José Pablo Gallo León

¿La biblioteca moderna? SCONUL presenta estudis de casos d'espais bibliotecaris millorats amb tecnologia

José Pablo Gallo León
Director de la Biblioteca de la Universitat d’Alacant


SCONUL Technology and Markets Group (2025). The modern library: technology-enhanced library spaces. London: SCONUL.  <https://www.sconul.ac.uk/knowledge-hub/library-technologies/the-modern-library-technology-enhanced-library-spaces/>. [Consulta: 04/08/2025]. 


SCONUL, a través del seu Grup de Tecnologia i Mercats (Technology and Markets Group), presenta un informe amb estudis de casos d'espais bibliotecaris altament tecnològics al Regne Unit i Irlanda.

Recordem que SCONUL, la Societat de Biblioteques Universitàries, Nacionals i Universitàries (Society of College, National and University Libraries), és una associació professional de biblioteques acadèmiques i d'investigació del Regne Unit i Irlanda. Es podria assimilar a la nostra REBIUN, però hi ha grans diferències organitzatives i més aviat va ser una font d'inspiració per al seu naixement. Es tracta d'una organització molt veterana, ja que compta amb 75 anys, i al llarg d'aquest temps ha anat integrant diverses tipologies d'universitats (politeècniques, col·legis universitaris), fins a arribar a 196 membres.

SCONUL manté una línia de treball constant sobre els espais bibliotecaris, com per exemple amb els Library Design Awards, nascuts el 1973 i que tenen lloc cada tres anys. No es tracta d'un premi arquitectònic stricto sensu, sinó que «el seu objectiu és fomentar les bones pràctiques en la planificació i el disseny de biblioteques i reconèixer els exemples més destacats de disseny avantguardista. Els premis s'atorguen en funció del disseny funcional dels edificis i el seu caràcter transformador, més que pels seus mèrits purament arquitectònics». (SCONUL, s.a.)

Amb aquests antecedents sorgeix aquest estudi, que s'inscriu en una corrent de preocupació per l'evolució dels espais, compartida per les biblioteques acadèmiques d'arreu del món. Per exemple:

  • L'últim informe de tendències en biblioteques universàries de l'ACRL (2024), assenyalava els espais de manera directa en cinc tendències (Disrupting and Reconceiving Collection Practices; Post-pandemic Workplace and Hybrid Work Environments; Makerspaces and Tech Spaces; Supporting Student Well-being Post-pandemic); 

  • New Model Library,  de OCLC (Connaway, et al., 2021)va constatar la importància permanent i fins i tot renaixent dels espais com a conseqüència de la pandèmia. La mateixa organització, a través d'un altre informe basat en enquesta (*Redefinir l'experiència bibliotecària*, Connaway, et al., 2023), assenyalava que les biblioteques oferiran cada vegada més els seus espais com un servei.

  • A més, REBIUN dedica una de les seves àrees de l'actual Línia 1 del seu V Pla Estratègic als espais,2 seguint el camí assenyalat per les darreres Jornades CRAI de 2023.

Aquesta proposta de SCONUL mostra bones pràctiques de desenvolupament d'espais bibliotecaris acadèmics del seu àmbit. Es pot dir que segueix la línia de les publicacions del LIBER Architecture Working Group, però centrant-se en espais millorats a través de la tecnologia i amb un caràcter menys descriptiu, dirigit a assenyalar els beneficis i dificultats d'aquestes transformacions. En altres paraules, no es tracta de plànols detallats ni de llistes exhaustives d'equipaments, sinó de presentar què s'ha implementat, per què, les seves limitacions i els seus resultats.

L'estudi té l'objectiu de respondre a la qüestió: Com és una biblioteca acadèmica moderna? Per fer-ho, es recullen una sèrie d'espais innovadors quant al seu disseny i execució. Són llocs que proporcionen accés als últims equips tecnològics, tant de maquinari com de programari, en laboratoris multimèdia i espais de creació (makerspaces i similars).

Igualment, es pretén proporcionar exemples inspiradors per aconseguir el suport en el desenvolupament d'aquests nous espais que, òbviament, suposen un alt cost per a les finances de les universitats.

Creant espais de biblioteca per al present i futur: un nou tractat de referència

José Pablo Gallo León
Director de la Biblioteca de la Universitat d’Alacant


Hickerson, H. Thomas; Lippincott, Joan K.; Crema, Leonora (eds.) (2002). Designing libraries for the 21st century. Chicago: Association of College and Research Libraries 2022. XIII, 447 p. Disponible a: <https://www.ala.org/acrl/sites/ala.org.acrl/files/content/publications/booksanddigitalresources/digital/9780838936726_OA.pdf>. [Consulta: 01/06/2023].


Es pot afirmar que la tecnologia de la informació imperant a cada època sempre ha determinat la forma de les biblioteques. Però els darrers canvis han anat potser més enllà, perquè ja no és necessari arribar on es troba físicament registrada la informació i accedir-hi de forma directa en el seu suport palpable. Això és, desapareix la necessitat de la localització per a l’accés a la informació. 

Això fa que, des dels anys 60 del segle XX1, gairebé a la prehistòria dels ordinadors, la vigència de les biblioteques es va començar a posar en dubte, almenys com a ens físic i presencial. De forma recurrent, diversos autors de la talla d’F. W. Lancaster han seguit fent pronòstics preocupants, alguns amb fort impacte, com els d’Scott Carlson (2001) o Brian T. Sullivan (2011)2. Però la irrupció de la World Wide Web a mitjan anys 90 va suposar un punt quasi de ruptura. 

Trobaré un camí o jo mateix el faré: l’estudi New Model Library d’OCLC Research sobre les conseqüències de la pandèmia

José Pablo Gallo León
Biblioteca de Educación
Universidad de Alicante


Connaway, Lynn Silipigni [i altres]. (2021). New Model Library: pandemic effects and library directions. Dublin, OH: OCLC Research. V, 34 p. Disponible en: <https://doi.org/10.25333/2d1r-f907>. [Consulta: 30/01/2022].


OCLC Research presenta un estudi en el qual es pretén extrapolar conclusions dels canvis impulsats per la pandèmia per desenvolupar un Nou Model de Biblioteca. Amb aquesta cita atribuïda a Aníbal Aut uiam inueniam aut faciam, el text vol reflectir de quina manera les biblioteques troben el seu camí fins i tot quan sembla no existir.

Les biblioteques, la seva evolució i el seu futur porten temps sent discutides, com el mateix Blok de BiD en pot donar fe. Aquest informe l’aborda des d’una perspectiva diferent. Es parteix de la idea que les biblioteques estan acostumades a superar dificultats per seguir complint la seva missió, sobretot durant aquests anys de restriccions, però la pandèmia ha suposat un enorme desafiament, un fet disruptiu. Va posar a prova els nostres serveis i adaptabilitat. Va accelerar processos i va mostrar debilitats i fortaleses. 

Tendències per a biblioteques universitàries en un entorn canviant: l’informe 2018 de l’ACRL

José Pablo Gallo León
Biblioteca de Educación
Universidad de Alicante


Palazzolo, Chris; [et al.] (2018). «2018 Top trends in academic libraries: a review of the trends and issues affecting academic libraries in higher education». College & Research Libraries news, vol. 79, no. 6, p. 286-300. Disponible a: <https://crln.acrl.org/index.php/crlnews/article/view/17001/18750>. [Consulta: 18/12/2018].



Com cada dos anys, coincidint amb l’anualitat en què no hi ha congrés de l’Association of College & Research Libraries (ACRL),¹ el seu Research Planning and Review Committee va publicar l’interessant informe de tendències principals de l’educació superior que afecten les biblioteques acadèmiques (Top trends in academic libraries).² Amb aquest prestigiós origen, es converteix de seguida en un punt de referència per a aquells qui vulguin estar al dia sobre el que succeeix, cap a on van o, fins i tot, està de moda en l’entorn d’aquest tipus de centres.  

Recull el punt de vista d’un comitè de 10 bibliotecaris experts. Per bé que no és poc si ho comparem amb d’altres estudis similars, es podria trobar a faltar una major profunditat en l’anàlisi d’antecedents o el suport d’una mostra més àmplia. No obstant, la quantitat potser no millori els resultats, donat que pot proporcionar un conjunt de visions restringides. Tot es basa, per tant, en el fet que els professionals que el redacten siguin de la màxima fiabilitat, cosa que sembla assegurada. 

Subscriure a RSS - José Pablo Gallo León