Ignasi Labastida

La situació de la retenció de drets a Europa

Ignasi Labastida
Cap de la Unitat de Recerca del CRAI 
Delegat del Rector per a revistes científiques i ciència oberta 
Universitat de Barcelona


Treadway, J., Labastida, I., Melinščak Zlodi, I., & Proudman, V. (2025). Building bridges to Open Access. Paths to Institutional Rights Retention in Europe 2024 (Versión v1). Zenodo. https://doi.org/10.5281/zenodo.15078315


Des que l’any 2021 el grup d’agències de finançament conegut com a Coalició S impulsés l’estratègia de retenció de drets com una de les possibles opcions per assolir l’accés obert immediat, diverses institucions europees han optat per adoptar aquesta iniciativa com a política pròpia. La retenció de drets consisteix a no cedir de manera exclusiva els drets d’explotació de les publicacions a les editorials. Normalment aquesta cessió es fa mitjançant la transferència de la titularitat dels drets o bé signant una llicència de publicació exclusiva. L’estratègia impulsada per la Coalició S, com a part del seu Pla S, consisteix a impedir aquesta cessió perquè hi ha una obligació prèvia vers l’agència finançadora. Els investigadors no poden assignar tots els drets als editors perquè ja tenen una obligació adquirida.

Aquesta estratègia també ha estat adoptada per la Comissió Europea en el marc del programa Horitzó Europa i s’aplica en els projectes finançats on es demana que els beneficiaris retinguin els drets necessaris per complir amb els requeriments d’accés obert. De fet, aquesta petició de demanar que els investigadors retinguin els drets també es va incloure en la llei de la Ciència estatal quan es va modificar el 2022: «Los beneficiarios de ayudas y subvenciones públicas se asegurarán de que conservan los derechos de propiedad intelectual necesarios para dar cumplimiento a los requisitos de acceso abierto»

Ja es comença a albirar el núvol

Ignasi Labastida
CRAI
Universitat de Barcelona


Implementation roadmap for the European Open Science Cloud (2018). 33 p. Brussels: European Commission. (Staff Working Document). Disponible a: <http://ec.europa.eu/research/openscience/pdf/swd_2018_83_f1_staff_workin.... [Consulta: 11.12.2018].

Prompting an EOSC in practice: final report and recommendations of the Commission 2nd High Level Expert Group (2017-2018) on the European Open Science Cloud (EOSC) (2018). Brussels: European Commission. 40 p. Disponible a: https://publications.europa.eu/en/web/eu-law-and-publications/publicatio.... [Consulta: 11.12.2018]. 


L’any 2015, la Comissió Europea va tenir la idea de construir una infraestructura federada per donar suport a la ciència en obert i poder-la desenvolupar, prioritzant l’intercanvi de dades sorgides de l’activitat investigadora i la generació de serveis a partir d’aquestes dades. Aquesta infraestructura va rebre el nom de Núvol Europeu per a la Ciència en Obert (European Open Science Cloud o EOSC). La Comissió va constituir un primer grup d’experts que va elaborar el document Realising the European Open Science Cloud, on es proposaven una sèrie de recomanacions per crear aquest núvol i després ha anat finançant diferents projectes com l’EOSCPilot o l’EOSCHub fins arribar al divendres 23 de novembre quan es va presentar la primera versió de la infraestructura, el portal de l’EOSC.

Seguint l’evolució de l’accés obert

Ignasi Labastida
CRAI
Universitat de Barcelona


Monitoring the transition to open access (2017). London: Universities UK. Disponible a: <http://www.universitiesuk.ac.uk/policy-and-analysis/reports/Pages/monito.... [Consulta: 21/03/2018].


L’any 2012 es va publicar a la Gran Bretanya l’informe Finch. En aquest informe, comissionat pel Govern britànic a un grup d’experts liderats per la sociòloga Janet Finch, s’apostava clarament per la via daurada com a estratègia preferent per assolir l’accés obert, deu anys després de la Declaració de Budapest. Recordem que la via daurada proposa, per una banda, la creació de noves revistes d’accés gratuït que facilitin la lliure reutilització dels continguts publicats sense haver de demanar cap permís i, per altra, la transició de les revistes existents cap aquest model. El principal repte de la via daurada ha estat el de trobar un model de negoci per assumir els costos de publicació i molts cops ha estat, injustament, identificada com l’opció de pagar per publicar. Aquesta identificació és pel fet que les revistes d’accés obert més rellevants utilitzen aquest model de negoci, tot i que la majoria de revistes no el fan servir, segons les darreres dades del DOAJ (Directory of open access journals).

Knowledge unbound: un recull imprescindible d’articles sobre l’accés obert

Ignasi Labastida
CRAI
Universitat de Barcelona


Suber, Peter (2016). Knowledge unbound: selected writings on open access, 2002-2011. Cambridge, MA; London, England: The MIT Press. 436 p. Disponible a: https://mitpress.mit.edu/books/knowledge-unbound. [Consulta: 06/07/2016]


Per a qualsevol defensor de l’accés obert, Peter Suber és un dels referents, per no dir el referent, en aquest àmbit. Suber va participar, a final de 2001, a la reunió de Budapest on es va generar la coneguda Declaració que conforma la base del moviment actual de l’accés obert, establint les dues estratègies per assolir-lo. Suber, professor de Filosofia a l’Earlham College va decidir deixar la seva carrera acadèmica per dedicar-se a l’accés obert. Actualment, és a Harvard on forma part del Berkman Center for Internet & Society i dirigeix la Harvard Office for Scholarly Communication.

Al llarg d’aquests anys, Suber ha difós les seves idees sobre l’accés obert per diferents mitjans i ara ens arriba un recull de 44 peces publicades entre el març de 2002 i el març de 2011. La majoria d’aquests textos van aparèixer en els escrits mensuals que Suber escrivia amb el suport d’SPARC.1 Alguns dels textos publicats en el recull s’han escurçat per evitar repeticions i alguns porten comentaris posteriors.

Què s’ha escrit fins ara sobre la publicació en accés obert?

Ignasi Labastida
CRAI
Universitat de Barcelona


Frosio, Giancarlo F. (2014) "Open Access Publishing: A Literature Review." http://www.create.ac.uk/wp-content/uploads/2014/01/CREATe-Working-Paper-... [Consulta: 09/04/2014].

Amb aquest títol que he triat intento resumir l'objectiu principal que té l'extens informe de Giancarlo Frosio, publicat a principis d'aquest any per CREATe1, recollir-hi tot allò que s'ha escrit els darrers anys sobre la publicació en accés obert: articles, estudis, informes,... sobre avantatges, problemes, models, sistemes, reptes,...

A més de presentar-nos aquest complet recull, que ens pot servir de llibre de consulta per a tots aquells que treballem en aquest àmbit, Frosio ens planteja una llista de temes, que en la seva opinió, encara cal analitzar més a fons o que no s'han tractat fins ara. Entre els temes que troba a faltar en la literatura sobre la publicació en accés obert apareguda fins ara, destaquen: recerques històriques sobre el procés de tancament i d'obertura del coneixement científic; anàlisis sobre els incentius o les motivacions que tenen els investigadors a l'hora d'escollir la via de difusió dels resultats de la recerca; o estudis econòmics sobre el sistema de publicació basat en l'accés per subscripció o mitjançant pagament individual. Tampoc ha trobat textos que relacionin la publicació en accés obert amb altres iniciatives acadèmiques obertes com poden ser els recursos educatius en obert2.

Pàgines

Subscriure a RSS - Ignasi Labastida