Clark, Joshua; Pan, Rosalind. Strategic mobile library development, a report from University College Dublin Library, Ireland http://anltc.conul.ie/wp-content/uploads/2010/01/ANLTC_SWETS-REPORT-2012.pdf [Consulta 28/10/2014]

El títol del post té la seva segona lectura: estarem d'acord en l'ús cada vegada més estès de tauletes i telèfons intel·ligents o smartphones i que per tant els continguts i serveis que ofereixen les biblioteques han d'"arribar" a aquestes pantalles de mida reduïda.

Com arribar-hi? Mobile o APP? I dels tipus d'APP, quin? ufff, la resposta no és fàcil però consulteu l'informe.

És probable que estigui equivocat, però crec que les biblioteques hauríem d'optar per l'opció del disseny web adaptable per algunes raons:

1. En general les APPs natives, serveixen per realitzar tan sols una activitat: AirPAC d'Innovative serveix per realitzar les tasques clàssiques d'un OPAC, EBSCOHost per accedir a les seves bases de dades o Wattpad per a la lectura d'ebooks. Veig impossible incloure en una APP tota l'oferta de continguts i serveis d'una biblioteca. Encara que, una alternativa pot ser diferents APPs.
2. Com destaca l'informe: per cada actualització de iOS, Android etc. haurem de revisar, validar i si és el cas actualitzar l'APP i qualsevol millora o modificació implica "pujar" a la botiga d'aplicacions amb el cost associat.
3. Per no parlar d'usuaris amb sistemes operatius "menys populars" com Windows, Blackberry o Firefox per les que una biblioteca no s'escaparia que el seu portal s'hagi d'adaptar als navegadors de tauletes i smartphones.

Kemperman, Suzanne Saskia, Bill Brembeck, Elizabeth W. Brown, Alexandra de Lange-van Oosten, Theodore Fons, Catherine Giffi, Noah Levin, Alistair Morrison, Carlen Ruschoff, Gregg A. Silvis, and Jabin White. 2014. Success Strategies for Electronic Content Discovery and Access: A Cross-Industry White Paper. Dublin, OH: OCLC. http://www.oclc.org/content/dam/oclc/reports/data-quality/215233-SuccessStrategies.pdf

El document "Success strategies for electronic content discovery access" presentat el passat mes de setembre per l'E‑data Quality Working Group, té com a objectiu determinar els principals problemes causats per la inconsistència de dades que les biblioteques han d'afrontar i a difondre un seguit de recomanacions per millorar-ne la seva qualitat.

Els nous sistemes de descoberta han facilitat la consulta de tot tipus de recursos electrònics a les biblioteques. El funcionament d'aquests sistemes d'accés als continguts digitals depenen en gran part de la qualitat de les dades i metadades que interaccionen entre registres bibliogràfics, holdings i el mateix servei. El document planteja tres riscos potencials:

En primer lloc es detecta el problema de les dades incompletes o poc acurades. En aquest sentit caldria millorar les metadades bibliogràfiques i acurar les dades dels holdings d'ítem per assegurar que realment corresponen als activats per la biblioteca. Cal revisar els holdings de les col·leccions subscrites per les biblioteques als serveis de descoberta, ja que sovint hi ha metadades bibliogràfiques que no corresponen amb el contingut real subscrit.

PixFL & Tosca consultants (2014). Accessibilité numérique des portails de bibliothèque (online). Disponible a: http://www.bibliothequesaccessibles.fr/ [Consulta: 02/11/2014].

El Ministeri de cultura i comunicació francès ha promogut un estudi sobre l'accessibilitat digital dels portals web de biblioteques públiques a França, amb l'objectiu d'analitzar l'estat actual de compliment de la normativa sobre accessibilitat.

L'estudi "Accessibilité numérique des portails de bibliothèque" [1] ha estat portat a terme per pixFL, grup que reuneix especialistes en accessibilitat digital i Tosca consultants, una empresa de consultoria per a sistemes de gestió de biblioteques. Ha comptat també amb la col·laboració de l'associació BrailleNet, membre del W3C i del consorci Daisy [2], especialitzada en promoure l'accessibilitat digital, especialment per a les persones amb discapacitat visual.