Criteris - Universitat de Barcelona

Criteris lingüístics, bibliogràfics, d'estil i convencions

Majúscules i minúscules < Convencions < Llibre d’estil

Majúscules i minúscules


Majúscules i minúscules 

L’ús de la majúscula pot estar condicionat per la posició del mot dins el text  —començament absolut, començament després de punt o altres signes de puntuació, etc. En aquest cas es diu que la majúscula té una funció demarcativa.

D’altra banda, la majúscula també es fa servir per assenyalar un nom propi, és a dir, un mot o un grup de mots que identifiquen una persona, un animal o una cosa concrets. Aleshores es parla de la funció distintiva de la majúscula.

Des del punt de vista ortogràfic, convé aclarir que les majúscules han de dur accent gràfic d’acord amb les regles d’accentuació.

Exemple correcte Àgueda
Exemple correcte És una assignatura de primer any.
Exemple correcte INICIACIÓ A LA CLÍNICA ODONTOLÒGICA
Bibliografia
Secretaria de Política Lingüística. Majúscules i minúscules [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de la Presidència, 2016. <http://llengua.gencat.cat/web/.content/documents/publicacions/btpl/arxius/18-BTPL-Majuscules-i-minuscules.pdf> [Consulta: 09 abril 2018].

Majúscula demarcativa 

Els mots que no estan afectats per la funció distintiva de la majúscula —i que, per tant, s’escriuen habitualment en minúscula— han de portar majúscula inicial si ocupen unes posicions determinades dins el text.

Bàsicament, es poden distingir tres casos generals en què cal fer ús de la majúscula inicial.
  1. Van amb majúscula inicial els mots que comencen un títol o un subtítol.

    Exemple correcte Compaginació
    Descripció

  2. També cal escriure amb majúscula inicial el primer mot del paràgraf que hi ha després d’un títol o d’un subtítol.

    Exemple correcte El resum
    En textos impresos […]

    Cal recordar que ni els títols ni els subtítols porten cap punt al final i que el canvi de línia en aquest cas té el mateix efecte que el punt.

  3. Finalment, van amb majúscula inicial tots els mots precedits immediatament d’uns signes de puntuació determinats, tant si és a línia seguida com entre un paràgraf i el següent.

    • El punt:

      Exemple correcte L’assignatura és eminentment pràctica. Es proposaran exercicis individuals i en grup.

    • El signe d’exclamació de tancament:

      Exemple correcte Atenció! Acabat de pintar

    • El signe d’interrogació de tancament:

      Exemple correcte A partir de quina edat som adults? Què caracteritza una persona adulta?


Més enllà d’aquesta regla general cal remarcar l’ús de la majúscula en alguns tipus de text i diverses qüestions relacionades amb els signes de puntuació, a banda d’altres aspectes concrets:

Bibliografia
Mestres, Josep Maria et al. Manual d’estil. La redacció i l’edició de textos. 4a ed. Vic: Eumo Editorial; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Associació de Mestres Rosa Sensat, 2009, pàg. 281.

Pujol, Josep Maria; Solà, Joan. Ortotipografia. Manual de l’autor, l’autoeditor i el dissenyador gràfic. 3a ed. rev. Barcelona: Columna, 2000.

Ús de la majúscula segons el tipus de text 

A banda del cas del començament absolut de text (tant en els títols i subtítols com en el paràgraf inicial), cal tenir present que hi ha algunes tipologies textuals o unes determinades disposicions del text que poden comportar canvis i contradiccions respecte a la norma general de l’ús de la majúscula en funció demarcativa.

Documents administratius 

Els documents administratius tenen una estructura molt fixada per la tradició i sovint es poden trobar casos en què no es compleixen les normes generals pel que fa a l’ús de la majúscula inicial en començar un paràgraf o després d’algun signe de puntuació que, per regla general, no obliga a fer ús de la majúscula.

Encara que els models d’aquests documents poden variar, en general els usos especials pel que fa a la majúscula hi solen aparèixer sempre. Tot seguit es detallen aquests casos especials, que s’il·lustren amb els documents d’exemple del criteri Documents administratius generals.

En els exemples de documents, es remarquen els casos en què apareix una majúscula després d’un signe de puntuació que no obliga a fer-ne ús, i també els casos en què la disposició especial del text fa que hi hagi una línia començada en minúscula.


Casos especials de majúscules en la carta 

Exemple

En aquest model de document es marquen els casos en què hi ha una majúscula precedida d’un signe de puntuació que no obliga a fer-ne ús.

Imatge sense text alternatiu definit

Casos especials de majúscules en el certificat 

Exemple

En blau s’emmarquen els casos en què hi ha una majúscula després d'un signe de puntuació que no obliga a fer-ne ús.

Imatge sense text alternatiu definit

Casos especials de majúscules en la declaració jurada 

Imatge sense text alternatiu definit


Imatge sense text alternatiu definit

Casos especials de majúscules en la diligència 

Imatge sense text alternatiu definit

Casos especials de majúscules en la notificació d’una resolució 

Imatge sense text alternatiu definit


Imatge sense text alternatiu definit

Casos especials de majúscules en la petició 

Imatge sense text alternatiu definit

Casos especials de majúscules en la sol·licitud 

Imatge sense text alternatiu definit

Casos especials de minúscules en la invitació 

Imatge sense text alternatiu definit

Casos especials de minúscules en la salutació 

Imatge sense text alternatiu definit

Dedicatòries i epígrafs 

Les dedicatòries i els epígrafs han de començar amb majúscula inicial.

Exemple correcte No costaria gaire escriure, si no calgués pensar tant abans.
Puig i Ferreter


Exemple incorrecte per als meus pares i la meva germana

Enumeracions d’elements 

  • Enumeracions a ratlla seguida

    En les enumeracions a ratlla seguida, la puntuació que es troba habitualment en aquests casos (coma o punt i coma) fa que no s’hagi de fer servir la majúscula inicial. Fins i tot, en el cas que hi hagi una marca d’enumeració abans de cada element —lletres en cursiva o nombres seguits d’un parèntesi de tancament en rodona— no hi ha cap motiu per fer servir la majúscula inicial, ni tan sols en el primer element situat després dels dos punts.

    Exemple correcte S’ha elaborat una base de dades que conté cinc tipus d’entrades: a) historiadors; b) revistes i publicacions; c) institucions; d) obres cabdals, i e) conceptes i tendències historiogràfiques.


  • Enumeracions en paràgraf a part

    Quan es fa una enumeració d’elements disposats en paràgrafs diferents, cal considerar un seguit d’aspectes per saber si els elements han d’anar amb majúscula inicial o no.

    • Si es fa una enumeració de mots o sintagmes breus sense cap forma verbal ni cap construcció complexa amb puntuació interna, els diferents elements no van amb majúscula inicial i no es tanquen amb cap signe de puntuació.

      Exemple correcte Els principis que regeixen aquestes actuacions són els següents:

      • cohesió social i territorial

      • autonomia personal i familiar

      • universalitat d’accés als serveis



      Quan una enumeració d’aquest tipus apareix just després d’un títol o d’un subtítol, el primer element va amb majúscula inicial perquè li correspon per posició.

      Exemple correcte Utillatge

      • Un generador de senyals sinusoidals

      • dues resistències

      • un condensador

      • una bobina

      • una placa de connexions

      • un oscil·loscopi



    • D’altra banda, si els elements de l’enumeració inclouen alguna forma verbal, aleshores sí que cal començar el primer mot de cada paràgraf amb majúscula i tancar-los amb punt.

      Exemple correcte L’alumnat ha d’assolir els objectius següents:

      • Conèixer la relació entre l’estructura i l’activitat en les famílies de fàrmacs més representatives.

      • Aprendre els possibles mecanismes d’acció dels fàrmacs.

      • Conèixer les principals transformacions metabòliques que pot experimentar un fàrmac dins l’organisme.



    • Si els elements que formen part de l’enumeració, tot i no tenir caràcter oracional, són molt llargs o, per exemple, tenen un text explicatiu delimitat per algun signe de puntuació també és millor optar per la majúscula inicial i el punt final.

      Exemple correcte L’estudi posa en relleu característiques com ara:

      • La condició d’excedent agrari comercialitzable (el 1605 ja era la principal exportació valenciana).

      • L’enorme difusió assolida, especialment durant els períodes de 1720-1752 i 1789-1807.

      • La vinculació amb l’augment de la superfície regada.



    • En el cas que en l’enumeració s’hi combinin elements dels dos supòsits anteriors (tot i que no és gaire recomanable), cal optar per la majúscula inicial i el punt final.

Citacions textuals 

En el cas de les citacions textuals, cal posar en majúscules la primera lletra de la transcripció d’un text, d’un fragment amb sentit complet. El text transcrit es marca amb cometes baixes i en aquest cas habitualment sol anar precedit de dos punts, encara que pot no portar-ne.

Exemple correcte Com deia Fuster: «La metafísica, les preguntes vibrants sobre el sentit de la vida i el destí de l’home, venen després de sopar».


Exemple incorrecte La gent sortia al carrer amb el crit de «visca la república!»


Si la citació és fragmentària i queda integrada en el text que es redacta, aleshores es mantenen les cometes però no s’ha de fer ús de la majúscula inicial.

Exemple correcte Blegen es veié amb cor d’escriure que «ja no pot negar ningú» la «historicitat fonamental de la tradició grega», la seva «solidesa i veracitat essencial».


Exemple incorrecte La guerra de Troia fou un «Intent infructuós de restaurar un imperi que dequeia».


En el cas que es faci la citació parcial d’un text amb supressions al començament o a l’interior; el fragment s’ha d’adaptar a la puntuació resultant i, si cal, s’han de fer els canvis de majúscules i minúscules que siguin pertinents, sense tenir en compte les majúscules i minúscules de l’original.


Exemple correcte
  • Text original:

    «Tots ells, però, serveixen de font de subministrament de materials per a la deriva litoral. No obstant això, tenint en compte el seu funcionament hidrològic peculiar, pot donar-se el cas que passin diversos anys sense que aquests cursos fluvials desguassin a la mar.»

  • Text amb supressions:

    «Tots […] serveixen de font de subministrament de materials per a la deriva litoral. […] Pot donar-se el cas que passin diversos anys sense que aquests cursos fluvials desguassin a la mar.»


Paràgrafs amb elements segregats en línia a part 

En alguns tipus de text es pot trobar un paràgraf que inclogui algun element que en comptes d’aparèixer en línia seguida aparegui en línia a part. Aquest fet es pot donar tant per la complexitat gràfica —fórmules matemàtiques— com per la voluntat de claredat en la representació —exemplificacions lingüístiques.

A diferència de les enumeracions d’elements precedides de dos punts, en aquests casos pot no haver-hi cap signe de puntuació abans de l’element segregat. A més a més, en la represa del text, si no hi ha cap signe de puntuació que ho impedeixi, s’ha de fer servir la minúscula.

Exemple correcte Les oracions d’infinitiu es poden trobar tant preposades al verb com posposades. Així, en l’oració

[ or. inf. Esbrinar la veritat ] és la seva feina


la clàusula d’infinitiu fa la funció de subjecte.


Exemple correcte El valor observat de la gravetat es relaciona amb el teòric mitjançant l’expressió

g = g0Ca + Aa,


on A és la part de l’anomalia de la pesantor que no és deguda purament a l’altura.


Per aquest motiu, cal remarcar la importància de fer ús dels signes de puntuació en els textos que inclouen fórmules, sobretot quan queden integrades en el text com un element més de l’oració.

Taules i il·lustracions 

Els textos de les taules i les il·lustracions inclosos en un document poden rebre un tractament tipogràfic molt divers. Així i tot, és convenient establir alguns criteris bàsics per evitar solucions gràfiques massa diferents.

Els títols o els peus de les taules i les il·lustracions sempre han de començar amb majúscula.

Exemple correcte Imatge sense text alternatiu definit

Exemple incorrecte Fulles de Quercus illex
figura 3. Fulles de Quercus ilex


Taules

En les taules, a banda del títol o del peu de la taula, habitualment també s’escriuen amb majúscula inicial els encapçalaments de les columnes i, si n’hi ha, els de les línies.

Exemple correcte Imatge sense text alternatiu definit


Quan les dades que inclou la taula són mots o sintagmes breus es poden escriure en minúscula. En canvi, si són frases o sintagmes més complexos és millor fer servir la majúscula inicial.

Exemple correcte Imatge sense text alternatiu definit


La qüestió més important en aquest cas és que es mantingui un criteri uniforme en tot el text.

Il·lustracions

En el tractament dels textos que puguin contenir les il·lustracions, es pot mantenir el criteri establert en l’apartat anterior.

Els textos que fan de títol en alguna part de la il·lustració —com ara els eixos d’una gràfica o d’un diagrama de barres, etc.— poden rebre el mateix tractament que els encapçalaments de columna de les taules i, per tant, és recomanable que s’escriguin amb majúscula inicial.

Exemple correcte Imatge sense text alternatiu definit


Pel que fa a la resta de textos, el fet de posar-los amb majúscula inicial o no és més una qüestió de tria personal. L’exigència de la majúscula queda per als casos de textos amb estructura complexa o oracional. En canvi, els mots o sintagmes breus poden aparèixer tant en minúscula com amb majúscula inicial. El més important és mantenir un criteri uniforme en tot el document.

Exemple correcte Imatge sense text alternatiu definit

Exemple correcte Imatge sense text alternatiu definit



Llegendes

En les llegendes que acompanyen alguns tipus d’il·lustració —com ara mapes i gràfics— els textos poden anar amb majúscula, sobretot si el text és una frase o té una estructura complexa. Si abans del text explicatiu, però, hi ha dos punts o el signe igual, el text ha d’anar en minúscula.

Exemple correcte Imatge sense text alternatiu definit

Exemple correcte Imatge sense text alternatiu definit



Remissions internes

Quan en un text es remet a una figura, una taula, un gràfic, etc., no s’ha de començar amb majúscula inicial el mot que hi fa referència.

Exemple correcte En la figura següent (figura 1) apareix un detall d’una fulla de Quercus ilex.

Exemple incorrecte En la Taula 2, es pot veure la distribució de responsabilitats dels membres.

Majúscules i signes de puntuació 


Punt 

Tot i que el punt obliga a fer servir la majúscula en el mot següent, tot seguit es remarquen alguns casos especials.

Abreviatures

Les abreviatures generalment acaben amb un punt. Aquest punt no obliga a fer servir la majúscula després, llevat que el punt de l’abreviatura sigui també el punt que marca el final de la frase.

Exemple correcte Dept. de Física Experimental


Pel que fa a l’ús de la majúscula en les abreviatures podeu consultar el criteri sobre Formació i escriptura d’abreviatures.

Informàtica i Internet

Un altre punt que no obliga a fer ús de la majúscula és el que trobem abans dels formats dels fitxers informàtics, en les adreces de correu electrònic i en els URL d’Internet.

Exemple correcte http://www.ub.edu/criteris-cub


Parèntesis

Si després de punt hi ha un text entre parèntesis, el primer mot ha d’anar amb majúscula inicial.

Exemple correcte La Cantilène de Sainte Eulalie […] inaugura una literatura hagiogràfica que serà molt abundant en la llengua antiga. (El manuscrit conservat és […] original.)


També cal aplicar el mateix criteri si el text entre parèntesis apareix en una posició de títol o de subtítol.

Exemple correcte El sistema nerviós
(Capítol introductori)

Signes d’interrogació i d’admiració 

Els signes d’interrogació i d’admiració obliguen a fer ús de la majúscula inicial en el mot que els segueix. No obstant això, si després dels signes d’admiració o d’interrogació hi ha una coma, un punt i coma, dos punts, un parèntesi de tancament o un guió llarg de final d’incís, el mot següent ja no ha de començar amb majúscula.

Exemple correcte Jo entenc que no són llibres per a tothom, però, compte!, no hi ha cap llibre que sigui per a tothom.

Exemple inadequat Què podem fer? on hi ha la solució?

Punts suspensius 

S’ha d’escriure majúscula després dels punts suspensius si coincideixen amb el final d’una frase. Aquest fet es pot donar si una frase acaba amb una enumeració que no està tancada o bé quan una frase queda incompleta.

Exemple correcte Una guerra no es pot aturar amb un llibre, per moltes edicions que se’n facin… Però la història no s’acaba aquí.


Ara bé, si els punts suspensius es fan servir com a recurs estilístic per reflectir una pausa en el text, sense interrupció definitiva, o per tancar una enumeració incompleta que no sigui al final de la frase, aleshores el mot següent no ha d’anar amb majúscula inicial.

Exemple correcte Per l’altre, lògics com Hintikka, Kripke, Suppes, Grice… senten la necessitat de construir els formalismes que segueixen molts dels aspectes de la lògica del llenguatge.

Exemple inadequat Però… Encara no ho has acabat?


En el cas de les enumeracions, però, cal recordar que en els documents de caràcter administratiu, tècnic i científic és preferible fer servir l’abreviatura etc., que no pot anar seguida dels punts suspensius.

Barra inclinada 

En els documents de tipus administratiu com ara formularis, circulars i impresos en què es fa ús de la barra inclinada per indicar una alternança —de responsabilitat, de gènere, etc.— si l’element duplicat és en una posició que obliga a fer ús de la majúscula inicial, cal escriure-la en cadascun dels elements separats per la barra.

Exemple correcte Titular/Representant

Exemple inadequat Persona física / persona jurídica


En canvi, en els casos en què la barra inclinada marca una oposició o alternança conceptual, la majúscula només afectaria el primer dels mots.

Exemple correcte Entrada/sortida de la informació

Exemple inadequat Entrada/Sortida de la informació

Dos punts 

Tot i que els dos punts no obliguen a fer ús de la majúscula, hi ha tot un seguit d’usos en documents administratius en què pot aparèixer un mot amb majúscula inicial després dels dos punts (vegeu l’apartat Documents administratius).

A banda d’aquest ús en documents amb una estructura tan fixada, hi ha una certa tendència a fer servir els dos punts seguit de majúscula quan s’escriu un títol d’apartat i el text explicatiu corresponent a línia seguida. En aquest cas és preferible fer ús del punt en comptes dels dos punts.

Exemple correcte Finançament. S’ha donat la puntuació més alta als sistemes sanitaris basats en impostos.

Exemple inadequat Edat: Els més grans tenen més processos, símptomes i malalties cròniques.


En aquest apartat de títols a línia seguida podríem incloure també els casos dels peus d’imatge i de figures, els títols de taules i gràfics, etc.

L’ús dels dos punts només té sentit quan el que apareix després manté una certa relació de dependència amb el que hi ha abans, perquè en fa una descripció o una explicació. Aleshores els dos punts són adequats i, per tant, no cal fer ús de la majúscula inicial.

Exemple correcte Enunciat de l’indicador: descriu l’esdeveniment que s’ha de monitorar.

Casos especials de minúscula en posició de majúscula demarcativa 

Hi ha tot un seguit de casos en què podem trobar textos sense majúscula inicial, tot i ocupar una posició que en principi obligaria a fer-ne ús.

Índexs analítics 

En els índexs analítics o alfabètics no es fa servir mai la majúscula en funció demarcativa, ni tan sols en el primer terme que apareix sota el títol de l’índex. Només hi han d’aparèixer les majúscules corresponents a la funció distintiva.

Exemple correcte bor, derivats orgànics, 331
bor, hidrurs, 114-115, 299, 337
borans, 312
Bravais, xarxes de, 79


Els índexs analítics no s’han de confondre amb les taules de contingut, en els quals sí que queden reflectides la majúscules inicials dels diferents apartats.

Índexs d’abreviatures 

En el cas de les llistes d’abreviatures tampoc no es fa servir la majúscula amb funció demarcativa. Si hi apareixen abreviatures amb majúscula inicial és perquè estan afectades per la funció distintiva.

Exemple correcte Imatge sense text alternatiu definit

Articles de diccionari 

Les entrades que encapçalen els articles de diccionari, com també les diferents subentrades i les abreviatures de les categories gramaticals que hi pugui haver dins dels articles, no s’escriuen mai amb majúscula inicial, encara que vagin darrere d’un punt. En el cas de les enciclopèdies i d’alguns vocabularis, hi poden aparèixer entrades amb majúscula inicial, però aquesta sempre respon a la funció distintiva.

Exemple correcte feina f. Treball que hom fa per obligació […]. | sense feina Desocupat. La crisi augmenta el nombre dels sense feina.

Adreces de correu electrònic i d’Internet 

Les adreces de correu electrònic i els URL d’Internet, se solen escriure en minúscula, i no queden afectats per les normes d’ús de la majúscula demarcativa.

Exemple correcte Anna Maians Maians
amaians@ub.edu

Exemple incorrecte Serveis Lingüístics
(Http://www.ub.edu/sl)

Símbols en posició de majúscula demarcativa 

A diferència de les abreviatures, els símbols són invariables pel que fa a les majúscules i minúscules. És a dir, els símbols tant poden contenir caràcters en majúscula com en minúscula i sempre han de mantenir la mateixa forma encara que ocupin una posició que obligui a fer ús de la majúscula.

Exemple correcte Tsuji, T. p-adic étale cohomology and crystalline cohomology in the semi-stable reduction case, Inv. Math. 137, 1999, 233-411.


Exemple correcte Tema 10. […] Distribució vertical del carboni inorgànic i les seves variacions en el temps. pH i alcalinitat.


Aquests símbols també han de mantenir la forma fixada quan apareixen en un fragment de text, com ara un títol, compost totalment en majúscules.

Exemple correcte LA VEGETACIÓ PER SOBRE DELS 1.500 m


En aquest cas, també funcionen com a símbols les abreviatures dels nombres ordinals, que s’han de mantenir en minúscula encara que apareguin en un context en majúscula.

Exemple correcte MEMÒRIA DE LA 64a IFLA GENERAL CONFERENCE

Usos incorrectes de la majúscula demarcativa 


Desenvolupament de les sigles 

Quan es desenvolupa una sigla per aclarir-ne el significat, només cal escriure en majúscula els mots afectats per la funció distintiva de la majúscula, com ara els noms propis d’institucions o organismes. En cas contrari, el desenvolupament de la sigla cal escriure’l en minúscula.

Exemple correcte ONU (Organització de les Nacions Unides)

Exemple correcte VHB (virus de l’hepatitis B)


Aquest criteri també és vàlid a l’hora de desenvolupar  un sigla en una llengua diferent del català.

Exemple correcte TSH (de l’anglès, thyroid-stimulating hormone)

Exemple incorrecte les cèl·lules NK (de l’anglès, Natural Killers)


En canvi, cal respectar les normes gramaticals de les llengües segons les quals algunes paraules han d’anar sempre amb majúscula inicial, com ara els substantius en el cas de l’alemany.

Exemple correcte PBE, sigla de l’expressió alemanya Perlsucht Bacillenemulsion.

Remissions a parts o elements d’un text 

Quan en un text es remet a una part (capítol, annex, etc.) o element (figura, taula, gràfic, etc.), no s’ha de començar amb majúscula inicial el mot que fa referència a aquesta part o element.

Exemple correcte En la figura següent (figura 1) apareix un detall d’una fulla de Quercus ilex.

Exemple correcte En el capítol sobre la ciència de la paraula (v. capítol 1) hem resseguit les raons aportades per diferents autors.

Exemple incorrecte En la Taula 2, es pot veure la distribució de responsabilitats dels membres.


Per a més informació, es pot consultar el criteri «Remissions internes».

Majúscula distintiva 

La majúscula distintiva serveix, entre d’altres, per identificar els noms propis referits a persones; organismes; activitats educatives, científiques i socials; documents; obres, treballs i publicacions; noms de lloc, i expressions temporals.

Persones
Jaume I el Conqueridor
els Montcada
els Trastàmara
la vicedegana
l’administrador de centre
el professor Milà
la doctora Pérez

Organismes
la Unió Europea
la Universitat de Barcelona
el Col·legi d’Enginyers Tècnics i Industrials

l’Administració pública
la Facultat de Medicina
el Departament de Ciències Clíniques

les facultats de Química i Farmàcia
els departaments de Filologia Anglesa i de Lingüística

el Grup de Recerca de Creació i Pensament de les Dones
la Xarxa de Recerca en Educació per a la Sostenibilitat

els grups de recerca de la UB


Activitats educatives, científiques i socials
el grau de Física
el màster de Geologia i Geofísica de Reservoris
l’assignatura Treball Final de Grau
el doctorat de Filologia Romànica
un manual de física
una conferència de lingüística aplicada
les Jornades Cuina i Salut
el Simposi de Física Nuclear

una jornada sobre dret
un simposi amb molt de públic

la conferència «Els països en vies de desenvolupament»
la fórmula d’Euler
el teorema del sinus
la teoria de cordes
la llei de la gravetat
el ximpanzé (Pan troglodytes)
la família de les petúnies (Petunia hybrida)
el virus Streptococcus faecalis


Documents
el Reglament de la Facultat de Dret
la Llei de propietat intel·lectual
la Normativa reguladora de la UB
el capítol segon
l’article 18 del reglament
l’annex de la memòria
la taula següent
l’apartat 5
el passaport
el carnet d’estudiant


Obres, treballs i publicacions
Publicacions periòdiques
el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya
la Revista de Llengua i Dret
la revista Science
Llibres, articles i obres artístiques
la novel·la Incerta glòria
l’article «Educar els brivalls»
Les Menines, de Velázquez


Noms de lloc
el Masnou
la República Txeca
la Vall de B

La Rioja
Le Havre

la comarca del Priorat
la ciutat de Reus
el mar Atlàntic
el riu Segre
la serra de Collserola
l’Edifici Històric
el Palau de les Heures
el Campus de Bellvitge

l’edifici de les Cúpules
l’aulari de Migdia 1

l’Aula Magna
el Pati de Lletres
la Biblioteca de Farmàcia

la sala d’actes
el laboratori d’electrònica
el despatx 371



Expressions temporals
Dates i períodes
el 20 de juny
el curs 2014-2015
el segon semestre
dimarts
primavera
l’Onze de Setembre
les festes de Nadal
l’edat mitjana
l’edat del ferro
el paleozoic
la Revolució Industrial
la Guerra dels Balcans
el romanticisme
el marxisme
el keynesianisme

Persones 

Majúscules
Minúscules
Miquel Martí i Pol
Al·là
Zeus
Martí l’Humà
El Sàtir de Gràcia
l’època dels Àustries
els Montcada
el vicerector d’Economia
la vicedegana Rosa Solé
el conseller d’Educació

Sir Lawrence Oliver
Don Pedro Crespo
Madame Dupont

Molt Honorable Senyor President
Excel·lentíssim Senyor Daniel Pedrosa

Sr. Pujals
Prof. Carreres
Excm. Sr. President
la professora titular d’universitat Rosa Camí
el doctor honoris causa Cosme Puig
santa Apol·lònia

Persones i noms de divinitats 

S’escriuen amb majúscula inicial.

Exemple correcte Miquel Martí i Pol
Al·là
Zeus
Déu


Pel que fa als noms de persona que tenen una preposició de precedint el cognom, quan apareix sense el nom de fonts, cal posar la preposició amb majúscula inicial.

Exemple correcte Aquestes han estat les paraules dites per De Madre.


És preferible evitar la cacofonia i l’estranyesa que produeix la col·lisió de De. Per tant, en aquest cas convé afegir el nom de fonts, preferentment, i fer la frase menys forçada:

Exemple correcte Les paraules de Manuela de Madre han estat contundents.

Sobrenoms, renoms i pseudònims 

Els noms i adjectius que formen els sobrenoms, renoms i pseudònims s’escriuen amb majúscula inicial.

Exemple correcte Martí l’Humà
Salvador Seguí, el Noi del Sucre
el Sàtir de Gràcia

Dinasties i llinatges 

S’escriuen amb majúscula inicial.

Exemple correcte l’època dels Àustries
la Florència dels Mèdici
els Montcada

Càrrecs 

Tots els càrrecs, sense distinció, s’escriuen sempre amb minúscula inicial.

Exemple correcte el rector
la secretària general
la directora de departament
el cap d’estudis
l’administradora de centre


Qualsevol referència concreta a la denominació de la institució, entitat o òrgan de gestió que pugui acompanyar el càrrec conserva la majúscula inicial de noms i adjectius que li correspon.

Exemple correcte el vicerector d’Estudiants
el conseller d’Universitats i Recerca
la directora de Comunicació Estratègica
el ministre d’Educació i Ciència
la secretària d’estat d’Hisenda


En aquest sentit, convé distingir entre els càrrecs que contenen una referència genèrica d’una entitat orgànica, que s’escriu sempre en minúscules, i els càrrecs que van acompanyats del nom propi de l’entitat (complet o abreujat), que conserva les majúscules que li pertoquen.

Exemple correcte la cap d’àrea
Exemple correcte la cap de l’Àrea de Finances
Exemple correcte el cap de secció
Exemple correcte el cap de la Secció de Francès

Exemple correcte la directora de departament
Exemple correcte la directora del Departament
Exemple correcte el cap de secretaria
Exemple correcte el cap de la Secretaria


Hi ha càrrecs que no fan referència a cap entitat orgànica, sinó que es nomenen per exercir funcions específiques i sovint puntuals. En aquests casos, s’escriu en minúscules no només el càrrec, sinó també la descripció que els acompanya, exceptuant els noms propis que en puguin formar part.

Exemple correcte el delegat del rector per a la coordinació de centres adscrits
la vicedegana acadèmica de postgraus i màsters
el delegat de protecció de dades
la delegada de prevenció de riscos laborals

Exemple correcte la delegada del rector per a la promoció del programa RIMDA
el responsable de les relacions amb l’Hospital Clínic


Aquest ús general de les minúscules en els càrrecs s’aplica tant a les referències no personalitzades, com a les de persones concretes.

Exemple correcte Les facultats tenen un degà o degana i un màxim de tres vicedegans, i les escoles universitàries, un director o directora i un màxim de tres vicedirectors.

Exemple correcte La cloenda anirà a càrrec de la vicerectora adjunta al rector, Maria Samper; el president del Consell Social, Miquel Vallespí; el síndic de greuges en funcions, Joan Subirats, i la gerenta, Olívia Pinyol.

Tractaments genèrics 

S’escriuen amb minúscula inicial.

Exemple correcte la professora titular d’universitat Rosa Camí
l’advocat Joan Puig
l’auxiliar administratiu Ramon Vidal
el doctor honoris causa Cosme Puig
la professora emèrita Carme Pous
el comte Ramon Berenguer
santa Apol·lònia

Tractaments estrangers 

S’escriuen amb majúscula inicial.

Exemple correcte Sir Lawrence Olivier
Don Pedro Crespo
Madame Dupont
Frau Maria Braun

Tractaments protocol·laris 

S’escriuen amb majúscula inicial.

Exemple correcte Excel·lentíssim Senyor Daniel Pedrosa
Il·lustríssima Senyora Roser Camps


Els càrrecs precedits de les formes de tractament protocol·lari, s’escriuen amb majúscula.

Exemple correcte Molt Honorable Senyor President

Tractaments abreujats 

S’escriuen amb majúscula inicial.

Exemple correcte Sr. Pujals
Dra. Rovira
Prof. Carreres
Excm. Sr. President
M. I. Sr. López
Sta. Apol·lònia

Organismes 

Majúscules
Minúscules
la Universitat Rovira i Virgili
la Facultat de Geografia i Història
la Seguretat Social
les universitats de Catalunya
les facultats de cada divisió
la Secretaria del Departament de Filologia Catalana
el Vicerectorat d’Economia
la Junta de Govern de la UB
les secretaries dels departaments
els serveis de la UB
Grup PREDIMED
Centre d’Investigació sobre Canvi Social i Democràcia
Observatori de l’Aigua

Institucions, establiments i entitats 

S’escriuen amb minúscula inicial excepte si formen part del nom d’una entitat formalment constituïda.

Exemple correcte aquesta institució
les universitats de Catalunya
la Facultat de Geografia i Història
les facultats de cada divisió
el Departament de Personalitat, Avaluació i Tractament Psicològic
la Biblioteca de Lletres
la biblioteca de la sala de professorat


Exemple correcte la Unió Europea
la Comunitat Autònoma de Galícia
les comunitats autònomes
la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia
el Govern Civil de Barcelona
els governs civils de Catalunya
la Central Nuclear d'Ascó
la Seguretat Social
la Borsa de Barcelona


Exemple correcte l’Hospital de Sant Pau
els hospitals de Lleida
l’institut Maragall
els instituts de batxillerat
el Col·legi Ramon Llull
el Museu Picasso


Exemple correcte el Centre d’Acollida Els Llimoners
l’hotel Ritz
el restaurant Els Quatre Gats
el bar Galàxia
la fonda Domènech
el cinema Vergara
el teatre Romea


En el cas de les designacions d’entitats juridicoadministratives i religioses, l’adjectiu que acompanya el nom s’escriu sempre amb minúscula.

Exemple correcte l’Administració pública
el Parlament britànic
la Hisenda pública
l’Estat espanyol
els estats del món
l’Església catòlica
les esglésies de tot el món

Institucions, establiments i entitats: noms abreujats 

Se segueix la mateixa norma que en el punt anterior.

Exemple correcte l’Administració (per l’Administració pública)
l’Estat (per l’Estat espanyol)
la Universitat (per la Universitat de Barcelona)
la nostra Universitat (per la Universitat de Barcelona)
els Serveis (pels Serveis Lingüístics)

Òrgans de gestió 

S’escriuen amb minúscula inicial excepte si formen part d’un òrgan formalment constituït.

Exemple correcte el Comitè Acadèmic de la UB
el Ministeri d’Afers Estrangers
el Servei de Personal de la UB
els serveis de la UB
el Centre de Transferència Tecnològica de la UB
el Consell Social de la UB
l’Assemblea General i la Junta Directiva del Club Esportiu Universitari
el Vicerectorat d’Economia i Organització
la Junta de Govern de la UB
la Xarxa de Dinamització Lingüística de la UB
les Corts Generals espanyoles
la Secretaria del Departament de Filologia Catalana
les secretaries dels departaments
el Campus de l’Alimentació de Torribera

Grups de recerca i afins 

Els elements que formen part de les denominacions dels grups de recerca i afins s’escriuen amb majúscula inicial, fins i tot si no tenen un descriptor genèric del tipus grup, grup de recerca, observatori, etc.

A continuació s’agrupen els exemples segons els diferents mots que els descriuen.

  • Grups

    Exemple correcte Grup d’Estudis Alimentaris
    Grup d’Anàlisi de Dret Financer i Tributari


  • Grups de recerca

    Exemple correcte Grup de Recerca Ambiental Mediterrània
    Grup de Recerca Clínica Bàsica en el Tractament del Dolor
    Grup de Recerques en Antiguitat Tardana (GRAT)
    Grup de Recerca en Ecologia Aquàtica Continental (GREAC)
    GROP (Grup de Recerca en Orientació Psicopedagògica)


  • Grups de recerca consolidats

    Exemple correcte Grup de Recerca Consolidat de Bioètica i Dret
    Grup de Recerca Consolidat de Neurociència Cognitiva


  • Grups d’investigació

    Exemple correcte Grup d’Investigació en Lingüística Computacional


  • Grups d’estudi

    Exemple correcte Grup PREDIMED, Grup d’Estudi dels Efectes de la Dieta Mediterrània sobre la Malaltia Cardiovascular
    Grup d’Estudi i Recerca en Educació Social, Necessitats Emergents i Tecnologies


  • Centres d’investigació

    Exemple correcte Centre d’Investigació sobre Canvi Social i Democràcia


  • Observatoris

    Exemple correcte Observatori de Bioètica i Dret
    Observatori de l’Aigua


  • Unitats de recerca

    Exemple correcte Unitat de Recerca de la SIDA
    Unitat de Recerca en Síntesi Asimètrica


  • Equips

    Exemple correcte Equip de Recerca Arqueomètrica de la Universitat de Barcelona (ERAUB)


  • Laboratoris

    Exemple correcte Laboratori d’Investigació i Tractament de Textos i Epigrafia Romans i Antics, LITTERA


  • Seminaris

    Exemple correcte Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques, SERP


  • Sense descriptor genèric inicial

    Exemple correcte Farmàcia Clínica i Farmacoteràpia
    Histopatologia de Mol·luscs i Crustacis. Biologia de la Reproducció
    Bioquímica i Biologia Molecular de Plantes
    DHIGES (Didàctica de la Història i la Geografia a la Secundària)



Es pot consultar el GREC per conèixer el nom d’algun grup de recerca de la Universitat de Barcelona.

Activitats educatives, científiques i socials 

Majúscules
Minúscules
l’ensenyament secundari obligatori (ESO)
les proves d’accés a la universitat (PAU)
un grau
l’assignatura Introducció a l’Economia
un article sobre física quàntica
disciplines com la botànica, la química, la medicina
III Simposi d’Ensenyament i Història de les Ciències i de les Tècniques
les IX Jornades de Didàctica
un simposi sobre ensenyament
Premi Nobel de la Pau
Premi d’Honor de les Lletres Catalanes
premis Crítica Serra d’Or
premi Goya
XI Concurs Literari de Poesia de la Facultat de Farmàcia
conferència «El ciutadà del 2000»
el IV Programa marc
el Programa de formació per al PAS de la UB
el programa Sòcrates
el programa ERASMUS
el teorema de Pitàgores
la teoria de la relativitat
la fórmula de Taylor
el pi negre (Pinus uncinata)
el gènere Spheniscus
la família de les solanàcies
l’ordre dels gadiformes

Estudis 

S’escriuen sempre amb minúscula inicial.

Exemple correcte el preescolar
l’educació general bàsica (EGB)
el curs d’aptitud pedagògica (CAP)
el curs d’orientació universitària (COU)
la formació professional, primer i segon grau (FP)
el primer cicle d’ensenyament universitari
l’ensenyament secundari obligatori (ESO)
la reforma del sistema educatiu
les proves d’accés a la universitat (PAU)
un doctorat
un màster
una llicenciatura
un postgrau
una àrea de coneixement
una càtedra


Però,
Exemple correcte l’ensenyament de Dret
la càtedra d’Història de la Farmàcia
un llicenciat en Biologia

Cursos i assignatures 

En les denominacions d’assignatures, màsters, doctorats i cursos de postgrau s’escriuen sempre amb majúscula inicial els substantius i els adjectius que les formen.

Exemple correcte diploma de postgrau de Mètodes Quantitatius i Informàtics Aplicats a la Gestió Empresarial
màster de Gestió Cultural
doctorat de Ciència Cognitiva i Llenguatge
l’especialitat d’Economia General i Administracions Públiques
la menció de Comptabilitat i Auditoria
l’àrea de coneixement de Didàctica de les Ciències Socials
l’assignatura de Física Estadística


En les denominacions de la resta de cursos, dels quals no s’expedeix títol, s’escriu només amb majúscula inicial la primera paraula.

Exemple correcte el curs Mineralogia determinativa
el curs Introducció als mètodes d’estudi de la geologia del subsol
el seminari de Dret local
el taller d’Expressió sonora


Però, si es tracta de disciplines, s’escriuen amb minúscula.

Exemple correcte un article sobre física quàntica
disciplines com la botànica, la química, la medicina


Els nivells i els noms dels exàmens d’idiomes s’escriuen amb una majúscula o una minúscula inicials d’acord amb la designació pròpia de cada idioma.

Exemple correcte el First Certificate
el Proficiency

Jornades, simposis i altres activitats instituïdes oficialment 

S’escriuen amb majúscula inicial les denominacions exactes que corresponen a designacions d’activitats oficialment instituïdes o amb una individualitat clara en la vida social.

Les denominacions genèriques s’escriuen amb minúscula inicial.

Exemple correcte III Simposi d’Ensenyament i Història de les Ciències i de les Tècniques
un simposi sobre ensenyament
Conferència de Rectors Europeus
la Segona Setmana d’Estudis Africans
les jornades de portes obertes de la UB
les IX Jornades de Didàctica

Jornades de portes obertes 

Les jornades de portes obertes que organitzen les institucions per mostrar les seves instal·lacions s’escriuen amb minúscula. Aquestes jornades tenen l’objectiu únic que els visitants puguin conèixer de prop aquests espais.

Exemple correcte El Parlament tanca la jornada de portes obertes per celebrar la Diada amb un nou rècord de visitants.

Exemple correcte L’antic Hospital de Sant Pau celebra una jornada de portes obertes per presentar la recuperació del conjunt modernista.


En canvi, s’escriuen amb majúscula inicial les jornades singulars, sobretot de centres educatius, que tenen un programa d’activitats i s’organitzen per captar estudiants i fomentar la matrícula.

Exemple correcte La Facultat de Ciències de la Terra acull un any més estudiants de batxillerat en la Jornada de Portes Obertes.

Exemple correcte Del 12 al 15 d’abril, podeu assistir a la Jornada de Portes Obertes de la Facultat d’Economia i Empresa.


Qualsevol expressió que especifiqui el caràcter o la tipologia de la jornada s’escriu en minúscula.

Exemple correcte Recepció i presentació conjunta dels graus de la Facultat de Física en la primera Jornada de Portes Obertes virtual.

Exemple correcte El centre ha tornat a organitzar la Jornada de Portes Obertes de graus, màsters i postgraus.


Per referir-se a la suma de les jornades que organitzen els diversos centres de la Universitat, s’opta per un plural aglutinador que s’escriu amb minúscules.

Exemple correcte Per als futurs alumnes, les jornades de portes obertes serveixen perquè la Universitat deixi de ser un concepte llunyà i abstracte.

Exemple correcte Ja es poden consultar els vídeos de les jornades de portes obertes virtuals que enguany han ofert les facultats de Física i Química.

Premis i distincions 

Les denominacions exactes dels premis i altres guardons i distincions s’escriuen amb majúscula inicial.

Exemple correcte Premi Olof Palme
Premi Nacional Ramón y Cajal
Premi Nobel de la Pau
Premi d’Honor de les Lletres Catalanes
Premi Carme Serrallonga a la qualitat lingüística
Premi Arrelats de narrativa breu
premis Crítica Serra d’Or
premi Ensaïmada Lingüística
premi Goya


Exemple correcte la Gran Creu de l’Ordre Civil
la Medalla al Mèrit Científic
la Creu de Sant Jordi
la Clau de la Ciutat
la Pilota d’Or


Pel que fa a les distincions referides a llocs, s’han d’escriure amb minúscula.

Exemple correcte Tarragona, patrimoni de la humanitat
Menorca és una reserva de la biosfera
parc natural d’Aigüestortes
parc nacional de Yellowstone
una platja amb bandera blava
un restaurant amb tres estrelles Michelin

Concursos 

Els noms dels concursos s’escriuen amb majúscula inicial.

Exemple correcte XI Concurs Literari de Poesia Facultat de Farmàcia


En canvi, les designacions genèriques dels concursos s’escriuen amb minúscules i en rodona.

Exemple correcte els concursos lingüístics de la Xarxa de Dinamització Lingüística


Els concursos que es designen amb un nom propi s’escriuen en cursiva i amb majúscula inicial.

Exemple correcte el concurs Iuristest


També s’escriuen en cursiva els concursos que es denominen amb una frase, però aleshores la majúscula només es posa a la primera paraula.

Exemple correcte el concurs Dit i fet

Conferències i discursos 

Només s’escriu amb majúscula la lletra inicial del títol (i les altres que correspon de fer-ho per les altres regles).

Exemple correcte conferència «El ciutadà del 2000»
la ponència titulada «La dansa i el cinema»
una ponència sobre dansa i cinema

Programes d’intercanvi i cooperació 

Les denominacions dels programes d’intercanvi i de cooperació s’escriuen amb majúscula inicial (i íntegrament amb majúscules si es tracta d’una sigla o d’un acrònim), però amb minúscula inicial el mot genèric —programa— que sol precedir-les. Si la designació del programa és també genèrica, s’escriu sols amb majúscula el primer mot.

Exemple correcte el IV Programa marc
el Programa de formació per al PAS de la UB
el programa Sòcrates
el programa Erasmus

Teories i fórmules 

S’escriuen amb minúscula inicial excepte els noms propis que formin part de la denominació.

Exemple correcte el teorema de Pitàgores
el teorema del valor mitjà
la teoria de la relativitat
el mètode de Cramer
el criteri de D’Alembert
la fórmula de Taylor

Noms científics 

Només s’escriu amb majúscula la inicial del primer element i els noms de persona que inclogui.

Exemple correcte la família de les rosàcies (Ribus thyrsoideus)
el pingüí austral reial (Aptenodytes patagonica)
el gènere Spheniscus
el pi negre (Pinus uncinata)


En canvi, les formes catalanitzades s’escriuen amb minúscula.

Exemple correcte la classe dels lamel·libranquis
la família de les solanàcies
el subordre dels fissípedes
l’ordre dels gadiformes

Documents 

Majúscules
Minúscules
els Estatus de la Universitat de Barcelona
el Projecte de llei de reforma universitària
la Llei 8/1980, de 10 de març, de l’Estatut dels treballadors
la disposició addicional 4a
el capítol I
la disposició transitòria 6a
el carnet d’estudiant
el passaport
la cartilla de la Seguretat Social

Documents oficials 

Els noms i adjectius que componen el títol d’un document oficial s’escriuen amb minúscula inicial, exceptuant la inicial del mot que designa la classe de document i dels noms propis que formen part del títol. Se segueix la mateixa norma quan es tracta de denominacions de tramitacions que corresponen al títol d’un document oficial. S’escriuen amb minúscula inicial les denominacions genèriques corresponents.

Exemple correcte el Projecte de construcció d’un sobreeixidor al sector nord de Manresa
l’Estatut de la Universitat de Barcelona
el Dictamen de la Comissió d’Hisenda
un dictamen de comissió
correcció d’errada de l’Ordre de 10 de juliol de 1989
el compliment de la Sentència de l’Audiència Territorial de Barcelona de 13 de juliol de 1987
la Resolució de 12 de setembre de 1989, per la qual es fa pública la relació d’ensenyaments seleccionats
el Projecte de llei de reforma universitària
el Pla nou d’estudis de la Universitat de Barcelona
el Pla pluriennal de la Universitat de Barcelona
la Llei de reforma universitària
la Llei orgànica 11/1983, de 25 d’agost, de reforma universitària
la Llei 13/89, de 14 de desembre, d’organització, procediment i règim jurídic de l’Administració de la Generalitat de Catalunya
la Llei 8/1980, de 10 de març, de l’Estatut dels treballadors
el Reial decret 480/1981, de 6 de març
el Reglament del domini públic hidràulic, d’11 d’abril de 1986
el Codi civil espanyol
el Tractat d’adhesió de 1985
la Constitució de Weimar
la Memòria acadèmica de la Facultat de Dret del curs 2009-2010
l’Acord marc de cooperació científica en Geologia
el Text refós de l’estatut dels treballadors

Parts de documents 

S’escriuen amb minúscula inicial.

Exemple correcte el preàmbul
el títol primer
el subtítol segon
l’apartat c de l’article 13
la disposició addicional 4a
la disposició transitòria 6a
el capítol I
l’annex II

Documents acreditatius 

S’escriuen amb minúscula inicial.

Exemple correcte el document nacional d’identitat núm. 34 945 435
el passaport
la cartilla de la Seguretat Social
la llicència fiscal
el carnet d’estudiant
el llibre de família

Obres, treballs i publicacions 

Els títols d’obres, treballs i publicacions de tota mena —que ja es distingeixen tipogràficament— s’escriuen amb majúscula de la lletra inicial absoluta i dels noms propis que continguin.

Exemple correcte el tractat D’arquitectura de Vitruvi
la novel·la El pèndol de Foucault d’Umberto Eco
un article de la Revista de física
el Diari oficial de la Generalitat de Catalunya
el portal Aprèn llengües a la UB
la pel·lícula La ciutat cremada
l’escultura El desconsol de Josep Llimona
el quadre Les senyoretes d’Avinyó de Picasso
l’últim moviment de la Novena simfonia de Beethoven


El mateix criteri s’aplica als títols de les parts components d’aquestes obres, treballs i publicacions.

Exemple correcte el capítol «Descripció bibliogràfica» del manual sobre Ortotipografia
l’article «La conversa a dues llengües» del diari Ara
l’episodi «Ferides» de la sèrie Nit i dia
l’apunt «Posada i posta» del blog terminològic Vocabulària


Les referències a les parts genèriques d’obres, treballs i publicacions s’escriuen amb minúscula.

Exemple correcte el preàmbul
el capítol I
l’annex II
la pràctica 69
la taula següent
l’índex de continguts
la presentació
la bibliografia


Els noms de les col·leccions s’escriuen amb majúscula inicial de noms i adjectius.

Exemple correcte una manual de la col·lecció Textos Docents
la col·lecció de novel·la negra La Cua de Palla
un relat breu de la col·lecció El Balancí

Objectes i productes 

Majúscules
Minúscules
l’Excalibur (espasa)
el Titanic (transatlàntic)
la marca Cel·lo
un Rollex
un Cinzano
un rotlle de cel·lo
una aspirina
un jeep

Objectes personalitzats 

S’escriuen amb majúscula inicial.

Exemple correcte l’Excalibur (espasa)
el Titanic (transatlàntic)

Productes 

S’escriuen amb majúscula inicial si fan referència a una marca concreta, i amb minúscula si es tracta d’un genèric.

Exemple correcte un Cinzano
un rotlle de cel·lo, però la marca Cello
una aspirina
un jeep


Les denominacions d’origen s’escriuen amb majúscula inicial quan formen part del complement de nom del producte en qüestió.

Exemple correcte el vi del Priorat
un formatge del Montsec


En la resta de casos s’escriuen amb minúscula inicial.

Exemple correcte un priorat de primera
un montsec molt gustós

Internet i intranet 

La paraula Internet és un nom propi i, per tant, s’ha d’escriure amb majúscula i sense article.

Exemple correcte Internet ha provocat tota una revolució informàtica.

Exemple incorrecte La internet ha provocat tota una revolució informàtica.


Exemple correcte Aquest article es pot trobar per Internet.

Exemple incorrecte Aquest article es pot trobar per la internet.


Intranet, en canvi, és un nom comú, i per aquest motiu ha d’anar en minúscula i amb article.

Exemple correcte A diferència d’Internet, una intranet és una xarxa privada.

Exemple incorrecte A diferència d’Internet, Intranet és una xarxa privada.


Exemple correcte Podeu accedir a la intranet des d’una estació de treball que disposi de navegador.

Exemple incorrecte Podeu accedir a Intranet des d’una estació de treball que disposi de navegador.


A l’hora de fer la concordança, convé tenir en compte que tant Internet com intranet són mots femenins, ja que darrere de tots dos hi subjau el terme xarxa.

Exemple correcte Internet és utilitzada cada cop més.

Exemple incorrecte Internet és utilitzat cada cop més.

Noms de lloc 

Majúscules
Minúscules
el Maresme
l’Anoia
els municipis del Barcelonès
Los Angeles
d’El Escorial
La Rioja
el Caire, del Caire
els Estats Units, dels Estats Units
les Illes Balears
la Vall d’Aran
Castellar de n’Hug
la província de Tarragona
la regió d’Alsàcia-Lorena
la comunitat autònoma d’Aragó
la mar Roja
el delta de l’Ebre (però el Delta)
la península Ibèrica
Amèrica del Sud
l’Oest americà
la costa nord dels Països Catalans
l’est d’Europa
NE (nord-est)
Mart
l’Óssa Major
el planeta Terra
el passeig de Gràcia
la plaça Reial
el carrer del Consell de Cent / el c. del Consell de Cent
la zona universitària de Pedralbes
el Campus de Mundet
el Palau Reial
el Pavelló Alemany
l’edifici de Llevant
el pavelló de parquet (INEFC)
les borses de l’Estat espanyol
la Sala de Graus Ernest Lluch
la Biblioteca de Farmàcia
el Saló de Cent
l’aula C
el laboratori de fonètica
el saló de plens

Noms de lloc catalans 

L’article s’escriu sempre amb minúscula i experimenta les contraccions normals de l’article amb altres partícules.

Exemple correcte el Maresme
l’Anoia
els municipis del Barcelonès
l’Hospitalet de Llobregat


Vegeu també el criteri L’article davant de noms de lloc catalans.

Noms de lloc no catalans 

L’article s’escriu amb majúscula inicial i no experimenta cap contracció.

Exemple correcte Los Angeles
d’El Escorial
Le Havre
La Rioja


Però s’escriu amb minúscula inicial i es contrau l’article dels topònims no catalans amb forma catalanitzada.

Exemple correcte l’Havana
el Caire > del Caire
els Estats Units > dels Estats Units
el Sàhara>del Sàhara


Vegeu també el criteri L’article davant de noms de lloc no catalans.
Bibliografia
Generalitat de Catalunya. Direcció General de Política Lingüística. <http://llengua.gencat.cat/web/.content/documents/publicacions/altres/arxius/criteri_1_.pdf> [Consulta: 09 maig 2017]

Entitats locals territorials 

S’escriuen amb majúscula inicial tots els elements, tret dels articles i de les preposicions, que componen la forma establerta d’una comarca, un municipi, un agregat, una entitat local menor o un barri.

Exemple correcte les Illes Balears
la Vall d’Aran
Sant Pere dels Arquells
Sant Andreu
Castellar de n’Hug

Divisions territorials 

S’escriu sempre amb minúscula la designació genèrica que acompanya el nom d’una demarcació o d’una divisió territorial.

Exemple correcte la província de Tarragona
la comarca d’Osona
la diòcesi de Girona
el bisbat de Solsona
la regió d’Alsàcia-Lorena
la comunitat autònoma d’Aragó

Accidents geogràfics 

S’escriuen amb minúscula sempre que sigui una designació genèrica.

Exemple correcte la vall de Bianya (però amb majúscula si es tracta del municipi)
la mar Roja
l’oceà Pacífic
el delta de l’Ebre (però, el Delta)
la plana de Vic
la serra de Collserola
la península Ibèrica

Punts cardinals 

S’escriuen amb minúscula inicial, excepte si es representen amb els símbols internacionals o formen part d’un topònim.

Exemple correcte la costa nord dels Països Catalans
l’est d’Europa
Amèrica del Sud
l’Oest americà
les civilitzacions d’Orient
NE (nord-est)

Planetes, satèl·lits i constel·lacions 

S’escriuen amb majúscula inicial.

Exemple correcte Mart
l’Ossa Major
la Via Làctia
el planeta Terra


Però si terra, lluna i sol s’usen com a genèrics, s’escriuen amb minúscula.

Exemple correcte demà hi haurà lluna nova

Noms de lloc urbans 

S’escriu amb minúscula la designació genèrica que els acompanya.
Les abreviatures també s’escriuen amb minúscula.

Exemple correcte el passeig de Gràcia
la rambla de Catalunya
la plaça del Rei
la plaça Reial
la ronda de Sant Pere
el carrer del Consell de Cent
el c. Consell de Cent
el carrer Gran
el barri de Sant Martí de Provençals
la zona universitària de Pedralbes
la Maternitat
el recinte de la Maternitat
les Llars Mundet


Vegeu també el criteri Noms de lloc (recintes, edificis, dependències) de la UB.

Aquesta designació genèrica, però, s’escriu amb majúscula inicial quan és usada absolutament com a nom de lloc i quan s’esmenta toponímia menor en una altra llengua.

Exemple correcte la Gran Via de les Corts Catalanes
la Rambla de Badalona
la Via Laietana
Trafalgar Square
Rue de Rivoli
Alexanderplatz

Monuments, edificis i dependències 

En general, s’escriu amb minúscula el genèric de la denominació de monuments, edificis o dependències.

Exemple correcte la casa de les Punxes
la casa Batlló
la catedral de Barcelona
l’església del Pi
el monestir de Santes Creus
el temple de la Sagrada Família
el museu Dalí
el teatre del Liceu
l’ermita del Puig


Quan es tracta de monuments, edificis o espais singulars, amb una especial rellevància històrica, política, cultural o arquitectònica, tots els noms i adjectius que formen part de la denominació s’escriuen amb majúscula inicial.

Exemple correcte el Palau Reial
el Palau de la Música Catalana
la Borsa de Barcelona
la Llotja (de Barcelona)
les Drassanes
les Cotxeres de Sants
la Casa de la Caritat
la Casa de la Misericòrdia
Museu Monestir de Pedralbes
el Castell de Peralada (casino, restaurant, festival, etc.)
el Pavelló Alemany o Pavelló Mies van der Rohe


Vegeu també el criteri Noms de lloc (recintes, edificis, dependències) de la UB.

Noms de lloc de la UB 

Recintes i edificis

De manera general, el nom genèric (edifici, recinte, etc.) que acompanya la denominació del lloc s’escriu amb minúscula, mentre que els elements que l’acompanyen s’escriuen amb majúscula.

Recintes

Exemple correcte el recinte de la Maternitat
el recinte de Torribera


Edificis

Exemple correcte l’edifici Ilerdense
l’edifici Modular
l’edifici Principal de la Facultat de Dret
l’edifici Parxís
l’edifici Calderes
l’edifici de Llevant
l’edifici de Migdia
l’edifici de Ponent
l’edifici de Sants
l’edifici del Teatre
l’edifici de les Cúpules
l’edifici Adolf Florensa
l’edifici Josep Carner
l’edifici Tomás y Valiente
l’edifici Verdaguer
l’edifici Gaudí
l’edifici de Marina
l’edifici de la Masia
l’edifici B de la Facultat de Farmàcia


Per la seva singularitat, però, l’edifici de la plaça Universitat s’escriu amb majúscules:

Exemple correcte l’Edifici Històric


Altres

Exemple correcte l’aulari de Migdia 1
l’aulari de Migdia 2
la plaça del Teatre (Mundet)
la plaça del Campus (Bellvitge)
el pavelló poliesportiu de la unitat d’Esports
el jardí Ferran Soldevila


En canvi, s’escriu el genèric amb majúscula quan el seu significat no s’ajusta al significat original o quan es tracta d’un edifici singular.

Exemple correcte el Pavelló Rosa
el Pavelló de la República
el despatx 4 del Vagó 2 de l’edifici de Ponent
el Palau de les Heures


Els noms dels campus, que s’acosten a òrgans de gestió, també s’escriuen amb majúscula inicial de noms i adjectius.

Exemple correcte el Campus de Mundet - Universitat de Barcelona
el Campus de Ciències de la Salut de Bellvitge
el Campus de la Diagonal Portal del Coneixement
el Campus d’Humanitats
el Campus de Medicina - Clínic August Pi i Sunyer
el Campus de l’Alimentació de Torribera



Dependències i parts d’edificis

En aquests casos, tant el genèric com els elements que l’acompanyen s’escriuen amb minúscula inicial, llevat que l’element sigui un nom propi, una sigla o una lletra.

Aules

Exemple correcte l’aula C
l’aula 3B
l’aula 113
l’aula seminari
l’aula taller
l’aula José M. Valverde
l’aula Fèlix Serratosa
l’aula TEAM de l’ICE
l’aula de màster
l’aula de pràctiques
l’aula d’informàtica


Sales

Exemple correcte la sala d’actes
la sala d’activitats dirigides (Esports)
la sala de dissecció
la sala d’estudiants
la sala de juntes
la sala de professorat
la sala de recepcions
la sala de reproducció
la sala de reunions
la sala d’estudi
la sala de terminals
la sala d’exposicions
la sala d’informàtica de Física
la sala del Mirador
la sala de les Voltes
la sala polivalent
la sala Ramón y Cajal
la sala Laval


Despatxos

Exemple correcte el despatx 371
el despatx de professorat dels Serveis Lingüístics
el despatx multimèdia (Programa de millora i innovació docent)


Laboratoris

Exemple correcte el laboratori de fotografia
el laboratori de vídeo
el laboratori de gran format
el laboratori de fonètica
el laboratori de color
el laboratori de procediments antics


Tallers

Exemple correcte el taller d’escultura
el taller de gravat
el taller de pintura


Altres espais

Exemple correcte el plató d’escultura
l’estudi de gravació
el vestíbul
l’escala
el soterrani
la torre A
el bar
els menjadors universitaris
la copisteria
el solàrium (Esports)
el gimnàs de musculació
el pàrquing
l’auditori Antoni Caparrós


Biblioteques

Exemple correcte la biblioteca dels Serveis Lingüístics
la biblioteca del Departament


Ara bé, si el nom coincideix amb l’entitat formalment constituïda, aleshores s’escriu amb majúscula inicial.

Exemple correcte la Biblioteca de Farmàcia
la Biblioteca de Dret


Espais singulars

S’escriuen amb majúscula inicial les denominacions corresponents a dependències singulars, és a dir, les que són úniques, no repetides en edificis similars.

Exemple correcte el Paranimf de la UB
el Pati de Lletres
el Pati de Ciències
l’Aula Capella
l’Atri de la Facultat de Física
l’Escala d’Honor del Rectorat


Hi ha, però, algunes estances que, per tradició i atès que s’hi fan actes protocol·laris, de transcendència, etc., s’escriuen amb majúscula inicial.

Exemple correcte l’Aula Magna de la Facultat de Biologia
la Sala de Graus Ernest Lluch
Bibliografia
Solà, J. Llibre d’estil de l’Ajuntament de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1995, pàg. 85.

Expressions temporals 

Majúscules
Minúscules
el dilluns 29 de gener
Barcelona, 2 de novembre de 1997
vacances d’estiu
l’Onze de Setembre
la Setmana Santa
el Carnestoltes
l’edat mitjana
l’imperi romà
la il·lustració
la Primera Guerra Mundial
la Guerra Civil
la Revolució Industrial
la Reinaixença
el Renaixement
el romanticisme
el darwinisme
l’impressionisme

Dies de la setmana, mesos i estacions 

S’escriuen sempre amb minúscula.

Exemple correcte L’acte tindrà lloc el dilluns 29 de gener.
Barcelona, 2 de novembre de 1997
Les obres es faran durant aquest estiu.
A l’estiu anirem a Grècia.
Les classes comencen dilluns.

Festivitats i commemoracions 

S’escriuen sempre amb majúscula inicial, tant els noms com els adjectius que la componen.

Exemple correcte Nadal
l’Onze de Setembre
la Setmana Santa
el Divendres Sant és inhàbil
el Primer de Maig
Dijous Gras
La revetlla de Sant Joan
la diada / el dia de Sant Jordi
El Carnestoltes
El Mil·lenari de Catalunya
El Bicentenari de la Revolució Francesa (però, el centenari de la inauguració d’una escola)

Períodes històrics i geològics 

S’escriuen amb minúscula.

Exemple correcte l’era cristiana
l’edat mitjana
la decadència
l’edat de pedra
el triàsic
el neolític
l’imperi romà
la dinastia yuan
la il·lustració


En textos especialitzats (sobretot en les àrees de coneixement d’història i de geologia), però, és habitual l’ús de la majúscula inicial perquè es considera que les paraules que designen aquests períodes són noms propis.

Fets singulars de la història 

S’escriuen amb majúscula.

Exemple correcte la Primera Guerra Mundial
la Segona República
la Primavera de Praga
la Guerra Civil
la Revolució Industrial
la Guerra dels Segadors
la Renaixença

Moviments culturals 

S’escriuen amb minúscula.

Exemple correcte el romanticisme
Florència, bressol de l’humanisme
el darwinisme
el realisme
l’impressionisme


Excepte la Renaixença i el Renaixement



Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
Darrera actualització: 11-2-2021
Citació recomanada:
«Majúscules i minúscules» [en línia]. A: Criteris de la Universitat de Barcelona (CUB). Llibre d’estil. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <http://www.ub.edu/cub/criteri_bloc.php?id=309> [consulta: 5 agost 2021].