Les taxes d’abandonament dels estudiants poden ser una preocupació significativa quan es tracta de garantir l’èxit a l’educació superior. En un estudi recent coautoria dels nostres investigadors Pilar Aparicio-Chueca i Xavier M. Triadó-Ivern, publicat a Studies in Higher Education, s’endinsa en el món de la vida universitària per descobrir els factors clau que prediuen l’abandonament dels estudiants.
L’estudi es va centrar en 3.583 estudiants de primer any que cursaven un grau en Administració d’Empreses (ADE) a la Universitat de Barcelona. Les troballes destaquen dues variables crucials que van jugar un paper fonamental en predir l’abandonament dels estudiants: el percentatge de matèries suspeses i el nombre de classes no assistides durant el primer semestre.
Per confirmar la robustesa d’aquests resultats, l’estudi va ampliar el seu abast per incloure 10.784 estudiants addicionals de tres programes de grau diferents – Dret, ADE i Economia – a la Universitat Complutense de Madrid. Els investigadors van utilitzar tres algoritmes diferents: xarxes neuronals, bosc aleatori i logit, per analitzar les dades.
En el cas de les xarxes neuronals, l’estudi va fer servir la metodologia NeuralSens, basada en l’ús de sensibilitats, permetent una anàlisi més interpretable. Els resultats van mostrar de manera consistent que tant els models més simples (com el logit) com els més sofisticats (xarxes neuronals i bosc aleatori) van exhibir una alta precisió en predir l’èxit i l’abandonament dels estudiants. En mitjana, aquests models van aconseguir taxes d’exactitud del 77% i 69%, respectivament, en els conjunts de proves.
Un aspecte notable de l’estudi va ser la seva dependència exclusiva de les dades acadèmiques de les pròpies universitats per desenvolupar els models. Aquest enfocament garanteix que les prediccions no estiguin influïdes per altres variables personals o organitzatives, que sovint són difícils d’accedir.
En resum, aquesta recerca proporciona insights valuosos sobre els factors que poden fer o trencar el camí d’un estudiant a través de l’educació superior. Entenent i abordant aquestes variables, els educadors i les institucions poden donar un millor suport als estudiants, augmentant la probabilitat d’èxit i reduint les taxes d’abandonament.