Isabel-Cristina Arenas
6a promoció de l'Escola de Llibreria
Universitat de Barcelona
Rodríguez, Joaquín (2019). En defensa de las librerías: recomendaciones en materia de políticas públicas, gremiales e individuales para el fortalecimiento de las librerías en Iberoamérica. Bogotá: Centro Regional para el Fomento del Libro en América Latina y el Caribe (Cerlalc). 68 p. (Documentos Cerlalc. Libros). Disponible a: <https://cerlalc.org/wp-content/uploads/2019/04/En-defensa-de-las-libreri%CC%81as.pdf>. [Consulta: 10/07/2019].
Entre les mil ocupacions que existeixen a l’obrir una llibreria, sortejar el dia a dia i arribar a fer-la econòmicament sostenible és possible que els informes especialitzats no siguin una prioritat quant a lectures en el molt poc temps lliure dels propietaris. No obstant, haurien de ser part de les seves ocupacions. Entendre què succeeix més enllà de les portes del propi negocio, quines són les lleis vigents en els països que conformen la regió, en aquest cas Iberoamèrica, i de quina forma és possible unir-se per ser més forts, podria ser la solució per al tema que a qualsevol llibreter, per més proactiu que sigui, no deixa de preocupar-lo, i és que el seu negoci no sigui rendible a llarg termini, que l’optimisme no aconsegueixi vèncer la realitat.
Encara ara, si algú ens demanés que definíssim la biblioteca amb dues paraules, molt probablement diríem que les biblioteques són edificis on hi ha llibres. Per bé que pot ser una descripció molt simple, no per això és inadequada. Una biblioteca està formada per un continent, o sigui, un espai físic, i un contingut, o sigui, informació. Aquests dos conceptes van de bracet i han hagut d’evolucionar en paral·lel, tot i que de vegades hagi estat a velocitats diferents. La biblioteca, en la seva concepció global, ha passat de ser un lloc on es custodiava el coneixement a un espai d’informació, de relació, de cultura i de formació. Així doncs, els edificis bibliotecaris s’han hagut d’adaptar a l’evolució tant del que s’entén per biblioteca com dels sistemes d’informació.
El treball que ressenyem és un informe que recull i sintetitza un workshop que va tenir lloc a Pittsburgh el maig del 2017, on diversos membres de la comunitat van participar a través de conferències, grups de discussió i activitats diverses per reflexionar sobre els reptes de la implantació satisfactòria de la ciència de dades a les biblioteques. Els participants provenien d’entitats de finançament, biblioteques públiques i acadèmiques, entitats del tercer sector i empreses.
Una nova realitat comporta noves mesures per tractar de comprendre-la. En els darrers anys, les transformacions profundes en el cicle de la comunicació científica han propiciat la necessitat d’anar més enllà de l’impacte científic mesurat a partir d’indicadors bibliomètrics de producció i repercussió. Així, elements disruptius com les noves tecnologies de la informació, la ciència oberta, o la recerca i innovació responsable (Responsible Research and Innovation, RRI) han de rebre una resposta adequada. Els investigadors, els gestors i els responsables polítics necessiten una perspectiva més àmplia per prendre decisions en l’execució, avaluació, gestió i disseny estratègic de les activitats de recerca, desenvolupament i innovació (R+D+I).
