Numismàtica 

A l’hora de representar les unitats monetàries es poden utilitzar diversos sistemes, que estan regulats per les normes d’estandardització. Actualment, només hi ha una norma vigent, l’ISO 4217:1990 (en què el codi de les monedes es forma amb dos caràcters en majúscules del nom del país de la moneda i un caràcter extra que designa la unitat monetària), però també s’utilitzen símbols més comuns (recollits per l’ISO 8859/1 Characters) que en HTML són recollits per l’estàndard Unicode. Ara bé, els àmbits d’ús d’aquests dos sistemes són molt diferents: l’ISO s’empra, per exemple, per a les operacions bancàries i l’Unicode, per a la vida més quotidiana, com ara per expressar els preus dels comerços (mercats, botigues, etc.).

Antigament, però, també s’usava l’UNE 1 080, que va ser elaborada pel comitè tècnic AEN/CTN d’AENOR el juny de 1960, amb la finalitat de determinar gràficament els símbols de les unitats monetàries nacionals dels principals països del món, mitjançant la utilització de símbols o de lletres majúscules (en un nombre màxim de quatre caràcters) que no anaven separats per cap espai ni acabats en punt. Però, tot i que aquesta norma pròpia de l’Estat espanyol preferentment va adaptar els símbols ja consagrats per l’ús internacional, va restar obsoleta en ser substituïda per la norma europea EN 24217 (l’UNE vigent), de desembre de 1993 (que adopta íntegrament la norma internacional ISO 4217:1990).

Així doncs, per exemple, quan es vol expressar el codi de l’antiga pesseta es pot fer de les maneres següents: PTA, per la norma UNE; ESP, per l’ISO; ₧, per l’estàndard Unicode, i, fins i tot, pta. o ptes., si se’n fa l’abreviatura.

Si es vol informació sobre algun símbol concret, es pot consultar la taula d’Unitats monetàries.

També es pot consultar informació complementària sobre l’euro.
Bibliografia
Code Charts [en línia] Unicode, 2004. <http://www.unicode.org/charts/> [Consulta: 16 juliol 2004].

Institut d’Estudis Catalans. «Termes que designen la unitat de moneda europea i la seva subdivisió: l’euro i el cent». Documents de la Secció Filològica, IV. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 1998 [en línia]. Barcelona: IEC, 2003 <publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000041/00000083.pdf> [Consulta: 09 de maig 2017].

Norma española UNE-EN 24217: códigos para la representación de las monedas y los tipos de fondos (ISO 4217: 1990): julio 1995. Madrid: Asociación Española de Normalización y Certificación [AENOR], 1995, 23 pàg.

Símbolos de unidades monetarias internacionales: UNE 1080. Madrid: Asociación Española de Normalización y Certificación [AENOR], 1960, 3 pàg.

World Currencies and Abbreviations [en línia]. <http://www.jhall.co.uk/currency> [Consulta: 09 maig 2017].

xe.com IS0 4217 Type Currency Symbol List [en línia].  <http://www.xe.com/iso4217.htm> [Versió no oficial i actualitzada de la norma ISO 4217].
Darrera actualització: 17-3-2021
Impressió del capítol | Impressió de la pàgina
Citació recomanada:
«Numismàtica» [en línia]. A: Criteris de la Universitat de Barcelona (CUB). Llibre d’estil. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/cub/criteri.php?id=1017> [consulta: 19 juny 2021].