Punts suspensius 

S’ha d’escriure majúscula després dels punts suspensius si coincideixen amb el final d’una frase. Aquest fet es pot donar si una frase acaba amb una enumeració que no està tancada o bé quan una frase queda incompleta.

Exemple correcte Una guerra no es pot aturar amb un llibre, per moltes edicions que se’n facin… Però la història no s’acaba aquí.


Ara bé, si els punts suspensius es fan servir com a recurs estilístic per reflectir una pausa en el text, sense interrupció definitiva, o per tancar una enumeració incompleta que no sigui al final de la frase, aleshores el mot següent no ha d’anar amb majúscula inicial.

Exemple correcte Per l’altre, lògics com Hintikka, Kripke, Suppes, Grice… senten la necessitat de construir els formalismes que segueixen molts dels aspectes de la lògica del llenguatge.

Exemple inadequat Però… Encara no ho has acabat?


En el cas de les enumeracions, però, cal recordar que en els documents de caràcter administratiu, tècnic i científic és preferible fer servir l’abreviatura etc., que no pot anar seguida dels punts suspensius.
Darrera actualització: 28-4-2016
Impressió del capítol | Impressió de la pàgina
Citació recomanada:
«Punts suspensius» [en línia]. A: Criteris de la Universitat de Barcelona (CUB). Llibre d’estil. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <http://www.ub.edu/cub/criteri.php?id=1294> [consulta: 26 setembre 2021].