhatCountsEmail&utm_medium=OCLC%20Abstracts%20Test%20Group%203&utm_campaign=OCLC%20Abstracts>. [Consulta: 29 abril 2013].

"Perfect."

Com actuen els països del nostre entorn davant del repte de dissenyar polítiques de préstec digital a les biblioteques públiques? En aquest document hi tenim un bon exemple aplicat a Anglaterra.

Es tracta d'un document molt ben pautat on s'expliquen les conclusions d'un grup de treball intersectorial per redactar consells a l'hora d'endegar un servei de préstec digital a les biblioteques públiques.

Es parteix del problema que els editors no acaben de donar llum verda al préstec de llibres electrònics a les biblioteques públiques perquè creuen que aquest desequilibraria el sector i repercutiria disminuint les seves vendes.

Principalment, s'exposa la por per part d'aquest sector de que la facilitat d'accedir al llibre digital faci la compra innecessària (la "manca de fricció" comparant-lo al préstec físic). El desconcert per part dels sectors és evident i Cristóbal Urbano ho explica perfectament al seu post al Blok de BiD1.

Per escoltar i atendre aquestes pors creades arreu entre el sector editorial i el bibliotecari, Anglaterra va reunir aquest equip que va oferir unes consideracions interessants. L'alternativa a la manca de consens la veuen com una amenaça: no situar-se en la línia de partida del llibre electrònic a la biblioteca pot donar via lliure als governants a emprendre tancaments i retallades pressupostàries a les biblioteques. Uns serveis que no innoven ni estan en la línia del que els usuaris demanen, són uns serveis que perillen. Per tant, proposen algunes recomanacions:

  1. El préstec de llibre digital ha d'emular, tant com sigui possible, el del préstec imprès. El préstec s'ha d'oferir de forma gratuïta a l'usuari.
  2. L'usuari ha de poder sol·licitar el préstec de forma remota.
  3. Cada còpia d'un llibre digital hauria de prestar-se només a un lector, emulant també el préstec físic. Per tant, caldria pactar aquí el nombre de còpies que permet cada llibre.
  4. S'ha de considerar que les còpies digitals també tendiran a deteriorar-se i caldrà preveure una nova compra després d'un cert nombre de préstecs.
  5. Atendre les lleis dels drets d'autor del préstec digital o estendre les que imperen en el món físic també al llibre digital, als audio i e-audiobooks.

Un país referent com Anglaterra reconeix disposar de molt poca recerca en la matèria del préstec digital. Han apostat per l'experimentació de forma conjunta: llibreters, bibliotecaris i petits i grans editors. Tots aquests sectors han decidit prendre part d'un experiment a les biblioteques. Aquest pas és fruit d'altres col·laboracions reeixides com la ‘World Book Night'2, la ‘Books on Prescription'3 o ‘Crime Writers Fiction Promotion'. L'objectiu: disposar el 2014 d'un acord nacional pel préstec digital.

Un tema destacat és la importància de tenir un ull posat a altres països de l'entorn. En aquest sentit, és molt recomanable el benchmarking de l'informe final4 de març de 2013 (coetani doncs a l'informe que ens ocupa) del Ministeri de Cultura i Comunicació de França. Hi podem llegir les estratègies detallades de països com Suècia, Alemanya, Espanya, Països Baixos o Nord-Amèrica.

En el cas espanyol hi ha una extensa informació sobre els diferents models de plataformes tecnològiques. Des del model Libranda, que disposa de l'acord de 140 grans representants editorials, al model de l'empresa Odilo TK que assegura la prestació tècnica de forma independent de la dels continguts. També dóna informació de XeBook que obre la participació a les xarxes 2.0, Galicia eBooks o altres plataformes obertes al gran públic com Koomic, Musa, 24symbols o Neotake.

L'oferta de títols digitalitzats s'eleva a 12.000, fet que és avaluat com a precari pels bibliotecaris.

A l'article del ministeri francès, s'hi mostra l'efecte de la crisi econòmica, la manca de pressupostos i la legislació inadequada com a factors que posen en crisi un desenvolupament ràpid i àgil de l'edició digital.

Tornant a l'informe anglès que ens ocupa, és interessant destacar la composició del comitè que ha d'assolir l'objectiu de consens polític nacional: un emprenedor-editor, el President de l'Associació de Bibliotecaris, un responsable de la British Library, un responsable d'una gran editorial, un llibreter i un autor.

S'esmenten bons auguris respecte a la complicitat a l'hora de dissenyar polítiques de préstec de forma conjunta amb els editors: la opció del ‘compra ara' després del retorn d'un préstec es demostra com una bona opció, que fins i tot pot beneficiar als petits llibreters o proveïdors.

Per les biblioteques, queda clar que l'interès és arribar a nous usuaris i facilitar-los els serveis de forma virtual. Pels editors, tenir proves de mercat del què pot interessar als clients. A la vegada, els llibreters locals poden tenir una plataforma de promoció que els faci sostenibles.

Cal destacar de l'experiència anglesa, la recerca d'una estratègia comuna amb tots els sectors involucrats. No són els únics que han fet aquesta aposta: el Quebec també ho han fet així i disposen d'una plataforma únicaque engloba els interessos de llibreters, editors i bibliotecaris. A la línia de sortida del préstec digital, hi ha molts països. Caldrà veure quins són els obstacles de la cursa i com es van esquivant.


1. Urbano, Cristóbal (2013). D'Andrew Carnegie a OverDrive, Amazon i… alguna cosa més? Biblioteca pública i préstec de llibres digitals als Estats Units. Blok de BiD: Ressenyes de Biblioteconomia i Documentació, 27 febrerDisponible a: <http://www.ub.edu/blokdebid/ca/content/dandrew-carnegie-overdrive-amazon-i%E2%80%A6-alguna-cosa-m%C3%A9s-biblioteca-p%C3%BAblica-i-pr%C3%A9stec-de-llibres>. [Consulta: 29 abril 2013].
2. World Book Night (2013). Disponible a: <http://www.worldbooknight.org/>. [Consulta: 2 maig 2013].
3. Books on Prescription (2013). The Castle: Hampshire County Council, 25 març. Disponible a: <http://www3.hants.gov.uk/library/booksandreading/books-on-prescription.htm>. [Consulta: 2 maig 2013].
4. IDATE Consulting (2013). Étude sur l'offre commerciale de livres numériques à destination des bibliothèques de lecture publique. [París]: Ministère de la Culture et de la Communication. Disponible a: <http://www.enssib.fr/bibliotheque-numerique/document-60389>. [Consulta: 2 maig 2013].
5. PRETNUMERIQUE.CA (2013). [Montreal]: BIBLIOPRESTO.CA. Disponible a: <www.pretnumerique.ca>. [Consulta: 2 maig 2013].