Acadèmics i bibliotecaris: moltes avinences i algunes desavinences

Versión para impresiónVersión para impresión

Núria Balagué
Servei de Biblioteques de la Universitat Autònoma de Barcelona
Professora del Departament de Biblioteconomia i Documentació. Universitat de Barcelona


Bridging the Librarian-Faculty Gap in the Academic Library. 2015. Library Journal, Gale. 61 p https://s3.amazonaws.com/WebVault/surveys/LJ_AcademicLibrarySurvey2015_r... [Consulta: 06/01/2016]


És sabut que els bibliotecaris tenim una tendència innata a creure que sabem què és el que necessiten els nostres usuaris. Quan les enquestes de satisfacció s’han anat generalitzant, hem pogut comprovar que la barreja de dades objectives, intuïció i convicció sobre la bondat del nostre producte estava, en general, ben encaminada. Efectivament, els usuaris solen mostrar-se satisfets amb els serveis que els oferim, amb independència que els qualifiquin amb un excel·lent , un notable o un aprovat. I en aquest darrer cas ja sabem que ens estan transmeten l’ordre de “necessita millorar”.

Bridging the Librarian Faculty Gap in the Academic Library és un estudi que posa en evidència els petits espais de desacord o desavinença que hi pot haver a les biblioteques universitàries entre els bibliotecaris i el personal acadèmic. Es basa en dues enquestes complementàries realitzades el 2015 als Estat Units pel proveïdor de recursos Gale i per la revista Library journal. Es van recollir les respostes de 547 professors i 499 bibliotecaris amb la finalitat d’aportar dades en relació als dos objectius principals de l’estudi. El primer objectiu era el desig de copsar si la missió i les funcions de la biblioteca universitària eren enteses de la mateixa manera per part de bibliotecaris i de professors, i el segon volia establir si els mecanismes de comunicació existents entre els dos estaments eren els adequats per comunicar necessitats i desitjos entre els uns i els altres.

En l’estudi es fa evident que bibliotecaris i personal acadèmic coincideixen en què el servei més essencial és la formació dels estudiants com a usuaris competents en cerca i ús de la informació. On no coincideixen tant les percepcions dels dos col·lectius és, per exemple, en l’ordre d’importància que s’atribueix a alguns dels serveis oferts des de la biblioteca. Els quatre més importants, a parer dels bibliotecaris, són la formació d’usuaris, el desenvolupament de col·leccions en suport directe als programes docents, el suport als estudiants en les seves recerques i el desenvolupament de les col·leccions generals. El professorat hi està d’acord, però amb un grau d’intensitat que és força menor en els darrers dos casos.

 I, en l’àmbit comunicatiu, el correu electrònic és el canal preferit per tothom. Però, mentre que el 98% dels bibliotecaris enquestats desitja una millor comunicació amb el personal docent, únicament el 45% del professorat ho veu necessari. De fet, un 27% dels acadèmics no veuen cap necessitat de contactar amb els bibliotecaris. L’informe presenta també les aportacions de bibliotecaris i docents en relació a com millorar la comunicació entre ells.

Els resultats d’aquestes enquestes, en especial la comparativa de les respostes dels uns i dels altres en relació a la mateixa qüestió, és una informació força útil com a material d’estudi dels bibliotecaris que volen millorar el nivell de satisfacció i d’entesa amb el personal acadèmic. Els resultats, cal subratllar-ho, són els que reflecteix el món universitari dels Estats Units i llegint alguna de les respostes potser pensarem que, en el context espanyol, donaria un resultat diferent, però, justament perquè ens generen aquesta reflexió, ja paga la pena.

Finalment, recomanem una visita a la infografia disponible al blog de Gale sobre els resultats clau de l’estudi: http://blog.gale.com/wp-content/uploads/2015/09/GV2Survey_Graphic.jpg.