Edició 2018

Vector de llum

Ser un vector no és fàcil. La teva feina consisteix a llevar-te cada dia i definir el mòdul i orientació (direcció i sentit) de la teva magnitud física. Pregunteu-li, si no, al vector de Poynting.

Ànima d’aventurer

Són gairebé les 12 UTC des de l’estació 08190. Gira el tambor compartimentat amb cel·les on som cadascun dels meus companys i jo. Sense previ avís començo a inflar-me. Tot d’una el sostre s’obre i em sento lleuger, alliberat. De cop, una petita estrebada dirigeix la meva atenció cap avall i veig com els meus companys estan caient! Espera, és l’habitacle que cau! Què està passant?

El batec de les onades

Tanco els ulls i torno a ser allà, sorolls estridents i fum dens que m’ennuvola la ment. Mai oblidaré aquella sensació. Sents que camines a les palpentes, deixes de respirar, de sentir i tot s’emmudeix. L’únic que penses és a córrer, a fugir, allunyar-te de l’horror, del malson.

Sistemes idealitzats ♥ ♥ ♥

Havien trobat l’harmonia dels qui es coneixen en silenci. Hores de biblioteca, idees, dubtes, mirades còmplices, xiuxiueigs i, de nou, la pupil·la sostinguda i satisfeta, donant marge a qui l’escolta des de l’altre costat de la taula, essent mà amiga que t’agafa i t’acompanya en la construcció d’un raonament.

El drac que menjava científiques

Lisie Meitner estava mirant al televisor la gala dels Premis Nobel. Es preguntava si aquest any alguna dona guanyaria el Nobel de Física. En els seus 89 anys de vida, només havia presenciat com dues de les seves col·legues l’havia guanyat: Marie Curie i Maria Goeppet-Mayer.

Oda al mar

Una nit tranquil·la de lluna nova passejava Nikola Tesla pel port de Nova York. De sobte, una extraordinària llum el va enlluernar. Passat l’interval d’ofuscació, Tesla es disposà a examinar d’on podia provenir una llum de tanta potència.

Somnis ♥ ♥ ♥

Tots deien que els somnis no són més que això: somnis. Fantasies de somiatruites que en comptes d’estar treballant, fregant plats i plegant la roba, pensen en els nombres i les estrelles. Jocs de nena petita que encara no ha après el seu lloc: callada, obedient, ignorant al costat del seu marit. O, encara millor, unes quantes passes endarrere.