Crònica de les 14es Jornades Catalanes d’Informació i Documentació

Eli Ramírez i Jordi Bosch
Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya


Després de quatre anys sense celebrar-se, les Jornades Catalanes d’Informació i Documentació han tornat a treure el cap aquest 2016. Es tracta d’un esdeveniment organitzat pel Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya (COBDC) que pretén aglutinar professionals de la informació en tots els seus àmbits, oferint un programa variat amb diverses línies per tal que tothom pugui escollir aquelles activitats que més li interessin.

Enguany, ja s’ha arribat a la 14ena edició i creiem que tothom és conscient que la nostra professió està patint força canvis. Tot i que els perfils clàssics persisteixen, com els qui treballen en biblioteca pública, es diversifiquen els rols i es comença a notar un volum important de professionals que ocupen altres sectors. L’objectiu de les Jornades era arribar també a aquestes persones, tot i que potser en un futur caldria canviar alguns formats per aconseguir-ho.

European Data Portal

Andreu Sulé
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


El novembre de 2015, a iniciativa de la Comissió Europea, es va publicar l’European Data Portal, un portal que recol·lecta les metadades de la informació del sector públic (també coneguda com a dades obertes de l’Administració o open government data) disponible en els portals públics dels països europeus1. L’objectiu últim del portal és esdevenir una eina útil per al desenvolupament econòmic, social i democràtic de la Unió Europea, tot fomentant “la lliure circulació de dades, la transparència i la competència lleial”.

Cal precisar que el portal no recull tota la informació del sector públic europeu, sinó únicament aquella recopilada, generada o finançada per organismes públics i que pot ser reutilitzada per a qualsevol finalitat i sense cap cost. S’han de complir les dues condicions, la qual cosa vol dir que hi ha dades del sector públic que no són obertes i que, per tant, no són al portal.

L’estat de les dades vinculades a biblioteques el 2015

Xavier Agenjo Bullón
Director de Projectes de la Fundación Ignacio Larramendi

Francisca Hernández
Consultora. DIGIBÍS


Mitchell, Erik T (2016). “Library Linked Data: Early Activity and Development”. Library Technology Reports, Vol. 52, No. 1 (January). American Library Association. Disponible a: https://journals.ala.org/ltr/issue/view/534 [Consulta: 23/05/2016].


Els quatre capítols que composen aquest informe tenen com a finalitat actualitzar l’anterior anàlisi de Mitchell sobre Linked Data, publicat també a Library Technology Reportsi (LTR) el 2013. Les revisions sobre l’estat de la qüestió ofereixen una oportunitat de reflexionar sobre el camí fet, sobre les tendències que van perfilant-se i sobre els interrogants que sorgeixen de l’aplicació de Library Linked Data. Aquest és l’exercici que realitza Erik Mitchell en aquesta primera entrega de l’any 2016 de Library Technology Reports i, en la nostra opinió, la seva aportació més important.

La Biblioteca, "catalitzadora" de la innovació en l'ensenyament i l'aprenentatge universitari

Gema Santos-Hermosa
Biblioteca Virtual de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
Professora associada Facultat de Biblioteconomia i Documentació, UB

Orr, Dominic; Rimini, Michele; Damme, Dirk van (2015). Open Educational Resources: A Catalyst for Innovation. Paris: Educational Research and Innovation, OECD Publishing. Disponible a: http://dx.doi.org/10.1787/9789264247543-en [Consulta: 02/06/2016].

Sharples, Mike; Adams, Anne; Alozie, Nonye [et al.] (2015). “Innovating Pedagogy 2015: exploring new forms of teaching, learning and assessment, to guide educators and policy makers”. Open University Innovation Report 4. Milton Keynes: The Open University. Disponible a: http://proxima.iet.open.ac.uk/public/innovating_pedagogy_2015.pdf [Consulta: 02/06/2016].

Sursock, Andrée (2015). Trends 2015: Learning and Teaching in European Universities. Brussels: European University Association. Disponible a: http://www.eua.be/Libraries/publications-homepage-list/EUA_Trends_2015_web [Consulta: 02/06/2016].

Tots aquest informes estan disponibles a la secció Tools & Resources del projecte EMPOWER, de la xarxa europea d’universitats a distància EADTU.


L'educació és la clau per al progrés econòmic i social, i els governs de tot el món estan buscant millorar els seus sistemes educatius. El futur de l'educació al segle XXI no hauria de basar-se a incrementar el nombre d’estudiants, sinó a millorar la qualitat, la diversitat i la pertinença de l'oferta educativa. Les universitats estan reconsiderant les seves polítiques institucionals i com innovar les pràctiques d'ensenyament i d’aprenentatge en l'educació superior. Hi ha una necessitat “latent” de comprendre com organitzar millor els contextos d'aprenentatge. Això requereix una mica de creativitat –bàsica en un procés d’innovació– i disposar d’una estratègia definida, però també cal la implicació transversal de totes les unitats o departaments universitaris.

El camí cap a l’accés obert, en quin punt som?

Ángel Borrego
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Research Information Network; University of Sheffield; Research Consulting; Elsevier. (2015). Monitoring the transition to open access: a report for the Universities UK Open Access Co-ordination Group. [S. l.]: RIN. 104 p. Disponible a: https://web.archive.org/web/20160401150824/http://www.researchinfonet.or... [Consulta: 30/05/2016].


Des de la publicació el 2012 de l’informe Finch, són ja diverses les ocasions en les quals aquest blog s’ha fet ressò de treballs que analitzen el grau d’implementació de les seves recomanacions. L’estudi que ara ressenyem descriu el panorama de l’accés obert al Regne Unit l’agost de 2015, tres anys després de la publicació de l’informe Finch, utilitzant indicadors de cinc tipus: opcions d’accés obert disponibles per als autors (nombre de revistes en accés obert existents, costos d’edició (article processing charges o APC), llicències, etc.); disponibilitat dels articles (proporció de textos en accés obert respecte del total de publicats); ús dels articles en accés obert (comparat amb el d’aquells que requereixen subscripció); efectes econòmics sobre les universitats (que han de pagar subscripcions i APC); i efectes econòmics sobre les societats científiques que editen revistes.

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS