Cap de Documentació
Filmoteca de Catalunya
Beagrie, Neil (2013). Preservation, trust and continuig access for e-Journals. Herlington (York): Digital Preservation Coalition. Disponible en: http://dx.doi.org/10.7207/twr13-04 [Consulta: 06/05/2014]
.jpg)
La Digital Preservation Coalition és la institució europea més influent en matèria de preservació digital. I no només perquè sigui una excepció en un entorn desèrtic --que també--, sinó perquè la seva acció (publicacions, cursos, serveis) constitueix un referent mundial. Formada essencialment per institucions britàniques i irlandeses, compta amb aliats de luxe com NESTOR (Alemanya), NCDD (Països Baixos) i la Digital Stewardship Alliance (EUA).
Com a envejable i productiva organització sense ànim de lucre, es dedica a canalitzar esforços en preservació digital, ajudant als seus membres a abordar el repte a llarg termini. Una de les eines més recomanables són els DPC Techonology Watch Reports (http://www.dpconline.org/advice/technology-watch-reports), uns imperdibles informes periòdics que tracten monogràficament assumptes relacionats amb el seu àmbit d'actuació, alguns dels quals es publiquen en obert després d'un temps prudencial de segrest. Entre els suggerents títols, la famosa guia introductòria a OAIS (Lavoie, 2004); una consensuada recomanació sobre formats de preservació (Todd, 2009); un magnífic informe sobre la preservació de correus electrònics (Prom, 2011); un compendi de les tècniques forenses digitals (Leighton-John, 2012), o el que avui ressenyem, dedicat a l'accés a les publicacions digitals en sèrie, obra de Neil Beagrie, editor de la col·lecció de Reports des de 2011, i una eminència en preservació digital.
El document que comentem forma part d'un estudi més ampli encarregat per la Ministre de la Culture et de la Communication i per la Ministre de l'Enseignement Supérieur et de la Recherche del govern francès a la Inspection Générale des Bibliothèques amb l'objectiu d'analitzar el paper de les biblioteques pel que fa a la formació, la recerca, la cultura i la inserció social, especialment dels joves, en un context de modificacions en les estructures territorials i de generalització de la documentació digital.
Aquestes pautes són el resultat del treball dut a terme pel Grup de Treball de Serveis Bibliotecaris per a nens i joves dins la dinàmica del Consell de Cooperació Bibliotecària (CCB) i presentat a la sessió del CCB del passat mes de març.
L'augment i la varietat de les dades que genera la recerca científica ha provocat que l'interès per la preservació digital i la difusió d'aquestes sigui un aspecte que preocupa cada cop més als agents que hi participen, ja siguin investigadors o institucions i organismes relacionats amb la gestió i el finançament de la recerca. A més, la necessitat d'intercanviar o compartir en accés obert aquestes dades, el que és conegut com a data sharing, fa que l'esforç que inverteixen les institucions relacionades amb la recerca per gestionar correctament aquestes dades vagi en augment.
L'any 2008, David Cormier i Brian Alexander, van introduir el terme "Massive Open Online Courses (MOOCs)" per descriure el curs "Connectivism and Connective Knowledge" de George Siemens i Stephen Downes, a la Universitat de Manitoba, en el marc del moviment "obert". Aquest curs, que inicialment va ser dissenyat per 25 estudiants matriculats, es va obrir a totes a aquelles persones que hi tinguessin interès, amb un resultat de 2.300 persones inscrites. `Tres anys més tard, el 2011, Sebastian Thrun i els seus col·legues de Stanford, van tenir 160.000 participants en el seu curs "Artificial Intelligence". Tot i ser un concepte en constant evolució, un MOOC és un curs en línia que es caracteritza per ser massiu i obert. Massiu en el sentit que no hi ha cap limitació quant al nombre d'estudiants i obert perquè no hi ha requeriments d'entrada i els recursos d'aprenentatge són accessibles de forma gratuïta; a més, és totalment en línia i ofereix una proposta formativa clarament establerta des d'un principi. De les seves característiques fonamentals (massiu, obert, online i estructura de curs), la d'"obert" és una de les més discutides. Efectivament, l'accés als materials, la utilització, reutilització i creació de continguts posen de manifest la problemàtica en relació a les llicències i permisos dels actuals proveïdors d'aquest tipus de cursos i a les llicències promogudes per la comunitat "Open". Si bé l'objectiu original d'aquest tipus de cursos era obrir l'educació i donar accés gratuït a l'educació superior a tantes persones com fos possible, persones i institucions hi han vist una oportunitat per fer negoci o treure'n profit. En molt poc temps s'han desenvolupat plataformes diverses des d'on s'ofereixen cursos d'aquestes característiques, s'han analitzat les motivacions de les persones que s'hi enregistren i s'han descrit diferents models de negoci.
