Codis de llengües 

En terminologia, lexicografia, lingüística i documentació, de vegades es denomina una llengua de manera codificada. Aquests codis s’escriuen en minúscula, sense punt i estan formats per dos o tres caràcters (segons la normativa ISO 639-1 o ISO 639-2, respectivament).

Exemple correcte ca [català]
Exemple correcte es [castellà]
Exemple correcte en [anglès]
Bibliografia
Indicadors de llengua. Símbols internacionals establerts per l’ISO [en línia]. Barcelona: Termcat, 2010. <http://www.termcat.cat/docs/docs/IndicadorsLlengua.pdf> [Consulta: 17 maig 2012].

ISO 639-2 Registration Authority [en línia]. <http://www.loc.gov/standards/iso639-2/> [Consulta: 30 juliol 2004].
Darrera actualització: 16-3-2016
Impressió del capítol | Impressió de la pàgina
Citació recomanada:
«Codis de llengües» [en línia]. A: Criteris de la Universitat de Barcelona (CUB). Llibre d’estil. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/cub/cub/criteri.php?id=1562> [consulta: 28 novembre 2020].