Compres, plataformes i l’obert: el programari per a biblioteques el 2016

Versión para impresiónVersión para impresión

Lluís Anglada
Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC)


Breeding, Marshall (2016). “Power plans: Library Systems Report 2016”. American Libraries Magazine, May 2. Disponible en: https://americanlibrariesmagazine.org/2016/05/02/library-systems-report-... [Consulta: 08/05/2016].

Chad, Ken (2016). “Rethinking the Library Services Platform”. Higher Education Library Technology briefing paper, January. Disponible en: http://helibtech.com/file/view/Rethinking_the_LSP_Jan2016a.pdf [Consulta: 08/05/2016].

Grant, Carl (2016). “The OLE Merry-Go-Round spins on…”. Thoughts from Carl Grant,
Wednesday, April 27. Disponible en: http://thoughts.care-affiliates.com/2016/04/the-ole-merry-go-round-spins... [Consulta: 08/05/2016].

Matt, Enis (2016). “All Systems Go: Library Systems Landscape 2016”. Library Journal, April 6. Disponible en: http://lj.libraryjournal.com/2016/04/technology/all-systems-go-library-s... [Consulta: 08/05/2016].


Per als qui segueixen el mercat de la informatització de biblioteques, la primera setmana d'abril és una data de culte. Des de fa molts anys, el primer número d'aquest mes de Library Journal ens portava l'informe Library automation marketplace. El d'aquest any (i el de l'anterior) el signa Matt Enis sota el títol de Library Systems Landscape. Continua sent interessant, però ho és menys que quan el signava Marshall Breeding. Aquest (sota el títol genèric de Library Systems Report) publica ara els seus informes a l’American Libraries Magazine. A aquests informes ja 'tradicionals' se li suma el del consultor Ken Chad, i afegim a la cistella un post molt interessant de Carl Grant sobre el mateix tema.

Deixant per més endavant el post de C. Grant, els tres informes mencionats tenen com a objectiu fer un resum del més significatiu que ha passat en l'any anterior en el mercat i els productes de programari per a biblioteques. No són informes molt llargs, però sí informatius. Llegint-los, els diversos interessos de cada un ens dirigiran als apartats dels informes que més ens interessin. Així doncs, no els resumim en aquest post, només destaquem el que ens sembla més rellevant.

Compres. M. Breeding ens parla de la compra d'ExLibris per part de ProQuest (i ens recorda les compres de Polaris i VTLS per part d'Innovative el 2015), la de la divisió de 3M dedicada a sistemes de seguretat per a biblioteques per part de Bibliotheca, i l'entrada en el mercat de la informatització de biblioteques d’EBSCO amb una aportació financera important a la Kuali Foundation que manté el programa OLE per fer programari de gestió de biblioteques de codi obert.

Les compres i fusions de companyies han estat una característica de la indústria. La concentració del mercat (gràficament constatable en el gràfic que s'actualitza en les Library Technology Guides) ha deixat el programari per a biblioteques en poques mans. Quatre empreses (Inovative, OCLC, ProQuest i SirsiDinix), ocupen gran part del mercat, encara que ho fan amb una gamma àmplia de productes.

Segons la meva manera de veure, el que és significatiu ara mateix és l'entrada en el mercat d'empreses de dimensions més grans que les que tenien les empreses fins ara dedicades a aquest mercat. Es tracta de ProQuest (propietat de Cambridge Information Group) i d’EBSCO. Els productes per a l'automatització de biblioteques van estar en l'avantguarda de la informatització de serveis fins que va arribar el web; llavors van començar a quedar endarrerits i a ser 'antiquats' en comparació amb el que oferien programes més moderns.

El que va ser una fortalesa del mercat (tenir empreses dedicades exclusivament a la informatització de biblioteques) segurament es va convertir en un desavantatge, ja que el desenvolupament dels productes es va basar en la millora dels programes anteriors sense introduir els canvis radicals que la tecnologia permetia. Les noves propostes –que reben el nom de plataformes de serveis bibliotecaris LSP– s'han creat per suplir aquest dèficit, però hom es pregunta si el canvi radical no ens arribarà de l'entrada d'aquests nous agents, amb interessos més amplis que els del programari i amb els continguts en el centre del seu negoci.

L’Obert. Comentari a part mereix el desenvolupament de sistemes de gestió de biblioteques basats en programes de codi obert o lliure (Koha, Evergreen i VuFind) als quals els informes d'aquest any (i dels anteriors) dediquen capítols a part. El programari de codi obert ha estat utilitzat de forma àmplia per les biblioteques en alguns casos, concretament per crear i gestionar dipòsits, però no ha acabat (encara?) de fer-se un lloc en el mercat dels programes de gestió de biblioteques. Segurament això sigui per raó de la complexitat d'aquests programes que ha fet que el seu desenvolupament hagi estat molt lent, molt més que el que demana un mercat competitiu. És més que recomanable llegir l'extens post de C. Grant sobre l'anunci que EBSCO contribuirà de forma àmplia al desenvolupament del Kuali OLE Project.

Plataformes. Els nous productes per a la gestió de biblioteques –les plataformes de serveis bibliotecaris LSP– estan reemplaçant de forma lenta però inexorable els programes de gestió (ILS). La lectura dels informes d'aquest any (com també els de 2015) constaten les diferents aproximacions d'ExLibris (Alma) i OCLC (WSM) respecte de les d'Innovative (Sierra) i Sirsi Dynix (BLUEcloud). Revolucionàries les dues primeres i 'evolucionàries' les dues segones, totes condueixen a sistemes al núvol, fetes pensant en un entorn web i donant la mateixa importància als documents electrònics que als impresos.

Parlant de LSP, és molt interessant el punt de vista exposat per Ken Chad que ens recorda que les LSP van néixer per ser obertes, és a dir, per permetre que, sobre d’una LSP determinada, empreses o usuaris confeccionessin API (application program interface), que usessin les dades de les plataformes per realitzar funcions incialment no previstes. Les promeses en aquest camp són encara això, promeses, i les aplicacions per a biblioteques es ressenten de ser insuficientment interoperables.