Estils i estràtegies d’aprenentatge

Estils i estràtegiesDiferents tipus d’aprenents

No tots aprenem de la mateixa manera. Uns assimilem més la informació visual, d’altres tenim mecanismes de comprensió més lògics. Uns estudiem millor en solitari, i d’altres en companyia. A cada persona li funcionen uns mètodes d’aprenentatge, i no li agraden uns altres.

Quin és el vostre estil d’aprenentatge? Podeu reflexionar-hi amb l’ajuda d’algun test d’autoconeixement. Us en deixem alguns a continuació:

Diferents estratègies d’aprenentatge

Les estratègies d’aprenentatge són els processos mentals que fem servir per Estils i estràtegiesentendre i processar la informació, i per treballar noves habilitats. Cada estudiant acostuma a adoptar estratègies diferents, sovint sense ser-ne conscient. Totes són vàlides i, a més, no n’utilitzem només una, sinó una combinació d’unes quantes.

Us proposem que reflexioneu sobre quines estratègies acostumeu a fer servir vosaltres, i també quines us podria anar bé desenvolupar. A continuació us mostrem una llista de les més habituals que fan servir els aprenents d’idiomes. L’hem adaptada a partir d’una classificació dels autors Stern i Grenfell, extreta del llibre Establishing Self-Access, de Gardner i Miller*:

Estratègia de planificació: completar tasques i organitzar-se l’aprenentatge.

Estratègia activa: responsabilitzar-se del propi estudi i buscar activament oportunitats d’aprenentatge.

Estratègia empàtica: relaxar-se quan es fa servir la llengua nova, i ser capaços de tolerar els propis errors.

Estratègia formal: fer servir la llengua pròpia com a referència per entendre com funciona la nova llengua.

Estratègia experimental: descobrir coses de l’idioma que estem estudiant, i formular regles nosaltres mateixos.

Estratègia semàntica: entendre al màxim possible el que s’està dient en la llengua que s’està aprenent.

Estratègia pràctica: practicar l’idioma tant com sigui possible.

Estratègia comunicativa: utilitzar l’idioma en situacions de la vida real, i no en situacions d’aprenentatge o de pràctica.

Estratègia de seguiment: fer un autoseguiment de l’aprenentatge.

Estratègia d’internalització: començar a pensar en la llengua que estem estudiant sense recórrer a la pròpia llengua.

*Gardner, D., Miller, L. Establishing Self-Access. From Theory to Practice. Cambridge University Press. Cambridge, 1999, 276 p. ISBN: 0-521-58556-2.