transferencia_formacio

 

Apropar el sistema educatiu a les necessitats del teixit productiu

EDUCACIÓ OBLIGATÒRIA

Polítiques d'educació obligatòria i rendiment acadèmic

Actualment la XREPP analitza com l'esforç, la informació i les expectatives determinen l'èxit acadèmic i el fracàs i l'abandonament escolars en l'educació secundària.

Es demostra que un dels principals determinants de l’abandonament escolar prematur a Espanya es el model productiu a la zona. Tanmateix, per comunitats autònomes, més despesa per càpita en educació implica més abandonament escolar.

L'allargament de la durada de l'educació obligatòria pot incrementar la taxa d'abandonament escolar als països en vies de desenvolupament:

- Jessica Pérez-Reynosa, Luis Díaz-Serrano (2013) "Impact of Duration of Primary Education on School Outcomes: A Cross-Country AnalysisDiscussion Papers Series, IZA DP No. 641, Institute for the Study of Labor Papers.

La descentralització fiscal afavoreix un millor rendiment acadèmic del estudiants de secundària:

- Luis Diaz-Serrano, Enric Meix-Llop (2012) Do Fiscal and Political Decentralization Raise Students’ Performance? A Cross-Country Analysis Discussion Papers Series, IZA DP No. 6722, Institute for the Study of Labor Papers.

Impacte del professorat en el rendiment acadèmic dels alumnes

Què es pot fer per millorar els resultats acadèmics dels alumnes en la etapa educativa obligatòria, no únicament en els exàmens PISA sinó el rendiment escolar en general? La recerca empírica no troba una clara evidència en el sentit que lliurar més recursos (reduir la mida de l'aula, incorporació de tecnologia, etc.) siguin polítiques realment efectives per millorar el rendiment escolar.

Alhora, els investigadors demostren que una part important dels coneixements adquirits pels estudiants es deuen a l'efecte del professor. Diversos treballs recents posen de manifest que les activitats docents del professor a l'aula tenen impacte sobre els resultats escolars dels alumnes. Per tant, part de les polítiques educatives orientades a reduir el fracàs escolar, millorar els resultats de l'aprenentatge i ajudar els alumnes d'entorns desfavorits, haurien d'anar dirigides cap al professor i el seu treball a l'aula.

Per poder dissenyar les polítiques més efectives és important respondre preguntes com: quant èmfasi s'hauria de donar a les habilitats del professor i quant al contingut específic dels seus cursos?; quin tipus de mètode docent (de tall més tradicional o més modern) és més efectiu? quina importància tenen les activitats de tutoria i de reforç d'estudiants sobre els resultats acadèmics?

- Cristina López Mayán, Ana Hidalgo (2015) "Teaching Styles and Achievement: Student and Teacher Perspectives", SSRN WP 2569020, WP DEA 1502 (job market paper)

POLÍTICA UNIVERSITÀRIA I FORMACIÓ PROFESSIONAL

Finançament de l'educació universitària

- Alfonso Herranz, Enric Tello i Sergio Espuelas (2015) "Los universitarios catalanes pagan el 41% de la docencia que reciben" Europa Press, 29 de gener de 2015.

-Alfonso Herranz, Enric Tello i Sergio Espuelas (2015) "El finançament de les universitats públiques a Catalunya, 1996-2014" Observatori Sistema Universitari.
Educació universitària i oportunitats laborals

Equilibri entre demanda i oferta de places als diferents graus universitaris i al mercat de treball.

Anàlisi de la demanda de graduats catalans en les diferents fases del cicle econòmic.

Un dels principals efectes derivats de la crisi econòmica dels últims anys ha estat l'important deteriorament de la situació laboral dels joves. En particular, els graduats universitaris, que compten amb una important dotació de capital humà que hauria de facilitar la seva incorporació al mercat de treball, es veuen afectats per altes taxes d'atur i deteriorament de la qualitat dels treballs als quals accedeixen. Un dels motius per això es que durant èpoques de crisi, el valor de l'experiència professional augmenta notablement, per que les empreses prioritzen l'experiència dels candidats per poder reduir el cost d'aprenentatge/producció. L'objectiu de la XREPP és veure si el grau de professionalització dels diferents estudis entès com adquisició d'experiència per a un determinat lloc de treball té un impacte en el mercat laboral. Concretament, es pretén analitzar si el nivell de professionalització dels estudis terciaris afecta la probabilitat de trobar feina, accedir a un lloc de treball adequat a la formació acadèmica obtinguda i mantenir la seva posició en el mercat de treball en èpoques de crisi.

- Josep Oliver Alonso, Hèctor Sala Lorda (2001) "Canvi ocupacional i millora de la qualificació a Catalunya. Un balanç dels darrers quinze anys"  Nota d’economia 71. 3r quadrimestre 2001

Educació Universitària i oportunitats de creació d'empreses

La política universitària incideix en la creació d'empreses de base tecnològica i en l'atracció de talent.

- Reinhilde Veugelers, Elena Del Rey (2014) "The contribution of universities to innovation, (regional) growth and employmentEuropean Expert Network on
Economics of Education (EENEE) Analytical Report No. 18
Prepared for the European Commission.

 

Formació professional

Importància de les pràctiques en la transició al món del treball:

- Cristina López-Mayán, Catia Nicodemo (2015) "The Transition from Vocational Education to Work: Evidence from Spain" Revista de Economía Aplicada.

Productivitat i formació professional:

- Héctor Sala, José Ignacio Silva (2013) “Labor Productivity Growth and Vocational Training: Evidence from Europe”, Journal of Productivity Analysis, vol. 40 (1), pp. 31-41.

FORMACIÓ I MERCAT DE TREBALL

Desajustament de la formació per al mercat de treball

Una de les principals raons del desajustament entre la formació adquirida pels universitaris i la formació requerida al mercat treball radica en la falta d’informació sobre el mercat laboral i les expectatives poc realistes dels estudiants en el moment de fer les seves eleccions educatives.

El risc i les expectatives dels individus en les decisions en educació superior:

- Joop Hartog, Luis Diaz-Serrano (2007) "Earnings Risk and Demand for Higher Education: A Cross-Section Test for SpainJournal of Applied Economics 10, 1-28. Working paper a Discussion Papers Series, IZA DP No. 641, Institute for the Study of Labor Papers.

- Joop Hartog, Luis Diaz-Serrano (2014) "Why Do We Ignore the Risk in Schooling Decisions?"  Economist 163, 125-153. Working paper a IZA DP No. 8110, APER SERIES  Institute for the Study of Labor.

La transició del treball assalariat al treball autònom ajuda a reduïr els desajustaments formatius en el mercat de treball:

- Judit Albiol Sanchez, Luis Diaz-Serrano, Mercedes Teruel (2015) "Is Self-employment a Way to Escape from Skill Mismatches?Discussion Papers Series, IZA DP No. 9008 , Institute for the Study of Labor Papers.

In-house training (capacitació en el lloc de treball)

Estudi sobre la formació laboral a les empreses Catalanes: És ben sabut que les taxes d'atur de les persones amb baix nivell educatiu solen ser molt més altes respecte a les observades en individus amb un elevat nivell d'educació formal. En la nostra línia d’investigació "Polítiques de formació laboral a l'empresa i els seus efectes sobre la productivitat i l'ocupació" tractem d'identificar en quina mesura la formació laboral rebuda dins de l'empresa pot ajudar a reduir la bretxa d'atur entre aquests dos grups. Aquest estudi és d'especial importància per a Catalunya a causa de l'elevada taxa d'atur observada en els joves sense una formació educativa adequada.

Notícies en formació i talent